Mirador - Observatoire critiqui des multinationales
| Traduït del francès per a Rebel·lió per Beatriz Morales Bastos |
El grup de distribució Carrefour ha anunciat una important reestructuració a escala mundial que va afectar diversos milers de treballadors del grup. Oferim o na mirada retrospectiva als detalls d'aquest pla ia l'evolució del sectors.
El grup Carrefour és un dels pioners de la distribució a gran escala a Europa. El 1963 aquesta cadena [d'hipermercats] va ser una de les primeres a llançar-se a un nou format que ja existia als Estats Units, el de l'hipermercat. Aquest tipus de botiga proposa una gran varietat de productes sota un mateix sostre, enormes aparcaments per a la clientela i uns preus baixos (sobretot dels carburants), una revolució en el moment en què va arribar el consum de masses.
Els hipermercats, la superfície és superior als 2.500 m², generalment estan implantats a la perifèria de les grans ciutats i solen estar associats a galeries comercials que proposen serveis complementaris i contribueixen a l'atractiu del lloc. Aquest model es desenvolupa amb èxit en la dècada de 1970. Els importants volums de vendes permeten als distribuïdors imposar les seves pròpies condicions als proveïdors i proposar millors preus als consumidors.
Un format que perd velocitat
L'hipermercat va conèixer la seva edat daurada en les dècades de 1980 i 1990.
A principis de la dècada de 2000 més del 51,8% de les compres de productes alimentaris francesos es fan en hipermercats, davant d'un 37,5% el 1980 [1].
Alhora els supermercats, que veuen com les cadenes que ofereixen forts descomptes els hac en la competència, comencen a augmentar la seva superfície, augmentar de gamma de productes i ampliar l'assortiment que ofereixen, de manera que competeixen al seu torn amb els hipermercats.
L'hipermercat va conèixer la seva edat daurada en les dècades de 1980 i 1990.
A principis de la dècada de 2000 més del 51,8% de les compres de productes alimentaris francesos es fan en hipermercats, davant d'un 37,5% el 1980 [1].
Alhora els supermercats, que veuen com les cadenes que ofereixen forts descomptes els hac en la competència, comencen a augmentar la seva superfície, augmentar de gamma de productes i ampliar l'assortiment que ofereixen, de manera que competeixen al seu torn amb els hipermercats.
El model de l'hipermercat va arribar a la seva saturació a finals de la dècada de 2000, especialment a les economies madures on els nivells de consum ja no coneixeran el creixement exponencial de les dècades de 1960 i 70.
Des del punt de vista de rendibilitat per a les cadenes, l'hipermercat no és el format més rendible que fa a la superfície comercial: en efecte, el volum de vendes per metre quadrat és menor en els hipermercats que en els comerços de proximitat o els supermercats. El creixement de les vendes es produeix ara en aquests dos últims formats mentre que els hipermercats s'estanca [2].
Des del punt de vista de rendibilitat per a les cadenes, l'hipermercat no és el format més rendible que fa a la superfície comercial: en efecte, el volum de vendes per metre quadrat és menor en els hipermercats que en els comerços de proximitat o els supermercats. El creixement de les vendes es produeix ara en aquests dos últims formats mentre que els hipermercats s'estanca [2].
També cal buscar la crisi del model de l'hipermercat en la creixent falta d'interès dels consumidors per aquest tipus de format, sovint considerat fred i impersonal.
La competència cada vegada més gran de les botigues especialitzades i del comerç en línia (amb Amazon al capdavant), que ofereixen assortits més amplis que els de la gran distribució "tradicional" i uns serveis de lliurament eficaços, també ha tingut un paper en el declivi relatiu de les grans superfícies generalitzades (que proposen productes alimentaris i no alimentaris).
No falten raons per explicar la pèrdua d'interès per aquest model comercial: consumidors cada vegada més reticents a afrontar el trànsit ia consumir energia per acudir als hipermercats, temps mitjà de les compres massa llarg en unes botigues que tenen de 300 a 400.000 referències en comparació amb les cadenes de comerç de proximitat amb un assortiment menor ...
Els reiterats escàndols des de fa dues dècades (vaques boges, ous amb fipronil, carn de cavall, pollastre amb dioxina, llavors germinades i bacteri E.coli, llet contaminada amb salmonel·la ...) també han contribuït a degradar la imatge de la gran distribució, principal lloc de venda dels productes incriminats.
Els reiterats escàndols des de fa dues dècades (vaques boges, ous amb fipronil, carn de cavall, pollastre amb dioxina, llavors germinades i bacteri E.coli, llet contaminada amb salmonel·la ...) també han contribuït a degradar la imatge de la gran distribució, principal lloc de venda dels productes incriminats.
Tot i això, el grup no té intenció de prescindir dels seus hipermercats, una de les marques de fàbrica de Carrefour. Els seus hipermercats continua representant gairebé la meitat del seu volum de vendes i segueixen sent un element important per mantenir la seva quota de mercat.
A causa dels volums de mercaderies que representen els hipermercats també tenen una incidència en la capacitat del grup per obtenir dels seus proveïdors condicions comercials favorables. En efecte, com més importants són els volums comprats pels distribuïdors més capacitat tenen aquests per negociar els preus a la baixa amb els proveïdors, que cada vegada són més dependents dels seus clients [3]. El repte de les recents manifestacions del món agrícola, sobretot en el sector de la llet, eren sobretot els preus negociats per la gran distribució (i les indústries agroalimentàries).
A causa dels volums de mercaderies que representen els hipermercats també tenen una incidència en la capacitat del grup per obtenir dels seus proveïdors condicions comercials favorables. En efecte, com més importants són els volums comprats pels distribuïdors més capacitat tenen aquests per negociar els preus a la baixa amb els proveïdors, que cada vegada són més dependents dels seus clients [3]. El repte de les recents manifestacions del món agrícola, sobretot en el sector de la llet, eren sobretot els preus negociats per la gran distribució (i les indústries agroalimentàries).
L a estratègia "Plassat"
L'arribada el 2007 dels nous accionistes Colony Capital, un fons d'inversió anglosaxó, i Bernard Arnault (que segueix sent el principal accionista del grup) coincideix amb un enfortiment de l'exigència de rendibilitat dels fons propis (*) de l'empresa. Entre 2007 i 2009 els beneficis del grup Carrefour s'enfonsen i passen de 2.200 milions d'euros a 327 milions.
L'arribada el 2007 dels nous accionistes Colony Capital, un fons d'inversió anglosaxó, i Bernard Arnault (que segueix sent el principal accionista del grup) coincideix amb un enfortiment de l'exigència de rendibilitat dels fons propis (*) de l'empresa. Entre 2007 i 2009 els beneficis del grup Carrefour s'enfonsen i passen de 2.200 milions d'euros a 327 milions.
En canvi, en aquest mateix període segueix augmentant la part d'aquests mateixos beneficis distribuïts als accionistes, els dividends. El 2009 la part dels beneficis distribuïts als accionistes arriba al 229%.
Com pot una empresa distribuir uns beneficis que no genera? Per exemple, venent parts de l'empresa. Carrefour redueix la seva envergadura i l'ocupació per satisfer els seus accionistes.
Com mostra el gràfic reproduït a baix, l'ocupació en el grup Carrefour passa de 495.287 treballadors el 2008 a 364.969 el 2012. Amb la venda de filials o el tancament de botigues a tot el món la cadena francesa redueix el seu perímetre i els seus costos per augmentar la seva norma de rendibilitat. No obstant això, l'endeutament del grup segueix sent un fre per atreure nous inversors.
Per tant, el desendeutament serà l'estratègia principal de Georges Plassat, predecessor d'Alexandre Bompard al capdavant del grup francès entre 2012 i 2017. Per a això, Carrefour vendrà o tancar les seves botigues en els països en els quals no és el número 1 . La multinacional francesa abandona Colòmbia, Grècia o es desvincula de Turquia.
Gràfic 1. Carrefour: beneficis i dividens
Llegenda: en blau, beneficis; en taronja, dividends. Font: Mirador-multinationales.be
Gràfic 2. Carrefour: empl eo total
Font: Mirador-multinationales.be
Gràfic 3. Carrefour: endeutament a llarg termini
Font: Mirador-multinationales.be
¡Bompard torna a fer-ho! Al juliol de 2017 Georges Plassat cedeix el lloc a Alexandre Bompard, exalumne de l'ENA [Escola Nacional d'Administració], exconseller de François Fillon al Ministeri de Treball, va passar per Canal +, exdirector general d'Europe 1 i després de la Fnac, a la qual ha fusionat recentment com Darty. Només sis mesos després d'arribar Alexandre Bompard presenta un primer pla de reestructuració per al gegant de la distribució.
Anomenat eufemísticament "pla de transformació", de fet es tracta d'una reestructuració de gran magnitud el primer objectiu és disminuir els costos del distribuïdor i la seva massa salarial, i centrar-se en les activitats més rendibles, com els productes frescos, els productes bio i les marques de distribuïdors. Així doncs, l'estratègia de Bompard no és tan diferent de la del seu predecessor.
Anomenat eufemísticament "pla de transformació", de fet es tracta d'una reestructuració de gran magnitud el primer objectiu és disminuir els costos del distribuïdor i la seva massa salarial, i centrar-se en les activitats més rendibles, com els productes frescos, els productes bio i les marques de distribuïdors. Així doncs, l'estratègia de Bompard no és tan diferent de la del seu predecessor.
Aquest pla comprèn diversos eixos: simplificació de l'organització (entengui reducció de l'ocupació a la seu central de París, és a dir, 2.400 treballadors concernits d'un total de poc més de 10.000), augment de la productivitat (fer el mateix volum de negocis amb menys personal, superfícies comercials reduïdes i per mitjà d'una cada vegada major automatització, sobretot en la logística, la preparació de comandes, les caixes ...), desenvolupament del comerç en línia i dels "drives" [campanyes] (que permeten vendre amb menys personal i espai comercial) i reorientació als formats de proximitat (la majoria franquiciats i amb unes condicions de treball i convenis col·lectius menys avantatjosos que en els hipermercats).
A més d'aquestes mesures cal assenyalar el tancament de 273 botigues Dia a Espanya (que es posaran en venda o tancaran) i la voluntat del grup d'accentuar el seu desenvolupament en zones de creixement: al Brasil, a Argentina i sobretot a la Xina, on el grup s'ha llançat a una associació amb Tencent i Yonghi, un gegant d'internet xinès i especialista en productes frescos i petits formats de distribució.
A més d'aquestes mesures cal assenyalar el tancament de 273 botigues Dia a Espanya (que es posaran en venda o tancaran) i la voluntat del grup d'accentuar el seu desenvolupament en zones de creixement: al Brasil, a Argentina i sobretot a la Xina, on el grup s'ha llançat a una associació amb Tencent i Yonghi, un gegant d'internet xinès i especialista en productes frescos i petits formats de distribució.
El grup espera estalviar prop de 2.000 milions d'euros d'aquí al 2020, que planeja invertir en el comerç en línia i en nous formats de proximitat: aquí on els costos fixos són menys importants i els marges elevats.
Si bé s'ha anunciat clarament la supressió de 2.300 llocs de treball a la seu del grup, el director general de Carrefour no ha precisat res respecte a l'efecte d'aquest pla sobre l'ocupació global del grup.
A França, a més dels 2.300 acomiadaments anunciats, estan amenaçats gairebé 5.000 llocs suplementaris [4], sobretot en els hipermercats que veuran disminuir la seva superfície. Per als hipermercats integrats (gestionats pel grup Carrefour i no franquiciats) es preveu un altre pla de "simplificació i de centralització" encara no s'ha anunciat i el seu objectiu és reduir llocs administratius i fer desaparèixer els llocs de caixer a les estacions de servei. Estarien concernits 500 llocs de treball.
A causa de les seves ambicions en el comerç en línia el grup s'ha dotat d'un important centre de logística. Aquest centre dedicat a la preparació de comandes en línia s'automatitzarà progressivament i contribuirà fer disminuir per tres el personal dels drives [5].
Si bé s'ha anunciat clarament la supressió de 2.300 llocs de treball a la seu del grup, el director general de Carrefour no ha precisat res respecte a l'efecte d'aquest pla sobre l'ocupació global del grup.
A França, a més dels 2.300 acomiadaments anunciats, estan amenaçats gairebé 5.000 llocs suplementaris [4], sobretot en els hipermercats que veuran disminuir la seva superfície. Per als hipermercats integrats (gestionats pel grup Carrefour i no franquiciats) es preveu un altre pla de "simplificació i de centralització" encara no s'ha anunciat i el seu objectiu és reduir llocs administratius i fer desaparèixer els llocs de caixer a les estacions de servei. Estarien concernits 500 llocs de treball.
A causa de les seves ambicions en el comerç en línia el grup s'ha dotat d'un important centre de logística. Aquest centre dedicat a la preparació de comandes en línia s'automatitzarà progressivament i contribuirà fer disminuir per tres el personal dels drives [5].
De la mateixa manera, l'establiment d'associacions en determinades seccions, com passa amb Fnac-Darty per als electrodomèstics, fa témer la supressió d'una quantitat de llocs de treball sense quantificar de moment.
El tancament de botigues Dia a Espanya no deixarà de provocar pèrdues d'ocupació. En efecte, els supermercats que no trobin comprador faran fora el tancament, la qual cosa suposa una amenaça per als 2.100 treballadors espanyols concernits.
Finalment, diversos establiments del grup passaran a la situació d'arrendament i gerència (en franquícia), el que coincidirà amb la degradació de les condicions laborals i dels avantatges socials dels treballadors d'aquestes botigues.
Finalment, diversos establiments del grup passaran a la situació d'arrendament i gerència (en franquícia), el que coincidirà amb la degradació de les condicions laborals i dels avantatges socials dels treballadors d'aquestes botigues.
En total, i encara que el grup no aporta cap xifra precisa, comptant pel baix hi ha més de 10.000 llocs que podrien ser suprimits en tot el món a causa d'aquest pla de transformació.
Plans sòcials els massius
Carrefour no és l'única cadena de distribució que ha anunciat reestructuracions i supressió de llocs de treball al llarg dels últims anys.
El cicle més recent va començar amb Delhaize el 2014, que preparava la seva fusió amb Ahold [6]. Cora [7] i Makro [8], dos actors presents en el segment dels hipermercats a Bèlgica, també han anunciat reestructuracions en els últims mesos.
A França Auchan és l'altra cadena francesa especialista en hipermercats que develaba un pla de reestructuració en 2016 [9].
Als Estats Units Walmart, el primer distribuïdor del món, va anunciar a primers de gener reduccions dels efectius i el tancament de 63 botigues Sam 's Club [10], mentre que el britànic Tesco emprèn una tercera reestructuració [11] en un any.
El cicle més recent va començar amb Delhaize el 2014, que preparava la seva fusió amb Ahold [6]. Cora [7] i Makro [8], dos actors presents en el segment dels hipermercats a Bèlgica, també han anunciat reestructuracions en els últims mesos.
A França Auchan és l'altra cadena francesa especialista en hipermercats que develaba un pla de reestructuració en 2016 [9].
Als Estats Units Walmart, el primer distribuïdor del món, va anunciar a primers de gener reduccions dels efectius i el tancament de 63 botigues Sam 's Club [10], mentre que el britànic Tesco emprèn una tercera reestructuració [11] en un any.
En total s'hauran suprimit diverses desenes de milers de llocs de treball en el sector de la distribució al llarg dels últims anys entre els principals distribuïdors mundials.
En Bèlgica, "una nova massacre social"
Bèlgica no s'ha lliurat d'aquest pla de reestructuració. Encara que en l'anunci d'Alexandre Bompard no es va escapar cap xifra fa a Bèlgica, els treballadors belgues esperaven amb nerviosisme que caigués la notícia.
El 25 de gener de 2018 l'adreça de Carrefour Bèlgica anuncia que el pla de reestructuració podria costar uns 1.233 llocs de treball al país. Un anunci difícil d'acceptar tenint en compte els canvis produïts en els últims anys a la filial belga.
El 25 de gener de 2018 l'adreça de Carrefour Bèlgica anuncia que el pla de reestructuració podria costar uns 1.233 llocs de treball al país. Un anunci difícil d'acceptar tenint en compte els canvis produïts en els últims anys a la filial belga.
Carrefour arriba a Bèlgica per mitjà de la compra del grup GB. Llavors explota 56 hipermercats, 73 supermercats i una xarxa de franquícies. GB compta amb 18.000 treballadors quan Carrfour el compra. [12]
En aquell moment els supermercats i hipermercats GB perden quota de mercat al país. Carrefour, que gaudeix de millors condicions de compra, aconsegueix baixar els preus, inverteix en la seva nova adquisició i modernitza les botigues existents, les quals obtenen resultats positius a partir del 2003 a costa dels sacrificis dels treballadors del grup que veuen com el nou principal accionista els nega la participació en els beneficis des del moment de la seva arribada.
La primera vaga té lloc en 2001 quan Carrefour tracta d'augmentar la flexibilitat en el grup i de limitar les activitats sindicals. El 2007 l'arribada dels nous accionistes Colony Capital i Bernard Arnault (que segueix sent el principal accionista) coincideix amb una primera reestructuració: 16 supermercats franquiciats, 900 dimissions (prejubilacions i dimissions voluntàries) i noves contractacions que es faran segons convenis paritaris menys avantatjosos per als treballadors [13].
És una primera etapa. El 2010 Carrefour decideix una nova reestructuració que fa a 1.700 llocs de treball, preveu el tancament de 14 hipermercats i 7 supermercats, el pas del conjunt del personal al conveni CP202.01, la congelació de salaris durant tres anys i el pas a franquícia de 7 supermercats [14]. En aquest inici de l'any 2018 Carrefour torna a anunciar la supressió de 1.233 llocs de treball, 180 dels quals a la seu central. Dos supermercats tancaran d'aquí a juny de 2018 (Liège-Angleur i Genk) mentre que es reduirà la superfície de diversos supermercats i / o seran transformats en supermercats. Com passa a escala mundial, el grup anuncia el seu projecte d'obrir punts de retirada de comerç en línia i comerços de proximitat.
Un cop més tot just s'amaga l'objectiu: augmentar la quantitat de botigues en franquícia (amb un deteriorament de les condicions dels treballadors) i ampliar les hores d'obertura d'aquestes botigues.
La primera vaga té lloc en 2001 quan Carrefour tracta d'augmentar la flexibilitat en el grup i de limitar les activitats sindicals. El 2007 l'arribada dels nous accionistes Colony Capital i Bernard Arnault (que segueix sent el principal accionista) coincideix amb una primera reestructuració: 16 supermercats franquiciats, 900 dimissions (prejubilacions i dimissions voluntàries) i noves contractacions que es faran segons convenis paritaris menys avantatjosos per als treballadors [13].
És una primera etapa. El 2010 Carrefour decideix una nova reestructuració que fa a 1.700 llocs de treball, preveu el tancament de 14 hipermercats i 7 supermercats, el pas del conjunt del personal al conveni CP202.01, la congelació de salaris durant tres anys i el pas a franquícia de 7 supermercats [14]. En aquest inici de l'any 2018 Carrefour torna a anunciar la supressió de 1.233 llocs de treball, 180 dels quals a la seu central. Dos supermercats tancaran d'aquí a juny de 2018 (Liège-Angleur i Genk) mentre que es reduirà la superfície de diversos supermercats i / o seran transformats en supermercats. Com passa a escala mundial, el grup anuncia el seu projecte d'obrir punts de retirada de comerç en línia i comerços de proximitat.
Un cop més tot just s'amaga l'objectiu: augmentar la quantitat de botigues en franquícia (amb un deteriorament de les condicions dels treballadors) i ampliar les hores d'obertura d'aquestes botigues.
L'endemà de l'anunci i després de les assemblees generals organitzades a les botigues 27 establiments van decidir posar-se en vaga en Hainaut, la província de Lieja, el Brabant való, la regió de Brussel·les i Genk.
El sindicat Setca-FGTB parla d ' "una nova massacre social". El govern, per la seva banda, afirma voler donar suport als treballadors de Carrefour. "És una hipocresia completa. Si el govern vol fer alguna cosa ha de ser per la via legal. Però si es creen llocs de treball flexibles no cal plorar quan 15 dies després es perd ocupació ", va declarar Delphine Latawiec de la CNE
Per la seva banda, Casa-Hélène Ska, secretària general de l'CSC, fustiga les polítiques del govern respecte a les grans empreses: "S'han concedit a Carrefour més de 24 milions d'euros d'interessos nocionals (**) en un any, [ ...] 16,789 milió es de euros rebuts per Carrefour vinculats al pujades d'índexs i als canvis de fiscalitat. Alhora, el 2016 Carrefour va repartir 50 milió és de dividend us als seus accionistes. Per dir-ho sense embuts, el govern belga va pagar dividends als accionistes de Carrefour i avui Carrefour, qu e no ha anticipat res, va a fer pagar a la Seguretat Social i als treballadors una reorganització amb la qual no tenen res a veure. És veritablement repugnant "[15].
Els efectius de Carrefour Bèlgica, que eren de 18.000 treballadors en el moment de la compra de GB, han anat desapareixent a mida de les successives reestructuracions fins a arribar a 11.500 llocs (equivalent a 8.500 a temps complet) abans de l'anunci de gener de 2018 i després a uns 10.000 una vegada que es va fer la reestructuració. Per Myriam Delmée del sindicat Setca, "estem en la mateixa situació que quan l'última reestructuració el 2010. Els treballadors han fet esforços, van acostar l'espatlla per al que es presentava com un pla de rescat i està és la situació avui dia".
Per la seva banda, Casa-Hélène Ska, secretària general de l'CSC, fustiga les polítiques del govern respecte a les grans empreses: "S'han concedit a Carrefour més de 24 milions d'euros d'interessos nocionals (**) en un any, [ ...] 16,789 milió es de euros rebuts per Carrefour vinculats al pujades d'índexs i als canvis de fiscalitat. Alhora, el 2016 Carrefour va repartir 50 milió és de dividend us als seus accionistes. Per dir-ho sense embuts, el govern belga va pagar dividends als accionistes de Carrefour i avui Carrefour, qu e no ha anticipat res, va a fer pagar a la Seguretat Social i als treballadors una reorganització amb la qual no tenen res a veure. És veritablement repugnant "[15].
Els efectius de Carrefour Bèlgica, que eren de 18.000 treballadors en el moment de la compra de GB, han anat desapareixent a mida de les successives reestructuracions fins a arribar a 11.500 llocs (equivalent a 8.500 a temps complet) abans de l'anunci de gener de 2018 i després a uns 10.000 una vegada que es va fer la reestructuració. Per Myriam Delmée del sindicat Setca, "estem en la mateixa situació que quan l'última reestructuració el 2010. Els treballadors han fet esforços, van acostar l'espatlla per al que es presentava com un pla de rescat i està és la situació avui dia".
Un sector desbaratat
El sector de la distribució està marcat per diverses tendències de fons. La primera és la competència cada vegada més forta de les botigues especialitzades i dels actors del digital com Amazon [16], que cada vegada acaparen més quotes de mercat en tot tipus de productes, encara que la venda de productes alimentaris segueix sent el vedat privat de la distribució tradicional. Els comerciants en línia solen proposar preus més baixos gràcies a la forta automatització dels seus processos logístics, a una organització de la feina "digna del segle XIX" [17] ia una oferta de lliurament més competent.
La segona tendència és la racionalització de les organitzacions, que s'observa a través del moviment de concentració que hi ha hagut els darrers anys en el sector, ja sigui per mitjà de fusions-adquisicions, com en el cas d'Ahold i Delhaize, o bé en l'àmbit de les centrals de compra [18].
El sector de la distribució està marcat per diverses tendències de fons. La primera és la competència cada vegada més forta de les botigues especialitzades i dels actors del digital com Amazon [16], que cada vegada acaparen més quotes de mercat en tot tipus de productes, encara que la venda de productes alimentaris segueix sent el vedat privat de la distribució tradicional. Els comerciants en línia solen proposar preus més baixos gràcies a la forta automatització dels seus processos logístics, a una organització de la feina "digna del segle XIX" [17] ia una oferta de lliurament més competent.
La segona tendència és la racionalització de les organitzacions, que s'observa a través del moviment de concentració que hi ha hagut els darrers anys en el sector, ja sigui per mitjà de fusions-adquisicions, com en el cas d'Ahold i Delhaize, o bé en l'àmbit de les centrals de compra [18].
Es busca així la menor font d'estalvi en l'àmbit logístic o de les negociacions comercials, el mateix que la reorientació a zones geogràfiques amb major potencial de creixement. El més freqüent és que aquest moviment de racionalització porti a la supressió de llocs de treball.
Carrefour, que per ara ha negociat prou malament el canvi digital, evidentment no s'ha lliurat. No obstant això, en el moment d'anunciar el pla social el director general de Carrefour confirmava la seva política de dividends: distribuir entre un 45 i un 50% dels beneficis. Aquest mateix dia les accions de Carrefour pujaven un 4% en borsa, els mercats saludaven la política del grup. A Carrefour és una tendència fonamental ...
Carrefour, que per ara ha negociat prou malament el canvi digital, evidentment no s'ha lliurat. No obstant això, en el moment d'anunciar el pla social el director general de Carrefour confirmava la seva política de dividends: distribuir entre un 45 i un 50% dels beneficis. Aquest mateix dia les accions de Carrefour pujaven un 4% en borsa, els mercats saludaven la política del grup. A Carrefour és una tendència fonamental ...
Notes: [1] Lsa-conso.fr, « Format: li gigantisme n'est plus à la mode », 18 d'octubre de 2001. https://www.lsa-conso.fr/ format-li-gigantisme-n-est-plus-a-la-mode, 70.588
[2] Tarteret et Hanne, « Gran distribution et croissance économique en France»: DGCCRF éco, n ° 11, desembre de 2012.
[3] Sobre les negociacions comercials i la pressió sobre les compres, vegeu Wathelet, Violaine, "Les filières de production orchestrées parell la Distribution", Gresea, 09 juny del 2015, text disponible a http://www.gresea.be /spip.php?article1385
* En comptabilitat s'anomena fons propis a la part del passiu que no s'ha de al finançament extern sinó a les aportacions dels socis i als beneficis generats per l'empresa. És la suma del capital social, les reserves i resultats de l'exercici, https://es.wikipedia.org/wiki/Fondos_propios (N. de la t.)
[3] Sobre les negociacions comercials i la pressió sobre les compres, vegeu Wathelet, Violaine, "Les filières de production orchestrées parell la Distribution", Gresea, 09 juny del 2015, text disponible a http://www.gresea.be /spip.php?article1385
* En comptabilitat s'anomena fons propis a la part del passiu que no s'ha de al finançament extern sinó a les aportacions dels socis i als beneficis generats per l'empresa. És la suma del capital social, les reserves i resultats de l'exercici, https://es.wikipedia.org/wiki/Fondos_propios (N. de la t.)
[4] Lineaires.com, «Comment Bompard veut faire fondre la masse salariale de Carrefour »25 de gener 2018.
http://www.lineaires.com/LA-DISTRIBUTION/Les-actus/Comment-Bompard-veut-faire-fondre-la-masse-salariale-de-Carrefour-51476
[5] Lineaires.com, «Carrefour inauguri uneix seconde maga plateforme drive », 8 de gener de 2018. http://www.lineaires.com/LA-DISTRIBUTION/Les-actus/Carrefour-inaugure-une-seconde-mega-plateforme-drive-51404
[6] Romain Gelin , "Delhaize & Ahold, 1 mariage de 'raison'?", Gresea, abril de 2015, text disponible a http://www.mirador-multinationales.be/divers/a-la-une/article/delhaize-ahold- 1-mariage-de-raison
[7] lecho.be, «La restructuration chez Cora ne surprend pas els syndicats», 19 de gener de 2017. https://www.lecho.be/entreprises/grande-distribution/La- restructuration-chez-Cora-ne-surprend-pas-les-syndicats / 9853186
[8] lalibre.be, «Restrucuration chez Makro: aucun licenciement sec», 9 de novembre de 2016. http://www.lalibre.be/actu/belgique/restructuration-chez-makro-aucun-licenciement-sec-malgre -505-pertes-d-emploi-5823301dcd70fb896a674c15
[9] lsa-conso.fr, «L'emploi, volet sensible du pla de restructuration d'Auchan», 3 de març de 2017. https: //www.lsa-conso .fr / l-emploi-volet-sensible-du-pla-de-restructuration-d-Auchan, 255.474
[10] https://www.bloomberg.com/news/articles/2018-01-12/wal-mart -said-to-restructure-store-rols-to-streamline-business
[11] https://www.theguardian.com/business/2017/jan/09/tesco-1000-jobs-restructuring-plans ; https://www.theguardian.com/business/2017/jun/28/tesco-to-cut-1200-head-office-jobs ; https://www.express.co.uk/finance/city/908220/tesco-cuts-jobs-results-profits
[12] Lesoir.be, «Distribution. L'integration de l'enseigne belge dans Carrefour semble a priori lui aprofitar », 12 d'abril de 2003. http://www.lesoir.be/archive/recup/%25252Fserie-2-distributionl-integration-de-l- enseigne-belge-d_t-20030412-Z0N1FE.html
** Interessos nocionals: és un avantatge fiscal pròpia de Bèlgica que consisteix a calcular fictíciament un interès sobre els fons propis d'una empresa com si aquests fossin considerats capital prestat i deduir el muntant obtingut del benefici imposable (en anglès notional interests ) (N. de la t.)
http://www.lineaires.com/LA-DISTRIBUTION/Les-actus/Comment-Bompard-veut-faire-fondre-la-masse-salariale-de-Carrefour-51476
[5] Lineaires.com, «Carrefour inauguri uneix seconde maga plateforme drive », 8 de gener de 2018. http://www.lineaires.com/LA-DISTRIBUTION/Les-actus/Carrefour-inaugure-une-seconde-mega-plateforme-drive-51404
[6] Romain Gelin , "Delhaize & Ahold, 1 mariage de 'raison'?", Gresea, abril de 2015, text disponible a http://www.mirador-multinationales.be/divers/a-la-une/article/delhaize-ahold- 1-mariage-de-raison
[7] lecho.be, «La restructuration chez Cora ne surprend pas els syndicats», 19 de gener de 2017. https://www.lecho.be/entreprises/grande-distribution/La- restructuration-chez-Cora-ne-surprend-pas-les-syndicats / 9853186
[8] lalibre.be, «Restrucuration chez Makro: aucun licenciement sec», 9 de novembre de 2016. http://www.lalibre.be/actu/belgique/restructuration-chez-makro-aucun-licenciement-sec-malgre -505-pertes-d-emploi-5823301dcd70fb896a674c15
[9] lsa-conso.fr, «L'emploi, volet sensible du pla de restructuration d'Auchan», 3 de març de 2017. https: //www.lsa-conso .fr / l-emploi-volet-sensible-du-pla-de-restructuration-d-Auchan, 255.474
[10] https://www.bloomberg.com/news/articles/2018-01-12/wal-mart -said-to-restructure-store-rols-to-streamline-business
[11] https://www.theguardian.com/business/2017/jan/09/tesco-1000-jobs-restructuring-plans ; https://www.theguardian.com/business/2017/jun/28/tesco-to-cut-1200-head-office-jobs ; https://www.express.co.uk/finance/city/908220/tesco-cuts-jobs-results-profits
[12] Lesoir.be, «Distribution. L'integration de l'enseigne belge dans Carrefour semble a priori lui aprofitar », 12 d'abril de 2003. http://www.lesoir.be/archive/recup/%25252Fserie-2-distributionl-integration-de-l- enseigne-belge-d_t-20030412-Z0N1FE.html
** Interessos nocionals: és un avantatge fiscal pròpia de Bèlgica que consisteix a calcular fictíciament un interès sobre els fons propis d'una empresa com si aquests fossin considerats capital prestat i deduir el muntant obtingut del benefici imposable (en anglès notional interests ) (N. de la t.)
[15]
https://www.rtbf.be/info/belgique/detail_marie-helene-ska-csc-les-syndicats-ne-sont-pas-la-juste-pour-tenir-le-couvercle-sur-une-marmite- prete-a-exploser-socialement? id = 9823244
[16] Vegeu l'històric d'Amazon elaborat per parell Gilles t'Serstevens a Mirador: http://www.mirador-multinationales.be/secteurs/distribution/article/amazon#histoire
[17] Jean-Baptiste Malet, «En Amazonie, s'infiltri dans le meilleur donis mondes», Fayard, 2013 i Lemonde.fr del 17 de desembre de 2013 http://www.lemonde.fr/economie/article/2013/12 /16/les-travailleurs-chez-amazon-ont-des-conditions-de-travail-dignes-du-xixe-siecle_3517609_3234.html
[18] Gelin, Romain, "Distribution: Concentration dans les centrals d'Achats européennes", Gresea, setembre de 2015, text disponible a http://www.gresea.be/spip.php?article1423
Font: http://www.mirador-multinationales.be/analyses/article/carrefour-l-echec-d-un-modele
[16] Vegeu l'històric d'Amazon elaborat per parell Gilles t'Serstevens a Mirador: http://www.mirador-multinationales.be/secteurs/distribution/article/amazon#histoire
[17] Jean-Baptiste Malet, «En Amazonie, s'infiltri dans le meilleur donis mondes», Fayard, 2013 i Lemonde.fr del 17 de desembre de 2013 http://www.lemonde.fr/economie/article/2013/12 /16/les-travailleurs-chez-amazon-ont-des-conditions-de-travail-dignes-du-xixe-siecle_3517609_3234.html
[18] Gelin, Romain, "Distribution: Concentration dans les centrals d'Achats européennes", Gresea, setembre de 2015, text disponible a http://www.gresea.be/spip.php?article1423
Font: http://www.mirador-multinationales.be/analyses/article/carrefour-l-echec-d-un-modele
Aquesta traducció es pot reproduir lliurement a condició de respectar la seva integritat i esmentar a l'autor, a la traductora i Rebel·lió com a font de la traducció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta