* GRAN ESCÀNDOL AL PARLAMENT EUROPEU *

* GRAN ESCÀNDOL * 
Els "sàtrapes" de Brussel·les han aprovat, per si mateixos, la jubilació als 50. Visca l'Europa dels lladres! - La jubilació als 50 per als funcionaris de la Unió Econòmica Europea ha estat aprovada amb pensions mensuals de 9.000 €. És normal que no quedi res per a nosaltres! Haureu notat que els polítics tenen un gran interès per entrar a l'Administració Europea, per què? 
Molt simple, enguany 340 funcionaris es jubilen amb 50 anys i una pensió vitalícia de 9.000 € mensuals (no és una conya, són 340 jubilats x 9.000 € / mes x 12 mesos x 40 anys = 1.468.000.000 € que haurem de pagar nosaltres i els nostres fills). I això és només una molt petita part.

D'aquesta manera deixen lloc a nous funcionaris dels països que últimament han entrat en UE (Polònia, Malta, ... tots tenen dret a un tros de teta). 
Qui paga això? Nosaltres, que hem treballat i contribuït per aconseguir una pensió vergonyosa, mentre que els que fan les lleis es fan regals com aquest. La diferència entre ells -els déus de l'Olimp- i nosaltres -els ciutadans del carrer- és ja massa important; abusen de nosaltres i la nostra paciència de manera desvergonyida. 

AQUESTS ALTS FUNCIONARIS DE BRUSSEL·LES SÓN UNA VERITABLE MAFIA. 
Els tecnòcrates europeus disposen d'unes pensions que ni tan sols els parlamentaris tenen, que ja és dir:
Giovanni Buttarelli, controlador adjunt de protecció de dades, tindrà dret a una pensió de 1,515 € mensuals després d'1 any i 11 mesos de servei. Més que un ciutadà corrent després de 40 anys de cotització. El seu col·lega, Peter Hustinx, després de 10 anys de servei obtindrà una pensió de 9.000 € mensuals. 

És senzill, ningú els passa comptes i fan el que ells volen. 

Roger Grass, procurador al Tribunal Europeu, se'n va amb 12.500 €. mensuals. 

Pernilla Lindh, jutge de tribunal de primera instància, 12.900 € al mes. 

Ruiz-Jarabo Colomer, espanyol, advocat general, 14.000 € al mes. 

Podeu veure una llista en francès a: 
http: //www.sauvegarde/%20retraites.org/docs/Retraite_Hauts_fonctionnaires_europeens_Annexe_3_Etude_27.pdf

En aquesta llista apareix un tal Jacques Barrot (73 anys) amb una pensió de 4.728,60 € per 5 anys com a comissari europeu de transports. A aquesta cal afegir la seva pensió com antic diputat a França, la d'ex ministre, la d'ex president del Consell General de l'Haute Loire, la d'alcalde de Yssingeaux i, com a corona final, el 23 de febrer de 2010 ho van nomenar membre del Consell Constitucional. És com si, en la mateixa jornada, et toqués la loteria, l'euromilió, el bonoloto i la travessa.

Per a ells, només amb 15 anys de servei, 70% del seu últim salari com a pensió, a més de poder acumular pensions. Nosaltres hem de treballar 40 anys (d'aquí a poc seran 42) i cobrem menys. El sistema de pensions a més diuen que està en fallida (fiquen por per rebaixar-les), cada vegada ens demanen que treballem més anys per tenir dret a una minsa pensió, però per a ells amb 15 anys n'hi ha prou ia més es posen pensions diverses i milionàries. 

S'estan burlant de nosaltres a la cara, ens estan munyint. Abans eren només els membres de la Comissió Europea; ara cal sumar jutges, advocats, procuradors, mediadors, controladors ... tota una caterva de sangoneres. 
I el millor: NO COTITZEN UN CÈNTIM, PAGUEM NOSALTRES.

Tots ells ocupen aquests llocs per assegurar que "es compleixin les lleis", que "els costos siguin el més baixos possible ..." Bonic exemple! 
I a més ens donen lliçons sobre pressupostos, ens jutgen, creen directives per estalviar, ... Jo crec que és una provocació. 

Hauríem de prendre mesures o no ens quedarà res. Recordo als nostres avantpassats en l'Edat Mitjana que tenien un rei o un senyor feudal que els atabalava amb impostos. Si no pagaven podien perdre una mà, o un fill, o una vaca, o tot. Crec que tenien sort: els d'ara no necessiten usar aquest tipus de violència tan escandalosa. Només cal que feu una llei que els permet entrar al teu compte i treure't els diners sense avisar-te, o carregar-te un recàrrec del 300% per una cosa que no has pagat a temps.

'Passa-ho PER FAVOR, ENCARA NOMÉS SIGUI PERQUÈ LA GENT NO VISQUI enganyada !!

Letter from a son of emigrants to Catalonia

I am an unknown citizen who wuiere express their opinion on the issue of the independence of Catalonia and can affect all of Europe. 

To find out why the independence of Catalunya in Spain have to go to the beginning of the conflict. 

1711 
Catalonia was protected by the monarchy autrohungara maintaining their privileges similar fund which is currently enjoying the Basque country society. 

Felipe V made a pact with his cousin Louis XIV sharing Catalonia coming to cross the Pyrenees to the Riviera. 
Felipe V did recular the fuerzascstslanas until they had to seek help from France, Louis XIV helping negotiate the counts thus losing the war the Catalan counts against the Kingdom of Castile.

In 1715 by King specific laws against Catalonia, DECREE first floor is his name, it dictaminava that NO CATALÁN CAN USE YOUR LANGUAGE TO AFFORD THE WAR DUS PRODUCTS LOSE was issued a 20% PAY 25% MORE THAN EK REST OF THE KINGDOM deleted LEVY privileges. 

YEAR 2006 
The Government of Catalonia, which has been operating since 1979 without interruption firm proposes a reform of its statute which is owned Porlamar most Catalans and immigrants who came between 1950-1960.

The PP (Popular Party, currently in government) collects signatures to prevent the reform, the reform advocate a bilateral relationship between Catalonia and Spain, going off the ' one size fits all' motif which 10 of the 17 autonomous regions are Catalonia financed without money (16.000 million euros, expoliados) could not survive alone.

Years 2014-2017 
Catalonia announces a referendum in November to decide the Catalans their future inside or outside Spain, the government of the Spanish state, remember that it is governed by the same PP that mobilized millions of people, applied a law It allows you to do what you want intervening the Generalitat and putting innocent people to prison on charges of sedition, just put the polls and to make a democratic act.

REMINDER 
on April 4, 1977 the head of state Juan Carlos I signed the accession of Spain to the Court of Human Rights of the UN through UNESCO it recognize the right of self - determination of peoples and not pick up its constitution approved in December 6, 1978, therefore rs constitution is not legal. This law human rights  UNESCO in its Article One says that a people can enforce their self - determination provided certain conditions are met. 

- Having a different language (Catalunya fulfills it , language is Catalan) 

- Have a different culture(while culture in Spain are bulls, football and oanderetas, in Catalonia there castellers, human towers, architects, famous artists, musicians, inventors) Catalonia meets that condition. 

- Have been abused (now we just watch the news, politicians fled for fear of being arrested, political prisoners, dispossession of 18,000 million euros, under Article 155 intervention of autonomy, threats to family, false accusations ...) if that is not abuse ... 

CONSEQUENCES iN EUROPE 

If Catalonia separates from Spain will cause a ripple effect across Europe in 40 regions in countries such as France, Germany, Belgium, Italy ...This would make these countries lose their richest regions and those who govern now perdiesen control and steal as does Spain. 

The ECB, EU, USA it was in self - interest, aneconomic one, another soldier, and another for fear of contagion. 

I do not know the people on the street is that what is at stake is not the independence of Catalonia, but democracy in Europe, the Spanish pensioners seeing what comes out on the street every Monday throughout Spain, the fall of PP government is a matter of days and return to democracy is a matter of time

I hope that Europeans take note and mobilized before it is too late.

Carta d'un fill d'emigrants a Catalunya

Sóc un ciutadà desconegut que vol expressar la seva opinió sobre el tema de la independència de Catalunya i que pot afectar tot Europa.

Per saber el perquè de la independència de Catalunya d'Espanya cal anar-nos a l'inici del conflicte.

Any 1711
Catalunya era una societat protegida per la monarquia autrohungara mantenint els seus privilegis de recaptació similars al que en l'actualitat està gaudint el país Basc.

Felip V va pactar amb el seu cosí Lluís XIV el repartiment del territori català que arribava a traspassar els Pirineus fins a la costa blava. 

Felip V va fer recular les fuerzascstslanas fins que haguessin de demanar ajuda a França, Lluís XIV negotiate l'ajuda als comtes perdent així la guerra dels comtes catalans contra el regne de Castella.

En 1715 per ordre del rei es va dictar unes lleis específiques contra Catalunya, DECRET DE PRIMERA PLANTA és el seu nom, en ella dictaminava que CAP CATALÀ POT UTILITZAR LA SEVA LLENGUA, PER COSTEJAR LA GUERRA DUS PRODUCTES PERDERAN UN 20% PAGARAN UN 25% MÉS QUE EK RESTA DEL REGNE, SE SUPRIMEIXEN ELS SEUS pRIVILEGIS DE RECAPTACIÓ.

ANY 2006
El govern de la GENERALITAT, que ve funcionant des de 1979 de signatura ininterrompuda, proposa una reforma del seu estatut que és participada Porlamar major part de catalans i emigrants que van venir entre els anys 1950-1960.

El PP (partit popular, actualment al govern) recull signatures per evitar la reforma, aquesta reforma advocat una relació bilateral entre Catalunya i Espanya, sortint-se del 'cafè per a tothom' motiu del qual 10 de les 17 autonomies són finançades per Catalunya i sense seus diners (16.000 milions d'euros, espoliats) no podrien sobreviure soles.

Anys 2014-2017
Catalunya convoca un referèndum per al mes de novembre per decidir els catalans el seu futur dins o fora d'Espanya, el govern de l'estat espanyol, recordem que està governat pel mateix PP que va mobilitzar a milions de persones, va aplicar una llei que li permet fer el que vulgui intervenint la Generalitat i posant a gent innocent a la presó acusant-los per sedició, només per posar les urnes i poder fer un acte democràtic.

RECORDATORI
el 4 d'abril de 1977 el cap d'estat JUAN CARLOS I DE BORBÓ va signar l'adhesió d'Espanya a la cort de drets Humans de la ONU, PER MITJÀ DE LA UNESCO en això reconeixen el dret d'autodeterminació dels pobles i no recollida en la seva constitució aprovada en 6 de desembre de 1978, per tant està constitució no rs legal.Aquesta llei dels drets humans de la UNESCO en el seu article un diu que un poble pot fer efectiva la seva autodeterminació sempre que unes condicions es compleixin.

- Tenir una llengua diferent (Catalunya el compleix, el seu idioma és el CATALÀ)

- Que tingui una cultura diferent(mentre la cultura a Espanya són toros, futbol i oanderetas, a Catalunya hi ha castellers, castells, arquitectes, pintors famosos, músics, inventors) Catalunya compleix aquesta condició.

- Haver estat maltractat (actualment només hem de veure les notícies, polítics fugits per por de ser capturats, presos polítics, espoli de 18.000 milions d'euros, aplicació de l'article 155 intervenció de l'autonomia, amenaces a familiars, falses acusacions ...) si això no és maltractament ...

CONSEQÜÈNCIES a EUROPA

si Catalunya es separa d'Espanya provocarà un efecte dòmino a tot Europa a 40 regions en països com ara França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia ...Això faria que aquests països perdessin les seves regions més riques i els que ara governen perdessin el control i robar com ho fa Espanya.

El BCE, LA UNIÓ EUROPEA, EUA es es en per interessos propis, un econòmic, un altre militar, i un altre per por de contagi.

El que no sap la gent del carrer és que el que està en joc no és la independència de Catalunya, sinó la democràcia a Europa, els pensionistes espanyols veient el que els ve surten al carrer cada dilluns a tot Espanya, la caiguda del govern del PP és qüestió de dies i la tornada a la democràcia és qüestió de temps.

Espero que els europeus prenguin nota i es mobilitzin abans que sigui tard.



©misteri1963 organizació sense ànim de lucre.
aquesta publicació pot reproduir-se lliurement a condició de respectar i mencionar la sevasintegritatiéstalicacióni mencionar a l'autor, al traductor i a misteri com a font del mateix

Publicat per misteri 1963

La rebel·lió dels pensionistes

Juan Francisco Martín Seco  República de les idees 

Les pensions públiques s'han vist sempre amenaçades, però no per les limitacions econòmiques, sinó pels interessos del sistema financer i de les forces econòmiques. L'ofensiva ha estat constant. 

Ja en els anys vuitanta i noranta el sistema públic va patir diverses reformes, totes elles encaminades a l'empitjorament de les condicions per als beneficiaris, però ha estat en aquest segle, amb l'arribada de l'euro i principalment amb la crisi econòmica, quan l'atac ha estat ferri i ha afectat els mateixos fonaments del sistema.

Les pensions públiques han estat al centre de totes les polítiques d'austeritat i dels diversos ajustos imposats als països membres per Brussel·les. 

A Espanya l'agressió es va iniciar en aquella fatídica nit de maig de 2010 en què, contra tota lògica, Zapatero i la seva ministra d'Economia es van lliurar sense cap resistència a les pressions d'Alemanya. 

Al costat del tall donat a les retribucions dels empleats públics, es van congelar les pensions. L'ofensiva va continuar amb la reforma escomesa més tard, el 2011, pel mateix Zapatero, en la qual ja es perfilava el factor de sostenibilitat; però es va consumar i va perfeccionar amb la empresa per Rajoy el 2013, amb efectes letals tant per l'eliminació de l'actualització anual de la pensió per l'increment de l'IPC, com per la concreció del factor de sostenibilitat,
Totes aquestes modificacions en el sistema han tingut un mateix origen, la coacció, d'una o d'una altra forma de Brussel·les. 

Difícilment es pot parlar per tant d'haver superat la crisi, si no se'ls restitueixen als pensionistes seus anteriors drets. No pot estranyar, en conseqüència, el grau de virulència que estan mostrant les múltiples manifestacions de pensionistes. 

Era evident que quan la inflació retornés a taxes normals, anava a fer-se present un dels efectes més negatius de la reforma, la depreciació progressiva de la quantia en termes reals de les prestacions.

Durant aquest temps, les diferents forces polítiques han estat marejant la perdiu sense enfrontar seriosament amb aquest problema. Tan sols quan els pensionistes han sortit al carrer és quan han intervingut, però amb una única finalitat: pescar vots en aigua tèrbola. Al costat dels molts errors, el Pacte de Toledo tenia dos aspectes positius. 

El primer, el compromís de tots els partits de no utilitzar les pensions com a arma electoral; el segon, garantir als jubilats que les seves prestacions mantindrien el poder adquisitiu. Tots dos factors semblen haver-se perdut en el moment present.

En el tema de les pensions -que afecta tant els jubilats actuals com als futurs- es donen dos aspectes que, tot i que connectats, convé separar. 

Un és el de l'actualització anual de les pensions, contemplat fins a la Carta Magna; l'altre és el de la solvència del sistema en el futur.

L'actualització o no de les pensions per l'IPC és un fals problema que només apareix com a tal quan s'envolta de fal·làcies. 

En l'època en què era vigent l'actualització de les prestacions per l'IPC, si la inflació havia crescut més del que s'esperava i calia pagar la corresponent diferència als jubilats, gairebé tots els mitjans de comunicació assumien la mentida que representava un cost addicional a l'erari públic, cosa que no és cert, ja que amb la inflació també s'incrementen els ingressos del sector públic en igual o major quantia.

Antigament moltes famílies d'economia modesta quan anaven a tenir un fill afirmaven, amb certa ironia, aquesta espècie de màxima que els nens portaven un pa sota el braç, cosa que en la majoria dels casos no era cert. 

Però una cosa semblant, i en aquesta ocasió sí que amb raó, es pot predicar de l'impacte de la inflació sobre el pressupost de l'Estat. 

La inflació ve amb el seu finançament sota el braç, perquè si bé pot incrementar les despeses de l'Estat, també augmenta automàticament tots els ingressos.

Hisenda afirma que aquest any la recaptació impositiva va vent en popa.

 La raó cal buscar-la certament en què l'economia en termes reals està creixent un 3%, però també en l'increment dels preus, que augmenta de forma automàtica els ingressos de l'Estat. 

No hi ha, per tant, cap raó per negar-se a l'actualització. 

Rebutjar-la és tan sols aprofitar la inflació per fer una transferència de recursos del col·lectiu dels pensionistes a les altres aplicacions pressupostàries oa la reducció del dèficit.

L'excusa que utilitza el Govern, i d'alguna manera també Ciutadans, la manca de recursos pressupostaris, no és acceptable. És un tema d'elecció, de decisió política. 

Per què la retallada ha de ser en les pensions i no en altres partides de despesa? 

Per què no en defensa, en el finançament de les comunitats autònomes, en les despeses dels ajuntaments o en les inversions públiques? 

Per què no prescindir dels compromisos adquirits amb Ciutadans de baixada d'impostos, d'establir els complements salarials que en el fons suposen una subvenció als empresaris, o de reduir les cotitzacions socials? 

Per què llevar als pensionistes el que els correspon per dedicar-lo a altres partides potser molt més dubtoses i inadequades?

La no actualització pot considerar-se un robatori, un veritable espoli. Constitueix sense justificació un impost específic als pensionistes. 

Impost que té un caràcter acumulatiu, el que produeix a mig termini efectes devastadors en les pensions. Imaginem una inflació mitjana anual del 2%. 

El primer any la no actualització és equivalent a un impost del 2%, el segon any seria d'un 4% (2,02 x 2,02), del 6% el tercer any. 

I així successivament. L'any deu, l'impost acumulatiu seria equivalent al 22%. 

L'any vint, l'impost seria del 48%. 

És a dir, per a una persona que portés 20 anys de jubilació, la pensió sense actualització anual seria la meitat del que li correspondria si s'hagués actualitzat any a any.

La protesta dels pensionistes està obligant a tots els partits a pronunciar-se. 

El Govern s'està veient forçat a donar una alternativa, alternativa que no és fàcil d'entendre. 

Es tracta de concedir a alguns pensionistes una desgravació fiscal. 

Tots els governs tenen la temptació, contra la lògica més elemental de la Hisenda Pública, de concedir les ajudes socials com minoració d'ingressos, en lloc de a través del corresponent capítol de despeses. 

A més dels molts defectes que la teoria impositiva predica de les despeses fiscals, cal assenyalar que la finalitat de l'administració tributària és la de cobrar els impostos i perseguir el frau, no la de gestionar les pensions. 

Per a aquesta comesa, ja hi ha el Ministeri de Treball.

Tot i que no es coneix bé en què consistirà l'abast concret de la mesura, es pot afirmar que només hi ha una explicació per fugir de l'actualització anual de les pensions per l'IPC i establir en el seu lloc una prestació social als pensionistes. 

La raó cal buscar-la en el fet que el cost d'aquest ajut serà molt inferior al de l'actualització, segurament perquè el nombre de beneficiaris serà molt reduït, però també i principalment perquè la prestació no serà acumulativa i en el cas de l'actualització, si.

El Govern en la seva argumentació utilitzeu xifres que poden induir a engany. 

Afirma que la pensió mitjana ha crescut en l'últim any el 14%. 

La dada pot ser cert, però la raó no és, tal com s'assegura, perquè aquest hagi estat l'increment de les pensions individuals, sinó perquè les prestacions dels jubilats que abandonen el sistema és substancialment inferior a la dels jubilats que s'incorporen , el que és més aviat revelador de com la quantia de les pensions es deteriora al llarg del temps, i això que fins ara s'han vingut actualitzant per l'IPC.

Des del Ministeri de Treball, departament del qual han sorgit les reformes més dures i reaccionàries (no sé per què els pensionistes es van anar a manifestar davant el Ministeri d'Hisenda en lloc d'anar al de Treball, que és el que va elaborar la llei), s'ha filtrat un quadre que ha recollit algun diari de Madrid.

Pretén mostrar com evolucionarà en el futur el percentatge de la despesa en pensions sobre el PIB, si es actualitzessin les prestacions per l'IPC. 

Distingeix diversos escenaris segons l'increment real de l'economia, però curiosament la hipòtesi que escull per a la inflació sempre és la mateixa, 1,8%. 

La raó és evident, les dades són idèntics sigui quina sigui la inflació; fins i tot si aquesta fos zero i per tant no hi hagués cap actualització de les prestacions. 

No sé si les dades són bons o dolents. Només el ministeri té els budells, i coneix les hipòtesis sobre les quals s'han elaborat, però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit.

Davant el tema de la revaloració, el líder de Ciutadans es posa transcendent i afirma que aquest no és el problema, sinó que cal acudir al tema de la sostenibilitat a llarg termini, i parla de crear ocupació, de pujar els salaris, d'arreglar el problema de la natalitat, de la conciliació. 

Tot això està molt bé, però, mentre s'aconsegueix, permeti als jubilats actuals no perdre almenys poder adquisitiu. 

És la falsa paràbola de la canya i el peix, que tant fan servir els que s'oposen a les prestacions socials. El d'ensenyar a pescar pot ser molt bo, però mentre aprèn, désele el peix al que ho necessita, perquè mentre aprèn o no s'ha pogut morir de fam. Una cosa semblant passa amb les pensions. 

Mentre es crea ocupació, es corregeix la taxa de natalitat o es pugen els salaris, per estar el poder adquisitiu dels pensionistes.

La viabilitat del sistema públic de pensions no es pot xifrar en el mer fet de rebaixar a poc a poc les prestacions, que és el que es porta fent reforma rere reforma. Això no és fer-lo viable, sinó destruir-pas a pas. 

A més, així soluciona el problema qualsevol. 

El remei tampoc pot venir ni de la natalitat ni de la conciliació, ni tan sols de l'ocupació i dels salaris en si mateixos. 

Per mostrar i assegurar la viabilitat del sistema cal treure les pensions de l'estret marge de la Seguretat Social i de les cotitzacions i situar-lo entre totes les obligacions de l'Estat i d'un Estat Social que és el que estableix la nostra Constitució.

 Però aquest aspecte mereix un article complet, així que ho deixem per a la propera setmana. 

font:http://www.republica.com/contrapunto/2018/03/08/la-rebelion-los-pensionistas/ #