Le Figaro: "Catalunya se'n va cap a la independència"

El diari parisenc considera, a l'editorial, que "es pot entendre la idea dels catalans de ser una Dinamarca del sud"


per Salvador Cot24/07/2017


Obertura a cinc columnes a la portada: "Catalunya desafia Madrid i reclama la independència" i, al subtítol, "el torcebraç s'endureix". No només això, Le Figaro també publica un editorial a la portada sobre el procés català, un recurs periodístic reservat a les informacions més importants. En aquest espai, el gran diari de la dreta francesa pren una posició equidistant, en la qual descriu la posició del Govern català com a "radical", però amb una resposta "rígida del govern espanyol, incapaç de cap iniciativa que pugui calmar la febrada". Le Figaro també és receptiu respecte als arguments del catalanisme: "S'entén la idea dels catalans de ser una Dinamarca del sud", tot i que hi contraposa la globalització: "A l'Europa dels 28 o 27 ja li costa pesar a l'escena mundial. Quin seria el seu pes si només fos composta per quaranta o cinquanta dinamarques?".

A l'interior de l'edició d'aquest dilluns, les pàgines 2 i 3 estan dedicades exclusivament al conflicte catalanoespanyol. El títol principal "Catalunya se'n va cap a la independència" descriu el tancament de files del Govern català, tot i les tensions entre els socis del PDeCAT i ERC. Le Figaro destaca que "la metàfora dels dos trens llançats a tota velocitat, l'un contra l'altre, ha esdevingut una imatge fàcil a Espanya".

Le Figaro també publica un calendari amb les dates clau, un reportatge que compara les actituds de l'ajuntament unionista de Lleida en comparació al de Berga, governat per la CUP. El diari descriu, igualment, l'ambient polític a la Catalunya Nord, on la major part dels entrevistats consideren que la independència del sud tindria efectes positius sobre el reconeixement de la seva llengua i identitat.








A la tercera pàgina de Le Figaro s'hi publica una entrevista amb Carles Puigdemont que deixa molt clar que "si el Tribunal Constitucional em suspèn de les meves funcions, no acceptaré la seva decisió. Només em pot suspendre el Parlament de Catalunya. Una immensa majoria del poble català vol votar. Suspenent-me o expulsant-me del meu despatx Madrid no anul·larà aquesta voluntat. No hi ha un poder prou fort per tancar el gran col·legi electoral que serà la Catalunya de l'U d'Octubre".