Corrupció dins la UE i Espanya

El suport de Rajoy a Juncker tenia un preu

Vols saber quan s'inicia la relació entre Rajoy i Juncker? Vols saber-ne els motius? Vols saber el per què d'aquesta relació? Vols ficar-hi el nas, en aquesta història? Si t'interessa, continua llegint:

Sis de març de 2014. El president del govern espanyol Mariano Rajoy participa en la convenció del Partit Popular Europeu que se celebra a Dublín. Rajoy encapçala, després d’Angela Merkel, el segon gran grup conservador amb presència al Parlament Europeu. La seva és, doncs, una veu rellevant. Tot i que durant el dia s’han celebrat diferents reunions i convencions, Rajoy arriba amb el temps just per assistir al sopar dels màxims mandataris populars europeus que han d’escollir qui serà el seu candidat a presidir la Comissió Europea. El president espanyol aposta decididament per l’exministre luxemburguès Jean-Claude Juncker, però abans de donar el seu vot vol fer-se valer. Rajoy té dos greus problemes damunt la taula, la crisi econòmica i Catalunya.

Rajoy té un grup de 24 eurodiputats i pot -gairebé- decantar la balança. Es presenten dos candidats per encapçalar el PP Europeu, el ja mencionat Juncker i el francès Michel Barnier, entre moltes altres coses excomissari europeu de política regional i, per tant, coneixedor de la realitat catalana. Mariano Rajoy decideix jugar a fons les seves cartes. A canvi de donar suport a Juncker, Rajoy pacta tenir més presència i pes a la Comissió Europea per poder bloquejar qualsevol simpatia amb el procés català. A més, el president espanyol s’assegura que el candidat Miguel Arias Cañete, que encara no ha estat escollit oficialment, potser podrà ocupar la vicepresidència de la Comissió Europea o bé una comissaria potent, i fins i tot, i depenent dels resultats electorals, el ministre d’Economia Luis de Guindos podria aspirar a la presidència de l’Eurogrup.

Merkel i Rajoy es posen d’acord. A l’endemà, set de març, Jean-Claude Juncker és escollit candidat del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea. Obté 382 vots davant dels 245 de Michel Barnier. El suport dels populars espanyols i alemanys a Juncker ha estat decisiu. Mariano Rajoy s’ha sortit amb la seva; és un alumne aplicat, ha fet bé els deures, i ara vol compensacions a canvi. I els principals dirigents europeus accepten les seves demandes. El líder popular espanyol s’assegura que els catalans no tinguin cap amic entre els conservadors europeus, que el calendari d’ajust econòmic no sigui tan dur i al mateix temps tanca la boca al sector Aznar que l’acusa de dèbil i sense iniciativa. Rajoy guanya.

Unes setmanes després del sopar a Dublín, Rajoy escull Miguel Arias Cañete com a candidat del Partit Popular espanyol a les eleccions europees. Jean-Claude Juncker visita en nombroses ocasions Espanya i sempre diu el mateix, que Catalunya és un afer intern i que en cas de produir-se la independència quedarà fora de la Unió Europea. Diaris que abans eren d’esquerres com El País omplen d’elogis a Juncker pel seu posicionament en el procés català. El govern espanyol, al seu torn, dedica moltes hores a dir que la recuperació econòmica és un fet. La quadratura del cercle arriba amb les enquestes que asseguren, totes, que el PP guanya les eleccions europees i que només perdrà dos o tres eurodiputats. Un càstig mínim per a un partit líder en retallades socials i que tira endavant lleis com la de l’avortament i la llei Wert, que ha tancat Canal 9 i que anomena Lapao al català de la Franja. Sí, Rajoy guanya.

El president espanyol ho té tot de cara, tot guanyat, tot lligat… Tot? Aquí entra en joc la imprevisibilitat. Quan totes les peces encaixen el candidat Miguel Arias Cañete assegura, a l’endemà del debat amb la socialista Elena Valenciano, que “un debate político entre un hombre y una mujer es muy complicado porque si el hombre demuestra superioridad intelectual o la que sea da una impresión machista ante una mujer indefensa”. Una setmana després d’aquestes declaracions, el PP passa de 24 a 16 eurodiputats, perd 2,6 milions de vots respecte a les anteriors eleccions europees i Cañete queda exclòs de qualsevol càrrec europeu important. A més, el PP espanyol és superat pels seus correlegionaris polonesos, francesos i italians.

Juncker acabarà president la Comissió Europea, però el preu que ha de pagar és molt alt. És acusat d’enginyeria fiscal (Luxleaks) durant la seva època de primer ministre de Luxemburg; la premsa britànica el titlla d’alcohòlic i incompetent per ocupar el càrrec; l’agència Bloomberg en demana el seu cap, i el Financial Times l’acusa d’opacitat. La figura de Juncker està molt tocada, però tot i amb això guanya. I en gran part gràcies al suport incondicional de Mariano Rajoy.

Ara Juncker està tornant els favors a Rajoy, però potser no té en compte que lligant-se al mandatari espanyol està cavant la seva pròpia tomba política. Al temps…

Bernat Deltell. Publicat el dimecres 22 de novembre de 2017