UNIÓ EUROPEA Un article suec adverteix que la democràcia està en joc a Catalunya

Igor Portu i Mattin Sarasola, etarres condemnats per l’atemptat de la T-4 de l’Aeroport de Barajas, van ser detinguts per la Guàrdia Civil el 6 de juny del 2008 a Mondragon (Guipúscoa). Els agents, però, van decidir fer-se la llei a mida. Entre altres tractes degradants, Portu va denunciar que el van portar emmanillat per l'esquena fins a la vora d’un riu, on van donar-li puntades de peu i cops de puny a l’estómac i les costelles; després van submergir-li el cap a l’aigua diverses vegades. A Sarasola, en canvi, li van posar una pistola al cap i el van amenaçar de fer-li “el mateix que a M.Z.”, en referència a Mikel Zabalza, jove navarrès assassinat per la Guàrdia Civil el 1985. Les agressions a tots dos van continuar durant el trajecte fins a Madrid i, també, durant el règim d’incomunicació, tot un espai d’impunitat.

Així ho recull l’última sentència condemnatòria del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’Estat espanyol, feta pública dimarts passat. El mateix testimoni que van deixar els diversos informes mèdics que se’ls van practicar. Portu va necessitar assistència mèdica durant 27 dies; en el cas de Sarasola, van ser 14 dies. El Tribunal d’Estrasburg va considerar “prou demostrades” les lesions, que va qualificar de “tractes inhumans i degradants”. Tres dels set magistrats van emetre un vot particular, dient que podia parlar-se de “tortura”.

El 2010, l’Audiència Provincial de Guipúscoa va condemnar quatre agents del cos policial espanyol a diverses penes per “delictes de tortures greus”. Però, un any més tard, el Tribunal Suprem va absoldre’ls. Això és el que va obrir el camí cap a Estrasburg, on només es pot acudir després d’haver exhaurit totes les instàncies estatals. I el TEDH ha donat ara la raó als demandants -un cop més- contra l’Estat espanyol.

En els últims tres anys, l’Estat espanyol ha estat condemnat en 19 ocasions pel Tribunal d’Estrasburg per haver vulnerat el Conveni Europeu de Drets Humans: dues el 2015, dotze el 2016 i cinc el 2017. Les sentències afecten tota mena d’àmbits, des de no investigar denúncies per tortures fins a devolucions en calent d’immigrants sense papers, passant per inhabilitacions d’autoritats polítiques. El tribunal encara té 168 demandes pendents contra l'Estat espanyol.

El llarg dossier de tortures

Justament el dossier de les tortures és un dels que ha provocat més condemnes a l’Estat espanyol per part d’Estrasburg. Abans del cas de Sarasola i Portu, hi ha hagut fins a nou sentències europees contra les autoritats espanyoles per tortures i maltractaments o per no investigar les denúncies (també castigat per l'article 3 del conveni). La primera va ser el 2014, pel cas de 15 independentistes catalans, que van ser detinguts en el marc de l’operació Garzón, just abans dels Jocs de Barcelona 92.

Els detinguts en aquella operació comandada per Baltasar Garzón -presumptament contra Terra Lliure- havien denunciat tortures davant el mateix jutge, que anaven des de cops per tot el cos fins als mètodes de la bossa i la banyera. Malgrat que Garzón anava dient que "de les persones que van comparèixer davant meu, cap ni una, cap ni una va denunciar tortures", la realitat és ben diferent. La periodista Sònia Bagudanch va publicar al llibre Et presento el jutge Garzón (Edicions Saldonar) les declaracions que van fer deu dels detinguts, signades pel mateix magistrat. I Estrasburg va condemnar per no haver-les investigat.

Els altres casos estan relacionats amb denúncies de ciutadans bascos i navarresos en la guerra contra el terrorisme, excepte el cas d’una dona nigeriana, detinguda a Palma mentre exercia la prostitució i va patir maltractaments al carrer. Els altres van ser per denúncies de presumptes tortures i maltractaments en règim d’incomunicació a persones detingudes i acusades de terrorisme: Mikel San Argimiro (2012), Aritz Beristain (2011), Martxelo Otamendi (2012), Beatriz Etxebarria (2014), Oihan Ataun (2014), Patxi Arratibel (2015) i Xabier Beortegui (2016). Europa va condemnar Espanya per no investigar-les. Ja en són set des del 2010 i deu des que va signar el Conveni Europeu de Drets Humans.

També el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides ha condemnat dues vegades l’Estat espanyol, el 1992 i el 2005. I organismes com Amnistia Internacional han fet diverses advertències sobre el règim d’incomunicació. L’Institut Basc de Criminologia, en un estudi a petició del Govern basc, ha pogut documentar més de 4.000 casos de tortura només al País Basc. Anava molt més enllà de presumptes membres d’ETA.

Atutxa i els paral·lelismes

Ara bé, un dels revessos més importants d’Espanya a Estrasburg va ser quan el TEDH va pronunciar-se a favor de l’expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, i dels membres de la Mesa Gorka Knörr y Kontxi Bilbao. Segons el tribunal europeu, els tres polítics bascos, inhabilitats per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna, no van tenir un judici just.

Segons l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, tot acusat té dret que “la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins els terminis raonables, per un tribunal independent i imparcial”. Atutxa i els altres dos membres de la Mesa, segons el TEDH, van ser privats del dret a sotmetre a contradicció les acusacions formulades contra ells, ja que van ser condemnats pel Tribunal Suprem espanyol sense que els fets poguessin ser examinats per una instància inferior. L’Estat va ser condemnat a una multa simbòlica i a pagar les despeses judicials.

El fet que la sentència del cas Atutxa arribés el mes de juny passat, ja en plena ofensiva judicial contra el procés català, va fer que els independentistes establissin certs paral·lelismes amb la seva situació. El mateix Govern va assegurar que la sentència els carregava de raons per tirar endavant el procés cap al referèndum de l’1-O, malgrat les querelles contra la Mesa del Parlament i el Govern. En aquell moment, però, encara no s’havia empresonat mig executiu ni els Jordis.

EFE

El revés de Parot

La sentència contra l'aplicació retroactiva de la doctrina Parot va ser un bon revés per l'Estat i va provocar una forta polèmica. Des de l’any 2006, a Espanya es permetia executar la totalitat de les condemnes penitenciàries, ja que es permetia aplicar els beneficis penitenciaris individualment i no sobre el màxim legal de 30 anys de presó. Fins aquell moment, els beneficis per bon comportament es restaven de la pena màxima de 30 anys de presó i no dels anys reals als quals s’havia estat condemnat.

L’any 2013, però, el TEDH va donar la raó a l'etarra Inés del Río en el seu recurs contra aquesta doctrina que li havia allargat l’estada a la presó. Del Río, empresonada l’any 1987, havia de sortir de la presó el mes de juliol del 2008, però l’aplicació d’aquesta doctrina -aplicada després de la seva condemna- l’obligava a estar-hi fins al 2017, quan es complirien els 30 anys de l'empresonament.

L’etarra va portar la prolongació de la seva pena a Estrasburg i, finalment, l’any 2013 el TEDH li va donar la raó quan va assegurar que es vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans. A Del Río se li va aplicar la Doctrina Parot amb caràcter retroactiu, ja que quan va ser condemnada -l’any 1987- aquesta doctrina no existia. Per això, Estrasburg va sentenciar que Espanya l’havia de posar en llibertat immediatament. Feia cinc anys que hauria d'haver acabat la pena.

Del Río no va ser l’única presa afectada per aquesta sentència d'Estrasburg. La derogació de la doctrina Parot va obrir la porta a l’alliberament d’una seixantena de membres d’ETA.

Devolucions en calent, Paulina Rubio...

Aquestes no són, però, les úniques garrotades a l’Estat espanyol per part d'Estrasburg. El TEDH ha sentenciat contra Espanya en múltiples ocasions, des de declarar il·legals les devolucions en calent d’immigrants a Melilla fins a la picada al crostó del tribunal a Espanya per no haver protegit l’honor de Paulina Rubio. A tot això, a més, cal sumar-hi que la justícia europea va obligar la banca a retornar els diners cobrats a través de les clàusules sòl i va condemnar l’Estat pels privilegis a l’Església per registrar immobles.

Tortures, el cas Atutxa, el polèmic revés de a doctrina Parot... Espanya ha quedat en evidència en moltes ocasions en mans dels tribunals europeus, que s'han convertit en l'última esperança de molts casos quan les diverses instàncies de la justícia espanyola han sentenciat en contra seva. De fet, aquest també és el camí que volen emprendre els presos polítics, tancats des de fa un centenar de dies arran de l'1-O i la declaració d'independència, i que veuen en la justícia europea l'última esperança per ser alliberats i evitar passar-se un bon grapat d'anys empresonats, acusats de rebel·lió i sedició.