Populisme d'esquerra al Regne Unit

2018.04.26  

Chantal Mouffe 
Página 12 




La crisi de la socialdemocràcia europea està confirmada. Després dels fracassos de Pasok a Grècia, del PvdA als Països Baixos, del PSOE a Espanya, de l'SPÖ a Àustria, de l'SPD Alemanya i del PS a França, el PD ve d'obtenir el pitjor resultat de la seva història a Itàlia. L'única excepció a aquest desastrós panorama es troba a Gran Bretanya, on el Partit Laborista, dirigit per Jeremy Corbyn, està en ple creixement. Amb gairebé 600 mil afiliats, el Laborisme és avui el major partit d'esquerra a Europa. 
Com va fer Corbyn, qui sorprenentment va ser triat com a líder del partit el 2015, per aconseguir aquesta proesa?

Després d'un intent de desplaçar-ho per part de la dreta del partit el 2016, el moment decisiu en la consolidació del seu lideratge va ser el fort creixement del Partit Laborista en les eleccions de juny de 2017. Mentre els sondejos els donaven als conservadors un avantatge de 20 punts, el Partit Laborista va guanyar 32 escons, aconseguint que els tories perdessin la majoria absoluta. L'estratègia desenvolupada en aquestes eleccions és la clau de l'èxit de Corbyn. 

Això es deu a dos factors principals. Primer, un manifest radical, en línia amb el rebuig a l'austeritat i les polítiques neoliberals per part d'importants sectors de la societat britànica. Després, la formidable mobilització organitzada per Momentum, el moviment creat el 2015 per donar suport a la candidatura d'Corbyn.
Inspirat en els mètodes de Bernie Sanders als Estats Units, així com en les noves agrupacions radicals europees, Momentum ha aprofitat nombrosos recursos digitals per establir vastes xarxes de comunicació que els han permès als militants ia molts voluntaris saber en quin districtes calia anar a contactar als electors porta a porta. Va ser aquesta mobilització inesperada la que va portar a l'error a tots els pronòstics.

Però va ser gràcies a l'entusiasme que va despertar el contingut del seu programa que tot això va ser possible. Amb el títol For the many, not the few (per a la majoria, no per a uns pocs), va utilitzar un lema que ja havia estat usat pel partit, però donant-li una nova significació per establir una frontera política entre un "nosaltres" i un "ells". D'aquesta manera, es tractava de repolititzar el debat i d'oferir una alternativa al neoliberalisme instaurat per Margaret Thatcher i continuat per Tony Blair.

Les principals propostes del programa van ser la renacionalització dels serveis públics, com els ferrocarrils, l'energia, l'aigua o el correu, el fre al procés de privatització del Servei Nacional de Salut (NHS) i del sistema escolar, l'abolició dels aranzels d'inscripció a la universitat i un augment significatiu dels subsidis socials. Tot apuntava a una clara ruptura amb la concepció de la tercera via del Nou Laborisme.

Mentre aquest últim havia reemplaçat la lluita per la igualtat amb la llibertat de "triar", el manifest va reafirmar que el Laborisme era el partit de la igualtat. L'altre punt destacat va ser la insistència en el control democràtic, per la qual cosa es va posar l'accent en la naturalesa democràtica de les mesures proposades per crear una societat més igualitària. La intervenció de l'Estat va ser reivindicada, però amb el paper de crear les condicions que permetessin als ciutadans prendre el control dels serveis públics i gestionar-los. La insistència en la necessitat d'aprofundir la democràcia és una de les característiques centrals del projecte de Corbyn. Això ressona molt particularment en l'esperit que inspira Momentum, que advoca per establir vincles estrets amb els moviments socials.
És l'articulació de les lluites socials amb què es relacionen amb altres formes de dominació del que està al cor de l'estratègia de Corbyn i és per això que pot ser qualificada com a "populisme d'esquerra". L'objectiu és establir una sinèrgia entre les diverses lluites democràtiques que travessen a la societat britànica i transformar al Partit Laborista en un gran moviment popular capaç de construir una nova hegemonia.
És clar que la realització d'un projecte com aquest significaria per a Gran Bretanya un canvi tan radical, encara que de sentit oposat, com el realitzat amb Margaret Thatcher. Certament, el combat per reinvestir al Laborisme encara no es va guanyar i la lluita interna continua amb els partidaris de Blair. Els oponents de Corbyn despleguen múltiples maniobres per intentar desacreditar-, l'última consisteix en acusar-lo de tolerar l'antisemitisme dins del partit.

Les tensions també ha entre els partidaris d'una concepció més tradicional del Laborisme i els partidaris de la "nova política". Però aquests s'estan imposant i les relacions de força juguen al seu favor. En comparació amb altres moviments com Podem o França insubmisa, l'avantatge de Corbyn consisteix en que està al capdavant d'un partit gran i compta amb el suport dels sindicats.

Sota la seva conducció, els laboristes van aconseguir tornar-los el gust per la política a aquells que l'havien abandonat amb Blair i atraure cada vegada més joves. Això prova que, contra el que afirmen molts politòlegs, els partits polítics no han esdevingut formes obsoletes i que, en articular-se amb els moviments socials, poden renovar-se. És la conversió de la socialdemocràcia al neoliberalisme el que està en l'origen del descontentament dels seus electors. 

Quan se'ls ofereix als ciutadans la perspectiva d'una alternativa i tenen la possibilitat de participar en un debat agonístic real, ells es mostren ansiosos per fer sentir les seves veus. Però això requereix abandonar la concepció tecnocràtica de la política, que la redueix a la gestió de problemes tècnics, i reconèixer el seu caràcter partisà.



Font original: https://www.pagina12.com.ar/110047-populismo-de-izquierda-en-el-reino-unido