Una patrulla dels Mossos d’Esquadra.
Mosso d’Esquadra “Protegir el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans…” no és un missatge buit de contingut, és la declaració d’intencions de capçalera del cos de mossos d’esquadra. I això sóc, un mosso d’esquadra. Fa més de vint anys que ho sóc. Quasi des que tinc raó pròpia, he anhelat la independència del meu país. Però el moment històric que es viu i que té la seva gènesi en el clam ciutadà del dia 11 de setembre de 2012, ha tingut un efecte emocional gegantí en gran part de la nostra societat, i també, ha provocat, en totes les parts, una crisi importantíssima que ens afecta a tots d’una forma o una altra. I és en una part del que sóc, mosso d’esquadra, que s’ha centrat darrerament el focus mediàtic dels uns i dels altres. La policia, els mossos d’esquadra, és una institució de servei a la societat, a la ciutadania, sense distinció de color, gènere, identitat, ideologia, religió i pensament, que està sotmès a un marc legal. La policia no pot tenir ideologia ni preferències personals ni col·lectives en el seu exercici diari de protecció de l’exercici dels drets i llibertats. Però tampoc podem pecar d’ingenus. Vivim una situació de crisi política com mai s’havia vist, i la impossibilitat de resoldre aquestes qüestions polítiques tindrà conseqüències sobre tothom, i també sobre la policia. I aquí és quan es servirà el conflicte personal sobre cada policia. I cada un de nosaltres haurà de valorar tot els que és com a persona, com a pare/mare, com a ciutadà i també com a policia per prendre una decisió respecte situacions concretes que ens podrem trobar. Detenir un càrrec electe per ordre judicial? És possible que ho haguem de fer, jo també, i ho faria, si existeixen garanties respecte els seus drets personals. Identificar quina serà la legalitat vigent que haurem d’obeïr o fins i tot retirar urnes als ciutadans? El conflicte i els dubtes estarien servits, i qualsevol ideologia política que posi en aquesta tessitura a la policia s’equivocaria greument. Però arribats a aquest punt, després de meditar-ho molt, valorant les conseqüències personals, professionals, econòmiques i penals, i pel llegat que m’han deixat les persones que m’han fet com a persona, tinc sostingudament clar que crec en la protecció dels drets i llibertats de la nostra societat i em negaré a retirar urnes i privar a la ciutadania d’un dret universalment reconegut. No per independentista, sinó pels meus principis personals, pels meus fills, per la meva família i també, per ser mosso d’esquadra, perquè crec que som garants de la protecció dels drets col·lectius de la societat a la qual serveixo i em dec. Mai em perdonaria no servir a la meva societat per doblegar-me a la por, i acceptaré, si escau, les conseqüències que la desobediència a una ordre o llei injusta contra la meva societat, sigui del color que sigui, m’imposi. I no ho faré per independentista. Anhelo la independència, i la desitjo no de qualsevol manera, i la vull per tots, també pels que no la volen. És en els moments crítics quan mostrem veritablement el que som i de que estem fets. La raó i la democràcia ha de prevaldre. El vot honest, net i sincer ha de decantar la balança. La política ha de servir-nos i dotar-nos d’eines per resoldre conflictes, no agreujar-los i eternitzar-los. Espero i desitjo no haver de desobeir per ser fidel al que sóc, com a persona i com a mosso d’esquadra. Seguirem al marge del debat, seguirem protegint el lliure exercici dels drets i llibertats de la nostra societat…
No retiraré les urnes.
Tret del mur de Salvador Soler Sanjuan…
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta