Un grup de 41 senadors francesos de diferents partits d'esquerres i de dretes han denunciat "la repressió" contra els líders del procés independentista català i han demanat en una declaració que França i la UE intervinguin per "restablir les condicions del diàleg". L'ambaixador espanyol a França, Fernando Carderera, ha assegurat aquest dilluns en un comunicat que "lamenta i rebutja" el manifest subscrit pels legisladors, "que demostra un desconeixement absolut de la situació a Espanya per part d'un grup minoritari de senadors francesos". I va afegir que "s'estan fent gestions a tots els nivells" en resposta a aquesta declaració.
François Calvet, un dels promotors de la iniciativa i representant del departament dels Pirineus Orientals (l'anomenada Catalunya Nord), va explicar a Efe que el manifest busca que França i altres governs europeus intervinguin "perquè hi hagi una mediació", perquè la situació actual "no beneficia ningú". "El paper d'Europa és mirar de trobar solucions, no quedar-se amb els braços plegats", perquè " hi ha una pujada de tensió que no pot més que acabar malament ", va advertir el senador pel partit conservador Els Republicans.
Ha insistit que volen que "hi hagi una discussió entre l'Estat central i Catalunya " i que "el diàleg no es porti al nivell judicial", en al·lusió al procés davant el Tribunal Suprem espanyol. En la declaració, publicada al bloc del senador André Gattolin, membre de La República en Marxa (el partit del president francès, Emmanuel Macron ), els signants demanen que "França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg per trobar solucions polítiques a un problema polític ".
Els 41 signants (el Senat francès compta amb 348 membres) reclamen també "el respecte de les llibertats i dels drets fonamentals a Catalunya, per descomptat sense immiscir-nos en els problemes polítics d'un país veí i sense prendre partit sobre la qüestió de la independència de Catalunya ". Denuncien, a més, "la repressió de la qual són víctimes els càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o forçats a l'exili per les seves opinions en l'exercici dels mandats que els van donar els electors".
Calvet va justificar el terme de "repressió" per qualificar el tracte als responsables jutjats davant el Suprem a Madrid, als quals va qualificar de "presos polítics", perquè "creiem que no es pot aturar a la gent per les seves conviccions".
Segons el parer dels 41 senadors, la situació d'aquests polítics constitueix "un veritable atac als drets i les llibertats democràtiques". Alhora, consideren que "la gravetat d'aquesta situació s'ha subestimat a França". El text és resultat d'una iniciativa de Gattolin i d'altres quatre senadors, entre els quals hi François Calvet, i va sorgir a partir d'altres declaracions similars d'alcaldes dels Pirineus Orientals que havien sol·licitat la llibertat dels presos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta