Les notícies falses com a pretext per imposar la dictadura mediàtica global

2018.01.13  Juanlu González Bits rojiverdes




Resulta realment entendridor veure com els estats occidentals s'estan preocupant, d'un temps ençà, per la qualitat de la informació que rep la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. Pel que sembla -això diuen- estem sent víctimes d'una conspiració d'un grup de països malvats que tenen planejat, a través dels seus propis aparells propagandístics, rentar-nos el cervell i soscavar els fonaments de la manera de vida occidental, acabar amb les llibertats i amb el nostre sistema polític. Però el pitjor de tot és que, com a víctimes incapaços d'adonar-nos del pla maquiavèl·lic que plana sobre els nostres caps, es fa necessària la intervenció paternalista de l'estat per protegir-nos dels països i mitjans mentiders i difusors de rumors i rumors infundats.

Aquest és, grosso i jocós manera, l'argumentari que es destil·la de multitud de notícies, d'editorials de premsa i de declaracions de responsables polítics d'Estats Units i la Unió Europea en els últims temps. Com en tantes altres ocasions, el poder tracta d'anar creant els consensos necessaris entre l'opinió pública per justificar unes decisions que apareixeran com lliberticides i impopulars, per poc que es posseeixin els suficients elements de judici per a analitzar-les racionalment.

I és que, el que se'ns ve a sobre no és intranscendent, és la fi de la llibertat i neutralitat d'internet, la manipulació de les recerques, el bloqueig de canals via satèl·lit, l'eliminació de comptes en xarxes socials o la prohibició de treball de determinades televisions en molts països que es preen de ser els adlàters de la llibertat d'expressió i comunicació en el món. No es tracta de futuribles, d'anuncis més o menys endevins, malauradament parlem de fets constatables, de la trista realitat quotidiana. Es posar molts exemples d'això:


• L'aprovació a finals del passat any per la Comissió Federal de Comunicacions de la fi de la neutralitat i equitat en l'accés a Internet. És a dir que la velocitat de la xarxa podrà variar depenent de quant es pagui, de qui es tracti o dels interessos de les operadores, fet que obre la porta a expulsar determinades pàgines, a penalitzar amb amples de banda ridículs a pàgines molestes per el poder que les converteixin en impracticables als usuaris i invisibles per als bots de cerca.

• Els canvis en els algoritmes de cerca matemàtics per evitar que apareguin notícies no desitjables per al poder. Algú va posar el crit al cel quan va descobrir que si es teclejava a Google "11S" el primer que sortien eren notícies amb versions "no oficials" o diferents a la versió conspiranoica elaborada pel govern nord-americà, ja que eren les més llegides i demandes pel gran públic.Des de llavors els resultats es arreglen perquè en els llocs de cap hagi informacions acords amb el pensament unidimensional. ¿Els més perjudicats pels canvis de Google? Com es podia esperar, les pàgines contrainformatives, els webs d'esquerres alternatives de tot el món.

• A l'Estat Espanyol, la dreta s'ha proposat controlar les xarxes socials impedint l'anonimat en la creació de comptes en contra fins i tot dels dictàmens de les Nacions Unides per a la defensa de la llibertat d'expressió, com a culminació al pitjor any per a la llibertat d' expressió des de la mort del dictador que acabem de patir i seguim patint. • L'expulsió de Telesur de les graelles de diversos països llatinoamericans per decisions polítiques, com l'Argentina de Macri el 2016, que també s'estendria posteriorment a RT.



• La censura a la cadena de TV Al Manar, traient-la de la graella dels satèl·lits Nilesat i Arabsat o declarant-la com a terrorista pel Departament d'Estat dels EUA per ser "antisemita" i d'incitació a la violència. Mentrestant, el veritable canal d'agitació i foment de guerres a la regió, Aljazeera, emet amb total normalitat tot i donar suport al terrorisme takfirí sense cap tipus d'embuts durant anys.

• El boicot a HispanTV i PressTV en els satèl·lits Hispasat, ordenat pel govern espanyol el 2012, ja que encara posseeix gairebé el 10% de les seves accions, juntament amb Abertis que és soci majoritari i Eutelsat, en mans de capital israelià. Aquesta mesura es va ampliar als satèl·lits Astra, amb el pretext del règim sancionador europeu pel programa nuclear militar inexistent de l'Iran i encara no s'ha revertit tot i la signatura dels acords del G5 + 1. • El tancament temporal de comptes en xarxes socials de mitjans de comunicació que no segueixen el mainstream impost.Encara que a data d'avui els comptes han estat sempre restituïdes després de diversos dies de càstig, no és d'estranyar que alguna vegada es prengui una decisió de naturalesa permanent.



• La imposició a RT i Sputnik a la fi de 2017 de declarar-se com "agent estranger" als EUA emparant-se en una llei de 1938 i impedint exercir les tasques periodístiques en institucions públiques com la seu del Congrés. • La prohibició de contractar publicitat en xarxes socials a mitjans de comunicació antagonistes, com ha passat amb Twitter i el canal RT, tot i que aquest va ser ofert com un servei més a prestar a la cadena televisiva.



El que transcendeix de tot aquesta campanya d'eradicació de la "dissidència" informativa dels nostres països és acabar amb la diversitat real d'opinions. El poder sempre ha buscat el monopoli de la informació per modelar l'opinió pública al seu gust. No obstant això, l'avanç cap a la pluralitat que va suposar al seu dia la generalització d'Internet i l'aparició de nous mitjans globals, ha acabat per molestar en excés. Ara intenten demonitzar, criminalitzar o fins i tot acusar de terrorisme a qualsevol mitjà que difongui informació que se situï fora dels cada vegada més estrictes límits considerats acceptables per l'establishment.

El pretext usat per a això són les suposades notícies falses que difonen les webs i televisions no controlades pels governs nacionals o pel capital financer, el que, per si sol, les invalidaria per seguir exercint la seva activitat. No obstant això, es planteja un greu problema: qui decideix què és una notícia falsa i què no ho és sense que es denoti parcialitat? Evidentment, per afrontar amb serietat la qüestió, s'hauria d'implementar algun sistema de verificació transparent, públic i incontestable. No obstant això, s'està optant clarament per la censura prèvia al més pur estil orwellià, molt més contundent i dràstic, encara que es posin en perill drets fonamentals com la llibertat d'expressió i informació.

Recentment El País ha estat condemnat judicialment per difondre notícies falses, ¿significaria això que hauria de ser tancat atenent a aquestes premisses? Evidentment, pocs s'ho plantegen perquè, tot i això, no suposa un perill per al sistema, tot el contrari. No obstant això, quan mitjans estrangers retransmeten en directe a Espanya mobilitzacions que altres oculten, quan els col·loquen càmeres i micros a experts i activistes locals als quals mai un mitjà local convencional li donaria un segon de temps, es tracta de simplement de complots estrangers, de difusió de rumors, d'intents de desestabilització d'un país, d'fake news. Per contra, quan mitjans considerats seriosos difonen permanentment falsos informes cuinats per les clavegueres de l'estat per incriminar partits o persones incòmodes, a això, aquí,

Per descomptat, tampoc és casual que hagi estat El País qui lideri la ridícula campanya contra la suposada ingerència russa i veneçolana en la política espanyola i el suport a l'independentisme. El director adjunt d'El País, que personalment s'ha dedicat en cos i ànima a difondre aquests rumors propis de la Guerra Freda, ha estat format als Estats Units per convertir-lo en defensor de la política exterior de l'imperi i té vinculacions personals amb fundacions pertanyents a les xarxes de la CIA i George Soros.

Tampoc és casual que molts dels atacs a la llibertat d'expressió i comunicació en el món tinguin lloc als EUA i l'Estat Espanyol. Els mitjans de tots dos països són els menys creïbles del món occidental per les seves pròpies poblacions, com han demostrat investigacions acadèmiques, i la seva gent està àvides de materials diferents, simplement perquè no es fien de les versions oficials o corporatives de les notícies. Per això solen informar-se a través d'internet. És lògic que governs i les empreses del sector desinformatiu se sentin especialment amenaçades per tanta desafecció i actuïn mogudes per la por a fi a eradicar la competència.

Com va escriure el genial José Luis Sampedro "sense llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix de res". Ja som majors d'edat per triar qui ens informa o qui ens desinforma.L'estat no té dret a limitar la llibertat de la informació ni la llibertat de pensament. Aquest tipus d'accions no té res a veure amb l'interès general, sinó amb l'interès de la classe dominant per perpetuar la seva privilegiada situació. Per definició, com més diversitat informativa, molt millor i, per a això, res millor que la multiplicitat de mitjans.

com la separació de poders al nostre país mai va existir, com el règim del 78 va servir per sostenir als poders fàctics franquistes.Desgraciadament, per això no ens valen ni els mitjans corporatius ni els mitjans públics tal com estan funcionant avui dia. Ens cal, perquè tenim dret a informació veraç, mitjans independents dels poders, ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país.I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats. ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país. I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats. ja sigui polítics o econòmics, que manegen el nostre país. I això és, per pura salubritat, alguna cosa extrapolable a tots els països ia totes les societats.
Font original: https://mail.google.com/mail/u/2/#inbox/160e602f8faff8bd