Translate

Mostrando entradas con la etiqueta justícia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta justícia. Mostrar todas las entradas

24 de abril de 2018


Anàlisi
Josep Casulleras Nualart




Mala maror a Madrid pel descrèdit de Llarena i la guerra entre PP i Ciutadans

La perspectiva d'un enfonsament de l'estratègia judicial contra l'independentsisme incrementa el pessimisme en els cercles de poder espanyols


Per: Josep Casulleras Nualart


23.04.2018 22:00

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l’informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l’1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l’exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l’esfondrament progressiu de l’estratègia de repressió i escarment contra l’independentisme. L’ofensiva jurídica substitueix l’absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d’Espanya.

Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s’hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola.

L’agressivitat del jutge Llarena i del Suprem, tant de la sala d’apel·lacions com de la penal, és avalada pels grans mitjans espanyols. Diumenge, El País publicava un editorial insòlit en què descrivia l’actitud de Montoro i del govern espanyol en aquest afer com a imperdonable pel fet d’aportar la informació de què disposa sobre l’acusació de malversació. Imperdonable perquè és en el moment que Llarena és desacreditat a Alemanya que el govern espanyol li tomba l’única possibilitat de poder tenir Puigdemont extradit.

El diari manifestava: ‘Avui és la justícia espanyola la qui pateix el desgast més gran a l’exterior. L’alçament secessionista ha aconseguit redoblar l’interès pel procés a Bèlgica, a Suïssa, al Regne Unit i, sobretot, a Alemanya. La tensió és màxima entre els sistemes judicials alemanys i espanyols. Allà, el tribunal regional de Slesvig-Holstein nega el lliurament de Carles Puigdemont per rebel·lió i ha demanat més documentació sobre l’acusació de malversació. I és en aquest context que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix públicament que no n’hi va haver, tot escampant el dubte sobre el Tribunal Suprem espanyol. Imperdonable.’


El temor de la defensa
Evidentment, la defensa dels dirigents independentistes processats utilitza les declaracions de Montoro per demostrar que l’acusació de malversació també és falsa, perquè contradiu i desmunta tot l’informe de la Guàrdia Civil enviat al jutge. Un informe que fabula sobre tot de maneres hipotètiques i no demostrades sobre com s’haurien pogut destinar cabals públics a l’organització de l’1-O. Hi ha el temor que tota l’acusació es vagi esfondrant. El Mundo alertava de l’acció i dels arguments de la defensa en aquest article. També recordava que el parlament prepara una querella contra Llarena i que fins i tot passar que hi hagués una actuació contra els signants dels informes de la Guàrdia Civil per fals testimoni. I pot acabar passant, afegeix el diari, que el ministre acabi havent de declarar com a testimoni.

El ressò de la topada és tan gran que ha arribat a Alemanya i els jutges del tribunal de Slesvig-Holstein n’han demanat informes a la fiscalia espanyola, segons que informava La Vanguardia.

La nova operació Ciutadans
Aquesta crisi entre el poder executiu espanyol i el judicial, l’atia també Ciutadans, que es presenta com a l’ala dura, més dretana i nacionalista espanyola contra l’independentisme, esperonada per unes enquestes que cada vegada li són més favorables a Espanya en detriment del PP i que cada cop també aplaudeixen més els mateixos mitjans que les encarreguen. Som davant una nova operació Ciutadans, mediàtica i política, per a fer passar comptes al PP de Rajoy per la seva incapacitat d’encarar la crisi catalana. Diumenge, El Periódico publicava una nova enquesta que indicava que en unes eleccions espanyoles el partit d’Albert Rivera passaria dels 32 diputats actuals al congrés a 114. Ciutadans es menjaria el PP, que davallaria dels 137 escons d’ara als 79-82.


Pressió màxima al PP, doncs, que reacciona als atacs que rep per la dreta tot intentant demostrar més mà dura que mai. D’aquí vénen les declaracions del seu portaveu, Rafael Hernando, dient que ‘l’adversari no és el PP, no és Montoro. L’adversari són els independentistes, com l’enemic fou ETA (…). I jo us garanteixo una cosa: amb el govern del PP, per als independentistes i per als colpistes, no hi haurà immunitat, ni impunitat ni indults.’

‘Un hivern de desconcert de la política espanyola’, escrivia el periodista José Antonio Zarzalejos en aquest article, contraposant-lo a ‘la primavera catalana’. El soroll és tan gran a Madrid ‘que els cercles del poder central viuen aliens a la gravetat dels esdeveniments a Catalunya’, diu Zarzalejos. Troba que la capacitat de mobilització que manté l’independentisme al carrer i el prestigi i rellevància creixents de la figura de Puigdemont són una mala notícia per al govern espanyol. A Madrid, ho fien tot que la justícia alemanya els compri el relat. Si no, conclou, hi ha perill de caos polític i institucional. Per això, avui hi ha pessimisme a Madrid.



VilaWeb

19 de abril de 2018

El Juez Llarena suplica a Montoro para que mienta y no lo hunda en la miseria de sus fantasías


El camino que ha tomado el Juez Llarena, los fiscales, miembros del Tribunal Supremo y de muchos miembros del Gobierno de M. Rajoy y de sus fanáticos secuaces naranjas parece que está llegando a su fin. Han mentido, inventado, abusado del código penal y de la Constitución para reprimir a los independentistas. Pero cada vez está más claro que están abocados al fracaso, al ridículo y probablemente a la cárcel.
La locura de Llarena ha llegado tan lejos que incluso se ha enfrentado al Ministro Montoro que ha dicho por activa y por activa que no se usó ni un euro público para el Referéndum por la Independencia del 1 de octubre, en el qué, y no olvidamos, el independentismo arrasó.
Mientras que en todo el mundo se tienen que demostrar los delitos, parece que en la España autoritaria de los herederos del franquismo se tiene que demostrar que no se han cometido esos delitos. Parece que Montoro será el primer político español en enfrentarse a las locuras de Llarena. Lo ha dejado en ridículo a nivel internacional, desarmado ante la realidad, y sólo los sospechosos habituales del fanatismo nacional español siguen del lado del “juez”.
Todo indica que los jueces alemanes van a hacer caso a la realidad y también eliminaran el delito de malversación de la extradición del President Puigdemont. A Llarena le tocará inventar otros delitos a ver si alguno cuela. Qué manera de hacer el ridículo! Qué manera de destrozar el estado de derecho.

17 de abril de 2018

El Suprem espanyol perd els papers i ‘massacra’ la justícia alemanya

La justícia espanyola intenta a la desesperada que Alemanya lliuri Puigdemont, qüestionant la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein *** Vuit funcionaris valencians demanen protecció a l'Oficina Antifrau per revelar casos de corrupció *** Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats per denunciar la repressió a Espanya.


Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.
Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.
En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la sedició es va derogar del codi penal el 1970.

14 de abril de 2018

La via penal és morta i el jutge ho sap. I si no ho sap o li costa reconèixer-ho, algú hauria de dir-l'hi, Sol davant la Constitució

Antón Losada
Santiago de Compostel·la. 

Dissabte, 14 d'abril de 2018


Dia rere dia, interlocutòria rere interlocutòria, el jutge Pablo Llarena es va quedant una mica més desemparat davant la Constitució; com Gary Cooper a la pel·lícula, però sense tanta èpica i sense cap argument per posar-se del seu costat. La nuesa dels seus raonaments per seguir endavant amb una instrucció i unes mesures cautelars que estan forçant tots els límits s'ha tornat més que pertorbadora.


Els arguments jurídics els ha abandonat tan a la desbandada que, a la seva última i injustificable interlocutòria per denegar a Jordi Sànchez el dret polític bàsic per excel·lència: el dret de sufragi actiu i passiu, no esmenta una sola norma jurídica per fonamentar la seva decisió; només presumpcions i sospites que el porten a tractar Jordi Sànchez com si ja hagués estat condemnat.

Entre la protecció i garantia d'un dret constitucional fonamental i les seves pròpies sospites i mals pressentiments, el jutge dona primacia als seus pressentiments i pressentiments sobre què pot o no pot fer el candidat Sànchez si es converteix en president; una decisió que només pot qualificar-se com a constitucionalment paranormal.

La via penal és morta i el jutge ho sap. I si no ho sap o li costa reconèixer-ho, algú hauria de dir-l'hi

La seva construcció de la violència com una espècie de "concepte xiclet" penal, perfectament elàstic fins a ajustar-se a la seva conveniència, també s'ha quedat més sol a Europa. Només conserva el suport de la dreta espanyola més antieuropea i les racials crides de Jiménez Losantos perquè comencin a volar pels aires cerveseries germàniques. La resolució del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein ha suposat un cop de matxet en tota regla a l'actuació de Llarena, amb el suport a més d'una Comissió Europea que ni ha considerat necessari refugiar-se en la seva tradicional prudència a l'hora de manifestar-se davant d'un assumpte tan obvi.
La constant amenaça amb un fantasmagòric recurs davant del tribunal de la UE, perquè posi al seu lloc la justícia alemanya, sona a una d'aquestes patètiques amenaces que tant agrada proferir als aprofitats i pinxos des de l'altre costat del carrer o del pati de l'escola. No serà ni admès a tràmit perquè no té sentit demanar a un tribunal que digui a un altre com i fins on pronunciar-se quan ja ho ha fet. Correria la mateixa sort que s'augura a la querella que promou Roger Torrent, el president del Parlament.

La via penal és morta i el jutge ho sap. I si no ho sap o li costa reconèixer-ho, algú hauria de dir-l'hi i aconsellar-li que deixi de forçar els límits de la llei perquè pot acabar fent-se mal de veritat. Com més aviat millor es faci a un costat i deixi de destorbar, millor per a tothom; començant per ell mateix.

12 de abril de 2018

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA ÉS TAN JUSTA COM sentencien JUTGES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, O NOMÉS FAN UNA INTERPRETACIÓ A LA CARTA SEGONS INTERESSOS PARTICULARS O EMPRESARIALS?

DEMOCRÀCIA


La constitució espanyola en el seu preàmbul,  article 1 punt 1 diu:
Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que promulga com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertar. La justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Diverses sentències per part del Tribunal Suprem i del mateix Tribunal Constitucional han anat en contra d'aquesta llei, publicant i sentenciant contra la igualtat de sentències i lleis aprovades en les comunitats autònomes i retallant o suprimint aquestes mateixes en altres comunitats autònomes, com per exemple en el cas de Catalunya.

En el seu article 1 punt 2 detalla:
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat.

El poble espanyol pot canviar la llei tantes vegades quan li sigui necessari sense l'aprovació dels seus representants parlamentaris .

article 2

La constitució es fonamenta en   la indissoluble unitat de la nació espanyola pàtria comuna i indivisible i tots els espanyols   i RECONEIX I GARANTEIX EL DRET DE L'AUTONOMIA DE LES NACIONALITATS I REGIONS que la integren i la solidaritat entre elles.

El govern espanyol fent cas omís d'aquest article espolia a les comunitats de Catalunya, Balears i valenciana, que aportant entre les tres el 48% de tots els ingressos que rep l'estat espanyo, només reben entre les tres el 16% en inversions, això si és que arriba a aquest percentatge.
En cap moment fa esment a los.derechos humans DD.HH De les Nacions Unides on permet el dret d'autodeterminació dels pobles.

IDIOMES

En el seu article 3  punt 2 ens diu:
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.

Els jutges destinats a Catalunya, Comunitat Valenciana, o en les balears obliguen els fiscals, advocats, acusats, etc. A fer servir el idiomes castellà (espanyol per als estrangers) en contra d'aquesta llei.

PARTITS POLÍTICS

article 6
Els partits polítics expressen el pluralisme polític , concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte de la constitució ia la llei. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.

S'han limitat, suprimit llibertats i sentenciat a presó o obligats a fugir de la justícia espanyola a polítics  o persones ja partits polítics per exercir la democràcia que tant predica aquest article, com a exemple Jon Idígoras, Arnaldo Otegi tots dos de de Henrri Batasuna. Oriol Junqueras d'Esquerra Republicanda de Catalunya, Jordi Sanchez de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Carles Puigdemont president electe democràticament pels catalans en unes eleccions impulsades i obligades pel govern espanyol en no sortir el resultat del seu president.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI

article 14
Els espanyols són iguals davant la llei sense qsue pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió, religió o qualsevol altra circumstància personal o social.

En el sistema educatiu es discrimina per raó de sexe en centres religiosos ia més reben subvencions públiques.  Les beques, ajudes per a fomentar l'ocupació o inversions sanitàries   no reben un tracte equitatiu per part de l'estat espanyol, rebent les subvencions en un  60% la comunitat de Madrid. Discriminant a la resta de les regions espanyoles, a la justícia la mateixa acusació té diferents sentències absolutòries o penals depenent de qui s'asseu al banc dels acusats, tracte de favor per qüestions econòmiques davant desfalcs   bancaris. En centres educatius no ensenyen  a tot el territori  els idiomes cooficials perquè tots els espanyols puguin parlar els 3 idiomes que regeixen al país (Euskera, Català i Gallego)

LLIBERTAT IDEOLÒGICA

En el seu article 16 punt 2 ens diu:
Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creença.

En el seu article 16 punt 3:
Cap confessió tindrà caràcter estatal (...) els poders públics mantindran relacions de cooperació amb l'església catòlica i les altres confessions.

Per la seva creença a ser lliure d'un estat opressor i expressar la seva opinió contra l'estat, moltes persones algunes d'elles anònimes, són detingudes per expressar la seva ideologia.

L'única confessió religiosa que rep subvenció per part de l'estat és la catòlica, discriminant així a la resta de religions.

DRET A LA LLIBERTAT PERSONAL

Article 17 punt 1
Tota persona té dret a la llibertat ia la seguretat. Ningú pot ser privat de la seva llibertat, ...

A Espanya hi ha presos polítics pel simple fet d'expressar les seves opinions, també té polítics fugits de la justícia per la violació de la seva seguretat i llibertat de moviments per la seva ideologia.

Article 17 punt 4
La llei regularà un procediment d'<< habeas corpus >>   per tal de posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. Així mateix, es determinarà per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.

Queden demostrades les detencions il·legals per ideologies polítiques per part de l'estat espanyol

LLIBERTAT DE RESIDÈNCIA I CIRCULACIÓ

article 19
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència   ia circular pel territori espanyol.
Així mateix tenen dret a entrar i sortir lliurement d'Espanya en els termes que la llei estableixi. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics i ideològics.

Molts espanyols han hagut de sortir d'Espanya per motius polítics, ideològics i per qüestions econòmiques.

DRET DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ
Article 21 punt 1
Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.

Article 21 punt 2
En els casos de reunió en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar prèvia quan hi hagi motius fonamentats d'alteració d'ordre públic amb perill per a persones o béns .

L'única agressió que existeix a Espanya és la que per grups aliens a la reunió-manifestació  són pagats per partits polítics o empreses particulars per provocar alteracions violentes

Article 22 punt 5 de
Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.

L'any 2014 a la seu blanquerna de la població de Madrid grups paramilitars van atacar i van agredir impunement a la gent que hi havia al local acudint a una conferència que es donava en aquell moment.

DRET A LA PROPIETAT

Article 23 punt 1
Es reconeix el dret a la propietat privada ia l'herència

Article 23 punt 3
Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis.

Quan es desnonen de casa teva es queden amb els mobles, amb tots els estris personals, com fotos, quadres, taules, cadires etc. Quan el banc només és propietat de les parets. Per tot ells el banc hauria de pagar-li al desnonat una indemnització i descomptar del deute contret. En la realitat no és així, els has de tot l'import del valor de l'habitatge ia sobre es queden amb tot el contingut.

Protecció a la família I A LA INFÀNCIA

Article 39 punt 1
Els poders públics asseguren la protecció social, jurídica i econòmica de la família

Article 39 punt 4
Els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

Precisament en aquests dos punts s'han vulnerat aquests principis.

DRET A L'HABITATGE

ARTICLE 47
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació.

A la comunitat de Madrid està previst una vista contra Ana Botella, l'anterior alcaldessa, afilada al PP i dona de l'expresident José María Aznar,  per vendre propietat pública de pisos de protecció social amb gent de recursos molt limitats a empreses immobiliàries fons voltor sense abans emparar i protegir els que hi viuen.

Article 71 punt 4
Els diputats i senadors percebran una assignació que serà fixada per les respectives càmeres

Si la sobirania resideix als pobles d'Espanya ha de ser aquests mitjançant una consulta com més i quan poden pujar l'assignació, mai pot ser les càmeres de representants parlamentàries que   ho faci.

PLENS I COMISSIONS DE LES CAMARAS

Article 75   punt 1
Les càmeres funcionaran en ple i per comissions.

Els diputats s'absenten deliberadament per no sentir el discurs d'algun dels seus diputats o no acudeixen al congrés o senat com marca aquest. en aquest cas, haurien de ser-li retirada part de la seva assignació per falta d'assistència, també haurien de ser acomiadats si faltessin 180 dies.

CAPÍTOL TERCER DELS TRACTATS INTERNACIONALS

Article 93 (...) correspon a les Corts Generals i govern, segons els casos la garantia del compliment d'aquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió.

El Rei Joan Carles I va signar a l'abril de 1977 full del BOE 10337 l'adhesió dels Drets Humans de la Unesco, tractat que no figura a la constitució espanyola i que incompleix l'article esmentat dels tractats internacionals.

EL PODER JUDICIAL

Article 117 punt 1
La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei per jutges i magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei.

Fins ara, els jutges són triats per les seves afinitats pels partits polítics que estan al govern, violant la seva independència i extralimitats en els seus funcionesjudiciales p en lloc d'aplicar la llei com correspon.

DAVANT AQUESTES VIOLACIONS CONSTANTS PER PART DE PARTITS POLÍTICS COM ÉS EL CAS PROVAT DE PP (PARTIT POPULAR), PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL), C'S (CIUTADANS) O ES CANVIA LA LLEI CONSTITUCIONAL O ESPANYA desapareixerà irremeiablement.

©Publicat per misteri1963 autoritza la divulgació d'aquest article sempre que es respecti els drets d'autor

10 de abril de 2018

La libertad de expresión es la base de todo

Sin libertad de expresión todos los demás derechos son papel mojado. Por eso, lo primero que hacen los tiranos es reducirla o suprimirla. Lo primero que hizo el gobierno del PP vencedor con mayoría absoluta parlamentaria en 2011 fue cambiar el estatuto legal de la RTVE para suprimir en ella la libertad de expresión y ponerla a su servicio y lo segundo, elaborar una ley de restricción de las libertades públicas, singularmente de expresión, reunión y manifestación que se promulgó en 2015 como Ley Orgánica de protección de la seguridad ciudadana, más conocida como Ley Mordaza.

La inquina de la derecha neofranquista a la libertad de expresión es acendrada y muy fuerte. A estas alturas son varios los titiriteros, raperos y tuiteros procesados por enaltecimiento de lo que no se debe enaltecer, injurias a quien no se puede injuriar, atentado contra unos sentimientos religiosos contra los que es permisible atentar. Todo pura especulación, fabulación, interpretación y arbitrariedad. 

Quien impone límites a la libertad de expresión sabe en dónde empieza, pero no en dónde acabará. Entre castigar algo tan etéreo como la falta de respeto a los símbolos e imponer un código de decoro público religioso por ejemplo, solo hay un paso.

Y ello sin mencionar un factor adicional. La represión de la libertad de expresión no solamente es una injusticia sino una doble injusticia porque depende de qué ideologías sean las implicadas: las injurias, faltas de respeto, amenazas, insultos, coacciones de la extrema derecha, muchas de ellas muy relacionadas con el PP, ni se consideran en justicia. No van a los tribunales. Esta justicia es injusta porque es manifiestamente parcial, política.   

9 de abril de 2018

la justícia espanyola al nivell de Polònia i Turquia

L’SPD alemany dóna suport a la ministra de Justícia i posa la justícia espanyola al nivell de Polònia i Turquia

El vice-president del grup parlamentari de l'SDP demana una 'solució política' per a Catalunya


La visió crítica amb els procediments de la justícia espanyola s’estén en l’estament polític alemany. Aquest cap de setmana, Katarina Barley, ministra de Justícia, va dir que li semblava correcte l’alliberament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, decretat pel tribunal superior de Slesvig-Holstein. A més, va avisar Madrid que seria molt difícil de provar la malversació.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, va respondre a les declaracions de Barley com si fossin un estirabot personal i les va qualificar de desafortunades. ‘Creiem que comentar ara les decisions dels jutges no és apropiat’, va afegir. Tanmateix, Barley no està sola.
El vice-president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata alemany (SDP), Rolf Mützenich, s’ha manifestat en defensa de la ministra. ‘El govern espanyol ha d’acceptar que la justícia alemanya decideix indiferentment de les voluntats polítiques’, ha declarat al diari Handelsblatt. El vice-president també s’ha referit a l’alliberament de Puigdemont i ha exposat dubtes sobre la viabilitat de l’euroordre.
‘El govern federal hauria de reflexionar si l’euroordre i les ordres internacionals d’arrest, després de les experiències amb les justícies de Turquia, Espanya o Polònia, encara permeten un procediment adequat complint els principis de l’estat de dret democràtic’, afirma.
Una solució política per a Catalunya
Mützenich també ha fet una crida en favor d’una solució política per a Catalunya. ‘És l’hora que el govern espanyol cerqui una solució política per a Catalunya’, ha dit. I ha afegit que si totes les parts ho volen, hi pot haver una mediació d’un tercer país que podria ser un estat membre o bé fins i tot la UE.
La petició d’una solució política de Mützenich s’afegeix a la proposta que va fer ahir Elmar Brok perquè la UE faci mediadora entre el Principat i l’estat espanyol. Brok és eurodiputat de la CDU, el partit d’Angela Merkel. En declaracions al Frankfurter Allgemeine, afirmà que el pacte entre ambdues parts exigiria una renúncia de la independència en canvi d’una millora en l’autogovern català.

6 de abril de 2018

Alemanya destrossa la ficció del jutge Llarena


Alemanya destrossa la ficció de Llarena

La decisió del tribunal alemany de rebutjar el delicte de rebel·lió desmunta el fals relat de la violència *** Espanya descobreix traumàticament la separació de poders i es posa en evidència davant Europa *** La llibertat de Puigdemont reactiva les possibilitats de ser investit president

La justícia alemanya deixa en llibertat Carles Puigdemont i anuncia que no extradirà el president pel delicte de rebel·lió perquè considera que a Catalunya no hi va haver violència



El president de la Generalitat i candidat de JxCAT, Carles Puigdemont, entrevistat per El Món
El president de la Generalitat i candidat de JxCAT, Carles Puigdemont, entrevistat per El Món JORDI BORRÀS
La justícia alemanya ha decidit aquest dijous que Carles Puigdemont havia de quedar en llibertat ja que considera que a Catalunya no hi va haver violència per part de l’independentisme i que per tant no hi ha delicte de rebel·lió per part del president de la Generalitat. Cop dur per a Espanya, que té nou presos polítics a Madrid pels mateixos motius que a Europa els deixen en llibertat. Llibertat també per als consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, que aquest dijous han sortit dels jutjats sense haver de pagar cap fiança, després d’estar-hi declarant durant tota la tarda.
Onze dies després que Puigdemont fos detingut al nord d’Alemanya i fos empresonat a la presó de Neumünster, Espanya s’ha quedat sola. Cinc mesos després que l’Estat apliqués l’article155 de la Constitució espanyola i que comencés a empresonar els polítics independentistes, la justícia europea ha parat els peus a Espanya.

Moncloa ja ha dit, a través de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que “respecta” la decisió de la justícia alemanya d’alliberar Puigdemont i que caldrà esperar a la notificació de la decisió judicial “per conèixer bé la seva fonamentació”. Per altra banda, el ministre de justícia, Rafael Catalá, ha dit que la decisió del tribunal alemany és una "manifestació de la independència judicial". És el mateix terme que utilitza, però, quan Llarena empresona independentistes pels mateixos delictes.
Espanya ha quedat en evidència aquesta tarda a dos llocs d’Europa. Alemanya i Bèlgica. Puigdemont, els consellers exiliats, i el geolocalitzador. La justícia belga ja ha anunciat que, a més, obrirà diligències contra Espanya per haver instal·lat un geolocalitzador al cotxe de Carles Puigdemont, fet que va permetre detenir-lo al nord d’Alemanya en una operació coordinada amb la policia alemanya.

27 de marzo de 2018

Qui és el jutge del Suprem Pablo Llarena Conde

Qui és el jutge del Suprem Pablo Llarena Conde?
Aquest jutge que sembla “bo” perquè és “millor” que la  Carmen Lamela, la de l’Audiencia, perquè sembla que els “alliberarà”...

Pablo Llarena està casat amb Gema Espinosa Conde, la Directora de la Escola Judicial actual.

A qui pertany l’Escola Judicial? (sí, sí, on es formen els jutges...): pertany al CGPJ (Consejo General del Poder Judicial).

Qui és l’amiga íntima, repeteixo, amiga íntima, de la Gema Espinosa? Amiga amb la que sempre sopen juntes quan estan a Barcelona o Madrid. Per cert, endevineu qui paga els viatges privats Barcelona - Madrid? Correcte: l’Administració Pública, és a dir, tots nosaltres. I, és clar, viatges sempre en Preferent...

Atenció, la amiga íntima és... la Soraya Sainz de Santamaria!

I... qui era el Cap d’estudis de l’Escola Judicial fins 2005? Pablo Llarena...
Quan va plegar de Cap d’Estudis, qui la va substituir...? Gema Espinosa, la actual Directora de l’Escola Judicial des del 2013.

Algú es creu que és casualitat que el marit de l’amiga íntima de Soraya sigui el jutge que porta el cas?
Detallet: el Pablo Llanera ha sigut el últim jutge a aterrar a la Sala Segunda del Supremo; i directament li donen el cas a ell...

Quines casualitats...

El darrer detallet, petit...: Pablo Llarena ha estat fins el 2015 president de l’APM (Asociación Profesional de la Magistratura), associació dels magistrats conservadors... aquell dels que pensen com el PP...

Està tot dirigidíssim!

23 de marzo de 2018

Més de 30 organitzacions suspenen a Espanya en Drets Humans







www.republica.com
 març 21 º, 2018



Denuncien que el Govern incompleix la seva obligació de garantir el dret al treball ia la salut, i suspèn en la prevenció de la violència sexual i de gènere
Més de 30 organitzacions nacionals i internacionals  han "suspès" a Espanya en la seva obligació de garantir el dret a la salut oa la feina i en la prevenció de la violència sexual i de gènere , i reclamen l'activació de serveis de 24 hores per atendre víctimes de violència sexual.
Així ho indiquen en un informe presentat aquest dimecres 21 de març, coincidint amb l'examen a què se sotmetrà Espanya entre aquest dimecres i aquest dijous, per part del  Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU  (Comitè DESC), al que es valora si el país compleix o no, i en quin grau, els drets recollits en el pacte corresponent.
Entre les organitzacions que el signen: Metges del Món, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADASP) al Center of Economic and Social Rights (CESR), els sindicats Comissions Obreres i UGT o la Societat Espanyola de Salut Pública (SESPAS), SOS Racisme o Women 's Link Worldwide (WLW).
En concret, denuncien  "ineficàcia per combatre la violència sexual i de gènere". 
Així, en l'àmbit de la violència masclista, les entitats promotores reclamen al Comitè l'activació de serveis de 24 hores per atendre a víctimes de violència sexual i la recuperació del pressupost per prevenir la violència de gènere que  "ha decrescut un 21,6 per cent ".
Asimismo, piden que la ley de 2004 amplíe su definición de violencia de género a situaciones ocurridas en espacios no domésticos y ejercida por otros sujetos más allá de la pareja o expareja, “ante la evidencia de que la legislación actual ha resultado incapaz de atajar el drama de los feminicidios”.
El informe también constata “retrocesos en derechos sexuales y reproductivos, como la falta de regulación de la objeción de conciencia en la interrupción voluntaria del embarazo, las restricciones para su acceso a menores de edad y mujeres en situación irregular o la reducción de medios para detectar casos de trata de personas y violencia machista”.
Las organizaciones también denuncian “deficiencias en la financiación del sistema sanitario español a causa de una reducción constante del gasto público” así como el “recorte del gasto farmacéutico y la aplicación de copagos que han forzado a las personas más vulnerables a abandonar sus tratamientos”.
Igualmente, critican un “retroceso del gasto social” y el “trabajo precario”. 
“A pesar de las cifras que indican que España ha salido de la crisis económica, persisten los recortes sociales que profundizan en la brecha entre ricos y pobres”, subrayan.
En aquest sentit, indiquen que, entre 2009 i 2014, la despesa social per càpita va caure un 6 per cent mentre que la mitjana de la UE va augmentar un 2,5 per cent.L'informe mostra que hi ha "alternatives clares a l'austeritat fiscal que farien aquestes retallades innecessàries" com ara la lluita contra l'evasió fiscal i l'elusió en paradisos fiscals, o la revisió de les exempcions tributàries en l'impost a la renda personal.
L'informe també denuncia que ... 
Espanya "ha incomplert l'obligació de garantir el dret al treball " i posa el focus en dues situacions concretes: la taxa d'atur juvenil, que se situa en el 44 per cent, i la precarització de l'ocupació, que comporta que un 13 per cent de les persones laboralment actives es troben en risc d'exclusió social.

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...