l'Estat espanyol considera totalment irrellevant el que decideixin els ciutadans de Catalunya a les urnes.

Fa tres anys, Artur Mas va viatjar a Madrid per proposar un pacte que garantís l'autonomia financera de Catalunya. La resposta va arribar aquest divendres quan Cristóbal Montoro va anunciar que enviava uns madrilenys de negre per inspeccionar, factura per factura, en què inverteix els diners el Govern i, sobretot, per garantir que de cap manera aquests fons públics puguin ser utilitzats per fer política. En especial, aquests funcionaris controladors hauran de garantir que s'incompleixin els compromisos electorals dels partits que van guanyar les eleccions del passat 27 de setembre. La Generalitat, per tant, només podrà pagar el que Montoro i Rajoy diguin que és convenient. Ells estan per sobre.

A partir d'aquí, queda clar que l'Estat espanyol considera totalment irrellevant el que decideixin els ciutadans de Catalunya a les urnes. De fet, no és la primera vegada que ho demostren. El juny de 2006, 1'9 milions de catalans van manifestar la decisió d'aprovar l'Estatut que se'ls proposava, guanyant el referèndum amb un 73'2 per cent de vots favorables. I també en aquella ocasió, com ara, l'estructura de l'estat va pesar més que la voluntat democràtica del poble català i dotze delegats del PP i el PSOE -autoanomenats Tribunal Constitucional- van situar-se per damunt del poble català.

És per això que aquest procés va de baix a dalt, dels barris i els pobles contra els palaus llunyans. Els ciutadans d'aquest país reclamen el dret a decidir perquè se n'han quedat sense, perquè ja no serveix de res ni manifestar-se al carrer ni omplir les urnes. L'alternativa als 72 diputats són -inevitablement, invariablement- els madrilenys de negre.