Judicialitzar el procés és un error polític enorme, monumental

dissabte, 6 d’agost de 2016Vicent Partal: «Judicialitzar el procés és un error polític enorme, monumental»
Vicent Partal (Bétera, Camp del Túria, 1960) ha viscut el procés des de la primera línia, com a director del portal informatiu VilaWeb. La seva llarga trajectòria com a periodista l'ha fet testimoni d'esdeveniments, com ara la caiguda del Mur o la independència dels països bàltics. Serà testimoni privilegiat d'una altra independència que el toca de més a prop? Cada dia el podem llegir a VilaWeb o a Twitter, i avui torna a les pàgines d'aquest diari com a entrevistat, per compartir amb els nostres lectors la seva visió sobre l'actualitat del procés.
Estem tenint un estiu molt mogut.
Quan la gent parla de la unilateralitat, no sol tenir en compte que provoca reaccions. Veurem què passa ara, al setembre, a l'octubre... Jo crec que fins a l'estiu que ve estarem en aquesta dansa. Es tracta de veure fins a on s'atreveix el Tribunal Constitucional. Hem vist que el judici del 9-N, que va ser un acte unilateral, cada vegada va quedant en menys cosa. El problema que tenen ells és que si no reaccionen, mal per a ells, i si reaccionen, mal per a ells.
La judicialització del procés fa créixer l'independentisme?
És el gran error d'Espanya. Quan judicialitzen el procés el posen en pendent ferroviari. Quan construeixes una via de tren, hi ha un pendent que no el pots posar, perquè no pots controlar el tren per la inèrcia. Això no vol dir que s'estavelli, però no pots conduir-lo. Quan Espanya opta per judicialitzar el procés, posa una via de tren que ja no depèn del seu control. Políticament és un error enorme, monumental. Ja veurem què passa. El que no s'explicaria és que el Constitucional amenaci, amenaci, i no faci res. I fins i tot per als nostres interessos, si fos així, ja ens està bé que faci. Una cosa que ha fet sempre el procés independentista català és anar sempre dos passos per davant d'Espanya, sempre estem marcant-li el ritme, i no hi estan acostumats.
Fent un símil esportiu, el govern de Madrid no ha tingut prou cintura o no ha aguantat els canvis de ritme que ha imposat el procés?
Jo crec que és més que això, hi ha un tema que és la incapacitat d'Espanya per veure's a ella mateixa com un país dialogant. L'altra prova d'això és el tema de la investidura de Rajoy. Hi ha un problema polític evidentíssim a Catalunya i no el volen resoldre amb la política. No volen dialogar, no volen parlar-ne, no volen transigir. Això els singularitza molt com a Estat. Segurament és una herència del franquisme. I fa que les coses siguin complicadíssimes per a ells.
Com afecta en el procés aquesta incapacitat de formar govern a Madrid?
Jo diria que al procés no l'afecta en absolut, el procés no dependrà de qui governi a Madrid. Com més tarden a formar govern, més debilitats estan. Des del punt de vista català, això representa, sobretot, el seu tarannà: no trobes un argument que pugui unir com a país Espanya, i en canvi sí que el trobes a Catalunya, amb totes les dificultats. Estan poc adaptats al model de funcionament de les democràcies occidentals.
L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) diu que els partidaris de la independència han pujat. Per què?
Jo crec que no és tan important que hagin pujat com la consolidació del fenomen. Jo això ho advertia des de l'inici: hauria estat possible fer la independència en quatre dies, però si tardes a fer-la, amb una situació tan important de mobilització, tampoc és dolent, perquè els països estrangers veuen que no és una moda, un caprici, no és una situació conjuntural. Aquest és el segon CEO que pronostica més votants per a la independència, l'anterior és el que es va fer després de la Via Catalana, i algú podia dir que allò va ser molt espectacular, no s'havien explicat els defectes i només se'n veien les virtuts... Ara no es pot dir això. No només s'han explicat els defectes i virtuts, sinó que se'ns ha amenaçat, se'ns ha posat en situacions increïbles... Jo dono més importància a la consolidació de l'independentisme que a l'augment de vot. Quatre anys després, la població creu que la manera més sensata d'eixir d'aquest atzucac és la independència, i això és un missatge molt poderós.
El resultat de les eleccions del 27-J han ajudat a aquesta consolidació de l'independentisme?
Sens dubte. Quan Podemos apareix, té un discurs que ve a dir: “Aquest problema el soluciono jo i no haureu d'enfrontar-vos.” Ningú té ganes d'enfrontar-se i, per tant, atrau una part del vot independentista. Aquí han passat dues coses. D'una banda, una bona part del vot independentista s'ha adonat que Podemos no era neutral, estava en contra de la independència, i se n'ha allunyat. I després s'ha vist el topall a Espanya. La coalició d'Unidos Podemos, un amalgama de tots junts a veure fins a on arriben, no només no arriba, sinó que perd vots. Quan sents el Pablo Iglesias dient que haurem d'esperar al 2020... En les condicions en què estem no podem esperar. Aquí es desmunta bona part d'allò que la gent esperava d'aquest partit. A més a més, la mateixa nit de les eleccions, Podemos es reconverteix en un atac absolut a l'independentisme, com una alternativa de govern a la Generalitat... Doncs hi ha gent que diu que no. Diuen que poden treure l'independentisme de la Generalitat, però com? El CEO els dóna 24 diputats, on van amb això? Què estan dient? Que faran una alternativa sumant el seu vot amb el del PP i Ciutadans?
El CEO estima que un 30% de votants de Podem és independentista