JxSí i la CUP busquen donar amb aquesta llei la seguretat jurídica que volem que hi hagi en tot moment en aquest procés. /
Després de la treva pels atemptats de Barcelona i Cambrils, l'independentisme posa tota la carn a la graella a gairebé un mes de l'1-O. S'ha imposat la tesi d'ERC i la CUP enfront de les veus del PDECat més prudents, i abans del referèndum unilateral s'aprovarà la llei que regula 'de facto' la independència de Catalunya perquè, si guanya el 'sí', les lleis catalanes siguin les úniques a tenir en compte. Si guanyés el 'no', la norma no entraria en vigor.
És un triomf, doncs, dels que volen deixar clar que, com afirma en privat un membre del Govern, "això va de debò". O com ha explicat en roda de premsa el cupaire Benet Salellas, després de l'1-O i l'eventual victòria del 'sí', "no es produirà l'enèsim debat processista sobre què fer"; és a dir, no es podrà especular ni marejar la perdiu respecte al període de transició cap a l'Estat propi. No, perquè en els 89 articles de la llei, Junts pel Sí i la CUP tracen les línies mestres del que es podria denominar una preconstitució.
No entren en detall en alguns aspectes i inclouen llacunes importants com el paper de l'Exèrcit o el deute de la Generalitat, però sí que regulen, per exemple, que el cap de l'Estat no serà el rei Felip VI, sinó el president de la Generalitat, o que Catalunya es constitueix en una "república de Dret, democràtica i social" i que "mentre no sigui aprovada la Constitució de la República, la present llei és la norma suprema de l'ordenament jurídic català".
Sense trepitjar bassals
Sense donar gairebé temps a pair la setmana i mitja posterior als atemptats, l'independentisme treu així de l'armari el seu secret més ben guardat. I ho fa evitant trepitjar bassals, i fins i tot apel·lant en més d'una ocasió a una (improbable) negociació amb l'Estat per tirar endavant alguns dels pilars de l'edifici del nou Estat català. Un escenari, el de la negociació, que avui sembla ciència-ficció, atès que el Govern del PP ja ha advertit que, de la mateixa manera que passarà amb la llei del referèndum quan sigui aprovada, la de transitorietat jurídica i fundacional de la República (aquest és el seu nom complet) mai tindrà efectes sobre el terreny perquè serà anul·lada.
No es trepitgen bassals respecte a l'oficialitat del castellà juntament amb el català, que seguirà vigent a l'espera del que decideixin els que redactin la constitució catalana. Tampoc hi ha grans salts respecte a la legalitat espanyola pel que fa a l'obtenció de la nacionalitat catalana i queda clar que en qualsevol cas no es perdrà la nacionalitat espanyola. A més, tot el que la llei no reguli seguirà com fins ara; és a dir, qüestions com el dret local o normes europees o espanyoles que no siguin específicament impugnades (cosa que pot passar, en el cas espanyol, si decrets del Govern anul·len normes com la 'llei mordassa' o la 'llei Wert').
En canvi, alguns aspectes de l'estructura de la Catalunya independent sí que queden establerts amb nitidesa. Per exemple, es crea un Tribunal Suprem català (l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) que inclou el poder judicial propi, format només per jutges i una sala de garanties, l'equivalent al Tribunal Constitucional espanyol, que, òbviament, deixa de tenir poder sobre Catalunya.
També es regula la creació d'una fiscalia no dependent del Govern sinó del Parlament i la supressió de la jurisdicció militar i de l'actual Audiència Nacional. En el terreny jurídico-político, es preveu una amnistia per als processats o sentenciats per causes que tinguin a veure amb l'independentisme. I, com el mateix Salellas ha deixat clar, sense necessitat de ser preguntat, en cap cas "s'amnistiarà la corrupció".
La constitució, participativa
La part final de la llei també té en bona mesura el segell de la CUP, que sempre ha pressionat en favor de definir la participació ciutadana en el procés constituent. Així, els últims articles regulen els sis mesos que durarà el període de confecció de la carta magna catalana i la votació en referèndum després de les eleccions constituents, amb especial participació de la societat civil i experts. Una qüestió, la de la redacció de la constitució, que ja es va debatre en la comissió d'estudi del procés constituent, les conclusions de la qual ja van ser impugnades pel Constitucional i que ara reapareixen en aquesta llei, fixant la participació ciutadana en fòrums de debat sobre el text constitucional.
El que segueix guardat en un calaix és com pensa l'independentisme tirar endavant aquestes normatives que encara no són realitat, més enllà d'estar ja en el registre del Parlament. Està guardat perquè forma part del joc del gat i la rata que practiquen els governs estatal i català a poc més d'un mes de la consulta de l'1-O. Sigui com sigui, el sobiranisme ja posa totes les cartes sobre la taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta