Artis Pabriks Eurodiputat letó del PP europeu
Sobre un estat català: "Hem de tenir com a membre de la UE tothom qui en vulgui ser membre"
Guifré Jordan @enGuifre– Tot i haver nascut a uns 3.000km de Barcelona, l’eurodiputat letó Artis Pabriks (Jūrmala, Letònia, 1966) ha mostrat interès pel procés català en reiterades ocasions a Twitter. I, tot i estar adscrit al PP europeu, s’ha mostrat distant dels postulats dels populars espanyols. Per exemple, no veu cap problema perquè una Catalunya independent es mantingui a la UE. Quan ens atén, les seves respostes ens fan imaginar una certa contenció per respectar el discurs ‘oficial’, però sí que no es mossega la llengua quan li recordem l’espectacle que el govern espanyol va muntar per unes declaracions de l’aleshores primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, sobre Catalunya el 2013. Pabriks era en aquell moment ministre de Defensa, havia estat ministre d'Exteriors i ara té cert pes a l'Eurocambra, ja que ha estat el ponent de l'acord econòmic amb Canadà, el CETA.
2
)
En primer lloc, no té absolutament cap sentit acusar el nostre exprimer ministre de suborn, en relació a la seva posició respecte els afers interns d'Espanya. Jo diria que això va ser una informació filtrada provinent o bé d'algun servei secret o agència d'algun veí nostre o algú altre, no sé la font, però estic 150% segur que això és rotundament mentida.
Arriben les informacions del xoc entre Catalunya i Espanya al Parlament Europeu?
Sabem que en aquest moment el món i la UE està afrontant molts reptes i probablement molts polítics no estan seguint el dia a dia d'allò que està succeint a cada estat membre de la UE. Però és clar, hem sentit les contradiccions entre Madrid i Barcelona, entre aquests dos ‘bàndols’ a Espanya.
Hauria de prendre part la Unió Europea?
El que puc dir és que espero que una discussió legal i democràtica interna com aquesta, no mini ni la credibilitat, ni l'eficiència i la unitat de la UE. Això és el que els 28 s'hi estan jugant en aquests moments. Tot allò que passa dins dels estats membres, s'ha de veure des de la perspectiva de l'estabilitat, seguretat i democràcia.
Què li semblaria solucionar la qüestió per la via del referèndum?
Cada país té la pròpia legislació i tradició pels referèndums. Hi ha països que han estat celebrant referèndums fins i tot pels assumptes més petits, i n'hi ha d'altres que només els preveuen pels grans temes, com ara al Regne Unit sobre Escòcia o el Brexit. No sóc un expert en els assumptes interns legals espanyols, sobre quan un referèndum és o no útil, però en qualsevol cas, jo diria que per mi,
« El referèndum probablement és un dels mitjans democràtics per solucionar conflictes »
com a creient en la democràcia representativa, voldria que qualsevol qüestió en qualsevol estat membre se soluciona per mitjans democràtics. I el referèndum probablement és part d'aquests mitjans democràtics.Vostè el 2015 feia una piulada a Twitter afirmant que no coneixia cap regulació per excloure de la Unió un país que esdevé independent. Si Catalunya aconseguís la plena sobirania, creu que podria quedar-s’hi o s’hauria de posar a la cua de països que en volen formar part?
No voldria especular sobre el futur de coses que no podem predir, és un afer intern d'Espanya, però alhora diria que amb independència de com van canviant les fronteres polítiques, els europeus sempre segueixen sent europeus. Recordo una frase de l'expresident Ilves [cap d'estat d'Estònia entre 2006 i 2016] que deia: "Mireu, quan els estonians van ser deportats pels russos a Sibèria, fins i tot a Sibèria continuaven sent europeus". Canviar les identitats polítiques no vol dir que canviem les identitats de la gent. En qualsevol cas, jo sempre he estat un gran defensor de la unitat europea. Hem de tenir com a membre de la UE tothom qui vulgui ser membre de la UE. I que compleixi les regulacions, valors i normes de la UE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta