Translate
8 de febrero de 2018
los medios evangélicos y el lavado de dinero de una iglesia coreana
08-02-2018
Newsweek, los medios evangélicos y el lavado de dinero de una iglesia coreana
Ricardo Carnevali
CLAE / Rebelión
El grupo de medios Newsweek, propiedad de una iglesia evangélica coreana, enfrenta una rebelión interna tras el despido de dos altos responsables editoriales y una reportera, presuntamente por la investigación de la situación financiera de la compañía matriz de la revista, objeto de una indagatoria de la justicia neoyorquina por sospechas de lavado de dinero.
Ejemplar histórico de la prensa estadounidense fundada en 1933, Newsweek llegó a tener una circulación global de unos 3,3 millones de ejemplares hasta la década de 1990 y dejó de circular en papel en noviembre de 2012, antes de su compra, en agosto de 2013, por el grupo IBT Media, que relanzó una versión impresa en 2014. Hoy día publica unos 200 mil ejemplares, la mitad de ellos en Estados Unidos.
Este semana el redactor en jefe, Bob Roe; el jefe de redacción, Ken Li, y la investigadora Celeste Katz fueron despedidos mientras trabajaban en una historia sobre los vínculos financieros de la compañía matriz con la universidad de Olivet, cristiana fundamentalista. Otros periodistas han anunciado su salida voluntaria.
El grupo IBT Media, rebautizado Newsweek Media Group en 2017, está en la mira del fiscal de Manhattan Cyrus Vance, quien investiga varios préstamos de origen sospechoso recibidos por la compañía, según la prensa estadounidense.
Newsweek Media Group es una organización estadounidense de noticias digitales a nivel mundial con más de 90 millones de lectores mensuales. Publica International Business Times y Newsweek , entre otros. Tiene su sede en el barrio Hanover Square del Bajo Manhattan neoyorquino . D ice que tiene una "relación de trabajo" continua con la Universidad de Olivet , que incluye la escuela que brinda asistencia con el diseño y recursos informáticos, y que IBT Media ofrece pasantías para estudiantes.
Johnathan Davis y Etienne Uzac, quienes aparecen como propietarios, fueron opciones obvias para dirigir una compañía de medios afiliada a la comunidad, con credenciales sólidas: Uzac, que se convirtió en el CEO de la compañía, se graduó en la London School of Economics, y Davis, que se convirtió en COO (también se desempeñó como editor ejecutivo y ahora es el director de contenido), estudió ingeniería en la Universidad. de California-Los Angeles y trabajó en dos compañías de tecnología, S3 Graphics y NVIDIA.
Sin embargo, la publicación Christianity Today alega que IBT Media tiene una relación cercana tanto con Olivet como con su fundador, el controvertido pastor evangélico David J. Jang . La plataforma de video Bizu de la compañía se asocia con IDG Communications y France 24. para contenido, y Digitas y PJA Advertising y otros para la monetización de la plataforma.
Es propietaria de International Business Times (noticias comerciales y económicas mundiales, en siete idiomas en diez ediciones), Newsweek ( icónico proveedor de noticias y análisis globales), Medical Daily, (sitio de noticias médica)s, Latin Times ( orientado a América Latina) y iDigitalTimes, un portal de noticias de tecnología y medios digitales
Una investigación de Mother Jones señala que las conexiones entre IBT y la Comunidad de Jang van mucho más allá de lo que Davis y Uzac han reconocido. miles de páginas de registros públicos y documentos internos, que van desde correos electrónicos hasta presupuestos y planes estratégicos, y entrevistas con más de una docena de antiguos empleados de IBT y miembros del círculo interno de Jang dejan en claro que:
• Olivet e IBT están vinculados a una red de docenas de iglesias, organizaciones sin fines de lucro y corporaciones de todo el mundo que Jang ha fundado, influenciado o controlado, con dinero de miembros de la comunidad y ministerios rentables que ayudan a cubrir los costos de los ministerios que pierden dinero y de Jang. gastos. El dinero de otras organizaciones afiliadas a la comunidad también ayudó a financiar el crecimiento inicial de IBT.
• Los estudiantes de Olivet en los Estados Unidos con visas de estudiantes internacionales dicen que trabajaron para IBT y otras entidades de medios comunitarios, a veces por tan solo 125 dólares a la semana. Tanto Olivet como IBT describieron estas posiciones como pasantías, y dijeron que a nadie se le permitió trabajar ilegalmente. Varios estudiantes afirman que no les dijeron que eran pasantes y que los documentos de Olivet y de los negocios incluyen a los estudiantes como periodistas, editores y vendedores.
• Según el Times, Uzac y Davis "dijeron que Jang no tenía intereses financieros en IBT ni influencia en el negocio". Pero la pareja reconoció a Mother Jones que Jang había brindado "consejos" a IBT. Y aunque no hay evidencia de que Jang controle los asuntos editoriales, los documentos internos lo muestran analizando rutinariamente una amplia gama de decisiones comerciales, desde personal y estrategia de negocios hasta tipografía.
• Jang ve a los medios afiliados a la comunidad, incluyendo IBT, como una parte esencial de su misión para construir el reino de Dios en la Tierra. Dijo que las compañías de medios afiliadas a la Comunidad son parte de una nueva arca de Noé diseñada para salvar al mundo de una inundación bíblica de información.
IBT no es la primera compañía de medios con lazos cercanos a un grupo religioso. La Iglesia de Unificación del Reverendo Sun Myung Moon fundó el Washington Times; Christian Science Church ha publicado el Christian Science Monitor durante décadas. Esas afiliaciones son formales y públicas, pero los lazos de IBT con la Comunidad no lo son.
Jang también tiene una historia con la Iglesia de Unificación del Reverendo Sun Myung Moon, que ahora rechaza: "Rezan en nombre de su líder", les dijo a los seguidores en 2008. "Se equivocaron y se extraviaron porque arrojaron a Jesús y arrojaron la cruz".
Moon una vez juró que el Washington Times "se convertiría en el instrumento para difundir la verdad sobre Dios al mundo". Pero el interés de Jang en el negocio de los medios proviene de una visión de un nuevo diluvio bíblico. El mundo ha entrado en el período de una segunda inundación, Jang explicó a sus seguidores en un mensaje de 2002 sobre Christian Today (no confundir con Christianity Today, la revista evangélica fundada por Billy Graham, que enfureció a los líderes comunitarios cuando ejecutó una exposición sobre el grupo).
Pero en lugar de la lluvia que asoló a Noah, explicó Jang, la humanidad se está ahogando en información. La información, dijo, está en todas partes, pero "no hay agua para beber". Para resolver ese problema, la Comunidad construiría un nuevo arca, un grupo de verdaderos creyentes que reuniría a las personas del mundo y los prepararía para entrar en el reino de Dios, a través de. tres tipos de ministerios, que representan el espíritu, el alma y el cuerpo de la iglesia. Olivet representa el alma de la Comunidad. Los creadores de dinero del grupo-negocios que van desde una zapatería hasta una firma de diseño web-conforman el cuerpo del arca.
Las dos primeras empresas de comunicación de la Comunidad, Christian Today y Christian Post, fueron explícitamente religiosas. Pero cuando IBT se fundó en 2006, tenía un enfoque secular en el mundo globalizado de los negocios."Somos uno, pero también somos independientes al mismo tiempo", dijo en 2009. "Iglesia como iglesia, compañía como compañía, organizaciones como organizaciones. Pero todos avanzamos hacia el [reino de Dios], y el servicio en el cielo será así. Todo el cuerpo cubierto de ojos, llorando, 'Santo, santo, santo' ", señaló Jang.
En el artículo del Times sobre el relanzamiento de Newsweek , Uzac y Davis contaron una historia clásica de un emprendedor sobre "juntar dinero de familiares y amigos" para comenzar su sitio web. Pero los documentos, las páginas web archivadas y las entrevistas con antiguos miembros de la comunidad cuentan una historia más complicada. Un ex miembro que estuvo involucrado en la fundación de la compañía, dijo que "Eso es completamente falso": IBT "se fundó porque la Universidad de Olivet acababa de comenzar y realmente necesitaba dinero. [Jang] lo fundó básicamente eligiendo a algunos miembros de su iglesia que habían demostrado ser hábiles en sus negocios, señala Mother Jones.
IBT no era la única empresa afiliada a la Comunidad que enviaba dinero al Olivet Center. Un balance anual de 2007 para Veremedia muestra m´s de 53,5 millones de dólares en donaciones, fondos que parecen haber sido entregados al propio Jang. "Cuando llegue, le daremos el diezmo de $ 2k (dos millones de dólares) directamente a él", dijo el gerente de contabilidad de Yu, Veremedia, en el correo electrónico de octubre.
El antecedente del reverendo Moon
Más cerca del negocio que de la fe –que le redituó miles de millones de dólares–, murió en 2012 Sun Myung-Moon, fundador de la Iglesia de la Unificación, más conocida como secta Moon. Fue el mesías para sus millones de feligreses, y jefe de un vasto imperio que manejó millones y millones de dólares cosechados en industrias tan variadas como la venta de armamentos, el fútbol y la industria de la información (compró la agencia UPI estadounidense y, entre otros, The Washington Times). Fue dueño del periódico Tiempos del Mundo, con ediciones en varios países de la región.
En su camino quedó un imperio millonario, una fama oxidada con el tiempo por sus casamientos masivos, y una cantidad de aristas oscuras. Tan denostado como venerado, anticomunista empedernido y ligado a las derechas más cavernícolas de todo el mundo, fundó la Iglesia de la Unificación en 1954 en Seúl, Corea del Sur, con tres millones de seguidores en alrededor de 200 países donde se instaló, incluidos Uruguay y Argentina, con negocios inmobiliarios, de tierras, mediáticos, hoteleros.
En su paso por Argentina, Moon no sólo estiró sus tentáculos por ámbitos religiosos y periodísticos; también fue empresario de fútbol. Organizó la Copa de la Paz, en Seúl, del 15 al 24 de julio. Pagó 800 mil dólares al Boca Juniors del entonces diputado del PRO, Mauricio Macri, para llevarlo al torneo. Moon era dueño del Seúl FC, que perdió un amistoso con el conjunto argentino, recuerda Página 12.
En Estados Unidos, donde tuvo la mayor cantidad de adeptos, el 15 de mayo del 2000 compró la veterana agencia de noticias United Press International (UPI) a través de la empresa News Word Communication, controlada por la secta, que también compró el Washintgon Times, más a la derecha que la derecha estadounidense. George Bush padre asistió a la presentación de Tiempos del Mundo en Buenos Aires y fue alojado como invitado especial por el entonces presidente Carlos Menem, en tiempos de las relaciones carnales.
Ricardo Carnevali: Doctorando en Comunicación Estratégica, Investigador del Observatorio en Comunicación y Democracia, asociado al Centro Latinoamericano de Análisis Estratégico (CLAE, www.estrategia.la )
Rebelión ha publicado este artículo con el permiso del autor mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.
La hipocresía del establishment mediático: el tratamiento a Churchill versus Trump
Vicenç Navarro
Público
Las declaraciones del presidente Trump de EEUU en relación con el tema de inmigración, de una naturaleza claramente racista, rodeadas de una agresividad y grosería insultante hacia aquellos inmigrantes de origen no europeo, han causado un escándalo a nivel nacional e internacional que ha llegado incluso a inquietar al establishment político-mediático del gobierno federal de EEUU. El Departamento de Estado (el Ministerio de Asuntos Exteriores de EEUU) se ha movilizado para intentar paliar el daño causado a la reputación de EEUU que han creado las declaraciones de Trump sobre los inmigrantes y los continentes de donde derivan (excepto Europa), sea América Latina, Asia o África. Constantemente se pueden leer artículos en los mayores medios de comunicación (como el New York Times) horrorizados con la imagen tan negativa que el presidente Trump está dando de la presidencia de EEUU.
Aplaudo esta denuncia que se está haciendo de las declaraciones de Trump sobre la inmigración, tan ofensivas y groseras para millones de seres humanos en el mundo. Ahora bien, encuentro de una enorme hipocresía que a la vez que se denuncia a Trump por tal comportamiento, se esté promoviendo por el mismo establishment mediático occidental una película que es un canto a Winston Churchill, presentado como el gran defensor de los valores del mismo mundo occidental (que se definen acríticamente como la libertad y la democracia) frente al comunismo, cuando en realidad dicho personaje fue mucho más racista (si cabe) y más vil y maligno para la comunidad humana que el Sr. Trump.
El ignorado y ocultado Winston Churchill
Winston Churchill fue la máxima expresión del imperialismo británico y de su racismo. Declarado ferviente seguidor del darwinismo humano, consideró que su objetivo, como dirigente del imperio británico, era mantener la pureza de lo que el definió como la raza británica, diseminando toda una serie de propuestas para –según él- mejorar la raza británica, llegando incluso a establecer campos de concentración en la Gran Bretaña para personas con discapacidades, incluidas discapacidades mentales, prohibiendo su casamiento y forzando su esterilización. Alertó frecuentemente del gran deterioro que significaba para la Gran Bretaña el que se permitiera la existencia y reproducción de tales individuos, promoviendo su aislamiento con el objetivo de proteger el declive de la raza británica. A nivel internacional, defendió el derecho de lo que consideraba las razas superiores a dominar a las razas inferiores. Defendió por ello el genocidio que tuvo lugar en EEUU en contra de los indios nativos de aquel país. También defendió la subyugación del pueblo palestino, refiriéndose a tal pueblo como “hordas bárbaras comedoras de mierda de camello”.
Opuesto a la independencia de la India, indicó que odiaba a los indios, considerándolos no como humanos sino como “bestias (beastly people) con una religión para animales”. Defendió el uso de todo tipo de armas contra los oponentes al Imperio Británico, incluyendo el uso de armas químicas, indicando que no entendía las dudas sobre utilizar el uso de gas en la guerra: “Estoy a favor del uso de gas tóxico contra tribus incivilizadas… difundiría un terror vivaz”, declaraciones que hizo cuando los kurdos se rebelaron frente al Imperio británico en 1920, en el noreste de Irak.
Nada de esto aparece se muestra en la película El instante más oscuro (Darkest Hour), donde el personaje Churchill aparece como el gran defensor de la democracia y del mundo libre primero frente al fascismo y luego frente al comunismo, lo cual tampoco fue cierto en el caso del fascismo. No solo mostró clara simpatía hacia el golpismo fascista liderado por el General Franco (que se sublevó en contra de un régimen democrático, la II República, en 1936, que triunfó gracias a la ayuda militar provista por Hitler y Mussolini), sino que escribió en términos muy laudatorios acerca de Mussolini y de su persona (“¡qué hombre más extraordinario!”) y también de su régimen (“El fascismo ha prestado un gran servicio al mundo… Si yo fuera italiano, habría estado a tu lado [de Mussolini] completamente”). Y en 1935, escribió sobre Hitler, en términos igualmente laudatorios. Su agradecimiento a Franco, a Hitler y a Mussolini era primordialmente haber parado el comunismo. Se convirtió más tarde al antifascismo, cuando vio que el expansionismo de la Alemania nazi entraba en conflicto con los intereses del Imperio Británico.
De nuevo, de todo esto no aparece nada en una película que, sin lugar a dudas, recibirá todo tipo de premios. En realidad, el establishment mediático y cinematográfico estadounidense (Hollywood) que se horroriza de los insultos de Trump a los inmigrantes, le acaba de escoger como candidato a un Oscar.
Su éxito, de nuevo, es un indicador más de la enorme derechización que el mundo occidental está sufriendo, por la que mensajes extremos como el del imperialista Churchill aparecen como normales. Hay que agradecer que personas como Callum Alexandre Scott hayan publicado todos estos datos, de los que extraigo el material que utilizo en este artículo, en el excelente artículo What ‘Darkest Hour’ doesn’t tell you about Winston Churchill en Morning Star(12.01.18). Se agradecería que, en aras del objetivo de denunciar la idealización del racismo y del imperialismo, el lector distribuyera este artículo: aún mejor el original del cual extraigo los datos.
Fuente: http://blogs.publico.es/vicenc-navarro/2018/01/29/la-hipocresia-del-establishment-mediatico-el-tratamiento-a-churchill-versus-trump/
Etiquetes de comentaris:
corrupción,
estados unidos,
inmigración
En joc la informació com a mercaderia o bé públic La vaga "coratge" de periodistes de l'agència suïssa de notícies (ATS)
2018.02.01
Sergio Ferrari Rebel·lió
En un país on la pau social sembla tenir força de manament bíblic i on les vagues es poden comptar amb els dits d'una mà, els periodistes de l'agència nacional de notícies (Agència Telegráfica Suïssa, ATS) van iniciar aquesta última setmana de gener una aturada per temps indeterminat. La mesura de força que va començar dimarts 30 - i que viu el seu segon dia en el moment en què s'escriu aquest article- no només va treure de l'anonimat als històrics "agencieros" - és a dir els periodistes sense nom ni signatura que produeixen la més rica informació de base en qualsevol país del món-, sinó que va posar en el centre del debat públic helvètic el concepte mateix de la informació.
La vaga d'aquest cap de gener, va donar continuïtat a una prèvia de 3 hores realitzada el dimarts 23 de gener, a través de la qual la redacció de l'agència nacional advertia al Consell d'Administració el camí que seguiria en cas que no avanci la negociació seriosa entre les parts, fonamental en qualsevol partenariat social que es reivindiqui com a tal.Dies abans, la direcció de l'ATS havia comunicat, d'un moment a l'altre, un paquet d'economies que implica la reducció d'un 25% dels seus efectius. I que vol dir el llicenciament directe o la disminució obligada de temps de treball de 40 llocs -que copejarà a uns 60 periodistes amb dedicació parcial-, sobre un total de 150 llocs amb què compta l'agència.
Els principals afectats: les i els joves que realitzaven la seva primera experiència professional, així com les i els periodistes de més de 60 anys d'edat, molts dels quals portadors de tres o quatre dècades d'experiència en la mateixa ATS, i que constitueixen un capital professional-humà irreemplaçable. Després de la decisió del Consell d'Administració, un canvi abrupte i inconsulto sobe la definició de l'essència mateixa de l'ATS. Si bé des de la seva fundació el 1895, la mateixa té una estructura jurídica d'empresa privada, compta des del seu naixement amb una Carta de Principis que defineix "al producte de base" (flux informatiu diari) com a "servei públic", sense ànim de rendibilitat o lucre.
Donant mostres d'enorme oportunisme, en les últimes hores, l'actual direcció de l'ATS, va esborrar del seu lloc web aquesta Carta de Principis. En paral·lel, el CEO (director executiu) de la mateixa, Markus Schwab, declarava en una entrevista dominical "no deure-li res a ningú" - ni al públic, ni al personal, ni a la societat- sinó, només, "als seus accionistes ", menyspreant així per complet la responsabilitat ciutadana de l'agència nacional de notícies. Els principals "clients" de la mateixa són la Ràdio i Televisió Pública (SSR); el Govern suís; així com un grup d'editors de premsa privats que estan darrere d'aquestes mesures d'economia i de reestructuració que sacrifiquen al personal.
La vaga dels periodistes, liderada per una juvenil i col·lectiva Comissió de Redacció (CORE) i recolzada en primera línia pel sindicat de la comunicació SYNDICOM, així com per l'associació Impressum, ha guanyat la simpatia majoritària de tots els mitjans de premsa sense excepció, de la societat civil en general -sindicats, associacions, ONG etc-, així com de bona part de la classe política i importants personalitats de governs cantonals i nacional. Doris Leuthard, responsable d'un mega ministeri que inclou l'Oficina Federal de Comunicació, va expressar la seva comprensió per la mesura de lluita dels homes i dones de premsa i va proposar el diàleg raonable entre contraparts socials.
Diàleg de sords que la direcció de l'ATS rebutja donar. Incapaç d'avançar al seu personal una estratègia clara de futur on la qualitat i la quantitat de la producció de notícies pugui assegurar-se. On el paper de l'aportació de l'ATS a la integració nacional pugui continuar existint com a premissa (l'única agència que assegura el seu servei en les tres llengües oficials, és a dir alemany, francès i italià). I en la qual, la responsabilitat ciutadana que ha jugat l'agència nacional - produint un tipus d'informació de gran qualitat reconegut per tot l'espectre mediàtic nacional- pot seguir operant a favor d'un veritable reforçament de la democràcia a la diversitat en una Confederació que nuclea quatre regions lingüístiques i 26 cantons (províncies descentralitzades, amb gran poder de decisió i autonomia).
Vaga coratjosa i ja "històrica". És la primera vegada que a l'ATS es fa una vaga en els seus 123 anys d'existència i és una de les primeres vegades que el gremi periodístic convoca a una mesura d'aquest tipus per temps indeterminada. Mobilització ciutadana que reforça el debat ja present en la societat suïssa sobre el significat mateix de la informació. Per a algunes empreses gairebé monopolistes com Tamedia o Ringier, propietàries d'una gran part de quotidians, revistes, grups de publicitat etc, la informació no és més que una mercaderia i el guany producte de la seva venda ha d'alimentar els dividends empresarials dels seus accionistes.
Per part de la classe política i una part significativa de la societat civil - incloent sindicats i associacions, ONG, món associatiu en general i molt diversos mitjans alternatius i regionals-cantonals d'informació-, la informació constitueix un "bé públic", essencial per a el reforçament de la democràcia. I per tant una preciosa construcció ciutadana a la qual no se li pot posar un preu de mercat sinó el valor afegit propi d'un quart pilar / poder de la democràcia helvètica.
Debat candent i apassionat que s'intensifica no només a la llum de la vaga de la redacció de l'ATS, sinó de la propera votació del 4 de març. El poble suís haurà de decidir a les urnes si accepta o no una iniciativa reaccionària que proposa liquidar la subvenció pública a la Ràdio i Televisió Nacional, és a dir, que comportaria al desmantellament de la ràdio i televisió públiques.
La vaga de l'Agència Nacional de Notícies constitueix, a més, la millor aportació al debat entorn al que pot passar a Suïssa si s'aprovés el 4 de març aquesta iniciativa reaccionària. El desmantellament de l'ATS que propugna la seva adreça és l'exemple, en petitó, del que podria passar en gran escala a Suïssa si s'aprova el 4 de març l'anomenada Iniciativa No-Billag. La destrucció dels mitjans de comunicació que es consideren "serveis públics" i l'obertura, de bat a bat, de la privatització total de la informació.
Sergio Ferrari, periodista i co-president de la Branca Premsa de SYNDICOM, sindicat suís de la comunicació. Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.
La vaga d'aquest cap de gener, va donar continuïtat a una prèvia de 3 hores realitzada el dimarts 23 de gener, a través de la qual la redacció de l'agència nacional advertia al Consell d'Administració el camí que seguiria en cas que no avanci la negociació seriosa entre les parts, fonamental en qualsevol partenariat social que es reivindiqui com a tal.Dies abans, la direcció de l'ATS havia comunicat, d'un moment a l'altre, un paquet d'economies que implica la reducció d'un 25% dels seus efectius. I que vol dir el llicenciament directe o la disminució obligada de temps de treball de 40 llocs -que copejarà a uns 60 periodistes amb dedicació parcial-, sobre un total de 150 llocs amb què compta l'agència.
Els principals afectats: les i els joves que realitzaven la seva primera experiència professional, així com les i els periodistes de més de 60 anys d'edat, molts dels quals portadors de tres o quatre dècades d'experiència en la mateixa ATS, i que constitueixen un capital professional-humà irreemplaçable. Després de la decisió del Consell d'Administració, un canvi abrupte i inconsulto sobe la definició de l'essència mateixa de l'ATS. Si bé des de la seva fundació el 1895, la mateixa té una estructura jurídica d'empresa privada, compta des del seu naixement amb una Carta de Principis que defineix "al producte de base" (flux informatiu diari) com a "servei públic", sense ànim de rendibilitat o lucre.
Donant mostres d'enorme oportunisme, en les últimes hores, l'actual direcció de l'ATS, va esborrar del seu lloc web aquesta Carta de Principis. En paral·lel, el CEO (director executiu) de la mateixa, Markus Schwab, declarava en una entrevista dominical "no deure-li res a ningú" - ni al públic, ni al personal, ni a la societat- sinó, només, "als seus accionistes ", menyspreant així per complet la responsabilitat ciutadana de l'agència nacional de notícies. Els principals "clients" de la mateixa són la Ràdio i Televisió Pública (SSR); el Govern suís; així com un grup d'editors de premsa privats que estan darrere d'aquestes mesures d'economia i de reestructuració que sacrifiquen al personal.
La vaga dels periodistes, liderada per una juvenil i col·lectiva Comissió de Redacció (CORE) i recolzada en primera línia pel sindicat de la comunicació SYNDICOM, així com per l'associació Impressum, ha guanyat la simpatia majoritària de tots els mitjans de premsa sense excepció, de la societat civil en general -sindicats, associacions, ONG etc-, així com de bona part de la classe política i importants personalitats de governs cantonals i nacional. Doris Leuthard, responsable d'un mega ministeri que inclou l'Oficina Federal de Comunicació, va expressar la seva comprensió per la mesura de lluita dels homes i dones de premsa i va proposar el diàleg raonable entre contraparts socials.
Diàleg de sords que la direcció de l'ATS rebutja donar. Incapaç d'avançar al seu personal una estratègia clara de futur on la qualitat i la quantitat de la producció de notícies pugui assegurar-se. On el paper de l'aportació de l'ATS a la integració nacional pugui continuar existint com a premissa (l'única agència que assegura el seu servei en les tres llengües oficials, és a dir alemany, francès i italià). I en la qual, la responsabilitat ciutadana que ha jugat l'agència nacional - produint un tipus d'informació de gran qualitat reconegut per tot l'espectre mediàtic nacional- pot seguir operant a favor d'un veritable reforçament de la democràcia a la diversitat en una Confederació que nuclea quatre regions lingüístiques i 26 cantons (províncies descentralitzades, amb gran poder de decisió i autonomia).
Vaga coratjosa i ja "històrica". És la primera vegada que a l'ATS es fa una vaga en els seus 123 anys d'existència i és una de les primeres vegades que el gremi periodístic convoca a una mesura d'aquest tipus per temps indeterminada. Mobilització ciutadana que reforça el debat ja present en la societat suïssa sobre el significat mateix de la informació. Per a algunes empreses gairebé monopolistes com Tamedia o Ringier, propietàries d'una gran part de quotidians, revistes, grups de publicitat etc, la informació no és més que una mercaderia i el guany producte de la seva venda ha d'alimentar els dividends empresarials dels seus accionistes.
Per part de la classe política i una part significativa de la societat civil - incloent sindicats i associacions, ONG, món associatiu en general i molt diversos mitjans alternatius i regionals-cantonals d'informació-, la informació constitueix un "bé públic", essencial per a el reforçament de la democràcia. I per tant una preciosa construcció ciutadana a la qual no se li pot posar un preu de mercat sinó el valor afegit propi d'un quart pilar / poder de la democràcia helvètica.
Debat candent i apassionat que s'intensifica no només a la llum de la vaga de la redacció de l'ATS, sinó de la propera votació del 4 de març. El poble suís haurà de decidir a les urnes si accepta o no una iniciativa reaccionària que proposa liquidar la subvenció pública a la Ràdio i Televisió Nacional, és a dir, que comportaria al desmantellament de la ràdio i televisió públiques.
La vaga de l'Agència Nacional de Notícies constitueix, a més, la millor aportació al debat entorn al que pot passar a Suïssa si s'aprovés el 4 de març aquesta iniciativa reaccionària. El desmantellament de l'ATS que propugna la seva adreça és l'exemple, en petitó, del que podria passar en gran escala a Suïssa si s'aprova el 4 de març l'anomenada Iniciativa No-Billag. La destrucció dels mitjans de comunicació que es consideren "serveis públics" i l'obertura, de bat a bat, de la privatització total de la informació.
Sergio Ferrari, periodista i co-president de la Branca Premsa de SYNDICOM, sindicat suís de la comunicació. Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.
Etiquetes de comentaris:
corrupció,
empreses,
Europa,
telecomunicacions
In game information as a commodity or a public good strike "courage" of journalists from the Swiss News Agency (ATS)
02/01/2018 Sergio Ferrari Rebellion I
n a country where social peace seems to have biblical commandment force and where strikes can be counted on the fingers of one hand, journalists from the national news agency (Swiss Telegraphic Agency, ATS) they began the last week of January a strike indefinitely. The strike that began on Tuesday , 30 - and lives his second day at the time this article- is written not only pulled from obscurity to the historical "agencieros" - ie journalists nameless firm that produced the most rich background information anywhere in the world, but put at the center of public debate helvético the concept of information.
Strike the end of January, gave continuity to a previous 3 hours on Tuesday, January 23, through which the drafting of the national agency warned the Board of Directors the road that would follow if no progress negotiations serious between the parties, essential in any social partnership that is claimed as such. Days earlier, the direction of the ATS had communicated from one moment to another, a package of savings that involves reduction of 25% of its workforce. And that means direct licensing or forced reduction in working time of 40 positions which will hit about 60 journalists with partial dedication, a total of 150 positions with the agency counts.
Affected major: the young people who performed his first professional experience as well as the journalists of more than 60 years, many of the carriers which three or four decades of experience in the ATS itself and constitute a professional-human capital irreplaceable.Following the decision of the Board, a change abrupt and inconsulto SoBe defining the very essence of the ATS. While since its founding in 1895, it has a legal structure of private enterprise, has since its inception with a Charter of Principles define "the basic product" (information flow daily) as "public service", non-profit or profit.
Giving samples enormous opportunism, in the last hours, the current direction of the ATS, erased from your website this Charter of Principles. In parallel, the CEO (CEO) thereof, Markus Schwab, said in an interview Sunday "does not owe anyone anything" - neither the public nor staff, nor the society but only "to its shareholders "and completely ignoring the civic responsibility of the national news agency. The main "customers" of it are the Radio and Public Television (SSR); the Swiss Government; and a group of private press editors who are behind these measures and restructuring economy sacrificing staff.
The strike of journalists, led by a youthful and collective Editorial Committee (CORE) and supported in front by the union of communication Syndicom, as well as the imprint association, has won the majority sympathy of all media without except, of civil society in general trade unions, associations, NGOs etc- and much of the political class and important personalities of cantonal and national governments. Doris Leuthard, head of a mega ministry that includes the Federal Office of Communication, expressed understanding for the extent of fighting men and women of the press and proposed the reasonable dialogue between social partners.
Dialogue of the deaf that management refuses to give the ATS. Unable to overtake his staff a clear strategy for the future where the quality and quantity of news production can be ensured. Where the role of the ATS contribution to national integration can continue to exist as a premise (the only agency that insures their service in the three official languages, namely German, French and Italian). And in which civic responsibility that has played the national agency - producing a type of high-quality information recognized by the entire media spectrum national-can continue to operate for a real reinforcement of democracy in diversity in a Confederation gathers four linguistic regions and 26 cantons (provinces decentralized, with great decision and autonomy).
Corajuda and as "historic" strike. It is the first time that the ATS is a strike in its 123 years of existence and is one of the first times that the journalists ' union calls for a measure of this kind for an indefinite time. Citizen mobilization that reinforces the debate already present in Swiss society about the very meaning of the information. For some almost monopolistic companies like Tamedia and Ringier, owners of a large part of everyday, magazines, advertising groups etc, information is nothing more than a commodity product and its sale must feed business gain dividends from its shareholders.
For part of the political class and a significant part of civil society - including trade unions and associations, NGOs, voluntary sector in general and various alternative-cantonal and regional information-, media information is a "public good", essential for the strengthening of democracy. And therefore a beautiful public building to which you can not put a price but the market itself added value of a fourth pillar / power of Swiss democracy.
Debate rages hot and passionate not only in the light of the strike drafting the ATS, but the next vote on March 4. The Swiss people will decide at the polls whether to accept a reactionary initiative that proposes to liquidate the public subsidy to the National Radio and Television, ie, it would lead to the dismantling of public radio and television.
Strike News Agency also constitutes the best contribution to the debate about what can happen in Switzerland if adopted on March 4 this reactionary initiative. The dismantling of the ATS address is advocated example, Chiquito, of what could happen on a large scale in Switzerland if approved on March 4 Initiative No-called Billag. The destruction of the media that are considered "public services" and opening wide, total privatization of information.
Sergio Ferrari, journalist and co-chairman of the Press Branch Syndicom, Swiss union of communication. Rebellion has posted this article with the author 's permission through a Creative Commons license, respecting their freedom to publish it elsewhere.
Etiquetes de comentaris:
Corruption companies,
Europe,
Telecommunications
En juego la información como mercancía o bien público La huelga "coraje" de periodistas de la agencia suiza de noticias (ATS)
01-02-2018
Sergio Ferrari
Rebelión
En un país donde la paz social parece tener fuerza de mandamiento bíblico y donde las huelgas se pueden contar con los dedos de una mano, los periodistas de la agencia nacional de noticias (Agencia Telegráfica Suiza, ATS) iniciaron esta última semana de enero un paro por tiempo indeterminado.
La medida de fuerza que comenzó el martes 30 – y que vive su segundo día en el momento en que se escribe este artículo- no solo sacó del anonimato a los históricos “agencieros” - es decir los periodistas sin nombre ni firma que producen la más rica información de base en cualquier país del mundo-, sino que puso en el centro del debate público helvético el concepto mismo de la información.
La huelga de este fin de enero, dio continuidad a una previa de 3 horas realizada el martes 23 de enero, a través de la cual la redacción de la agencia nacional advertía al Consejo de Administración el camino que seguiría en caso que no avance la negociación seria entre las partes, fundamental en cualquier partenariado social que se reivindique como tal.
Días antes, la dirección de la ATS había comunicado, de un momento a otro, un paquete de economías que implica la reducción de un 25 % de sus efectivos. Y que significa el licenciamiento directo o la disminución obligada de tiempo de trabajo de 40 puestos -que golpeará a unos 60 periodistas con dedicación parcial-, sobre un total de 150 puestos con los que cuenta la agencia.
Los principales afectados: las y los jóvenes que realizaban su primera experiencia profesional, así como las y los periodistas de más de 60 años de edad, muchos de los cuales portadores de tres o cuatro décadas de experiencia en la misma ATS, y que constituyen un capital profesional-humano irremplazable.
Tras la decisión del Consejo de Administración, un cambio abrupto e inconsulto sobe la definición de la esencia misma de la ATS. Si bien desde su fundación en 1895, la misma tiene una estructura jurídica de empresa privada, cuenta desde su nacimiento con una Carta de Principios que define “al producto de base” (flujo informativo diario) como “servicio público”, sin fines de rentabilidad o lucro.
Dando muestras de enorme oportunismo, en las últimas horas, la actual dirección de la ATS, borró de su sitio web esta Carta de Principios. En paralelo, el CEO (director ejecutivo) de la misma, Markus Schwab, declaraba en una entrevista dominical “no deberle nada a nadie” – ni al público, ni al personal, ni a la sociedad- sino, solamente, “a sus accionistas”, despreciando así por completo la responsabilidad ciudadana de la agencia nacional de noticias.
Los principales “clientes” de la misma son la Radio y Televisión Pública (SSR); el Gobierno suizo; así como un grupo de editores de prensa privados que están detrás de estas medidas de economía y de reestructuración que sacrifican al personal.
La huelga de los periodistas, liderada por una juvenil y colectiva Comisión de Redacción (CORE) y apoyada en primera línea por el sindicato de la comunicación SYNDICOM, así como por la asociación Impressum, ha ganado la simpatía mayoritaria de todos los medios de prensa sin excepción, de la sociedad civil en general -sindicatos, asociaciones, ONG etc-, así como de buena parte de la clase política e importantes personalidades de gobiernos cantonales y nacional. Doris Leuthard, responsable de un mega ministerio que incluye la Oficina Federal de Comunicación, expresó su comprensión por la medida de lucha de los hombres y mujeres de prensa y propuso el diálogo razonable entre contrapartes sociales.
Diálogo de sordos que la dirección de la ATS rechaza dar. Incapaz de adelantar a su personal una estrategia clara de futuro donde la calidad y la cantidad de la producción de noticias pueda asegurarse. Donde el rol del aporte de la ATS a la integración nacional pueda continuar existiendo como premisa (la única agencia que asegura su servicio en las tres lenguas oficiales, es decir alemán, francés e italiano). Y en la cual, la responsabilidad ciudadana que ha jugado la agencia nacional – produciendo un tipo de información de gran calidad reconocido por todo el espectro mediático nacional- puede seguir operando a favor de un verdadero reforzamiento de la democracia en la diversidad en una Confederación que nuclea cuatro regiones lingüísticas y 26 cantones (provincias descentralizadas, con gran poder de decisión y autonomía).
Huelga corajuda y ya “histórica”. Es la primera vez que en la ATS se hace una huelga en sus 123 años de existencia y es una de las primeras veces que el gremio periodístico convoca a una medida de este tipo por tiempo indeterminada. Movilización ciudadana que refuerza el debate ya presente en la sociedad suiza sobre el significado mismo de la información.
Para algunas empresas casi monopólicas como Tamedia o Ringier, dueñas de una gran parte de cotidianos, revistas, grupos de publicidad etc, la información no es más que una mercancía y la ganancia producto de su venta debe alimentar los dividendos empresariales de sus accionistas.
Para parte de la clase política y una parte significativa de la sociedad civil – incluyendo sindicatos y asociaciones, ONG, mundo asociativo en general y muy diversos medios alternativos y regionales-cantonales de información-, la información constituye un “bien público”, esencial para el reforzamiento de la democracia. Y por lo tanto una preciosa construcción ciudadana a la que no se le puede poner un precio de mercado sino el valor agregado propio de un cuarto pilar/poder de la democracia helvética.
Debate candente y apasionado que recrudece no solo a la luz de la huelga de la redacción de la ATS, sino de la próxima votación del 4 de marzo. El pueblo suizo deberá decidir en las urnas si acepta o no una iniciativa reaccionaria que propone liquidar la subvención pública a la Radio y Televisión Nacional, es decir, que conllevaría al desmantelamiento de la radio y televisión públicas.
La huelga de la Agencia Nacional de Noticias constituye, además, el mejor aporte al debate en torno a lo que puede pasar en Suiza si se aprobara el 4 de marzo esa iniciativa reaccionaria. El desmantelamiento de la ATS que propugna su dirección es el ejemplo, en chiquito, de lo que podría pasar en gran escala en Suiza si se aprueba el 4 de marzo la denominada Iniciativa No-Billag. La destrucción de los medios de comunicación que se consideran “servicios públicos” y la apertura, de par en par, de la privatización total de la información.
Sergio Ferrari, periodista y co-presidente de la Rama Prensa de SYNDICOM, sindicato suizo de la comunicación.
Rebelión ha publicado este artículo con el permiso del autor mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.
Etiquetes de comentaris:
Corrupción empresas,
Europa,
Telecomunicaciones
Darkness is being cleaned.
Thursday, February 8, 2018 Message from Mother God for February 7, 2018 Mother God 'sbeloved children 07.02.18 Dear me, your Mother God.
Please know how you look with delight and affection. Longing comfort you when I see your tears or feel your dolor.Por please leave me the joy of this connection your comfort and confidence. Really, I'm here for you. You are surrounded by love.
If you begin to feel and appreciate this, much more joy will be available to you. Conmigo.Crea dream with me all right and everything it is truly develops and moves beautifully. Because we see them all as superheroes from this universe and we are so excited to see what you, human children, will then!
Darkness is being limpiada.No issues future changes will be intense and we need our ground staff keep it light, peace and neutral to balance these high - intensity energy flowing through your atmósfera.Respirarme and let us co -Create together as one. This is fatigued, so we willkeep it short and sweet tonight. Being in paz.Siempre am available to you. I am your Mother God. ~
Darkness is being limpiada.No issues future changes will be intense and we need our ground staff keep it light, peace and neutral to balance these high - intensity energy flowing through your atmósfera.Respirarme and let us co -Create together as one. This is fatigued, so we willkeep it short and sweet tonight. Being in paz.Siempre am available to you. I am your Mother God. ~
galaxygirl
La foscor està sent netejada.
Dijous, febrer 8, 2018 Missatge de la Mare Déu per el 7 de febrer de 2018 Mare Déu 2/7/18 Estimats fills estimats sóc jo, la teva Mare Déu.
Si us plau, sé com et miro amb delit i afecte. Anhel confortarte quan veig les teves llàgrimes o sento la teva dolor.Por favor, deixa l'alegria d'aquesta connexió de la comoditat i de la teva confiança. De veritat, sóc aquí per tu. Estàs envoltat d'amor.
Si pots començar a sentir i apreciar això, molta més alegria estarà disponible per a tu. Somiar conmigo.Crea amb mi Tot està bé i tot es desenvolupa veritablement i avança meravellosament. Perquè els veiem a tots com els superherois d'aquest univers i estem tan emocionats de veure el que vostès, els nens humans, faran després!
La foscor està sent limpiada.No temes els canvis futurs, seran intensos i necessitem que el nostre personal de terra mantingui la llum, la pau i el punt neutre per equilibrar aquestes energies d'alta intensitat que flueixen a través del teu atmósfera.Respirarme i deixar-nos co -crear junts com un. Aquest està fatigat, així que el mantindrem curt i dolç aquesta nit. Estar en paz.Siempre estic disponible per a tu. Jo sóc el teu Mare Déu. ~
La foscor està sent limpiada.No temes els canvis futurs, seran intensos i necessitem que el nostre personal de terra mantingui la llum, la pau i el punt neutre per equilibrar aquestes energies d'alta intensitat que flueixen a través del teu atmósfera.Respirarme i deixar-nos co -crear junts com un. Aquest està fatigat, així que el mantindrem curt i dolç aquesta nit. Estar en paz.Siempre estic disponible per a tu. Jo sóc el teu Mare Déu. ~
galaxygirl
Publicat per misteri 1963 a 16:34
La oscuridad está siendo limpiada.
Jueves, 8 de febrero de 2018
Mensaje de la Madre Dios para el 7 de febrero de 2018
Madre Dios 2/7/18 Queridos hijos amados soy yo, tu Madre Dios.
Por favor, sé cómo te miro con deleite y afecto. Anhelo confortarte cuando veo tus lágrimas o siento tu dolor.Por favor, déjame la alegría de esta conexión de la comodidad y de tu confianza. De verdad, estoy aquí para ti. Estás rodeado de amor.
Si puedes comenzar a sentir y apreciar esto, mucha más alegría estará disponible para ti. Soñar conmigo.Crea conmigo Todo está bien y todo se desarrolla verdaderamente y avanza maravillosamente. ¡Porque los vemos a todos como los superhéroes de este universo y estamos tan emocionados de ver lo que ustedes, los niños humanos, harán luego!
La oscuridad está siendo limpiada.No temas los cambios futuros, serán intensos y necesitamos que nuestro personal de tierra mantenga la luz, la paz y el punto neutro para equilibrar estas energías de alta intensidad que fluyen a través de tu atmósfera.Respirarme y dejarnos co-crear juntos como uno. Este está fatigado, así que lo mantendremos corto y dulce esta noche. Estar en paz.Siempre estoy disponible para ti. Yo soy tu Madre Dios. ~ galaxygirl
La oscuridad está siendo limpiada.No temas los cambios futuros, serán intensos y necesitamos que nuestro personal de tierra mantenga la luz, la paz y el punto neutro para equilibrar estas energías de alta intensidad que fluyen a través de tu atmósfera.Respirarme y dejarnos co-crear juntos como uno. Este está fatigado, así que lo mantendremos corto y dulce esta noche. Estar en paz.Siempre estoy disponible para ti. Yo soy tu Madre Dios. ~ galaxygirl
Les notícies falses com a pretext per imposar la dictadura mediàtica global
2018.01.13 Juanlu González Bits rojiverdes
Resulta realment entendridor veure com els estats occidentals s'estan preocupant, d'un temps ençà, per la qualitat de la informació que rep la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. Pel que sembla -això diuen- estem sent víctimes d'una conspiració d'un grup de països malvats que tenen planejat, a través dels seus propis aparells propagandístics, rentar-nos el cervell i soscavar els fonaments de la manera de vida occidental, acabar amb les llibertats i amb el nostre sistema polític. Però el pitjor de tot és que, com a víctimes incapaços d'adonar-nos del pla maquiavèl·lic que plana sobre els nostres caps, es fa necessària la intervenció paternalista de l'estat per protegir-nos dels països i mitjans mentiders i difusors de rumors i rumors infundats.
Aquest és, grosso i jocós manera, l'argumentari que es destil·la de multitud de notícies, d'editorials de premsa i de declaracions de responsables polítics d'Estats Units i la Unió Europea en els últims temps. Com en tantes altres ocasions, el poder tracta d'anar creant els consensos necessaris entre l'opinió pública per justificar unes decisions que apareixeran com lliberticides i impopulars, per poc que es posseeixin els suficients elements de judici per a analitzar-les racionalment.
I és que, el que se'ns ve a sobre no és intranscendent, és la fi de la llibertat i neutralitat d'internet, la manipulació de les recerques, el bloqueig de canals via satèl·lit, l'eliminació de comptes en xarxes socials o la prohibició de treball de determinades televisions en molts països que es preen de ser els adlàters de la llibertat d'expressió i comunicació en el món. No es tracta de futuribles, d'anuncis més o menys endevins, malauradament parlem de fets constatables, de la trista realitat quotidiana. Es posar molts exemples d'això:
• L'aprovació a finals del passat any per la Comissió Federal de Comunicacions de la fi de la neutralitat i equitat en l'accés a Internet. És a dir que la velocitat de la xarxa podrà variar depenent de quant es pagui, de qui es tracti o dels interessos de les operadores, fet que obre la porta a expulsar determinades pàgines, a penalitzar amb amples de banda ridículs a pàgines molestes per el poder que les converteixin en impracticables als usuaris i invisibles per als bots de cerca.
• Els canvis en els algoritmes de cerca matemàtics per evitar que apareguin notícies no desitjables per al poder. Algú va posar el crit al cel quan va descobrir que si es teclejava a Google "11S" el primer que sortien eren notícies amb versions "no oficials" o diferents a la versió conspiranoica elaborada pel govern nord-americà, ja que eren les més llegides i demandes pel gran públic.Des de llavors els resultats es arreglen perquè en els llocs de cap hagi informacions acords amb el pensament unidimensional. ¿Els més perjudicats pels canvis de Google? Com es podia esperar, les pàgines contrainformatives, els webs d'esquerres alternatives de tot el món.
• A l'Estat Espanyol, la dreta s'ha proposat controlar les xarxes socials impedint l'anonimat en la creació de comptes en contra fins i tot dels dictàmens de les Nacions Unides per a la defensa de la llibertat d'expressió, com a culminació al pitjor any per a la llibertat d' expressió des de la mort del dictador que acabem de patir i seguim patint. • L'expulsió de Telesur de les graelles de diversos països llatinoamericans per decisions polítiques, com l'Argentina de Macri el 2016, que també s'estendria posteriorment a RT.
• La censura a la cadena de TV Al Manar, traient-la de la graella dels satèl·lits Nilesat i Arabsat o declarant-la com a terrorista pel Departament d'Estat dels EUA per ser "antisemita" i d'incitació a la violència. Mentrestant, el veritable canal d'agitació i foment de guerres a la regió, Aljazeera, emet amb total normalitat tot i donar suport al terrorisme takfirí sense cap tipus d'embuts durant anys.
• El boicot a HispanTV i PressTV en els satèl·lits Hispasat, ordenat pel govern espanyol el 2012, ja que encara posseeix gairebé el 10% de les seves accions, juntament amb Abertis que és soci majoritari i Eutelsat, en mans de capital israelià. Aquesta mesura es va ampliar als satèl·lits Astra, amb el pretext del règim sancionador europeu pel programa nuclear militar inexistent de l'Iran i encara no s'ha revertit tot i la signatura dels acords del G5 + 1. • El tancament temporal de comptes en xarxes socials de mitjans de comunicació que no segueixen el mainstream impost.Encara que a data d'avui els comptes han estat sempre restituïdes després de diversos dies de càstig, no és d'estranyar que alguna vegada es prengui una decisió de naturalesa permanent.
• La imposició a RT i Sputnik a la fi de 2017 de declarar-se com "agent estranger" als EUA emparant-se en una llei de 1938 i impedint exercir les tasques periodístiques en institucions públiques com la seu del Congrés. • La prohibició de contractar publicitat en xarxes socials a mitjans de comunicació antagonistes, com ha passat amb Twitter i el canal RT, tot i que aquest va ser ofert com un servei més a prestar a la cadena televisiva.
El que transcendeix de tot aquesta campanya d'eradicació de la "dissidència" informativa dels nostres països és acabar amb la diversitat real d'opinions. El poder sempre ha buscat el monopoli de la informació per modelar l'opinió pública al seu gust. No obstant això, l'avanç cap a la pluralitat que va suposar al seu dia la generalització d'Internet i l'aparició de nous mitjans globals, ha acabat per molestar en excés. Ara intenten demonitzar, criminalitzar o fins i tot acusar de terrorisme a qualsevol mitjà que difongui informació que se situï fora dels cada vegada més estrictes límits considerats acceptables per l'establishment.
El pretext usat per a això són les suposades notícies falses que difonen les webs i televisions no controlades pels governs nacionals o pel capital financer, el que, per si sol, les invalidaria per seguir exercint la seva activitat. No obstant això, es planteja un greu problema: qui decideix què és una notícia falsa i què no ho és sense que es denoti parcialitat? Evidentment, per afrontar amb serietat la qüestió, s'hauria d'implementar algun sistema de verificació transparent, públic i incontestable. No obstant això, s'està optant clarament per la censura prèvia al més pur estil orwellià, molt més contundent i dràstic, encara que es posin en perill drets fonamentals com la llibertat d'expressió i informació.
Recentment El País ha estat condemnat judicialment per difondre notícies falses, ¿significaria això que hauria de ser tancat atenent a aquestes premisses? Evidentment, pocs s'ho plantegen perquè, tot i això, no suposa un perill per al sistema, tot el contrari. No obstant això, quan mitjans estrangers retransmeten en directe a Espanya mobilitzacions que altres oculten, quan els col·loquen càmeres i micros a experts i activistes locals als quals mai un mitjà local convencional li donaria un segon de temps, es tracta de simplement de complots estrangers, de difusió de rumors, d'intents de desestabilització d'un país, d'fake news. Per contra, quan mitjans considerats seriosos difonen permanentment falsos informes cuinats per les clavegueres de l'estat per incriminar partits o persones incòmodes, a això, aquí,
Per descomptat, tampoc és casual que hagi estat El País qui lideri la ridícula campanya contra la suposada ingerència russa i veneçolana en la política espanyola i el suport a l'independentisme. El director adjunt d'El País, que personalment s'ha dedicat en cos i ànima a difondre aquests rumors propis de la Guerra Freda, ha estat format als Estats Units per convertir-lo en defensor de la política exterior de l'imperi i té vinculacions personals amb fundacions pertanyents a les xarxes de la CIA i George Soros.
Tampoc és casual que molts dels atacs a la llibertat d'expressió i comunicació en el món tinguin lloc als EUA i l'Estat Espanyol. Els mitjans de tots dos països són els menys creïbles del món occidental per les seves pròpies poblacions, com han demostrat investigacions acadèmiques, i la seva gent està àvides de materials diferents, simplement perquè no es fien de les versions oficials o corporatives de les notícies. Per això solen informar-se a través d'internet. És lògic que governs i les empreses del sector desinformatiu se sentin especialment amenaçades per tanta desafecció i actuïn mogudes per la por a fi a eradicar la competència.
Com va escriure el genial José Luis Sampedro "sense llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix de res". Ja som majors d'edat per triar qui ens informa o qui ens desinforma.L'estat no té dret a limitar la llibertat de la informació ni la llibertat de pensament. Aquest tipus d'accions no té res a veure amb l'interès general, sinó amb l'interès de la classe dominant per perpetuar la seva privilegiada situació. Per definició, com més diversitat informativa, molt millor i, per a això, res millor que la multiplicitat de mitjans.
com la separació de poders al nostre país mai va existir, com el règim del 78 va servir per sostenir als poders fàctics franquistes.Desgraciadament, per això no ens valen ni els mitjans corporatius ni els mitjans públics tal com estan funcionant avui dia. Ens cal, perquè tenim dret a informació veraç, mitjans independents dels poders, ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país.I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats. ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país. I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats. ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país. I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats.
Font original: https://mail.google.com/mail/u/2/#inbox/160e602f8faff8bd
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
-
Jose Park
-
U.S. Marines arrested disgraced California Governor Gavin Newsom on 1 November, delivering another major blow to the Deep State hegemony’s p...
-
💥💥LA LISTA ES INMENSA!😱😱😱 Los tribunales arrestan a estas personas vestidas de civil. Vimos el arresto de Obama. El arresto se llevó ...