El Suprem espanyol perd els papers i ‘massacra’ la justícia alemanya

OPINIÓ > L'ÚLTIMA

La justícia espanyola intenta a la desesperada que Alemanya lliuri Puigdemont, qüestionant la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein *** Vuit funcionaris valencians demanen protecció a l'Oficina Antifrau per revelar casos de corrupció *** Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats per denunciar la repressió a Espanya.

Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.

Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.

En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la sedició es va derogar del codi penal el 1970.