Ho veus com una cosa natural i lògic?
No t'incomoda seva existència?
Et consideres el seu súbdit?
Llavors permet-me que et digui una cosa: ets un ésser humà INFERIOR.
Has saber-ho; tu ets Inferior.
I no perquè qui escriu aquestes paraules ho consideri així, sinó perquè TU ho consideres així.
T'ho repeteixo de nou: ets un ésser inferior.
Ara potser diguis que et mancat al respecte.
Però al cap ia la fi ets tu qui et faltes al respecte a tu mateix / a, en considerar que algú té drets de naixement superiors als teus.
Has preguntar-te una cosa:
Respectes als teus pares?
Creus que si, oi?
Doncs la veritat és que NO.
No els tens ni la més mínima consideració.
De fet els menysprees profundament.
Perquè en acceptar que algú té drets de naixement superiors als teus, automàticament et consideres inferior a aquesta persona.
I com que aquests drets superiors als teus es "justifiquen" via sanguínia i genètica, estens aquesta patètica i lamentable falta d'acte respecte cap als teus progenitors, als que per tant, també consideres éssers inferiors com tu.
Així és com deshonres als teus pares, deshonres als teus avis i deshonres a tots els teus ancestres fins al principi dels temps.
I deshonres als teus fills ia tota la teva descendència futura.
Insultes a la teva pròpia sang ja els teus propis gens, perquè tu i només tu has decidit que són inferiors als d'altres persones.
Per tant, no només ets un ésser inferior, estimat súbdit del rei.
A més ets un ésser humà indigne i desagraït cap als que t'han donat la vida.
Però, saps una cosa?
El teu execrable greuge no es limita a tu mateix ia tota la teva família.
Perquè en acceptar que un altre ésser humà, de forma arbitrària tingui més drets que tu, a considerar-te inferior a ell, estàs ofenent a l'univers sencer.
Sí, a l'univers sencer.
Perquè tu ets un conjunt de molècules bioquímiques que a través d'complexíssims mecanismes físics s'ha convertit en un ésser viu, pensant i conscient que habita en un tros de roca flotant al mig del buit del cosmos.
Un autèntic miracle.
Una cosa tan prodigiós que les paraules es queden curtes per descriure tal meravella.
I tu has decidit insultar aquest miracle que t'ha atorgat l'univers considerant-inferior a altres conjunts de molècules bioquímiques.
Perquè si.
Sense cap raó lògica; sense cap sentit; sense res que justifiqui un acte tan vil de traïció als mecanismes naturals que t'han creat.
Tal és el teu nivell de baixesa.
Hauria donar-te vergonya.
Aquest escrit no tracta sobre la figura de la Monarquia, ni sobre l'establiment d'una República.
No parlem de constitucions, lleis, política, ideologies, ni models d'estat, ja que tots aquests són elements superflus, invencions abstractes, circumstancials i de vegades fins i tot absurdes.
Això va molt més enllà.
Parla del que realment té sentit i importància, del que és essencial: la nostra naturalesa com a éssers humans, la nostra dignitat.
El nostre sentit intrínsec com a éssers vius i el sentit de la nostra existència
Tracta sobre tu, sobre cada segon de la teva vida, sobre el valor que li dones a cada batec del teu cor.
¿Com pots tolerar que algú tingui drets de naixement superiors als teus?
¿Com pots mirar-te al mirall cada matí mentre això passa?
¿Com pots aguantar el greuge que això representa per a tu, el greuge que representa per als teus pares, per als teus avis i per a tots els teus avantpassats que van trepitjar la terra abans que tu?
¿Com pots suportar que els teus propis fills, néts i descendents neixin amb menys drets que els fills d'altres persones?
¿Com pots tolerar un ultratge d'aquesta magnitud cap a la naturalesa del mateix univers?
Si tinguessis un mínim de dignitat com a ésser humà, més encara, com a ésser viu, cada alè d'aire que respires hauria cremar-te com el foc per consentir tanta infàmia.
Però el pitjor són les implicacions d'aquesta actitud tan menyspreable i rastrera.
Perquè si tu no et respectes a tu mateix com a ésser humà, si no respectes ni a la teva pròpia sang ni als teus propis gens ... ¿com pots esperar respecte dels altres?
I més encara, ¿Quin respecte tens per les persones que t'envolten?
En el moment en què tu mateix et consideres inferior a altres i incorpores aquest concepte a la teva ment, acceptes amb això que qualsevol persona sigui inferior a qualsevol altra.
Sigui pel color de la seva pell, pels seus orígens, per la seva classe social o pels diners que posseeix.
Totes elles raons tan arbitràries com atorgar drets superiors al membre d'una família reial, pel simple fet de néixer sortint de determinada vagina, baixar de tal o qual avantpassat o portar un o altre cognom.
I amb això sentis les bases lògiques que permeten l'existència de tota injustícia social, discriminació, racisme i elitisme.
Sentis les bases de tots els mals que han assotat a la humanitat al llarg dels segles.
Així doncs, súbdit del rei, no només ets un ésser inferior, indigne i desagraït.
A més ets tòxic i perjudicial per a tu mateix, per als altres i per al món.
Una autèntica trava per al progrés mental i espiritual de l'espècie humana.
Perquè com et deia, això no va de Reis i Monarquia.
Poc importa el nom que els donem.
Poden ser reis, potentats, clergues, governants, polítics, tecnòcrates, blancs, negres, alts o baixos ... el problema neix quan simplement toleres que algú nascut en aquest planeta tingui més drets i privilegis que tu.
Així, quan els teus fills no tinguin accés a una "posició" a la vida, quan no tinguin la possibilitat ni tan sols de lluitar pels seus somnis o de realitzar els seus projectes vitals fruit del seu talent i el seu esforç, barrat el seu camí per mil obstacles , mentre altres tenen el camí obert només per ser fills de qui són, avergonyeix-te de tu mateix si ho acceptes submisament.
¡Avergonyeix!
Perquè llavors ets un mal pare o una mala mare si consenteixes tal atropellament sense rebel·lar.
No importa que els atorguis una bona educació als teus fills, que els donis un sostre, comoditats, una bona alimentació o que els compris mil capricis.
No has de voler-ni respectar-en absolut si consents que això passi al TEU món.
No han de importar gens ni mica si et sembla normal, lògic i correcte que altres tinguin drets superiors als seus des que neixen i no et rebel·les fins als més profund de les teves entranyes, si no remou fins a l'última cèl·lula del teu cos, si no sacseja fins al més recòndit dels teus àtoms.
Segur que per Nadal o pel seu aniversari, els fas regals als teus fills, en forma d'objectes dels que tard o d'hora s'oblidaran.
Però, vols fer-li un autèntic regal als teus fills?
Un regal de veritat, per sempre, del qual mai s'avorriran ni guardessin en el fons d'un armari?
Regala'ls dignitat.
Dignitat com a éssers humans.
La dignitat de saber i sentir quins són els seus drets pel simple fet d'haver nascut en aquest planeta.
La dignitat de no sentir-se mai inferiors a ningú, siguin quines siguin les circumstàncies de la vida.
Tot i que aquest sentiment de profunda dignitat els comporti una indeleble rebel·lia cap a tot "ordre" establert.
Aquest és el millor regal que pots fer-li als teus fills.
Un llegat de respecte i amor cap a si mateixos, que sabran estendre als seus pares, als seus avis, als seus descendents i per tant a totes les persones que els envolten.
Un regal perquè prenguin plena consciència que només els éssers inferiors i sense dignitat accepten tenir reis.
GAZZETTA DE L'APOCALIPSI
