GUERRA PSICOLÒGICA CONTRA CATALUNYA?

18 de desembre de 2015 Defensa_Cat

S’ha especulat amb l’ús de l’exèrcit espanyol contra Catalunya en cas d’una delcaració d’independència. Considerem que aquesta extrem és poc probable però això no vol dir que l’estat espanyol no estigui destinant nombrosos recursos a lluitar contra el moviment independentista. Tots podem observar la parcialitat dels mitjans de comunicació i els suports cap a un cantó o altre per part de diversos organismes. Són notables també les accions diplomàtiques  de pressió o boicot per evitar reunions de representants catalans amb líders o organismes internacionals. Des de l’àmbit militar es té estudiat i s’implementen estratègies per tal de conèixer i influenciar de forma sistemàtica en l’altre bàndol. Per tal de conèixer més d’aquest àmbit avui aportem una altra col·laboració especial del Tinent 1ra Azriel ML. Aquest article és una introducció a la guerra d’intel·ligència o psicològica  per comprendre què són, com obtenen la informació, quins vectors s’empren per la seva difusió i la pròpia implementació d’aquestes operacions. A més s’aporten exemples en relació a Catalunya, molt rellevants ara que estem en període d’eleccions:

Guerra d’Intel·ligència contra Catalunya

Manual d’Operacions Psico-Mediàtiques de Manipulació de Masses

Les operacions psico-mediàtiques de manipulació de masses son una vessant molt mal entesa per part de les diferents capes de la població civil, banalitzades com a PsyOps. Son però la part de la vessant militar que s’endú les partides més altes de pressupostos donat que impliquen grans quantitats de mitjans humans tant militars com civils (corporacions i fundacions estatals, multinacionals), recursos tecnològics de darrera generació i una cadena jeràrquica mecànica i hermètica posada en marxa pels més alts operatius dels serveis d’intel·ligència d’un Estat. En aquest curt article intentarem resumir en què consisteixen aquestes operacions, com funcionen i l’abast que tenen amb la finalitat de conscienciar els ciutadans catalans.

Aquestes operacions no tenen altre objectiu que condicionar la mentalitat i psicologia dels ciutadans mitjançant una línia de pensament, sentiment o comportament concret. Es tracta d’aplicar operatius militars amb finalitats civils.

El manament vol: Que tot funcioni com vol que funcioni i, sense que es noti, o que ningú es queixi.

La operació, sigui de l’abast que sigui ha de funcionar del principi fins el final. Cal per això utilitzar un vector de propagació de les operacions adequat, una correcta planificació de les operacions (recursos humans, econòmics i tecnològics), i un seguiment de la “campanya”.

1. Naturalesa i funció del “Psychological Warfare”.

Per “Intel·ligència” s’entén informació sensible, d’interès i necessària en l’anàlisi de risc i de vulnerabilitats d’ampli espectre. L’estabilitat dels Estats membres de l’OTAN requereixen equips especialitzats en aquesta tipologia d’operacions. Aquestes operacions engloben l’entramat d’activitats psicològiques planificades destinades a les audiències enemigues, amigues i neutres en temps de pau i guerra, amb l’objectiu d’influenciar les actituds i comportaments que afectin la realització i consolidació d’objectius polítics i militars. Es busca un objectiu triple:

• Afeblir la voluntat de l’enemic o de les audiències d’interès i potencialment hostils;
• Reforçar els sentiments d’audiències d’interès amigues;
• Guanyar el recolzament de les audiències d’interès neutres;

Això inclou la “propaganda” pròpiament dita, definida com la utilització d’informacions, idees, doctrines o el recurs a mitjans específics de disseminació per influenciar les opinions, les emocions, les actituds o els comportaments d’un grup específic amb l’objectiu de beneficiar ja sigui directament o indirecta l’emissor de la propaganda. Es poden dividir en tres nivells:

I. Activitats Psicològiques Estratègiques: son els instruments a disposició de l’Estat per assolir els objectius d’antena internacional i s’usen en pau o en guerra com a complement d’una política de dissuasió. Operen principalment en el front exterior.
Un exemple d’aquestes activitats vindrien a ser la instrumentalització dels Ministeris d’Exteriors, Industria i Defensa per silenciar i ofegar mediàticament, financerament i diplomàticament les resistències i desplegaments de les autoritats catalanes. Es disparen els pressupostos de les ambaixades, les balises diplomàtiques corren a dojo, es bloqueja el vot exterior, es boicotegen activitats culturals, pressió a funcionaris internacionals… Es reconfigura la política internacional per portar la opinió internacional en contra de processos democràtics i pacífics locals en pro de la modernitat i estabilitat global.

II. Activitats Psicològiques de Consolidació: van destinades a la població civil de les zones sota control amic. Tenen l’objectiu de controlar els moviments de població, mantenir l’ordre i la llei, contrarestar i controlar els rumors, i finalment encoratjar al màxim la cooperació civil-militar. Operen en el front interior.
Entren joc Ministeris com el de la Vicepresidència, Interior, Economia que apliquen bateries de lleis, decrets, ordres difoses mitjançant els seus canals afins. S’encarreguen de la sincronització de les Operacions Psicològiques i de redreçar-ne les desviacions en cas d’imprevistos. Per exemple la utilització del “Cas Pujol”, per criminalitzar un procés democràtic i pacífic, i contaminar-lo per la corrupció amb la finalitat de treure-li credibilitat posant l’accent sobre els vincles polítics. Entren en joc jutges, policies, periodistes i canals de televisió estatals per barrar el pas a la línia argumentaria independentista i encoratjar la deserció dels indecisos i vulnerables.

III. Activitats Psicològiques del Camp de Batalla: destinades a les forces enemigues sobre el camp de batalla o a les poblacions sota control enemic dins les zones de combats. Front interior majoritàriament però també exterior. Tota operació ja sigui de contacte directe o d’avís te els objectius següents:

• Afectar la moral i eficiència del combat de les tropes enemigues;
• Encoratjar les accions civils específiques sota control enemic;
• Encoratjar la deserció;
• Contrarestar la propaganda enemiga.

Entren en joc els Ministeris d’Interior, Defensa, Hisenda, Cultura i Justícia. Paral·lelament, entra en joc la línia dura, encarregada de l’aplicació de sentències, pressions a col·lectius productius, infiltracions amb l’objectiu de dividir les forces. És el cas dels Tribunals Estatals, Fiscals de Sala, Jutges, Advocacies de l’Estat, Col·legis Professionals en general, Delegacions del Govern i tots els funcionaris fidels. S’encarreguen de querellar-se, denunciar i dictar sentències, assegurar-ne l’aplicació i perseguir els desobedients i dissidents (AMI, 9N, ANC…). Contribueixen a crear un clima de por, malfiança i confrontació. Més greu encara és quan es recorre a les informacions contingudes en arxius militars, penitenciaris, historials mèdics, declaració de renda, obres d’art, participacions empresarials i altres recursos.

En els conflictes de baixa intensitat (cas del País Basc i Catalunya), l’esforç principal no raurà en els objectius territorials però en la conquesta dels cors i esperits de la població civil de la zona en concret. Cal desgastar l’enemic. Aquesta conquesta es farà mitjançant activitats psicològiques hostils o activitats psicològiques patrocinades pel govern ja sigui directa o indirectament via fundacions, associacions o entitats patrocinades per corporacions del món financer i que tinguin influència en els mitjans de comunicació. Prendre consciència de la dimensió psicològica permet integrar de forma eficaç la planificació i operativitat de les operacions psicològiques. Operacions psicològiques eficaces exploten la recerca i la investigació de l’audiència d’interès. Desenvolupen aquesta propaganda mitjançant una comunicació atractiva i adaptada a les estructures socials de l’Estat (o part de l’Estat) concret. El més important és romandre creïble.

2. Investigació i Intel·ligència: essencials per a l’eficiència de les Operacions Psicològiques.

El coneixement i comprensió en profunditat de les audiències d’interès son possibles gràcies a un procés continu de recerca que s’anomena Battery of Screening Process. La BSP te per objectiu lliurar una font d’informació accessible i uniforme sobre l’objectiu, identificar dintre una població d’interès quins son els grups vulnerables a les aproximacions psicològiques, i atraure l’atenció sobre personatges que actuïn en “leaders d’opinió” i que tinguin influència (polítics, catedràtics, advocats, periodistes d’opinió, redactors…).

La forma i contingut de la BSP dependran essencialment de la naturalesa de l’objectiu. La BSP no es limita a un quadre d’estudi arbitrari, però ha de prendre sempre en compte algunes components com l’ambient social (com a descripció dels factors humans i físics), així com l’ambient cultural o polític. Podem citar el cas famós del “Cinturó de l’Àrea Metropolitana”, objectiu polític i mediàtic per excel·lència de qui tothom es vol atribuir el color: “roig”, “taronja”, “groc alternatiu”, “blau productiu”, etc…

La BSP lliura la intel·ligència de base que ha de ser completada per un flux continu que actualitzi la situació. Tres tipus d’intel·ligència tenen un interès particular:

1. Els canvis dintre de les condicions socials i materials de la població d’interès. Així per exemple una crisi econòmica llarga seguida d’una crisi social, política o ambiental donarà peu a l’eclosió de moviments populistes, xenòfobs, anticapitalistes, etc.
2. Les modificacions dels comportaments com a resultat d’esdeveniments polítics i militars. Podríem citar un hipotètic exemple d’unes eleccions on el vot exterior hagi estat massivament torpedinat, amb les seves conseqüències polítiques. Un altre hipotètic cas seria el del moviment de tropes en el si d’un territori com a mesura intimidatòria i de reafirmació marcial envers una minoria rebel o les amenaces més o menys velades de segons quins càrrecs polítics.
3. Les indicacions sobre l’eficàcia de les campanyes amigues o hostils de les operacions psicològiques. En aquest cas és quan entren en joc els emissaris o negociadors que desequilibren el joc de forces en favor seu. Seria el cas de la utilització de mitjans judicials i policials de l’Estat que anul·lin llibertats fonamentals, separació de poders i les deteriorin progressivament, amb objectius polítics envers la població d’interès.

La recol·lecció i part del tractament de la intel·ligència es fa mitjançant cinc fonts principals:

1. Recursos Humans: HUMINT en el cas de l’OTAN, Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en el cas Espanyol, per efectuar seguiments, contactes, pressions, intimidacions, accidents o fins i tot “suïcidis”. Inclou policies, hackers, i simples funcionaris;
2. Documental mitjançant carpetes de pressió i perfils psicològics de persones, col·lectius o poblacions d’interès;
3. Material mitjançant tecnologia informàtica, aeronàutica i electrònica per seguir interferir o intervenir (tele)comunicacions. Inclou tota la gama de l’“Eletronic Warfare”;
4. Investigació Social mitjançant xarxes socials, adreces de correu i comptes electrònics (Twitter, Facebook, Whatsapp…);
5. Anàlisi de la propaganda a nivell dels màxims òrgans d’intel·ligència: Estat Major Militar de la Intel·ligència, ordinadors centrals de la Intel·ligència Civil per realitzar la col·lecció, tractament de dades i estratègies a seguir.

3. Els vectors de propagació de les Operacions Psicològiques.

Els vectors psicològics son els mitjans tècnics o no que tenen per vocació establir tots els tipus de comunicació amb l’audiència d’interès. Venen a suplir o substituir la comunicació interpersonal quan l’audiència d’interès és inaccessible, poc receptiva o simplement massa important. Hi ha doncs tres categories de mitjans:

• Visuals (treballs d’impressió, pel·lícules mudes, dibuixos animats, caricatures, dibuixos, exposicions).
• Àudios (locucions de ràdio i altaveus en gran diversitat de programes).
• Audiovisuals (cinema i televisió), considerada de lluny com la més eficaç.

Les emissions de ràdio son considerades com particularment adaptades a la difusió de la propaganda. Aquest mitjà és ràpid, modulable i de gran abast. Permet arribar a una llarga audiència de forma pràcticament instantània. El seu únic rival és la televisió. Els seus inconvenients son la vulnerabilitat a la interferència, limitacions tècniques, disponibilitat d’escolta, dependència elèctrica i efecte efímer.

La televisió resta el mitjà més influent. Conjuga a la vegada potència visual, el so i la immediatesa. Per altra banda és el mitjà tradicional de distracció, per tant molt sol·licitat.

Finalment tenim el cas del cinema, mitjà influent, popular i llargament estès. Posseeix una gran credibilitat, s’adreça a un llarg públic -en principi neutre- i vehicula un factor emocional que assegura la permanència del missatge.

Exemples:

1. Les comèdies “Ocho Apellidos Vascos/Ocho Apellidos Catalanes” patrocinades per MediaSet España amb actors estatals, tenen per objectiu posar el focus d’atenció sobre les singularitats d’un determinat col·lectiu “Catalanes/Vascos”, mitjançant el vector “Apellidos”. Cal provocar emocions, ja sigui l’animadversió mitjançant el ridícul/estigma o l’assimilació i adhesió al missatge mitjançant el riure.

2. Un altre exemple pot ser la difusió en directe de les rodes de premsa dels Consells de Ministres, en un posat ben teatral. Es tracta de modular la gesticulació facial i adequadament maquillada així com el to de veu en subjectes concrets amb l’objectiu de fer valdre la intimidació o fer un exercici d’autoritat i superioritat segons el cas.

3. Dos casos extrems vindrien a ser el “fenomen Rivera”, així com la penetració de l’entitat “Societat Civil Catalana”. Tant l’un com l’altre compten amb una gran bateria de mitjans audiovisuals, financers i corporatius que no s’adeqüen ni al que fixen les pròpies Juntes Electorals Centrals, Provincials o Comarcals o a la representativitat política real. Ni el partit “Ciudadanos” disposava d’escons a les Corts de Madrid del 2011 al 2015, com per ser projectat massivament als canals de comunicació de les Corporacions Audiovisuals Espanyoles, ni “Societat Civil Catalana” era una entitat benèfica com ho son la Marató de TV3, o entitats que compten amb centenars de milers d’associats (Assemblea Nacional Catalana) com per ser ultrapropagats als mitjans de comunicació. Una operació d’aquest tipus s’explica perquè hi ha una motivació politico-militar al darrera. No és de sorprendre doncs que molts quadres del partit “Ciudadanos” així com membres de “Societat Civil Catalana” girin a l’entorn de l’ultradreta i fins i tot del militarisme. Es poden citar els casos d’Eurodiputat Nart comandant retirat, i el Secretari General del partit Matías Alonso Coronel d’artilleria retirat, així com la fundació militar “Libertas” que ha finançat el partit des del 2009.

Aquests son 3 exemples que necessitarien un anàlisi en més profund i detallat. Sols representen una fracció mínima de les operacions psicològiques que s’han anat desenvolupant contra Catalunya.

4. Planificació i posada en marxa de la campanya d’Operacions Psicològiques

Planificació i campanya es fan de forma progressiva. Cada etapa ha de ser revisada i revaluada en funció de la intel·ligència disponible. El procés de planificació i posada en marxa comprèn 5 etapes:

1. La cerca inicial i la intel·ligència
2. L’estimació
3. L’anàlisi de l’objectiu
4. La producció (elaboració del producte) i la disseminació
5. El seguiment de la “campanya”

La cerca es fa després d’identificar les necessitats d’operacions psicològiques. Encara que sigui impossible determinar exactament la situació psicològica en el moment en que s’inicien les operacions psicològiques, un estudi de l’univers psicològic de la població, franja, col·lectiu o persona (totes de referència), son possibles i permetran als planificadors identificar una audiència d’interès.

La planificació comença quan la missió operacional del manament és coneguda i que les necessitats en operacions psicològiques han estat anticipades. L’elaboració de les missions psicològiques han de tenir en compte l’objectiu de la missió operacional i prendre en consideració la situació actual.

La missió operacional del manament pot ésser recolzada per la preparació de diverses missions psicològiques. Aquestes missions tindran per objectiu desenvolupar determinades actituds o comportaments en el si de l’audiència triada per tal que afavoreixin la realització de la missió operacional del manament.

L’estimació de les operacions psicològiques permet identificar les missions psicològiques. Aquesta apreciació es basa en les condicions de vida i actituds conegudes per part de l’audiència d’interès. L’evolució d’aquestes condicions i actituds pot portar a la definició de noves missions psicològiques. Les línies de persuasió han d’estar adaptades als objectius psicològics. En aquest estadi és quan s’han de triar els temes i símbols que seran utilitzats per aquestes línies de persuasió. Els indicadors son factors que permeten estudiar la resposta de l’audiència d’interès a la que s’apunta en la campanya.

El pla de campanya comprenent tant l’audiència d’interès a la que s’apunta, els missatges i l’elecció del mitjà de comunicació (propagació), han de ser presentats per aprovació o modificació a l’autoritat responsable de la presa de decisió. Es en aquest nivell que comencen la modelització (maquetes) i els tests. L’elaboració dels productes de propaganda han de ser acuradament pilotats per l’autoritat de control de la campanya per tal d’assegurar-se del respecte i de la integritat del missatge d’origen en el producte final.

Una de les tasques més difícils és la de determinar l’impacte de la propaganda, en particular si l’audiència d’interès es troba en una zona prohibida a les forces amigues. A més, el risc de malgastar mitjans limitats és gran si la força no està en condicions d’avaluar el desenvolupament de la campanya. El terme “feedback” s’utilitza per descriure el conjunt de les informacions que indiquen el nivell de rendiment de la campanya (és a dir els seus efectes sobre la població en la que es vol influir). El feedback depèn de l’avaluació directa o indirecta dels indicadors. La campanya haurà de ser ajustada/modificada en funció del feedback. Aquest ajust pot anar d’un simple canvi d’intensitat a una revaluació dels objectius psicològics. La validesa del feedback ha de ser controlada abans d’emprendre qualsevol ajust.

Al final de la campanya, les reaccions de l’audiència son analitzades amb l’objectiu de conèixer exactament la seva causa.

Tinent 1ra Azriel ML
Irlanda, 14 de Desembre

Imatge de capçalera de l’interior d’un transport EC-130 de recol·lecció d’informació d’intel·ligència.