El RUI, segons les dades de GESOP, tindria un 63 per cent de participació, amb un 79% de vot a favor de la independència

L'encreuament de les dades fetes públiques ara dibuixa un escenari molt sòlid a favor de l'independentisme

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

Una setmana abans de la cimera pel referèndum El Periódico publicava un sondeig on es mostrava que un 85% de catalans estaven a favor del referèndum i una majoria estava a favor, encara que fos sense acord amb l’estat. El Periódico ha publicat ara en obert les taules completes de les preguntes i respostes dels enquestadors, les quals han estat estudiades per a poder presentar aquest anàlisi. Concretament s’ha creuat el record de vot amb les dades de participació i d’intenció de vot en el referèndum unilateral.





1. Seria un referèndum amb una gran participacióEn el cas de celebració d’un referèndum d’independència sense acord amb l’estat, unilateral, la participació seria prou alta com per a esvair qualsevol dubte respecte a la seva legitimitat.


La mobilització molt alta dels independentistes sumada a una important mobilització parcial de l’unionisme tindria com a resultat una participació que se situaria al nivell de les eleccions de primer ordre i clarament superior a les eleccions europees o als referèndums vinculats dels Estatuts (60% i 49%) i de l’OTAN (59%). Entre els independentistes gairebé tothom aniria a votar (96% de Junts pel Sí i 97% de la CUP) i entre els que no es consideren independentistes un 36% aposten per participar-hi i votar, fins i tot si el referèndum no és acordat.

Segons les dades facilitades per GESOP, doncs, en un referèndum unilateral d’independència (RUI), només anant a votar els que ja diuen en la resposta a l’enquesta actual que probablement o segur que anirien a votar, hi hauria un 64% de participació.


2. Hi hauria una majoria molt clara a favor de la independènciaPel que fa al sentit del vot la mobilització dels electors de Junts pel Sí i la CUP atorga una enorme fortalesa al vot a favor de la independència ja que pràcticament tots votarien sí. A aquests caldria afegir un 33% de votants de CSQEP votaria a favor de la independència (una xifra similar al 32% a favor que recull el CEO), mentre que un 55% votarien en contra (57% el CEO). També votarien a favor de la independència un 9,9 dels votants del PSC i un 4,4 dels de Ciutadans.

Amb aquestes xifres el resultat és que, entre els que afirmen que anirien a votar a un RUI, un 72,9 per cent dels enquestats votarien a favor de la independència i un 19,5 per cent en contra. Un u per cent afirma que votaria en blanc i el nombre d’enquestats que no saben encara què farien o no contesten seria del 7,8 per cent. Aquestes dades traduïdes a vot en referèndum, descomptant per tant els qui no saben encara què farien, significarien un 79,74 per cent de vots afirmatius contra un 20,26 per cent de vots negatius.

Encara hi hauria, doncs un 7,8 per cent de la població indecisa, però. Entre els votants dels partits, la majoria d’indecisos es troben ara mateix entre els votants del PSC (8,1%), CSQEP (9,2%) i també la CUP (11,4%).

L’abstenció


En les eleccions amb més participació de la història de Catalunya (les estatals de 1982), l’abstenció va ser del 20,03%. A Catalunya no ha votat mai per tant més del vuitanta per cent del cos electoral i per això cal tenir en compte l’existència d’aquest bloc de població que simplement no sembla interessada en la vida política.


Respecte als ciutadans que es van abstenir el 27-S l’enquesta recull que prop d’un deu per cent assegura que tampoc votarien en un referèndum. El que suposa més de 100.000 votants. El mateix succeeix amb una quarta part dels ciutadans que van votar blanc o nul, que asseguren que farien el mateix o no votarien.


3. L’unionisme té dues possibilitats però són contraposadesEn base a aquestes dades pels contraris a la independència, només hi ha dues formes, contraposades, de capgirar el resultat. Una opció seria boicotejar totalment el RUI i aconseguir que aquesta acció desmobilitzes tant tots els votants com perquè la participació fos molt baixa i per tant la legitimitat del referèndum fos qüestionable.Això té el problema que actualment ja hi ha un 76% dels votants dels comuns consideren que probablement o segur que anirien a votar. Això són tres quartes parts dels votants als quals se’ls hauria de convèncer, si aquesta fos la decisió del partit, que no anessin a votar. No sembla pas senzill. Per una altra banda afirmen també que aniran a votar un 12 per cent dels votants del PP, un 29 per cent dels votants de Ciutadans i un 33 per cent dels votants del PSC. I això malgrat que els partits als quals voten ja han deixat clar que s’oposen al referèndum unilateral.Amb aquestes dades a la mà l’opció d’un boicot eficaç per part de l’unionisme sembla completament descartable. Si un 33 per cent dels votants del PSC, tot i saber que el PSC no vol que participin tenen decidit participar-hi podem esperar que una part molt important del 76% dels votants de CSQEP que afirmen ja ara que participaran seguirien participant fins i tot si CSQEP fes una crida al boicot. I això ja situa la barrera de la participació clarament per damunt del seixanta per cent.


La segona opció per l’unionisme, més democràtica, seria acceptar el repte, i intentar mobilitzar a favor del no el màxim de partidaris possibles. No els seria senzill a la vista de la potència del vot a favor a favor de la independència però sembla una opció més sensata que l’anterior. Això sí, amb un preu: entrar en campanya, podria convertir-se en la forma de vèncer l’independentisme a les urnes però, a la vegada una crida a la participació de les formacions o associacions unionistes donarien encara més legitimitat al resultat.


Aquesta segona opció seria també la més sensata perquè amb la primera molt probablement el que aconseguiran serà dividir el vot no entre l’abstenció i el no, fet que clarament afavoreix els partidaris del Sí.


Més informació:+Un 62% dels votants dels comuns, a favor del referèndum sense acordar amb el govern espanyol+Guia VilaWeb 2017: com es fa una república?