L'informe anual sobre drets humans al món del Departament d'Estat recull que es va fer un referèndum, també dona les xifres de ferits aportades per l'Estat i no observa l'existència de presos polítics
.jpg)
La policia espanyola va reprimir el referèndum | Martí Urgell
L'informe anual sobre drets humans a cada país del món elaborat pel Departament d'Estat dels Estats Units (el seu ministeri d'exteriors) es fa ressò, en el seu capítol sobre Espanya, del referèndum de l'1-O i de la repressió policial exercida pels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Així consta en la pàgina 10 del document, fet públic aquesta setmana, en la qual es consigna que la consulta vinculant va ser declarada il·legal pel Tribunal Constitucional (TC) i que la xifra de ferits va ser de "800 persones". El Govern la va elevar fins al miler d'acord amb el Servei d'Emergències. El document, això sí, també destaca que hi va haver 400 policies lesionats, segons les dades de l'Estat.
El Departament d'Estat indica que el dos d'octubre, l'endemà del referèndum, es van posar en marxa investigacions judicials per la "presumptament fallida" actuació dels Mossos d'Esquadra davant les peticions elevades per la Guàrdia Civil i la policia espanyola. L'informe també es fa ressò de "l'excessiu ús de la força" que va denunciar l'associació Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional. Un dels vídeos més vistosde l'any d'HRW va ser, precisament, sobre la violència policial en la jornada de l'1-O.
El referèndum també apareix en l'apartat de mitjans de comunicació del document. En primer lloc fa referència a un informe de Reporters sense Fronteres sobre "ciberassatjament" a la premsa per part de responsables de premsa de l'executiu català, i en segon lloc determina que en el mateix text també es critica l'executiu espanyol per l'ús "d'amenaces" per "intimidar" mitjans catalans en la cobertura de l'1-O. La publicació de la campanya institucional del referèndum va motivar, per exemple, visites de la Guàrdia Civil a redaccions de mitjans catalans, com és el cas de la de NacióDigital a Barcelona.
Sense referències als presos
Tot i consignar la violència policial, citant dades de la Generalitat, l'informe del departament d'Estat evita situar els dirigents polítics privats de llibertat com a presos polítics. A la pàgina cinc, sota l'epígraf de "presos polítics", el text assenyala que no n'hi ha cap, per bé que hi ha nou alts responsables del procés tancats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Tampoc hi ha cap referència als dirigents exiliats.
Sí que dedica espai, en canvi, a la condemna contra la tuitaire Cassandra -finalment absolta pel Tribunal Suprem- per haver publicat sis continguts que "ridiculitzaven" l'atemptat contra Carrero Blanco. També parla de la detenció de Hamza Yalcin, periodista turc crític amb el règim d'Erdogan, i de Dogan Akhanli, periodista turco-alemany, detingut per càrrecs similars als de Yalcin. Tots dos van ser alliberats després que la justícia rebutgés lliurar-los a Turquia, i van abandonar Espanya sense càrrecs. L'informe del departament d'Estat recorda que l'ONG RSF va criticar el govern espanyol per aquestes detencions.
En matèria de refugiats, "necessita millorar"
El document també repassa la gestió de l'Estat amb la qüestió dels refugiats. Recorda que el govern espanyol va acceptar acollir refugiats: des del setembre, Espanya va rebre 2.190 sol·licitants d'asil provinents d'Itàlia, Grècia, Turquia i el Líban. Tanmateix, el Departament d'Estat es fa ressò de l'informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (UNHCR) que apunta que el sistema espanyol per integrar refugiats "necessita millorar", especialment pel que fa a les famílies vulnerables, menors i víctimes de violència de gènere i tràfic de persones.
El Departament d'Estat indica que el dos d'octubre, l'endemà del referèndum, es van posar en marxa investigacions judicials per la "presumptament fallida" actuació dels Mossos d'Esquadra davant les peticions elevades per la Guàrdia Civil i la policia espanyola. L'informe també es fa ressò de "l'excessiu ús de la força" que va denunciar l'associació Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional. Un dels vídeos més vistosde l'any d'HRW va ser, precisament, sobre la violència policial en la jornada de l'1-O.
El referèndum també apareix en l'apartat de mitjans de comunicació del document. En primer lloc fa referència a un informe de Reporters sense Fronteres sobre "ciberassatjament" a la premsa per part de responsables de premsa de l'executiu català, i en segon lloc determina que en el mateix text també es critica l'executiu espanyol per l'ús "d'amenaces" per "intimidar" mitjans catalans en la cobertura de l'1-O. La publicació de la campanya institucional del referèndum va motivar, per exemple, visites de la Guàrdia Civil a redaccions de mitjans catalans, com és el cas de la de NacióDigital a Barcelona.
Sense referències als presos
Tot i consignar la violència policial, citant dades de la Generalitat, l'informe del departament d'Estat evita situar els dirigents polítics privats de llibertat com a presos polítics. A la pàgina cinc, sota l'epígraf de "presos polítics", el text assenyala que no n'hi ha cap, per bé que hi ha nou alts responsables del procés tancats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Tampoc hi ha cap referència als dirigents exiliats.
Sí que dedica espai, en canvi, a la condemna contra la tuitaire Cassandra -finalment absolta pel Tribunal Suprem- per haver publicat sis continguts que "ridiculitzaven" l'atemptat contra Carrero Blanco. També parla de la detenció de Hamza Yalcin, periodista turc crític amb el règim d'Erdogan, i de Dogan Akhanli, periodista turco-alemany, detingut per càrrecs similars als de Yalcin. Tots dos van ser alliberats després que la justícia rebutgés lliurar-los a Turquia, i van abandonar Espanya sense càrrecs. L'informe del departament d'Estat recorda que l'ONG RSF va criticar el govern espanyol per aquestes detencions.
En matèria de refugiats, "necessita millorar"
El document també repassa la gestió de l'Estat amb la qüestió dels refugiats. Recorda que el govern espanyol va acceptar acollir refugiats: des del setembre, Espanya va rebre 2.190 sol·licitants d'asil provinents d'Itàlia, Grècia, Turquia i el Líban. Tanmateix, el Departament d'Estat es fa ressò de l'informe de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (UNHCR) que apunta que el sistema espanyol per integrar refugiats "necessita millorar", especialment pel que fa a les famílies vulnerables, menors i víctimes de violència de gènere i tràfic de persones.
El Departament d'Estat dels EUA es fa ressò de la violència policial de l'1-O by naciodigital on Scribd
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta