NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES
Els moviments independentistes no són els únics que obren conflictes territorials a la UE. La petita illa de Xipre fa més de quaranta anys que està dividida i Brussel·les encara intenta reunificar-la sense èxit. L’antítesi del cas català és un punt de partida per l’eurodiputat xipriota de l’Esquerra Unitària Europea, Takis Hadjigeorgiou. La seva llarga implicació en la qüestió xipriota com a polític i periodista de renom fa que la disputa territorial catalana hagi captat la seva atenció.
El sorprèn, el moviment català?
M’encanta i admiro que les persones lluitin per la seva independència perquè vol dir que tenen un somni. La majoria de polítics a la Unió Europea no tenen cap somni per al seu poble. Però venint d’un país dividit per culpa de la invasió turca, haig de confessar que el cas català em genera sentiments barrejats.
Què cal perquè el somni es faci realitat?
Tres coses. Una majoria aclaparadora que doni suport a la independència, és a dir, com a mínim més del 65% dels vots. En segon lloc, que aquesta majoria sigui sostinguda durant un llarg període de temps i, finalment, suport exterior. No veig aquests tres elements a Catalunya ara mateix.
Si el 21-D s’aconsegueix la majoria, vindrà el suport internacional?
Necessiteu aquest suport durant molt de temps per fer notar als governs europeus que existeix un problema que han de resoldre. Si aquest problema es manté durant 1 o 3 anys, llavors actuaran. De moment, la UE ha enviat un missatge clar: no vol involucrar-s’hi perquè ja té prou maldecaps.
La UE intervé en el conflicte xipriota, però no en el català...
La UE dona el missatge que ho vol resoldre, però només són paraules. Només aspira a apuntar-se una victòria amb la reunificació de l’illa. En qualsevol cas, s’impliquen a Xipre perquè es tracta d’unificar un territori. En canvi, tenen por que si els catalans s’independitzen, també ho faran els flamencs o els escocesos.
Però la seva intervenció precisament ho podria evitar.
Sí, és cert. S’haurien d’asseure a la taula i intentar fer de mediadors. Tanmateix, crec que es pensen que si se’n mantenen al marge durant sis mesos potser el problema es resoldrà sol. Però si la majoria a favor de la independència aguanta, llavors la UE s’asseurà a la taula.
Veu intencions d’asseure’s, a Madrid i a Barcelona?
No, al contrari. El govern espanyol només diu que la llei i la Constitució s’han d’obeir i la UE els dona suport. Madrid s’asseurà a la taula només si els catalans continuen donant suport al seu somni i mantenen aquest problema en l’agenda europea. Però això requereix temps.
S’han comès errors al bàndol independentista?
És molt fàcil criticar, ara mateix, però tot depèn del resultat. Si d’aquí a uns anys els catalans s’independitzen, llavors hauran fet allò correcte. A vegades un seguit d’errors no necessàriament genera un resultat negatiu, sinó que poden acabar sent decisions encertades.
El 21-D té garanties?
No. Cal condemnar que hi hagi polítics a la presó i a l’exili en aquestes eleccions. De totes maneres, els comicis seran significatius i donaran una imatge de la societat.
I si l’endemà de les eleccions no hi ha un acord per negociar?
Històricament, la lluita per la independència sempre s’ha fet amb sang. No vull que passi això a Catalunya, així que convindria que aprenguéssim de la història de la Humanitat.
