El Parlament posa fi a la impunitat legal del franquisme
Aprovarà la setmana vinent una llei pionera a l'Estat de reparació de les víctimes del franquisme que anul·la els consells de guerra sumaríssims
|
Ni la Transició, ni el PP del Pacte del Majestic, ni el PSOE de Zapatero i la memòria històrica. Cap govern de l’Estat espanyol, i tampoc cap govern català n’havia fet casus belli. Fins que fa uns mesos, el Parlament de Catalunya va decidir fer un gest legal sense precedents. Assumir la pròpia sobirania i la continuïtat legítima de la legalitat republicana per declarar nuls tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències del règim franquista aplicades a Catalunya. Serà amb una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que s’aprovarà al ple de la setmana vinent i posarà fi a la humiliació continuada de víctimes i familiars, que durant quatre dècades han tingut vigents els consells de guerra sumaríssims del franquisme, perquè la democràcia espanyola s’ha negat a anul·lar-los. Es calcula que a Catalunya es van dur a terme uns 20.000 consells de guerra sumaríssims, i d’aquesta llei en queden exclosos casos com el del líder d’Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, perquè va ser afusellat a Burgos, o el del sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València.
La proposició de llei arribarà al ple de finals de juny després que la ponència de la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència, integrada per representants de tots els grups parlamentaris, hagi elaborat un informe sobre la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme impulsada per JxSí, la CUP i CSQP. El primer article, el més contundent, estableix que “es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d’acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d’agost de 1936, el Decret número 55 d’1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d’abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret llei 10/75, de 26 d’agost”. En aquest article, els grups presenten diverses esmenes.
|
Ciutadans, per exemple proposa una esmena en què es demana que el Parlament traslladi al Congrés dels Diputats la voluntat d’afegir un nou apartat de la llei de memòria històrica, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, en què s’indiqui que els actes com les resolucions dels òrgans previstos en aquell article es deixen sense cap efecte jurídic”. Després d’analitzar les esmenes dels grups, la comissió proposa un nou redactat transaccional que doni lloc a un nou redactat de l’article 1, que és la clau de volta de la llei: “De conformitat amb el conjunt de l’ordenament jurídic, que inclou normes tant de dret internacional com de dret intern, es declaren il·legals els tribunals de l’auditoria de guerra de l’exèrcit d’ocupació, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
|
Per altra banda, l’informe de la comissió demana incloure una disposició addicional en què s’estableixi que l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i faci pública una llista dels processos i sentències adoptades, en què constin el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada. Amb l’aprovació d’aquesta llei, el Parlament assumirà la seva responsabilitat històrica, perquè la Generalitat republicana tenia les competències en matèria de Justícia, i per tant, els tribunals que van començar a operar a Catalunya a partir de l’any 1938 eren il·legals, fets contra la legalitat republicana, i queda clar que el franquisme va imposar unes normes absolutament contràries a la legalitat republicana de l’Estatut i la Constitució de la República, de manera que tots aquells processos són nuls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta