Una veritable reforma fiscal ha de suprimir el tracte de favor a les rendes del capital que poc paguen per la seva acumulació de capital, moviments financers i beneficis. O no paguen.
Per què han de pagar menys impostos les rendes del capital que les del treball?
Perquè el capital pagui, una autèntica reforma fiscal ha d'establir un Impost a les Transaccions Financeres (ITF), hereu de la Taxa Tobin, proposada per l'economista James Tobin el 1971 per dissuadir l'especulació a curt termini de determinats actius financers.
Lamentablement, un projecte d'ITF per a deu Estats de la Unió Europea, que havia d'estar vigent ja, sembla haver-se anat definitivament en orris després de marejar la perdiu diversos anys en inútils reunions de l'Ecofin (ministres d'economia i Hisenda de la UE).
De confirmar tan mala notícia fiscal caldrà iniciar a Espanya una campanya sine die perquè aquest país, com ja tenen Itàlia i França, estableixi un ITF estatal que, a més de dissuadir part de l'especulació, recapti uns milers de milions d'euros que alleugin la insuficiència pressupostària.
Finalment una veritable reforma fiscal ha de restablir sense embuts ni trucs dels impostos sobre Successions, Donacions i Patrimoni, desapareguts de fet en algunes comunitats autònomes per gracioses bonificacions i exempcions concedides per governs autonòmics.
Com el del PP de la Comunitat de Madrid, on es deixen de recaptar gairebé 400 milions d'euros anuals per la supressió de fet de l'Impost sobre el Patrimoni.
És possible i necessària una altra fiscalitat, però cal una ferma voluntat política per dotar el sistema fiscal de més progressivitat, donar més pes a impostos directes enfront dels indirectes i que el capital pagui impostos per la seva rendibilitat com el treball paga pels seus ingressos.
En fi, una veritable reforma fiscal ha d'incloure la reducció o supressió d'incentius i deduccions de l'impost de societats. I, per descomptat, ha de suposar la pressió fiscal que els països de l'eurozona. Segons les últimes dades d'Eurostat sobre pressió fiscal a la UE, Espanya té un 34,6%, enfront del 41,4% dels països de la zona euro (de la qual formem part).
Dit d'una altra manera, si a Espanya la pressió fiscal fos la de l'eurozona, recaptaria 60.000 milions d'euros més a l'any.
I, per descomptat, una veritable reforma fiscal inclouria més personal i més mitjans per a l'Agència Tributària per acabar amb el frau fiscal, sobretot dels grans als quals ni tan sols es molesta, no es vagin a enfadar.
Però, sobretot, ha d'imperar el principi de suficiència fiscal: no gastar en funció dels PGE aprovats sinó elaborar aquests segons les necessitats i drets de la ciutadania.
Una fiscalitat justa, progressiva i suficient és la millor via per acabar amb la desigualtat i complir els objectius i fins de la Constitució de benestar de la ciutadania.
Però en el Regne d'Espanya és molt difícil ja que s'ha instal·lat entre nosaltres un regnat d'injustícia fiscal i de corrupció.
Caldrà fer alguna cosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta