Pedro Sánchez sweeps Catalonia

Pedro Sánchez wipes number of guarantees in Catalonia

The former leader of the PSOE won supports from 6,058 to 14,322 which could suck the three candidates

El Periódico de Catalonia. see original

In previous primaries won only guarantees 1300, by 1971 it obtained Eduardo Madina

Roger PascualROGER PASCUAL

THURSDAY, May 4, 2017 - 14:25 EST

6058 Pedro Sánchez has collected endorsements in Catalonia for the primary to the general secretariat of the PSOE, according to data provided by his team. The number of supports obtained by the former leader socialist implies that collected nearly half of the guarantees it could gather and the other two candidates are clearly behind him, since in these internal elections can participate 14,322 members of the PSC. The team of Catalonia Susana Diaz has chosen not to provide information that is not closed and validated scrutiny. Patxi López has 500 signatures.

Sanchez received by Catalan media have been key to the socialist former leader has remained only 6113 supports Diaz in the whole of Spain. Neither was a surprise. Everyone had assumed that the PSC is Catalonia 'territory sanchista', a fact that has been demonstrated in various interventions that the former Secretary-General has done in different Catalan towns in recent weeks, where he met many more faithful than the other two candidates . In Barcelona, ​​for example, more than 3,000 people they support the Fabra i Coats, at a rally in which he defended the idea of ​​"nation" within a Catalan Spain understood as a "nation of nations."

Nothing to do with the other. In previous primaries, 2014, Sanchez could only gather endorsements 1305, by 1971 he then received his main rival, Eduardo Madina (the other contender, Jose Antonio Perez Tapias, stayed in 799). In those internal elections, although Sanchez was imposed in the whole of Spain and in the province of Barcelona, ​​Madina was the most voted in Catalonia overall.

Spanish policemen, the first to want to leave Catalonia

The news has a surreal point. The first Spaniards who want to leave Catalonia are ... the national police. The third-world scandal that has occurred in recent days in the Prat Airport, one of the main trenches where there is the pulse between independentistas and dependentistas, has highlighted a reality that not by known, is not very symptomatic. Let's go in parts.

Since April 7, the Spanish National Police, who has the competence to control passengers entering and leaving Catalonia by Prat, must obey a European provision that orders, for safety reasons, the agents to look one for One all passports of travelers. This measure, by itself, is nothing special. But if two situations coincide in space and time, it can lead to a real mess, like the one that has been happening in the last few days at the airport. These two situations are: the arrival or departure of many flights - many of them transoceanic - in a short space of time, and above all, a totally insufficient number of police officers in charge of supervising the corresponding documents. Specifically, only two agents did this task at times. Logically, the tails fired, nerves unleashed and monumental scandal was served. Multiplied by the fact that many of the travelers saw how slow the control made them lose their air connections.

Then, all eyes have been on the brand new Government Delegate in Catalonia, Enric Millo, a politician who since taking office a few months ago, has not stopped going through all the means of communication available - which are many - and Has achieved enormous visibility as a result of implementing the so-called Operation Dialogue which, under the leadership of Soraya Sáenz de Santamaría, basically consists of bridging the Catalan government and directing directly to Catalan civil society in its offensive against the independence process . The demands of explanation, logically, soon arose, and in this case, the fastest was the Councilor Josep Rull. After a few days of almost monastic silence, Millo promised that he would implement measures to avoid these situations. And indeed, on Wednesday it was announced that 20 police officers of the police station of Cornellà de Llobregrat, will be transferred to the Prat to reinforce the service of passports.

the reasons


However, how do you explain that these problems only happen to the Prat, and not in any of the major airports of the state, such as Barajas, Palma de Mallorca and Malaga?

The answer is very clear, the shortage of agents of the Spanish National Police in Catalonia. And is that a large part of the Spanish police contingent, made up of just over 3,000 agents, are forcibly deployed. But when they start to get points, so they can, they ask for the transfer outside Catalonia, where the relationship between the net salary and the cost of living, is much more advantageous. So you can very well say, that they are the first to leave our country. Another element to take into account is that the so-called plus territoriality they receive (about 54 euros) does not pay for anything. And it must be taken into account that this plus is much lower than the agents destined in Madrid (200 euros) and the Basque Country (about 100 euros), reason why few choose to remain in Catalonia.

This episode shows an example of the dysfunctionalities produced by the Spanish obsession to prevent the increase of the number of independentistas in our country.

There is, however, that they think that the episode is not fortuitous and that it is the result of a perfectly orchestrated operation that gives a third world vision of the Logistical referent par excellence of Catalonia and delegitimizes the eyes of the passengers and their governments, the image of Catalonia, especially now that the decisive moment of the referendum is approaching.

Los policías españoles, los primeros en querer marchar de Cataluña

Los españoles policías, los primeros en querer marchar de Cataluña

La noticia tiene un punto de surrealista. Los primeros españoles que quieren dejar Cataluña son ... los policías nacionales. El escándalo tercermundista que se ha producido en los últimos días en el Aeropuerto del Prat, una de las trincheras principales donde está el pulso entre independentistas y dependentistas, ha puesto de relieve una realidad que no por conocida, no deja de ser bien sintomática. Vayamos por partes.

Desde el siete de abril, la Policía Nacional española, que es quien tiene la competencia del control de pasajeros que entran y salen de Cataluña por Prat, debe obedecer una disposición europea que ordena que, por motivos de seguridad, los agentes de mirar uno por uno todos los pasaportes de los viajeros. Esta medida, por sí misma, no tiene nada de especial. Pero si coinciden dos situaciones en el espacio y el tiempo, puede dar lugar a un auténtico lío, como el que ha estado ocurriendo en los últimos días en el aeropuerto. Estas dos situaciones son: la llegada o la salida de muchos vuelos -muchos de ellos transoceànics- en un espacio de tiempo breve, y sobre todo, un número totalmente insuficiente de agentes policiales encargados de supervisar los documentos correspondientes. Concretamente, dos únicos agentes, llegaron a efectuar esta tarea en algunos momentos. Lógicamente, las colas se dispararon, los nervios desataron y el escándalo monumental estaba servido. Multiplicado por el hecho que muchos de los viajeros veían como la lentitud en el control les hizo perder sus conexiones aéreas.

Enseguida, todas las miradas se han dirigido al flamante nuevo Delegado del Gobierno en Cataluña, Enric Millo, político que desde que asumió el cargo hace unos meses, no ha parado de salir por todas los medios de comunicación al alcance -que son muchos- y ha alcanzado una visibilidad enorme, como consecuencia de implementar la conocida como Operación Diálogo que, bajo la dirección de Soraya Sáenz de Santamaría, consiste básicamente en puentear el gobierno de Cataluña y dirgir directamente a la sociedad civil catalana, en su ofensiva contra el proceso independentista. Las demandas de explicación, lógicamente, no tardaron en surgir, y en este caso, el más rápido fue el Consejero Josep Rull. Después de unos días de silencio casi monacal, Millo, prometió que implementaría medidas para evitar estas situaciones. Y efectivamente, el miércoles se daba a conocer que 20 policías de la comisaría de Cornellà de Llobregrat, serán trasladados al Prat para reforzar el servicio de pasaportes.

las razones


Sin embargo, ¿cómo se explica que estos problemas sólo pasen al Prat, y no en ningún otro de los grandes aeropuertos del estado, como pueden ser los de Barajas, Palma de Mallorca y Málaga?

La respuesta es muy clara, la escasez de agentes de la Policía Nacional española en Cataluña. Y es que una gran parte del contingente policial español, formado por algo más de 3.000 agentes, están destinados de forma forzosa. Pero cuando empiezan a conseguir puntos, así que pueden, piden el traslado fuera de Cataluña, donde la relación entre el sueldo neto y el coste de la vida, es mucho más ventajoso. De manera que se puede muy bien decir, que son los primeros en irse de nuestro país. Otro elemento a tener en cuenta es que el denominado plus de territorialidad que perciben (unos 54 euros) no compensa para nada. Y hay que tener en cuenta que este plus es muy inferior a los de los agentes destinados en Madrid (200 euros) y el País Vasco (aprox. 100 euros), por lo que son pocos los que optan por permanecer en Cataluña.

Este episodio denota un ejemplo de las disfuncionalidades que produce la obsesión española para evitar que se incremente el número de independentistas en nuestro país.

Hay, sin embargo, que piensan, que el episodio no es fortuito y que es consecuencia de una operación perfectamente orquestada que dé un visión tercermundista del referente Logisitico por excelencia de Cataluña y deslegitime los ojos de los pasajeros y de sus gobiernos, la imagen de Cataluña, sobre todo ahora que se acerca el momento decisivo del referéndum.

Els policies espanyols, els primers en voler marxar de Catalunya

Per Redacció Unilateral
-4 de maig de 2017



La notícia té un punt de surrealista. Els primers espanyols que volen deixar Catalunya són … els policies nacionals. L’escàndol tercermundista que s’ha produït en els darrers dies a l’Aeroport del Prat, una de les trinxeres principals on hi ha el pols entre independentistes i dependentistes, ha posat de relleu una realitat que no per coneguda, no deixa de ser ben simptomàtica. Anem a pams.

Des del set d’abril, la Policia nacional espanyola, que és qui té la competència del control de passatgers que entren i surten de Catalunya pel Prat, ha d’obeir una disposició europea que ordena que, per motius de seguretat, els agents han de mirar un per un tots els passaports dels viatgers. Aquesta mesura, per ella mateixa, no té res d’especial. Però si coincideixen dues situacions en l’espai i el temps, pot donar lloc a un autèntic embolic, com el que ha estat passant als darrers dies a l’aeroport. Aquestes dues situacions són: l’arribada o la sortida de molts vols -molts d’ells transoceànics- en un espai de temps breu, i sobretot, un nombre totalment insuficient d’agents policials encarregats de supervisar els documents corresponents. Concretament, dos únics agents, van arribar a efectuar aquesta tasca en alguns moments. Lògicament, les cues es van disparar, els nervis van desfermar-se i l’escàndol monumental estava servit. Multiplicat pel fet que molts dels viatgers veien com la lentitud en el control els va fer perdre les seves connexions aèries.

De seguida, totes les mirades s’han dirigit al flamant nou Delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, polític que des que va assumir el càrrec ara fa uns mesos, no ha parat de sortir per totes els mitjans de comunicació a l’abast -que són molts- i ha assolit una visibilitat enorme, com a conseqüència d’implementar la coneguda com a Operació Diàleg que, sota la direcció de Soraya Sáenz de Santamaría, consisteix bàsicament en pontejar el govern de Catalunya i dirgir-se directament a la societat civil catalana, en la seva ofensiva contra el procés independentista. Les demandes d’explicació, lògicament, no van trigar a sorgir, i en aquest cas, el més ràpid va ser el Conseller Josep Rull. Després d’uns dies de silenci quasi monacal, Millo, va prometre que s’implementaria mesures per evitar aquestes situacions. I efectivament, dimecres es donava a conèixer que 20 policies de la comissaria de Cornellà de Llobregrat, seran traslladats al Prat per reforçar el servei de passaports.

Les raons

Tanmateix, ¿com s’explica que aquests problemes només passin al Prat, i no pas en cap altre dels grans aeroports de l’estat, com poden ser els de Barajas, Palma de Mallorca i Màlaga?

La resposta és molt clara, l’escassedat d’agents de la Policia nacional espanyola a Catalunya. I és que una gran part del contingent policial espanyol, format per una mica més de 3.000 agents, hi són destinats de forma forçosa. Però quan comencen a aconseguir punts, així que poden, demanen el trasllat fora de Catalunya, on la relació entre el sou net i el cost de la vida, és molt més avantatjós. De manera que es pot ben bé dir, que són els primers en anar-se’n del nostre país. Un altre element a tenir en compte és que l’anomenat plus de territorialitat que perceben (uns 54 euros) no compensa per res. I cal tenir en compte que aquest plus és molt inferior als dels agents destinats a Madrid (200 euros) i al País Basc (aprox. 100 euros), de manera que són pocs els que opten per romandre a Catalunya.

Aquest episodi denota un exemple de les disfuncionalitats que produeix l’obsessió espanyola per evitar que s’incrementi el nombre d’independentistes a casa nostra.

Hi ha, però, que pensen, que l’episodi no és fortuit i que és conseqüència d’una operació perfectament orquestrada que doni un visió tercermundista del referent logísitic per excel·lència de Catalunya i deslegitimi als ulls dels passatgers i dels seus governs, la imatge de Catalunya, sobretot ara que s’acosta el moment decisiu del referèndum.

Pedro Sánchez arrasa a Catalunya

Pedro Sánchez arrasa en nombre d'avals a Catalunya

L'exlíder del PSOE ha obtingut 6.058 suports dels 14.322 a què podien aspirar els tres candidats

el periódico de Catalunya. veure original

En les anteriors primàries només va obtenir 1.300 avals, pels 1.971 que va obtenir Eduardo Madina

ROGER PASCUAL

DIJOUS, 4 DE MAIG DEL 2017 - 14:25 CEST

Pedro Sánchez ha reunit 6.058 avals a Catalunya per a les primàries a la secretaria general del PSOE, segons dades facilitades pel seu equip. Aquest nombre de suports obtingut per l'exlíder socialista implica que ha recollit gairebé la meitat dels avals que podia reunir i que els altres dos candidats quedaran clarament darrere d'ell, ja que en aquests comicis interns hi poden participar 14.322 militants del PSC. L'equip de Susana Díaz a Catalunya ha preferit no facilitar informació fins que l'escrutini no estigui tancat i validat. Patxi López ha aconseguit 500 firmes.

Els suports catalans rebuts per Sánchez han resultat claus perquè l'exlíder socialista s'hagi quedat només a 6.113 suports de Díaz en el conjunt d'Espanya. Tampoc ha sigut una sorpresa. Tothom al PSC tenia assumit que Catalunya és 'territori sanchista', un fet que ha quedat demostrat en les diferents intervencions que l'exsecretari general ha fet en diferents localitats catalanes en les últimes setmanes, on ha reunit molts més fidels que els altres dos aspirants. A Barcelona, per exemple, més de 3.000 persones el van recolzar a la Fabra i Coats, en un míting en què va defensar la idea de la "nació" catalana dins d'una Espanya entesa com a "nació de nacions".

Res a veure amb altres temps. En les anteriors primàries, el 2014, Sánchez només va poder reunir 1.305 avals, pels 1.971 que va rebre el seu llavors principal rival, Eduardo Madina (l'altre aspirant, José Antonio Pérez Tapias, es va quedar en 799). En aquelles eleccions internes, encara que Sánchez es va imposar en el conjunt d'Espanya i a la província de Barcelona, Madina va ser el més votat en el global de Catalunya.