Translate

9 de mayo de 2018

El llibre d'Urantia Document 111 - La Paradoxa Humana



Molts dels problemes temporals de l'home mortal sorgeixen de la seva relació dual amb el cosmos. L'home és part de la naturalesa -hi ha en la natura- i no obstant això és capaç de transcendir la natura. L'home és finit, però resideix dins d'ell una espurna d'infinitat. Aquesta situació dual no només proveeix el potencial per al mal sinó que també engendra moltes situacions socials i morals carregades de gran incertesa i considerable ansietat.
La valentia que es requereix per efectuar la conquesta de la natura i transcendir-se a si mateix és una valentia que pot sucumbir davant les temptacions del autoorgullo. El mortal que pot transcendir-se a si mateix podria rendir-se a la temptació de deïficar la seva pròpia autoconsciència. El dilema mortal consisteix en el doble fet que l'home està encadenat a la naturalesa mentre que al mateix temps posseeix una llibertat única: la llibertat de l'elecció i acció espiritual. En els nivells materials l'home es troba subsirviente a la naturalesa, mentre que en els nivells espirituals triomfa sobre la naturalesa i sobre totes les coses temporals i finites. Aquesta paradoxa és inseparable de la temptació, del mal potencial, dels errors de decisió, i quan el jo es torna orgullós i arrogant, és possible que evolucioni el pecat.
El problema del pecat no és autoexistent al món finit. El fet de la finitez no és dolent ni pecaminós. Un Creador infinit va fer al món finit -és l'obra dels seus Fills divins- i per tant ha de ser  bo. És el mal ús, la distorsió i la perversió del finit el que dóna origen al mal i al pecat.
L'esperit pot dominar a la ment; llavors la ment pot controlar l'energia. Però la ment pot controlar l'energia només a través de la seva pròpia manipulació intel·ligent dels potencials metamòrfics inherents al nivell matemàtic de les causes i efectes dels dominis físics. La ment de la criatura no controla inherentment l'energia; aquesta és una prerrogativa de la Deïtat. Però la ment de les criatures pot manipular l'energia -i ho fa- quan es torna experta en els secrets de l'energia del món físic.
 Quan l'home vol modificar la realitat física, sigui aquesta ell mateix o el seu entorn, ho aconsegueix fins al punt en què hagi descobert els camins i maneres de controlar la matèria i dirigir l'energia. La ment sense assistència és impotent per influir sobre el material, llevat de sobre el seu propi mecanisme físic, amb el qual està ineludiblement lligada. Però a través de l'ús intel·ligent del mecanisme del cos, l'home pot crear altres mecanismes, tot i relacions energètiques i enllaços vivents, mitjançant la utilització dels quals la ment pot controlar cada vegada més i tot i dominar el seu nivell físic en l'univers.
La ciència és la font dels fets, i la ment no pot operar sense fets. Són els maons en la construcció de la saviesa que estan cimentats els uns als altres per l'experiència de la vida. L'home pot trobar, fins i tot sense fets, l'amor de Déu, i l'home pot descobrir, fins i tot sense amor, les lleis de Déu, però l'home no pot mai començar a apreciar la infinita simetria, l'harmonia excelsa, l'exquisida plenitud de la natura, que tot ho comprèn, de la Primera Font i Centre fins no haver trobat la llei divina i l'amor diví i haver unificat experiencialment aquests elements en la seva pròpia filosofia còsmica evolutiva.
L'expansió del coneixement material permet una major apreciació intel·lectual del significat de les idees i dels valors dels ideals. Un ésser humà pot trobar la veritat en la seva experiència interior, però necessita un clar coneixement dels fets per aplicar el seu descobriment personal de la veritat a les exigències cruelment pràctiques de la vida diària.
És tan sols natural que l'home mortal pateixi sentiments d'inseguretat a veure inextricablement lligat a la natura mentre posseeix al mateix temps poders espirituals totalment transcendents a totes les coses temporals i finites. Només la confiança religiosa -la fe vivent- pot sostenir l'home entre aquests problemes tan difícils i confusos.
De tots els perills que amenacen la naturalesa mortal de l'home i arrisquen la seva integritat espiritual, l'orgull és el pitjor. La valentia és coratjosa, però l'egocentrisme és vanaglorioso i suïcida. Una autoconfiança raonable no ha de ser deplorada. L'habilitat de l'home de transcendir-se a si mateix és el que el distingeix del regne animal.
L'orgull és enganyós, intoxicant i originador del pecat tant en l'individu com en el grup, en la raça oa la nació. És literalment veritat: «Abans del trencament és la supèrbia».

No hay comentarios:

Publicar un comentario

No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...