Mas és el gat més vell en negociacions d’última hora

La decepció extrema que ha portat a molts sectors de l’independentisme el debat nacional de la CUP aquest diumenge a Manresa s’ha allargat aquest dilluns  mitjançant les xarxes socials, tertúlies i opinadors diversos. Amb tot, Antonio Baños i Anna Gabriel han sortit a RAC1 i Catalunya Ràdio a intentar relativitzar el resultat de la reunió de diumenge, a dir que la votació que es va fer no era més que un sondeig i han dit que no ha canviat res, que tot continua igual, que no s’aixequen de la taula negociadora i que tots els escenaris encara són possibles.
 Mentre que Gabriel ha emprat un to més dur, Antonio Baños ha estat molt ‘soft’ però tots dos han evitat descartar que Mas sigui al final l’escollit. Tot està obert i tot es discutirà en una assemblea que es farà entre el 12 i el 27 de desembre. Amb tot, el que cap dels dos ha dit però cada vegada és més clar és que la CUP pretén esgotar el límit que dóna la llei. El pretext és el d’arribar a un acord complet amb Junts pel Sí, no només per la investidura, sinó per l’estructura del govern, el programa i els pressupostos. Totalment lògic. Amb dos diputats que investeixin Mas i sense més unitat d’acció, no n’hi ha prou. Ara bé, el que ho bloqueja tot és el president i esperen a esgotar la paciència de Junts pel Sí i de l’opinió pública perquè al final, amb la pressió del temps, desisteixin.
 L’objectiu, en concret, és que a finals de desembre o primera setmana de gener Artur Mas no pugui més i s’aparti. Al final serà una decisió personal, amb més o menys pressió de Junts pel Sí depenent de com de freda tinguin la sang. Però ho tenen pelut, ja que l’encara president és més gat vell en negociacions d’última hora que la resta junts. A diferència de gairebé la resta de mortals independentistes, no tindrà por que la data límit arribi i es mantindrà ferm fins el final.
Si la CUP està esperant a que cedeixi per un hipotètic #pressingMas a partir d’ara, ja poden anar esperant. Les experiències de l’any passat i l’anterior en són proves evidents. Amb propostes tan o més imaginatives com les que ja ha posat sobre la taula, acabarà imprimint la imatge de transigent  i posarà la CUP entre l’espasa i la paret. Mentrestant, però, entre especulació i especulació, s’hauran escolat tres mesos en què Espanya està pendent de les eleccions, i en què es podria haver avançat molta feina.