El Planeta X no solo puede existir, sino que estaría 'inclinando' nuestro Sistema Solar

Investigadores estiman que el enigmático planeta puede ser el causante de un cierto 'tambaleo' del Sistema Solar, razón por la que parece que el Sol está ligeramente inclinado.

El supuesto nuevo integrante del Sistema Solar, el Planeta X, podría ser responsable de una inclinación inusual del Sol. Según un estudio de un grupo de investigadores del Instituto de Tecnología de California (Caltech), el lejano planeta podría ser el causante de un cierto desequilibrio del Sistema Solar, razón por la que parece que el Sol está ligeramente inclinado.

Todos los planetas orbitan en un plano que gira con una inclinación de seis grados con respecto al Sol, a lo que se debe la apariencia de que el mismo Sol se ladeó en cierto ángulo.

"Debido a que el Planeta Nueve es tan enorme y tiene una órbita inclinada en comparación con los otros planetas, el Sistema Solar no tiene más remedio que girar lentamente fuera de la alineación", sostiene Elizabeth Bailey, principal autora de la investigación.

Según los cálculos de los científicos, el Planeta X parece orbitar unos 30 grados fuera del plano orbital de los otros planetas, lo que influye en la órbita de una gran cantidad de objetos en el Cinturón de Kuiper.

"Cada vez que observamos con cuidado, seguimos viendo que el Planeta Nueve explica algo sobre el Sistema Solar que había sido durante mucho tiempo un misterio", afirma Konstantín Batygin, profesor asistente de ciencias planetarias.

¿Qué es el Planeta X?

El pasado mes de enero los científicos Mike Brown y Konstantín Batygin, del Instituto de Tecnología de California en Pasadena (EE.UU.), encontraron una prueba de la posible existencia del Planeta X.

El supuesto noveno planeta del sistema solar pesaría diez veces más que la Tierra y completaría una órbita larga de un periodo de 15.000 años.

Los especialistas afirman que sus propiedades físicas y químicas son semejantes a las de los gigantes de hielo Urano y Neptuno.

fuente: https://actualidad.rt.com/actualidad/221652-planeta-x-existir-perturbar-sistema-solar

Així funciona la llotja del Bernabéu

L'home que millor encarna la connexió galàctica entre el Real Madrid, el poder de l’Estat i les empreses espanyoles és Florentino Pérez»

Roger Pi de Cabanyes |

Florentino Pérez, amb les grades del Bernabéu de fons | Reial Madrid

"[El Barça] és l'exèrcit simbòlic i desarmat de Catalunya, una nació sense estat i, per tant, sense exèrcit". La descripció que Manuel Vázquez Montalbán va incloure el 1988 al llibre El delantero centro fue asesinado al atardecer explica en bona mesura el perquè del viacrucis judicial que el FC Barcelona ha patit des de la restitució de la democràcia. Des que Agustí Montal va abandonar la presidència del Barça tots els presidents de l’entitat sense excepció han passat -per mèrits propis la majoria de les vegades- davant d’un jutge. Nuñez, Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu han afrontat processos judicials relacionats, o no, amb el club, igual que la majoria dels cracks blaugranes. De Schuster a Figo (per la seva etapa al Barça, no al Madrid), i d’Eto’o a Neymar passant, és clar, per Messi.

Un degoteig de casos que deixa estampes curioses. La mateixa portada que El País va publicar el 10 de maig de 1984 anunciant –fruit d’una filtració directa- la querella de la Fiscalia contra Jordi Pujol per Banca Catalana recollia en un faldó l’ordre de detenció que pesava contra Johan Cruyff per una suposada venda fraudulenta. Dos en un. 

La contraposició d’aquest setge a la tranquil·litat del Real Madrid s’atribueix a la proximitat de la llotja del Bernabéu a les elits econòmiques, polítiques i administratives de l’Estat. El Barça, com a catalitzador de l’esperit subversiu del catalanisme, rivalitza amb un Real Madrid afecte a l’establishment. 30 anys després de la publicació del llibre de Montalbán –que també parlava de la corrupció a la Barcelona preolímpica- Barça i Madrid segueixen simbolitzant dues societats amb valors contraposats.

L’home que millor encarna aquesta connexió galàctica entre el Real Madrid, el poder de l’Estat i les empreses espanyoles és Florentino Pérez

L’home que millor encarna aquesta connexió galàctica entre el Real Madrid, el poder de l’Estat i les empreses espanyoles és Florentino Pérez, un enginyer de camins que el 1986 aguantava la cartera de Miquel Roca als mítings del fallit Partido Reformista Democrático –primer i últim intent de CiU d’assaltar la política espanyola- i que va fer de l’adquisició de Construccions Padrós el primer graó de l’ascens al cel empresarial de la capital. El 2009 La Caixa li va concedir un aval de 57,3 milions d’euros per presentar-se a la presidència del Real Madrid. Una operació segura.

Florentino ha assegurat que la persecució de la fiscalia espanyola als suposats delictes fiscals comesos al club blaugrana contrasti sistemàticament –com va fer emergir Piqué amb les manifestacions d’aquesta setmana- amb el silenci administratiu davant els pecats del Real Madrid. Ell mateix va tenir al seu costat la Fiscalia en el penúltim procés judicial que ha afrontat en primera persona, fruit de la demanda d’un soci del Madrid contra el canvi dels estatuts del club (que va acabar arxivada), i les informacions sobre la contractació d’una empresa de la trama Púnica per millorar la imatge del club i llançar campanyes contra els seus rivals no han tingut, de moment, repercussions legals. Fa només quatre mesos un jutge de Madrid va prohibir a El Mundo que publiqués cap informació relacionada amb el suposat cas d’evasió fiscal de Cristiano Ronaldo, que segons els documents de Football Leaks ascendeix a 150 milions d’euros.

Barça i Madrid segueixen simbolitzant dues societats amb valors contraposats.

Pérez ha fet de la llotja del Bernabéu un teatre d’operacions del que té el control absolut. El president del Real Madrid –que en va ampliar la capacitat per passar de les 98 localitats de l’època de Ramón Calderón a les 375 actuals- rep i acomiada personalment els seus ostes. Al contrari dels box privats, disponibles per a empreses i particulars, aquestes entrades no es poden comprar, cal invitació directa del president o de la junta. L’espai de l'avantllotja –decorat amb parets de fusta d’on pengen les fotografies dels 11 equips que han guanyat la Champions pel club- disposa de dos bars i dues sales especials: la "del rei", reservada a altes personalitats, i una altra per a les directives dels equips rivals. L’engranatge funciona a través d’un servei de protocol que "pentina" les elits de l’Estat i de l’empresa amb invitacions personals, i que determina amb exactitud la posició de cadascun dels convidats. Disposen de tres còctels durant, després i a la mitja part del partit, i contràriament a la resta de socis del club, poden consumir alcohol.

La llista de personatges que han passat per aquest espai és extensa i plena de noms destacats a les cròniques en blanc i negre de l’Espanya post-franquista. No només la "mà negra" que Piqué va assenyalar davant les càmeres (Marta Silva, exmembre de la directiva de Florentino i l’advocada general de l’Estat que va registrar el recurs contra el 9-N i que va mantenir l’acusació contra Messi quan la Fiscalia ja l’havia retirat), sinó altres com el de l’empresari xinès Gao Ping, processat a l’Audiència Nacional per blanqueig, i perfils com el de José María Aznar, un assidu durant el seu mandat que contràriament al "culér" Zapatero –que mai va trepitjar la llotja del Camp Nou- va utilitzar desacomplexadament el seu seient.

L’epicentre de la qüestió, però, és la confluència de polítics, representants dels poders de l’Estat i empresaris que –com el mateix Florentino Pérez- han fet grans fortunes gràcies a les concessions d’obra pública. Luis Bárcenas va exemplificar en defensa pròpia l’abast del poder de la llotja: Els empresaris no necessitaven cap gerent del PP (com ell) ni cap agència de viatges perquè els organitzessin adjudicacions perquè tenien a la seva disposició “el palco del Santiago Bernabéu”. Una de les millors descripcions, però, s’atribueix al desaparegut Jesús Gil y Gil: “El palco del Bernabéu compleix en democràcia la funció de les caceres de Franco durant la dictadura”.

Nuet, sobre el referèndum: «Si m'han d'inhabilitar que m'inhabilitin, firmaré el que calgui»

 Súmate aplega en un acte el líder d'EUiA, el president de Junts pel Sí, Jordi Turull; el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián; i el periodista Antonio Baños.

El líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, a l'acte de Súmate | Eva Domínguez

"Estic decidit a aguantar pel referèndum i a posar la meva cara. Si m'han inhabilitar que m'inhabilitin, firmaré el que calgui". Qui diu la frase no és precisament un dirigent independentista, sinó el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, que en un acte organitzat per Súmate ha compartit reflexions amb el president de Junts pel Sí, Jordi Turull; el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián; i el periodista Antonio Baños. També hi havia de ser la diputada de la CUP Mireia Boya, que després que es fes públic que l'acte canviava d'ubicació a causa de la pluja i que es feia a la seu del PDECat d'Horta finalment no hi ha assistit.

Nuet, que encara que hagi quedat fora del punt de mira del Tribunal Constitucional per la seva actuació a la mesa del Parlament segueix fent costat als sobiranistes, ha insistit que ell no és independentista, però ha advertit que cal "treure's el barret" davant l'independentisme que ha abraçat Catalunya. "El moviment independentista és el vector democràtic més avançat que tenim. Si surt derrotat, ens tallaran el coll a totes, siguem independentistes o no", ha proclamat.


El líder d'EUiA ha alertat que hi ha una voluntat per part del govern espanyol de què "no s'ajuntin a la mateixa trinxera els independentistes i els no independentistes" però que no s'ha de caure en aquesta estratègia de divisió i s'ha de mantenir la unitat de tot l'espectre polític a favor del referèndum. "Treballem perquè aquest referèndum tingui data", ha demanat. Sobre si el nou partit dels "comuns" donarà suport o no a un eventual referèndum unilateral, Nuet ha insistit que ell no posa "adjectius" i que el seu objectiu és que es faci un referèndum "vinculant"

Sanidad retira 18 medicamentos del mercado por "poca fiabilidad"

GETTY IMAGES

Si eres de los que acumula cajas y cajas de medicamentos en el botiquín, no te va a quedar más remedio que echarle un ojo y hacer limpieza después de leer esta noticia: Sanidad ha retirado del mercado nada menos que 18 medicamentos, en consonancia con las recomendaciones de Europa sobre la "poca fiabilidad" de los estudios que permitieron que se comercializaran.

La Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) ha informado de que los medicamentos afectados en España son 18, aunque solamente 6 se encontraban comercializados en este momento. Son estos:

-Tadalafilo Aurovitas recubiertos con película EFG en las presentaciones de 5 miligramos (mg), 10 y 20
-Aurobindo comprimidos también con la misma película en las de 5 mg/160 mg y 10 mg/ 160 mg
-Hidroxizina Qualigen también con recubrimiento de 25 mg
-Bupropion Sandoz comprimidos de liberación modificada EFG de 150 mg y también el de 300 mg
-Naproxeno Aurobindo comprimidos EFG de 250 mg y de 500
-Ácidos Omega 3 strides de 1.000 mg cápsulas blandas EFG.
-Betahistina Bluefish comprimidos EFG de 8 mg y el de 16 mg
-Perindopril/Indapamida Combix comprimidos EFG 2 mg/0,625 mg, además de las de 4 mg/1,25 mg y 8 mg/2,5 mg
-Amlodipino/Valsartan Aurovitas comprimidos también recubiertos de 5 mg/160 mg y el de 10 mg/160 mg

La AEMPS informa de que la suspensión de estos medicamentos no afecta a ninguno que sea considerado como crítico para los pacientes, ya que en todos los casos hay comercializados otros fármacos con el mismo principio activo y forma farmacéutica.

Los pacientes tratados con cualquiera de los medicamentos afectados no tienen necesidad de interrumpir el tratamiento hasta que su médico lo sustituya por otro ya que, "no existe riesgo en cuanto a la seguridad o eficacia de los mismos", señala la Agencia.

Tras una inspección de normas de buena práctica clínica realizada en febrero de 2016 por las autoridades austríacas y holandesas en dicha empresa, se evidenciaron pruebas del incumplimiento de esas en los estudios de bioequivalencia realizados en esta compañía.

La inspección puso de manifiesto dudas con respecto a los datos de los estudios y deficiencias en la documentación y la gestión de datos. Como consecuencia de ello, en diciembre de 2016, se inició un procedimiento de arbitraje desencadenado por 18 agencias nacionales de medicamentos, entre ellas la AEMPS.

All Illuminati Members list

Nuevo!MENSAJE DE LA FEDERACION GALACTICA DE LA LUZ - LA UTOPIA

MENSAJE DE LA FEDERACIÓN GALÁCTICA DE LA LUZ - MENSAJE PLEYADIANO 2017 LA REALIDAD HACE EL ESPEJO

Los reyes Felipe y Letizia venden la herencia que les dejó un menorquín excéntrico, ¿Está en graves problemas economicos la monarquia española?

Los reyes Felipe y Letizia venden la herencia que les dejó un menorquín excéntrico

Informalia

1/04/2017 

Felipe VI y Letizia, monarcas de España.

Los reyes Felipe y Letizia se encontraron con una herencia sorpresa y extraña. Juan Ignacio Balada Llabrés, un excéntrico monárquico menorquín famoso en la isla legaba a la pareja de monarcas y los diez sobrinos de los reyes eméritos Juan Carlos y Sofía una fortuna que roza los diez millones de euros. 

Según relata el diario El Mundo, de no aceptarla, la herencia sería cedida al Estado de Israel. Balada Llabrés no tenía ninguna relación con los reyes. 

Finalmente, Felipe VI y Letizia aceptaron a extraña e inesperada herencia, y crearon una fundación para gestionar la mitad de los bienes y destinarlos a actividades sin ánimo de lucro y de corte social. Ahora, a través de la Fundación Hesperia, los reyes han decidido vender la fortuna inmobiliaria de Balada Llabrés, comenzando por una residencia de 167 metros cuadrados y con necesidad de reforma en Menorca. El precio se ha rebajado hasta los 175.000 euros. 

Además, los monarcas tienen intención de poner a la venta otras propiedades, como tres edificios en Ciudadela, uno de ellos declarado Bien de Interés Cultural y una finca rústica. 

Felipe y Letizia han apostado por su venta ya que el estado de estos edificios les está repercutiendo en pérdidas económicas por los gastos de recuperación y restauración. 

Las ventas de esta parte del patrimonio heredado servirán para la financiación de proyectos sociales desarrollados desde la Fundación Hesperia.

Programa Ben Fulford en castellano,La batalla para liberar a la humanidad

El partit més corrupte d'Europa es...

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Cloenda del congrés de CDC a Reus el 2012

Per sort estic bloquejat a twitter per Xavier Sala i Martin, però diumenge passat vaig veure una piulada en la que -en rèplica a Albert Rivera- afirmava:

A Vilaweb ho van considerar una notícia de primera magnitud: 

I Convergència, què? vaig pensar. Perquè l’antiga CDC empata o supera al PP en presumptes casos de corrupció. I això que els populars han deixat el llistó altíssim entre Bárcenas, Gürtel, Púnica i d’altres.

La Vanguardia va publicar un dia tots els casos de corrupció i en sortien una desena entre Pujol, ITV, Palau de la Música, 3%, ACM -convenientment enterrat pel seu president, Miquel Buch: ni tan sols es van presentar com acusació- entre d’altres.

CDC és, en efecte, l’únic partit d’Europa que ha vist veure dimitir el seu fundador, Jordi Pujol, i el secretari general, Oriol Pujol, amb deu dies de diferència aquell fatídic més de juliol del 2014. A més, es dóna la circumstància que eren pare i fill.

Se’n recorden de Jordi Planasdemunt? Va ser aquell conseller d’Economia -el seu retrat encara deu penjar a la planta noble de la conselleria- que a començament dels 90 va ser condemant per un frau en una xarxa de pagarés.

Llavors tohom es va esgarrifar: un conseller!. I el d’Economia!. Els fets posteriors han demostrat que la corrupció a Convergència no era conjuntural sinó estructural: començava a dalt de tot, per la famíla del president.

Macià Alavedra, un alte exconseller d’Economia, ha pactat ara amb la fiscalia tornar més de 13 milions d’euros per no anar a la presó pel cas Pretòria. La pregunta és automàtica: si en torna 13 quants en té?

Aquest és el problema. Com diu un amic meu; d'esquerres, per cert: “la CUP ha pactat amb el partit més corrupte d’Europa Occidental”. No sé si abans o després del PP. Però hi ha una diferència: ells ho fan pel país. Només cal veure les declaracions judicials de Daniel Osácar o Francesc Sánchez pel cas Palau. Ni una engruna de penediment.

Per això ara que s’acosten eleccions els de la CUP han de fer postureig. Difícilment tornaran a treure deu diputats. La veritat és que entre enderrocar l’estàtuta de Colom, tenir fills en grup i utilitzar copes menstruals durant el període ja estàvem acostumats a les propostes originals.

Però intentar entrar per la força a la seu del PPC trespassa totes les línies vermelles. La CUP i el PPC estan separats, a l’hemicicle, per només un passadís. Si passés res el Parlament de Catalunya semblaria el Parlament ucraïnés, on un dia van acabar a hòsties. Al Parlament s’hi va a parlar com el seu nom indica.

Si els de Nuevas Generaciones -o els falangistes- fessin ara el mateix amb la seu de la CUP segur que els hi diríem feixistes o, com mínim, que s’han tornat bojos. La CUP vol recuperar ara la seva la imatge antisistema quan, en realitat, han acabat engolits pel sistema. Eulàlia Reguant ja va amenaçar diumenge en deixar el Parlament el proper mes de setembre. Res, foc d'encenalls. La legislatura s'acabarà el setembre amb referèndum o sense.

Amb l’agreujant que, com que són d'esquerres i superindepes, són els bons de la pel·lícula. Tenen l’habitual complex de superioritat moral de l’esquerra elevat al quadrat. Però cada vegada que la CUP parla en nom dels Països Catalans em pregunto amb quina representació ho fan atès que la seva presència més enllà de Catalunya és nul·la o testimonial.