El cas de l'exespia Skripal, suposadament enverinat amb un gas tòxic per espies russos, ha servit de catapulta per a una nova onada d'histèria anti-russa. L'expulsió massiva d'agents diplomàtics russos per una vintena de països (al capdavant d'ells EUA, amb 60) va afegir llenya al foc d'una situació que grinyola pels quatre costats i que pot portar -i segurament portarà, de seguir aquest derrotero- , a una confrontació més oberta i dura en la qual la Unió Europea pot perdre més que Rússia.
Mai han estat fàcils les relacions de l'Europa vella amb la nova que sorgia a l'est, en les vastes planes rus-ucraïneses (pobles que han estat i són un, per més que des de l'Europa vella intentin dividir-los). Els eslaus van protagonitzar les últimes grans migracions de pobles de l'est, establint uns en dominis de l'imperi bizantí i altres entre Bizanci i el Volga. Rússia, com a tal, no irromp com a gran potència europea fins al segle XVIII, a la Gran Guerra del Nord, després d'aconseguir la derrota dels invasors suecs de Carles II, vençut a Poltava en 1709. Aquesta derrota va posar fi a l'hegemonia de Suècia al Bàltic i nord d'Europa, espai que va passar a ocupar la Rússia de Pere el Gran. Carles II va iniciar el període d'invasions estrangeres de Rússia, totes amb la mateixa finalitat. La Gran Armée de Napoleó va ser enterrada a Rússia, el 1812, i aquest enterrament va significar la fi de Napoleó. Hitler, psicòpata i ignorant de la història, va repetir l'aventurisme de Carles II i de Napoleó i la invasió de la Unió Soviètica va ser la fi del deliri nazi dels Mil Anys del Reich. De la mateixa manera que havia succeït al poderós exèrcit suec i l'exèrcit immens de Napoleó, Alemanya va perdre a l'URSS el 70% dels seus efectius i armaments, el que va determinar la seva derrota total i la presa de Berlín i de mitja Europa pels heroics soldats de l'Exèrcit Roig.
Els tres episodis ressenyats recullen dos fets. El primer, que, fins ara, Rússia ha estat invencible combatent al seu territori. La segona, i no menys important, que Rússia mai ha envaït cap país europeu. Ha estat envaïda, i tres vegades, 3. Perdó, quatre, comptant la Guerra de Crimea (1853-1856), quan la península russa va ser atacada per forces combinades d'Anglaterra, França i Sardenya, sent Rússia derrotada -la seva única derrota- donades les pèssimes línies de comunicació entre Crimea i Moscou, el que va impossibilitar el subministrament i flux de tropes, queviures i armes. He dit quatre invasions estrangeres?Vaja memòria. Són quatre. Entre 1918 i 1920, després del triomf de la revolució bolxevic, forces dels EUA, França, Anglaterra i el Japó van envair el naixent Estat revolucionari. 100. 000 soldats japonesos van ocupar l'Extrem Orient rus; tropes anglo-franceses van prendre Sebastopol i Odessa i van penetrar a Ucraïna; una esquadra anglesa va ocupar el Bàltic i Tallin.Tropes dels EUA s'apoderen de Murmansk. Altres forces van desembarcar al Caucas i Àsia Central, incloent un exèrcit txec.El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç.L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït. incloent un exèrcit txec. El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç. L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït. incloent un exèrcit txec. El 1919, Polònia va envair Rússia. Una situació similar a la de la França revolucionària entre 1792 i 1802. Amb igual desenllaç. L'Exèrcit Roig va contraatacar i, per 1921, les tropes estrangeres van ser obligades a abandonar el territori rus. Repetim-ho: Rússia mai ha envaït Europa. Europa l'ha envaït.
¿Anem pel mateix camí? Des del suïcidi de l'URSS, l'OTAN no ha deixat d'avançar sobre les fronteres russes. No ha cessat d'acumular tropes, armaments i sistemes de míssils, al punt que Rússia ha advertit que els míssils de l'OTAN, avui, són a minuts de Moscou. A la dècada dels 90, la Rússia del alcohòlic Boris Ieltsin es va lliurar a Occident i fins als seus assessors econòmics van arribar dels EUA. Occident no va desaprofitar l'ocasió i va destruir tant com va poder l'economia de Rússia. El 1998, Rússia era una despulla de país i Occident aclamava a Ieltsin, ho celebrava i aplaudia perquè feia el que Occident volia.Fins i tot quan, a Washington, va ser trobat al carrer en calçotets, o quan s'adormia en actes oficials amb el rostre vermell de l'excés d'alcohol. Ieltsin era perfecte per a Occident i, en aquest període, mai, mai, hi va haver majors frecs o desencontres amb Rússia. Com anava a haver-los? Ieltsin havia destruït a l'URSS i destruït a Rússia i, ha de pensar-se, això era el que Occident volia: que Rússia fos destruïda i desaparegués com a potència per sempre.
Després Ieltsin, malalt terminal pel seu alcoholisme, va lliurar el poder al cap del Servei Federal de Seguretat (successor del KGB), Vladímir Putin, i la història va canviar, com és sabut. Putin es va aplicar a fons a reconstruir Rússia i el poder de Rússia, amb tant d'èxit que va agafar desprevingut a Occident, que estava convençut que Rússia havia passat a millor vida. Ha passat el contrari. Putin va refer les Forces Armades, l'economia, la societat, va tornar la dignitat a un país que l'havia perdut. La guerra amb Geòrgia, el 2008, va ser la campanada d'avís. El cop d'estat a Ucraïna -fatal error de càlcul de l'OTAN- en 2014, va desencadenar la crisi ucraïnesa i la recuperació de Crimea (perdó a qui s'enfadi, però aquesta península ha estat russa des del segle XVIII) i l'esclat en Donbas.
Van venir les sancions econòmiques. Un altre error. A part que l'experiència ha demostrat una i altra vegada que les sancions serveixen per a poc, en el cas de Rússia va ser el detonant per a una revolució científico-tècnica, agroindustrial i d'aliances polítiques que van enfortir Rússia i afeblir als seus adversaris.Abans de les sancions, Rússia importava ingents quantitats d'aliments, productes manufacturats, tecnologia i etcètera de la UE. Pagava amb gas i així hagués seguit sense les sancions.Una relació beneficiosa per a la UE i perjudicial per a Rússia, ja que era un model clàssic neocolonial de relació centre-perifèria, d'importació de manufactures a canvi de matèries primeres. Les sancions van fer veure a Rússia el nociu d'aquesta relació desigual, van buscar solucions i les van trobar. Es va posar en marxa un multimilionari pla d'inversions per reduir els nivells de dependència en uns casos al mínim, en altres a zero. Un nou i vigorós procés d'industrialització, per situar a Rússia a l'avantguarda.
Els resultats, a la vista. Rússia acabarà de substituir, en 2018, tots els productes importats per a avions de combat, transport i estratègics, aconseguint així una total autonomia. En aquesta línia, el 2020 acabarà la substitució de components importats de la UE i l'OTAN per al sector de defensa. El programa de diversificació aprovat pel govern rus està dedicant inversions milionàries als sectors energètics, d'equips mèdics, electrònics, de telecomunicacions i d'informàtica, entre d'altres, amb l'objectiu de promoure que empreses nacionals produeixin aquests components i equips i cobreixin amb productes russos la demanda interna. Esforç nacional per optimitzar els recursos del país, ja que Rússia posseeix empreses amb capacitat cientificotècnica suficient per fabricar una variada gamma de productes d'alta tecnologia.
Un altre camp beneficiat per les inversions estatals ha estat el de l'agroindústria. En 2017, Rússia va assolir la xifra rècord de 135 milions de tones de cereals collides, convertint-se en el primer exportador mundial de blat, superant als EUA. Una dada més que rellevant si es considera que Rússia, fa quinze anys, importava cereals. Però volen més. Volen destronar, abans de 2025, a la UE com el major productor de cereals del planeta. El país també ha aconseguit substituir les importacions de porc i pollastre, multiplicar la producció de remolatxa sucrera i triplicar la producció d'hortalisses. En definitiva, les sancions econòmiques van servir d'esperó a Rússia i van castigar a les empreses europees. Des 2014, el país està immers en una autèntica revolució productiva en camps que van des del aeronàutic i espacial a l'agroindustrial, passant pel automotor. A més, les sancions van permetre a Rússia assignar a països amb els quals té interessos estratègics, com l'Iran, Turquia, Egipte i l'Índia, les quotes de productes abans concedides a països de la UE.
Cercada per Europa atlantista, Rússia s'ha tornat cada vegada més a la Xina ia Àsia en general, un altre favor que li han fet a Rússia, ja que el cor de l'economia mundial està avui fermament assentat a Àsia. L'aliança amb la Xina -més sòlida que una muntanya, segons funcionaris xinesos- ha aportat a Rússia ingents beneficis. Xina és un mercat insaciable de gas i petroli russos, un primer comprador d'armaments i, ara, comprador net de cereals. Tots dos països van decidir unir la russa UAC i la xinesa Comac per crear un consorci aeronàutic que competeixi amb Airbus i Boeing. El primer model, el C929 està en proves des 2017 i entraria en servei en 2025. El C929 serà competidor directe dels A350 i A330, així com del B-797. Els primers avions portaran motors occidentals. Els següents no: Rússia està aplicada a fons per produir els seus propis motors d'aviació, gràcies a l'impuls de les sancions. I encara que no hi hagi un acord formal, tipus OTAN, la cooperació política i militar entre Rússia i la Xina ha arribat a nivells sense precedents, que els dos països volen estendre.
L'OTAN s'afanya a voltar a Rússia i els EUA construeix estacions del seu escut antimíssils a Polònia, Bulgària i Espanya. Rússia desenvolupa armes hipersónicas capaços de burlar qualsevol escut i blinda les zones estratègiques del país amb sofisticats sistemes antimíssils. És la coneguda dinàmica del caçador i la presa. També es modernitzen les armes nuclears, i alhora que els EUA parla de guerres nuclears limitades o d'atacs nuclears fulminants contra Rússia i la Xina i distribueix els seus bombetes atòmiques per mig Europa. Rússia desenvolupa les seves, a més de construir míssils com el Sarmat, amb capacitat un sol d'evaporar un país com Holanda.
Què vol Europa amb Rússia? ¿La guerra? Les sancions han tingut un efecte contrari al buscat. El setge a Rússia ha resultat en una fèrria aliança rus-xinesa, que ha fet més poderosos als dos països. Europa necessita peremptòriament el gas rus o es queda gelada, ja que els jaciments del Mar del Nord s'esgoten, els nord-africans són insuficients i el nord-americà és un 30% més car. Rússia, contrari al que pugui creure, necessita cada dia menys d'Europa, per l'enorme empenta econòmica d'Àsia, que és i serà el major mercat del món, amb els seus 4.000 milions d'habitants.
Putin va afirmar que Rússia marxa cap a l'èxit i és cert.L'economia russa ha tornat al creixement, les seves reserves d'or superen les de la Xina i redueix les seves reserves en euros i bons del tresor dels EUA per seguir comprant més or. El petroli està afermat en 60 dòlars barril, el doble que fa dos anys, oxigenant una economia en plena ebullició. Rússia, a més, per a qui no hagi volgut assabentar-se, és l'únic país-continent del món, amb 17 milions de quilòmetres quadrats, per 10 milions Europa. La seva geografia, de la mar de Barents a les Kurils, és un poder en si mateixa, que la fa militarment impossible de vèncer i econòmicament impossible de fer fallida. El poder militar rus és incontestable, les seves 7.000 ogives nuclears desplegats ho fan indiscutible i la seva aliança amb la Xina converteix Rússia en un adversari formidable.
Llavors què pretén la Unió Europea? A on ens porta l'OTAN? ¿Per què està demanant un Schengen militar, que permeti traslladar tot tipus d'armes, equips i tropes atlantistes contra Rússia? Per què EUA va desplegar centenars d'armes nuclears tàctiques a Alemanya i altres països? Per què porten anys acumulant armament pesat a Polònia, veïna de Kaliningrad? Estan preparant una guerra nuclear / convencional contra Rússia? Una nova Blitzkrieg? ¿S'han oblidat ja de la sort de Carles II, Napoleó i Hitler? De Hiroshima i Nagasaki? I l'esquerra ¿es va quedar muda, paralítica, o s'ha fet atlantista? Hi ha encara alguna cosa que pugui anomenar-esquerra? ¿Queda algú que entengui que el tema català és patètic sainet de barri i l'OTAN una amenaça a la supervivència d'Europa ia la pau mundial? ¿Aló?
Augusto Zamora R., autor d' Política i geopolítica per rebels, irreverents i escèptics , Akal, 3r edició, gener 2018