M. Rajoy no viu en la realitat, sinó en un apunt comptable de la caixa B. Però la realitat viu a Rajoy. Ell fabrica la realitat. Els nostres ingressos, les nostres despeses, pensions, expectatives, les nostres vacances, les nostres vivendes, la factura de la llum i fins als nostres tuits. La realitat és aquest conjunt de vaguetats, llocs comuns pelats, silencis viscosos, intencions tortes, amenaces, més amenaces, banalitats, mentides en què habitualment consisteixen les compareixences d'aquest flagell del fòrum. És igual d'altra banda perquè la realitat, en definitiva, és el que ell vol que sigui "en virtut del 155", una norma que no li permet fer res del que ha fet, però sí que li permet fer el que li doni la guanya. Així, després de consultar amb el seu aliat, Rivera, Rajoy adverteix que "la llei no permetrà noves ruptures". I per llei s'entendrà el 155 que, en suspendre la Constitució, suspèn tota llei excepte la que emani de la voluntat del que l'aplica, és a dir del dictador.
Una situació de la qual és directament responsable l'oposició. PSOE, Podem, PNB i indepes catalans tenen a les seves mans posar aviat fi a aquest maelstrom que està devorant la democràcia i l'Estat de dret a Espanya. Uns més que altres, cert. Poseu-vos tots d'acord i presentin una moció de censura per acabar amb els abusos. Resulta inversemblant, donada la posició del PSOE, favorable a l'155, fins i tot per sobre de la voluntat majoritària de l'electorat català. Cadascú es fa responsable del que li sembla, com diria el Sr. Rajoy.
Aquesta situació ja la va avançar Albiol, avui al capdavant d'un quartet de vent al Parlament pel que no obstant això parla el partit majoritari a la resta del país. El president d'aquest partit, una organització molt mal vista pels jutges i els ciutadans als que ha plomat, nega que es pugui ser president de la Generalitat a l'estranger i Urkullu la idea li sembla "absurda". Arribarà un temps en que aquestes coses siguin possibles en benefici de tots però, de moment, la solució és molt senzilla: s'aixequi el 155, exonérese de la manera que es vulgui als empresonats i exiliats, permeti que es constitueixi el Parlament legalment i reconózcase lleialment el govern sortit d'aquest Parlament. La qüestió de si aquest govern se salta o no la llei no pot prejutjar. Ha de ser ell qui ho decideixi advertit, a més, com ja està amb gest fosco, que si se situa fora de la llei, de la llei del 155, li caurà un nou 155, o el mateix de la cinquena anterior.
Aquest és l'escenari previst. El 155 segueix en funcionament i creant una situació de crisi institucional a Catalunya sense precedents. Els indepes veuran si accepten la convocatòria de Rajoy de constituir el Parlament amb candidats electes a l'exili oa la presó i en condicions d'absoluta inseguretat jurídica. Encara no coneixem amb exactitud quins drets polítics són retallats o negats a uns presos preventius, per quina raó i qui pren la decisió. Tenen diverses opcions que van des de negar-se a acceptar la convocatòria per considerar-la un xantatge, fins acceptar-constituint el Parlament i posterior govern amb substituts en les llistes. Però aquesta última, sobre ser pràcticament inviable és inútil perquè no resol el problema real de la realitat (no de la realitat magmàtica de Rajoy) que són els presos i exiliats polítics.
En cap Estat de dret pot haver presos polítics, presos de consciència.
Un conflicte com el de la República Catalana és una qüestió política de rang constitucional que ha de ser tractada mitjançant negociacions i acords si cal estructurals que són exigits per la voluntat de gairebé un 50% de l'electorat i més de dos milions de persones, no per quatre conspiradors del mil·lenni. Però també es pot veure, i així la veuen el govern i els jutges, com una qüestió d'ordre públic promoguda per uns agitadors al capdavant d'unes torbes i, elevat el to judicial (que no necessàriament jurídic) com una de delicte de sedició, de rebel·lió, de traïció. Quan s'arriba a aquest punt la justícia es converteix en inquisicion i als ciutadans se'ls jutja i condemna per les seves conviccions.
No és per estar orgullós.
No hi ha més que retirar el 155, aturar la repressió policial i judicial i oferir un referèndum pactat que ja veuríem si els indepes acceptarien després d'haver celebrat dos reials (9N 2014, 1/10 2017) i dos a l'altra banda del mirall (27S 2015 , 21D 2017). Si no acceptessin, el conflicte segurament es enconaría.
Si acceptessin ens trobaríem que a Espanya han costat tres consultes més o menys referendàries així com mil ferits, destrosses, vagues, agressions, exilis, multes, presons aconseguir el que els escocesos van aconseguir després d'una breu negociació amb el govern britànic.
Ara feu-vos un breu càlcul d'eficiència i apliqui l'confús triomfalisme del president, que tanca un any sense parlar de la corrupció quan ja només deu quedar ell per imputar a la Gürtel.
"Divendres a la nit, la República Catalana i la nova vella Espanya sense autonomies s’enfrontaran en tots els terrenys i en cada decisió. I qui demostre dissabte, i diumenge i dilluns i dimarts i dimecres i dijous i divendres, que és el govern efectiu i real del Principat guanyarà. Només serà qüestió de temps. Si els Mossos obeeixen la Generalitat, guanyarem; i si els controla Rajoy, perdrem. Si els bancs actuen respectant la legalitat, guanyarem; i si continuen segrestant els nostres diners a les ordres del PP, perdrem. Si els ajuntaments fan cas de les ordres dels ministres espanyols, perdrem; i si les ignoren, guanyarem. Si les escoles mantenen el seu model, guanyarem; i si el canvien, perdrem. Si els diputats poden entrar i seure al seu escó, guanyarem; i si no és així, perdrem. Si la policia espanyola aconsegueix entrar a palau per detenir Puigdemont, perdrem; i si ho impedim entre tots, aleshores guanyarem.
Això ha passat en tots els processos d’independència del món: arriba un punt en què tant és quin article de quina llei diu què, només compta què diu el poble i, sobretot, què fa. Espanya, fent miques la seua pròpia constitució, ens ha posat en una situació que, des del punt de vista internacional, ens és la més favorable de totes: la del ‘darrer remei’. Només proclamant la república podrem defensar l’autogovern que fins ara encarnava l’autonomia i només proclamant la república podrem defensar la democràcia. No hi ha cap més possibilitat.
Així que gas a fons i prepareu-vos. Els mateixos que no van ser capaços de trobar ni una sola urna ara diuen que ens governaran. Els mateixos als quals van burlar l’exercit dels quatre mil clandestins dels referèndum ara diuen que ens controlaran. Els mateixos que no van poder impedir que més de dos milions de persones anàrem a votar ara diuen que ens impediran ser… Torneu-vos a preparar que el cap de setmana vinent serà el més important, políticament parlant, de les nostres vides."
Joan Gil:
ELECCIONS AUTONÒMIQUES, L’ENGANY D’UNA FALSA SORTIDA
La pressió que s’està fent aquests dies per a portar el moviment independentista català a acceptar a unes eleccions autonòmiques tot renunciant a la proclamació de la independència respon a la vella tàctica manipuladora del “triangle de la dissuasió”: amenaça i por, renúncia dels objectius, i encarrilament cap a una falsa sortida.
Les eleccions autonòmiques són una falsa sortida en el moment actual perquè representen la renúncia automàtica al llarg camí de mobilitzacions que hem fet al llarg dels anys en defensa del dret d’autodeterminació, des de la reivindicació del dret a decidir, fins a l’esforç en defensa de la voluntat política del poble català per mitjà de consultes successives fins a arribar al referèndum del passat 1 d’octubre, defensat amb valentia per milions de persones arreu de Catalunya. Renunciar a la proclamació de la independència és llançar per la borda els esforços i els sacrificis de milions de persones i frustrar la voluntat popular tan dolorosament expressada.
El sol fet de posar aquesta proposta sobre la taula és una burla a tants anys de mobilitzacions i de lluita.
Però si pensem com i quan ha aparegut i s’ha produït aquesta falsa proposta podem veure com es genera en combinació amb tota una operació d’atemoriment del poble català que té diferents subjectes:
D’una banda mostrant l’horror de la repressió de les forces d’ocupació espanyoles acompanyada de la impunitat dels seus abusos, repressió i impunitat exhibides en operacions repressives a gran escala i també per un degoteig de casos que pretenen infondre aquesta sensació de terror i d’impunitat. D’altra banda, amb la propaganda psicològica entorn de la idea dels grans desastres econòmics i socials que representaria la independència, un tema aquest impulsat pels sectors més reaccionaris de la burgesia catalana que han manipulat sistemàticament la informació (explicant, entre altres coses que el boicot que ha fet l’independentisme a alguns bancs i caixes, no era resultat d’aquestes accions sinó que seria degut a una fuga de capitals per raons contràries mai demostrades etc.). A aquest cor d’histerismes s’hi han afegit les veus d’alguns estats capitalistes interessats a mantenir el monstre polític espanyol com a instrument de repressió a la seva frontera sud.
L’operació final ha estat l’exhibició de l’amenaça política de la destrucció de tots els drets polítics democràtics (representació, mitjans de comunicació, educació etc. (article 155).
D’aquesta manera, amb l’objectiu d’evitar un panorama que és presentat com a desolador s’empeny el poble català a abandonar l’objectiu de la independència i de la construcció de la República catalana ... una empenta que es vol ajudar finalment mostrant una mena de sortida presentada com “del gust de tothom” que no és altra que la d’unes simples eleccions autonòmiques ... que ofeguen tota possibilitat de canvi.
És una operació d’engany en tota regla en què cap independentista honest hauria de caure, ja que representa no sols la renúncia al dret del poble català a la seva voluntat política sinó també el desarmament del poble que és deixat a mercè de la repressió en un context en què no té cap instrument per a oposar-s’hi ja que se l’ha fet desistir de l’únic objectiu alliberador que és el marc de la República catalana independent.
Només la República catalana podrà evitar ser víctimes de la involució franquista de l’estat espanyol. Només la República catalana podrà desencadenar el seguit de reconeixements internacionals que s’han estat preparant i que estan a l’expectativa de la nostra decisió col·lectiva. Sense aquest marc jurídic i polític nou que ens protegeixi d’aquest estat repressiu, només podríem aspirar a ser-ne les seves víctimes indefenses.
Cap independentista hauria de col·laborar en aquest nefast engany.
Hola. Soc advocat en exercici des de fa més de 25 anys, i conjuntament amb un soci dirigim un despatx on assessorem els nostres clients que, principalment, son petites i mitjanes empreses catalanes. Si us dic que des de ja fa dies, molts clients nostres estan rebent tot tipus de pressions per traslladar els domicilis fiscals o les seves seus, fora de Catalunya, no us diré res que no sapigueu ja. Però es que la cosa va més enllà, no hi ha dia que passi que alguna empresa catalana que tingui un contracte amb multinacionals europees, no rebi un avís de cancel·lació, rescissió o no renovació. I quan les empreses catalanes es queixen i al·leguen que durant molts anys han treballat conjuntament amb aquestes multinacionals europees, sense cap problema i que per tant, ara no hi ha cap motiu per a deixar de fer-ho, la resposta que reben sempre es la mateixa: han rebut instruccions dels responsables a Espanya de les multinacionals, en el sentit de que els contractes amb empreses catalanes s'han cancel·lar, o bé rescindir o no renovar. Ras i curt. Sembla ser que, efectivament, és cert que Espanya és un estat controlat per uns quants alts funcionaris, empresaris i polítics, hereus del franquisme, alguns per descendència directa, d’altres de manera pretesament involuntària o inconscient, que estan desplegant tota la seva energia i esforços per tal d’intentar ensorrar l’economia catalana i així poder dir que això es el resultat del procés independentista. I tot això, fins i tot sabent que d’entre les víctimes de tota aquesta campanya dirigida a afeblir i ensorrar l’economia catalana, no sols ens sortiran perjudicats els favorables a la independència, sinó també, sens dubte, molts d’aquells que hi estan en contra. Però és que l’objectiu final i pel qual tot s’hi val es un: la pervivència i el manteniment de la unitat d’Espanya. I si això s’ha d’assolir a costa de perdre llibertats civils, drets individuals, principis democràtics, justícia social i l’economia productiva, tan se val, perquè per a un espanyol, tan si es de dretes com d’esquerres, per sobre de la unitat d’Espanya no hi ha res. Feu-ho córrer i que se sàpiga, això està passat cada dia i no s’aturarà fins que Catalunya tingui el seu destí a les seves mans i aquest país sigui lliure.
POR QUÉ LA MANIFESTACIÓN UNIONISTA DE BARCELONA HA SIDO FASCISTA E ILEGÍTIMA
Sabemos que lo que vamos a decir a continuación, probablemente sorprenderá e indignará a muchas personas que creen en la unidad de España, pero si hacen el esfuerzo de leer el artículo hasta el final, podran conocer los argumentos que sustentan nuestras afirmaciones, antes de sacar conclusiones apresuradas.
El hecho es que consideramos que la manifestación que se ha producido este domingo 8 de octubre de 2017 en Barcelona defendiendo la unidad de España, es una manifestación ILEGÍTIMA y FASCISTA.
La consideramos ILEGÍTIMA porque se arroga ilegítimamente la facultad de representar el sentir de todos aquellos españoles que defienden la unidad de España, cuando en realidad, representa solo el sentir de una parte de ellos: la de los fachas defensores del Régimen, lo que la convierte en una manifestación de corte FASCISTOIDE.
Vamos a exponer más detalladamente nuestros argumentos.
Según datos ofrecidos por la Guardia Urbana de Barcelona, unas 350.000 personas se han manifestado en el centro de Barcelona por la unidad de España (950.000 según los organizadores).
El hecho de que cientos de miles de personas se manifiesten defendiendo la unidad de España (o cualquier otra idea), nos parece fantástico. Eso es libertad de expresión y siempre debe ser defendida y bienvenida por todos.
De hecho, podríamos llegar a decir que “ya era hora” de que estos cientos de miles de defensores de la unidad de España salieran a defender esta opción por las calles de Barcelona, puesto que hasta ahora, no habían aparecido para nada y su única existencia era bajo la fantasmagórica figura de una presunta “mayoría silenciosa”, una especie de masa informe jamás manifestada física ni electoralmente y cuya existencia espectral solo era esgrimida por parte de los políticos del Partido Popular y de Ciudadanos, puesto que solo parecía existir en su “caprichosa” imaginación.
Así pues, teóricamente, debería ser bienvenido por todos que esa presunta “mayoría silenciosa” de catalanes no independentistas aparezca físicamente por alguna parte.
Pero desgraciadamente, este no es el caso.
Esta manifestación no debería ser recibida con alegría por nadie que crea realmente en la democracia y en la convivencia pacífica…
HA SIDO UNA MANIFESTACIÓN FASCISTA
Háganse la siguiente pregunta:
¿Por qué razón esos cientos de miles de catalanes defensores de la unidad de España no se habían manifestado hasta ahora por las calles de Barcelona?
Durante los últimos seis años, hemos visto gigantescas manifestaciones independentistas cada 11 de septiembre, que reunían entre 1 millón y 2,5 millones de personas en las calles de Barcelona y toda Cataluña.
Pues bien, ¿donde estaban los 12 de octubre, día de la hispanidad, todos estos defensores de la unidad de España? ¿Por qué esas masas unionistas no salían a inundar las calles pacíficamente en respuesta a la opción independentista?
Y sobretodo, la pregunta clave: ¿qué les ha impulsado a salir a la calle precisamente ahora?
Pues bien, lo que les ha impulsado a salir ahora, ha sido la defensa de la REPRESIÓN POLICIAL contra la gente que salió a votar en el referéndum del 1 de octubre en toda Cataluña.
Lo que hemos visto, ha sido, pura y llanamente, una manifestación FASCISTA, aunque los propios organizadores y sus participantes, cargados del más absoluto y vomitivo cinismo y desvergüenza, traten de disfrazarlo de otra cosa, clamando hipócritamente “soy español, no soy un facha”.
Si esta manifestación del 8 de octubre hubiera estado realmente centrada en defender la convivencia ciudadana pacífica en Cataluña bajo el marco de la unidad de España, y no en defender el FASCISMO, tanto los organizadores como los manifestantes, habrían condenado la brutalidad policial indiscriminada contra los votantes pacíficos e indefensos que fueron apaleados sin razón alguna por las fuerzas policiales del Régimen.
Por que resulta que esas personas aporreadas por las fuerzas policiales el 1 de octubre, ERAN CONCIUDADANOS ESPAÑOLES. Y teóricamente, la unidad de España, (si esto fuera realmente una democracia), no debería tener nada que ver con la brutalidad policial, ni tampoco debería servir de pretexto para justificarla.
Pero lo que hemos visto, ha sido exactamente lo contrario: los manifestantes, a través de sus cánticos, pancartas y lemas, han hecho una defensa cerrada de esa represión policial, como si aporrear a determinados ciudadanos de este país por sus ideas, fuera sinónimo de“buena españolidad”.
De hecho, esta manifestación ha sido tan marcadamente FACHA, que cuando los manifestantes han pasado por delante de la infame comisaría de Policia de la Via Layetana, (tristemente conocida durante el franquismo por ser un centro de detención donde se practicaban todo tipo de abusos y torturas contra los opositores al Régimen), los manifestantes han lanzado encendidos cánticos de apoyo a las fuerzas policiales allí reunidas.
Y han realizado actos de apoyo ante, por ejemplo, el cuartel de Guardia Civil en la Travessera de Gracia, como muestra de adhesión al cuerpo policial, tras sus muestras de represión brutal contra la gente que votó el 1 de octubre en el Referéndum (fueran independentistas o no).
¿Qué tiene que ver la defensa de la unidad de España con lanzar vítores ante una comisaría famosa por haber albergado torturas durante el franquismo o con defender a la Guardia Civil tras aporrear a catalanes con ideas diferentes a las tuyas?
Gente de todo el mundo lo ha podido ver con una mezcla de sorpresa e incredulidad…
¿Creer en la unidad de España significa obligatoriamente aplaudir la violencia de las fuerzas policiales, como si aporrear a gente inocente los convirtiera en héroes?
¿Creer en la unidad de España significa boicotear el trabajo de los bomberos cuando acuden a una emergencia?
Por lo visto, para los participantes en esta manifestación, así era.
Tampoco debería extrañar a nadie: entre los organizadores y participantes en esta manifestación, aparte de los consabidos pilares derechistas del Régimen como el Partido Popular y Ciudadanos o los falsos socialistas de izquierdas del PSC (que han apoyado el acto de forma cobarde e indirecta como ya es natural en ellos), encontramos a entidades vinculadas a la extrema derecha, como Sociedad Civil Catalana, VOX o Somatemps, entre muchas otras.
El Régimen al completo y mostrando su auténtica naturaleza.
Como muestra del auténtico espíritu de estos maravillosos manifestantes, tan tolerantes en su defensa de la unidad de España y tan inclinados al diálogo, una pequeña muestra de su comportamiento, a modo de inciso…
Varias personas agreden a un fotógrafo en la manifestación de Barcelona creyendo que era un periodista de TV3
Un grupo de personas ha perseguido y agredido a un joven con una cámara porque les ha pedido una foto y algunos se han pensado que era de TV3.
Lo cuenta así Ara: “En la zona del paseo de Sant Joan con la calle Alí Bei, un fotógrafo aficionado ha sido agredido después de que hubiera pedido a un grupo de manifestantes unionistas hacerles una foto. Se han pensado que era de TV3 y no la han dejado responder. Le han perseguido y le han agredido, aunque la mayoría de compañeros del agresor gritaban e intentaban detenerlo”.
Ya saben, el lema de la manifestación era “Basta, recuperemos la cordura”.
El mismo tipo de cordura y concordia que veíamos el día anterior, en Palma de Mallorca, durante otra manifestación FASCISTA, (oculta bajo el pretexto de defender la unidad de España), cuando una turba de fachas destrozó una parada de Asambla Soberanista de Mallorca…por defender ideas diferentes a las suyas.
Y aquí vemos a los que se presentan como “defensores de la convivencia en Cataluña”, realizando una agresión en el metro de Barcelona y ensuciando la imagen que deberían tener los legítimos defensores de la unidad de España…
Ya ven, eso es la defensa de la convivencia, el diálogo y la “cordura” para esta gentuza.
Y por eso, reciben los apoyos que reciben, como por ejemplo, el de un famoso exlíder del Klu Klux Klan, que ha defendido específicamente esta manifestación del 8 de octubre.
Este es el modelo de “España Unida” que se defendía en esta manifestación…
UNA MANIFESTACIÓN ILEGÍTIMA
Como decíamos, el carácter fascistoide de la manifestación y la defensa de la represión policial, le quita toda legitimidad, pues no tiene nada que ver con la legítima defensa de la unidad de España.
Esta gran manifestación unionista, habría sido legítima y defendible si se hubiera producido antes de la represión policial del 1 de octubre. De hecho, lo han sido todas las manifestaciones en favor de la unidad de España que se han ido produciendo cada 12 de octubre en las calles de Barcelona.
Pero la de este 8 de octubre, justo ahora y en estos términos, no lo es en absoluto. Cuando la unidad de España se defiende a la sombra de la represión policial, lo que tenemos es FASCISMO y TOTALITARISMO.
Usted no puede ir a la casa de alguien, pegarle una paliza por que no le gustan sus ideas y después decirle “Basta, recuperemos la cordura”, o “¿Hablamos?”, los lemas de las últimas manifestaciones que hemos visto estos días por Barcelona y otros lugares de España.
Esto es una INDECENCIA que solo puede producirse en una sociedad profundamente enferma, como es la española, tras tantas décadas de adoctrinamiento en el odio.
The Spanish state is clearly determined to push Catalonia into a UDI. Just like Hitler used an ethnic minority to drive the ethnic majority into his arms. PP is doing the same. By refusing all mediation or dialog, Rajoy leaves only UDI, which will unite Castilians behind PP.
Y para terminar, otro aspecto que contribuye a restar legitimidad a esta manifestación del 8 de octubre en Barcelona, es el hecho de que a ella haya asistido una cantidad no especificada de personas procedentes del resto de España.
Si se supone que en Cataluña existe una “mayoría silenciosa” de catalanes no independentistas, este era el momento idóneo para sacarlos todos a la calle, y poder comparar su presencia con la de aquellos catalanes que salen a las calles a defender la independencia.
Traer a gente de toda España en autobuses y trenes, es boicotear de forma premeditada esa posibilidad de comparación. Algo muy decepcionante.
De hecho, esta extraña trampa al solitario que se ha hecho el unionismo, nos lleva a hacernos algunas preguntas incómodas.
Si realmente existe una mayoría de catalanes que no quieren la independencia, ¿por qué no se permite la celebración de un referéndum de autodeterminación acordado con el Estado?
Esa mayoría presuntamente holgada de catalanes contraria a la independencia, sin duda ganaría el Referéndum y se zanjaría de una vez por todas el problema, ¿no?
Sería la solución final para acallar la boca de los independentistas catalanes.
A no ser que esa presunta mayoría anti-independentista en Cataluña, sea una gran mentira…
No hay comentarios:
Publicar un comentario