Hace 22 años un rabino profetizó: Corea del Norte es la principal amenaza para Israel y la clave para la guerra de Gog y Magog

Deuteronomio 32:22 (RVR1960) Porque fuego se ha encendido en mi ira, y arderá hasta las profundidades del Seol; devorará la tierra y sus frutos, y abrasará los fundamentos de los montes.

ISRAEL. - Corea del Norte sólo ha surgido recientemente como una gran amenaza para el mundo occidental, pero un notable cabalista predijo hace 22 años que la nación maliciosa se convertiría en la clave nuclear de la guerra final de Gog y Magog. Ahora que la política ha cambiado, revelando la naturaleza profética de las palabras del rabino; y otra mirada revela una comprensión más profunda y bíblica de la amenaza que enfrenta hoy en día, según Breaking Israel News.

Cuando Rabi Levi Sa'adia Nachamani pronunció un discurso en 1994, un mes antes de su muerte, sorprendentemente advirtió que de todas las amenazas a Israel, Corea del Norte representaba el mayor peligro.

"No Siria , no Persia (Irán), y no Babilonia (Irak), y no Gaddafi (Libia)", dijo el rabino, nombrando las mayores amenazas de Israel en ese momento. Corea llegará aquí.

La predicción del rabino Nachmani fue chocante por muchas razones. Había pronosticado con precisión la Guerra de los Seis Días en 1967 y la Guerra del Yom Kippur en 1973, dando crédito a sus predicciones, pero era inconcebible que las amenazas mencionadas, que representaban los mayores peligros para Israel en ese momento, desaparecieran. Como ha demostrado el tiempo, eso es precisamente lo que ha sucedido desde que el rabino pronunció su discurso.

Aún más desconcertante era su predicción de que Corea del Norte amenazaría a Israel, ya que Corea del Norte ni siquiera se consideraba una amenaza real para ningún país que no fuera Corea del Sur en ese momento.

Eso ha cambiado dramáticamente en los últimos años. Desde su primera prueba nuclear hace diez años, las pruebas de armas de Corea del Norte han aumentado en frecuencia y tamaño. Junto con su programa de misiles, condenado por la ONU y los países vecinos, Corea del Norte ha hecho claras sus agresivas intenciones y capacidades. A principios de este mes, el representante de la Casa Blanca, Nick Rivero, fue citado diciendo que Estados Unidos estaba "muy cerca" de involucrarse en algún tipo de represalia hacia Corea del Norte.

En la predicción del rabino Nachmani, él proporcionó una referencia bíblica oblicua para apoyar su afirmación de que el país lejano se convertiría un día en una amenaza importante. Advirtió que 'She'ol' vendría a Israel. She'ol es el hebreo para el infierno, pero se escribe de la misma manera en hebreo como Seúl, la capital de Corea del Sur. El rabino citó un verso que insinúa el nombre de la ciudad distante con armónicos nucleares. 

Dov Bar Leib, en su blogger del Years of Awe, explicó a BIN la aparente confusión de Corea del Norte y Corea del Sur.

"El rabí Nachmani estaba insinuando que el fuego de Dios citado en el versículo [Deu 32:22] es una guerra nuclear que comenzaría entre Corea del Norte y Corea del Sur. Corea del Norte atacará Seúl, la capital de Corea del Sur. Esas mismas armas nucleares serán utilizadas por Irán para amenazar a Israel", aclaró.

Bar Leib explicó que la referencia del Rabino Nachmani a Corea del Norte tenía su fuente en el Zohar, el trabajo fundacional del misticismo judío. Citó una sección del Zohar (VaEira 32a) que establece que la nación del Islam tendría 1,300 años para gobernar en la tierra de Israel, 100 años por cada año hasta que Ismael fue circuncidado. Después de ese período, una nación "desde el borde de la tierra" se despertará contra Roma y la guerra contra ella durante tres meses.

El Zohar, señala Bar Leb, cita un verso de Isaías que describe esta guerra catastrófica con el país al borde del mundo.

Isaías 34:6 (RVR1960) Llena está de sangre la espada de Jehová, engrasada está de grosura, de sangre de corderos y de machos cabríos, de grosura de riñones de carneros; porque Jehová tiene sacrificios en Bosra, y grande matanza en tierra de Edom.

"Bosra es una ciudad chiíta en Irak, técnicamente controlada por Irán", explicó Bar Leib. Bosra se describe en el Zohar como alineado con el país en el borde del mundo, que, según Bar Leib, es Corea del Norte.

"Esta es la fuente bíblica de esta conexión impía y poco probable entre Irán, nombrada como Bosra, y Corea del Norte, descrita como el borde de la tierra. Edom, su enemigo común, es el mundo occidental".

Una alianza entre Irán y Corea del Norte parece ilógica, ya que las dos naciones no tienen nada en común, no compartiendo ni una religión ni una frontera. Parece que se unen sólo en su odio por el mundo occidental, un elemento común que los ha llevado a cooperar en sus programas intercontinentales de misiles balísticos, y tal vez también en sus programas nucleares, cosignó BIN.

"Cuando los dos se reúnan, como se describe en el Zohar", dijo Bar Leib, "Será la guerra final de Gog y Magog, tal como lo describe el Rabino Nachmani".

Vea la predicción del Rabino Nachmani (en hebreo con subtítulos en inglés):

 

FUENTE: http://www.profeciaaldia.com/2017/04/hace-22-anos-rabino-profetizo-corea-norte-principal-amenza-israel-guerra-gog-magog.html

Josep Lluís Cleries: "Veig impossible una reforma de l'Estat en els propers trenta anys"

 El senador del PDeCAT insisteix que el seu partit "no té candidats per a diferents formats" i dóna per "totalment liquidat" el període autonomista.

 

per Gemma Aguilera02/05/2017

Josep Lluís Cleries és el portaveu dels senadors del PDeCAT | JORDI BORRÀS

Josep Lluís Cleries (Barcelona, 1956), enginyer industrial de formació, té l’encàrrec de fer de portaveu dels senadors del PDeCAT. Amb un peu a Madrid i un a Barcelona –és membre de la direcció del partit- Cleries ha estat conseller de Benestar i Família durant el primer govern d’Artur Mas, i anteriorment havia estat diputat al Parlament de Catalunya entre el 2003 i el 2011. És al Senat des de l’any 2013.

Quin sentit té el Senat espanyol tal i com està plantejat?

Diuen que el Senat, com el Parlament europeu, és una mena de cementiri d’elefants de la política... Però el Senat permet que si algú vol adonar-se de com falla la democràcia de l’Estat pel que fa a Catalunya, ho pot veure al Senat, perquè te n’adones que no s’ha desenvolupat l’Estat plurinacional i el desplegament territorial que preveia la Constitució i els estatuts. Tot això està en fallida, i la prova és que el Senat, que havia de ser la cambra territorial, encara avui està pendent de reforma. Perquè com és possible que al Senat hi hagi una majoria diferent a la del Congrés, i a hores d’ara el PP hi tingui majoria absoluta? El sistema d’elecció provincial és pervers, perquè Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, té 24 senadors, i en canvi, Andalusia en tingui 41 amb 8,4 milions, i Castella i Lleó en té 39 amb 2,4 milions d’habitants. El sistema d’elecció diuen que era per reequilibrar la UCD i el PSOE, que es repartissin el poder, però en aquests moments és una perversió total.

Per a l’independentisme, quina importància té tenir presència en una cambra en què el PP té el control absolut?

La utilitat de tenir senadors independentistes és molt similar a la de tenir diputats al Congrés, per posar en evidència davant de la ciutadania la forma d’actuar de l’Estat espanyol, per exemple, amb preguntes al president i als ministres. Jo personalment estic content perquè, també en època de CiU, vam poder fer una feina que teníem més difícil de fer des del Congrés per qui liderava el nostre grup al Congrés –es refereix a Josep Antoni Duran Lleida-, i en canvi des del Senat vam poder marcar molt la línia de CDC, ara del PDeCAT, que és una línia molt sobiranista, però alhora amb unes polítiques econòmiques i socials pròpies que ens diferencien d’altres formacions. I constato que el PDeCAT fa nosa al Senat.

Per independentistes?

Els fem nosa i empipem, perquè no tenim grup parlamentari malgrat que l’informe del lletrat major del Senat deia que hi tenim dret, seguint la lògica del reglament del Senat. Estem esperant resposta d’un recurs al TC que s’ha admès a tràmit perquè hi havia una vulneració de drets fonamentals. La manera de fer política del Partit Demòcrata al Senat els ha fet nosa, això és evident. 

El senador del PDeCAT creu que Espanya no és reformable en les properes tres dècades | JORDI BORRÀS

Vostè que és a Madrid i viu més el dia a dia de la política espanyola, fins quan creu que cal intentar un referèndum acordat amb l’Estat?

No perdem l’esperança d’acord fins al darrer minut que Madrid reaccioni i vulgui pactar un referèndum. Però sigui com sigui, Catalunya farà un referèndum, i si el Govern té l’obligació de fer tota l’operativa perquè es pugui celebrar en condicions democràtiques, el que hem de fer des del PDeCAT i altres formacions és aconseguir que guanyi el sí. El nostre gran objectiu és guanyar el referèndum, perquè no hi ha alternativa.

Fins fa ben pocs anys, CiU pensava que sí que hi havia alternativa.

En tots aquests anys, ens hem esforçat per trobar un encaix a l’Estat espanyol per buscar una fórmula en què nosaltres hi tinguéssim un paper, però al final te n’adones que ha estat una presa de pèl. Els que hem estat els darrers anys a Madrid hem constatat que diferents ministres i càrrecs importants deien que l’Estat faria una proposta a Catalunya que no podríem rebutjar. I no hem vist res. I els pressupostos de l’Estat són el gran instrument per convèncer els que no estan convençuts del sí, perquè els números i les inversions reals evidencien un tracte degradant de l’Estat espanyol cap a Catalunya. És indispensable poder construir un estat propi per poder gestionar els nostres recursos i aplicar-los de forma justa i solidària, conscients que pertanyem a Europa i que per tant serem solidaris amb una Europa dels pobles i les persones.

El PDeCAT ha deixat de formar part totalment del règim del 78, del qual havia format part activament, i per tant, dóna per mort l’autonomisme passi el que passi en els propers mesos?

El bagatge a l’Estat ens ajuda i ens dóna arguments pel que estem fent avui. I si avui fem tot el que fem amb convenciment és per tot el que hem fet aquests anys com a formació política, però és cert que l’autonomisme no té cap futur. No té cap camí per on transitar, perquè el mateix Estat i especialment amb la sentència contra l’Estatut del 2010 el mateix Estat ens va expulsar del sistema constitucional. Catalunya fa un gran esforç, tot i no veure-ho clar, per pactar aquell Estatut, i és el mateix Estat amb qui has pactat i votat, i després d’un referèndum, qui te’l tomba a través d’un tribunal. Per tant, nosaltres podem dir que tanquem tot el període autonomista.

El tanquen per sempre?

Nosaltres érem una força autonomista que va néixer evidentment contra la dictadura i amb unes idees molt clares de llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia, i els mateixos que durant la transició ens van obrir les portes, després ens les han tancat. El període autonomista està completament liquidat.

Ho té molt clar, vostè. Pot assegurar que al PDeCAT no hi ha cap llista de possibles candidats autonomistes, en cas de fracàs del procés, com va dir David Bonvehí en un dinar que va acabar filtrat a la premsa?

Ara només ens hem de plantejar guanyar el referèndum, aquesta és la línia. Quin sigui el recorregut, Déu dirà, però el PDeCAT en cap cas no es pot plantejar tenir candidats de diferents formats, i menys un candidat autonomista. El nostre candidat ha de ser i serà sempre una persona sobiranista amb voluntat d’assolir l’Estat propi. Si el podem aconseguir al setembre, no esperem més. La nostra ruta és la d’un partit sobiranista que té clares les seves idees.

Cleries defensa que la pregunta del referèndum parli d'Estat propi i no de república  | JORDI BORRÀS

Aleshores era una idea personal de Bonvehí, tenir diversos candidats a punt?

Nosaltres tenim diferents persones que poden assumir lideratges diferents, però en cap cas tenim un candidat a la carta en funció del moment. El candidat del PDeCAT serà sobiranista i ho serà per liderar l’Estat propi. En tot cas, aquella conversa era amb persones del partit, que sovint fas bullir l’olla, però el partit com a tal mai no ha decidit res en aquest sentit. No tindria cap sentit posar un candidat autonomista, no tindríem cap credibilitat. I de fet, la història ens avala més a nosaltres que a ningú altre. Som el partit que més feina vam fer en moments de dificultats de l’Estat per intentar tirar endavant un estat plurinacional on ens poguéssim sentir còmodes.

Li sembla que Espanya és reformable a mig termini?

Des de CiU ho vam intentar i no ens en vam sortir. Hi veig moltes dificultats, perquè si per reformar el Senat s’han fet molts documents i mai no s’ha reformat, com podem veure possible una reforma d’Espanya a mig termini? Nosaltres intentarem ser bons veïns i intentar ajudar en tot allò que calgui l’Estat, però no podem seguir intentant reformar Espanya. El PP i el PSOE són indistingibles quan es parla de la unitat d’Espanya, i els socialistes catalans no exhibeixen cap fissura en aquest sentit. Crec que és impossible que en els propers trenta anys hi hagi una reforma a l’Estat on els catalans ens hi poguéssim sentir còmodes.

Fins on creu que pot arribar l’Estat per impedir que se celebri el referèndum?

Som l’únic partit que té persones inhabilitades, i alguna persona investigada al Parlament, i tenim clar que hem de seguir el camí i l’Estat que faci el que cregui que ha de fer. Tenim molt clar que s’ha de convocar el referèndum i fer la campanya del sí, i l’Estat que faci. Nosaltres respondrem amb l’arma del diàleg i la convivència. No sé fins on pot arribar l’Estat, però nosaltres arribarem fins el final.

Hi ha una altra arma, contemplada en el programa electoral de JxSí, que és la DUI si l’Estat bloqueja el dret a decidir. 

Complirem el programa, però avui hem de parlar de referèndum, perquè si parlem de DUI pot semblar que ja hem renunciat al referèndum, i no és així. Des dels partits hem de fer la campanya pel sí, i tota l’energia ha d’anar cap aquí. Si passen altres coses, posarem l’energia on calgui, però ara no és moment de distraure’ns. L’Estat posa totes les traves que pot, ja tenim prou feina.

Quina pregunta li agradaria respondre al referèndum?

Jo em sento més còmode amb el concepte d’Estat propi, penso que és més inclusiu que no pas el concepte de república, sobretot per la gent més gran. És una bona manera d’afrontar la pregunta, perquè en definitiva, volem un Estat per a Catalunya.

UN condemns killing of 41 activists in Colombia

ONU denuncia asesinato de 41 activistas en Colombia

The proclamation Independence according Roadmap ANC

Tuesday, May 2, 2017

By  Unilateral Writing

-2 May 2017 Proclamation of Independence of Catalonia may be made, depending on the scenarios, either as a result of a majority vote in favor of the "Yes" in the referendum, either directly from the legitimate power Catalonia, which may be the Parliament, if coercively prevents celebrate either elect the Assembly of Catalonia (AECAT), if Parliament -and Catalan- other institutions is suppressed. In this regard, the ANC will focus its actions on three pillars: recognition of Catalan law and its institutions. Citizen mobilization The internationalization of the proclamation of the new state. Once proclaimed independence, the ANC issued only recognize the legality of the Parliament of Catalonia, and will be faithful to the institutions of the new state: legal framework, new institutional and territorial organization, etc. Citizen mobilization will be key, and will promote all kinds of civil society associations adhere to this recognition. Mobilizing the Catalans residing abroad will also be asked. The international spread of the process and emphasis on the role of society, will be essential in the face of global media, social networks and centers of public opinion. Despite this emphasis, it must be said that, for example, the use of English was nonexistent in the parliament of the Ordinary General Meeting (AGO) held last Saturday in Granollers. Nor he is present in the advertising materials that were distributed. Yes, the International Committee of the ANC, and the External Assemblies were repeatedly mentioned. The post-proclamaciónUna after Phase of the proclamation, and when it becomes effective complete control of the country by the government, the ANC will focus its efforts on: Consolidate the new State Catalan promote citizen participation in the constituyentePromover process participation in constituent elections the ANC does not preclude the adoption of a provisional constitution, purely instrumental, before the constituent elections as a tool for consolidating the new Catalan administration. According to the ANC, we must ensure that the entire process be peaceful and non-confrontational. we must also make every effort to achieve maximum recognition, European and international. The constituent process work to energize the ANC maximum constituent process,which provides a great public debate on the new Catalan Constitution. A debate that should be civic and cohesive. Phase citizen participatory democracy, which already is promoting for some time, by a group of associations and entities Phase participatory democracy with institutional support: four phases are planned phase in which citizens debates are made with a tacit agreement with the institutions, which should led to conclusions that should be the starting point for drawing up the final Constitution. Phase representative democracy in which the Parliament will draw up a constitution taking into account the above conclusions. Phase direct democracy: a democratic referendum to ratify the final constitutional text. Finally, following the conclusion of the constituent elections, the ANC will work to achieve maximum citizen participation. The roadmap also includes a final section refers to the Catalan Countries. The ANC believes that the independence of the Principality will be an incentive for the rest of the Catalan nation and announces that work within the framework of the Confederation of Organizations Sobiranistas to also reach sovereignty.