Lògies & SION
La lògia B'nai B'rith constitueix el nucli central d'una vasta xarxa de societats afins que es mouen en la seva òrbita i que conflueixen en ella.
Entre les més rellevants figuren l'American Jewish Committee, l'American Jewish Congress i la Conference of Presidents of Major American Jewish, que agrupa, al seu torn, a unes quaranta associacions jueu-americanes. Menció a part mereixen el World Jewish Congress i l'American Israel Public Affairs Committee, sens dubte les més poderosos i influents societats de tota aquesta xarxa. El World Jewish Congress, o Congrés Jueu Mundial, té la seu central a Nova York, i compta amb delegacions en setanta països del món.
Només als Estats Units la seva xarxa organitzativa aglutina trenta-dos organitzacions annexes i publica set diaris. Aquesta poderosa entitat està presidida en el present per Edgar Bronfman, magnat del sector vitivinícola i de la indústria cinematogràfica. El trust Bronfman posseeix el 15% de la Time Warner i és accionista majoritari de la MCA-Universal, la més important productora cinematogràfica i televisiva nord-americà del moment.
D'altra banda, el conseller especial d'Edgar Bronfman en la MCA és Michel Ovitz, membre també del Congrés Jueu Mundial i director de l'Creative Artist Agency, primera agència de contractació artística de Hollywood. Quant a l'American Israel Public Affairs Committee, es tracta d'un dels grups de pressió més poderosos i discrets dels Estats Units.
Així ho reflectia sense embuts en el seu número 407 (juny 1991) la revista l'Arche, òrgan oficial del Front Nacional Jueu Unificat: "l'American Israel Public Affairs Committee és un lobby extraordinàriament potent, literalment capaç de destruir la carrera pública de qualsevol polític anti-israelià ". Convé dir que aquest tipus de llenguatge directe i explícit sobre el tema tabú que ara ens ocupa és pràcticament privatiu de les publicacions jueves.
Aquests són, a grans trets, els més excepcionals engranatges d'una poderosa maquinària la presència en les altes esferes polítiques nord-americanes veurem a continuació. I un cop més, davant la impossibilitat material d'efectuar un recorregut exhaustiu en el temps, el més apropiat serà cenyir-se al moment present. Centrant-nos, doncs,
en l'actual Administració Clinton, heus aquí un breu resum de la presència. Dels dotze integrants del Consell Nacional de Seguretat, organisme sobre la importància no és necessari estendre, sis procedeixen de l'oligarquia jueva nord-americana: Samuel Berger, vicepresident del Consell Martin Indik, responsable de l'àrea de l'Orient Mitjà Don Steinberg, director de l'àrea africana Richard Feinbert, al capdavant del departament d'Hispanoamèrica Stanley Ross, cap del departament d'Àsia Dan Schifte, director del departament d'Europa Occidental en els serveis d'assistència i assessorament a la Presidència del govern figuren: Abner Mikve, en qualitat de Attorney (Fiscal) General Ricky Seidman, com responsable de l'agenda presidencial Phil Leida, cap adjunt de l'Estat Major Robert Rubin, conseller d'Economia David Heiser, director del servei de Premsa al Departament d'Estat la llista és nombrosíssima, podent subratllar els noms de: Peter Tarnoff, subsecretari d'Estat Lawrence Summers Mans Kurtzer Dennis Ross Jehuda Mirski Tom Miller Altres alts càrrecs dignes de menció són: Rehm Emmanuel, conseller personal i eminència gris de Clinton Miky Kantor, ministre de Comerç Robert Reich, ministre de Treball Cotie Stuart Eizenstat, ambaixador davant la CEE Louis French, director de l'FBI Madeleine Albright, ambaixadora a l'ONU Laura Tyson, al capdavant del Consell Econòmic a la vista d'aquesta realitat, i en la seva qualitat de bon coneixedor dels secrets de la política nord-americana, aquests eren els comentaris abocats sobre el particular per un destacat analista polític en certa mitjà informatiu: "Fa algunes setmanes, el rabí de la sinagoga Adath Yisrael, de Washington, pronunciava un sermó al Centre Cultural i polític jueu en el curs del qual va celebrar el fet que els jueus nord-americans prenguin part en les decisions polítiques a tots els nivells de l'Administració Clinton, assenyalant textualment que els Estats Units no són un Govern de goyim (no jueus), sinó una Administració on els jueus participen enterament en les decisions polítiques a tots els nivells
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta