RAJOY, PARALITZAT per la AMENAÇA dels DOSSIERS d'PUJOL

Fins que no doni suport amb fets les seves grandiloqüents declaracions, sobretot la resposta de Felip VI a la crisi catalana és xerrameca vana. I només deponien- do prèviament al president traïdor i col·laboracionista del govern de la nació ció podrà restaurar l'imperi de la llei. Ja ha llançat el seu repte, majestat. Ara actuï o vagi preparant les maletes per a l'exili.

RAJOY, PARALITZAT PER L'AMENAÇA DELS DOSSIERS DE PUJOL

• By  Posesodegerasa ,  astillasderealidad.blogspot.com
• 
  
• veure original

Dimarts el Rei Felip VI denunciava la deslleialtat i il·legalitat flagrants en què vénen incorrent els mandataris de la Generalitat durant les últimes setmanes, alhora que anunciava que els ciutadans assetjats per l'independentisme "no estan sols". 

Aquestes paraules semblen el preludi a una acció expeditiva que no s'ha produït. 

I el fre a aquesta acció no és altra que l'actitud covarda, evasiva i irresponsable d'un president de Govern a què els sediciosos tenen immobilitzat sota xantatge a causa de "debilitats" que podrien sortir a la llum i causar-li un descrèdit personal major encara que el descrèdit polític en què es troba. 

D'aquest temor de Rajoy es troben ostatges milions de ciutadans que han passat a ser-ho de segona categoria en una Catalunya en la qual l'ordre legal no vol dir ja res. 

La reacció constitucionalista contra la sedició catalana passa en aquest moment per apartar aquesta calamitat humana incapaç d'assumir les seves responsabilitats. 

O es solucionen simultàniament els dos problemes que conflueixen en la situació política actual del Regne o no se solucionarà cap. 

I la humiliació de la nació serà només el preludi al seu desmembrament final. Rajoy ha de ser deposat, i la situació conduïda per algú capaç.

En qualsevol país europeu, la gravíssima situació que es viu a Catalunya hauria tingut ja la resposta formal de les institucions de l'Estat. 

A l'Espanya de Rajoy, no. Enumerar el cúmul de delictes i trencaments de l'ordre social que estan tenint lloc a Catalunya en les últimes setmanes, emparats, encoratjats i subvencionats per una part de l'Estat en guerra contra l'Estat, ens sembla tasca impossible. Difícil seria imaginar un territori de qualsevol país civilitzat vivint en estat de rebel·lió, amb episodis de violència cada vegada més alarmants, i sense cap resposta per part de les autoritats governatives. 

Catalunya ha estat avui l'única zona del món on la policia actua en estret consorci amb qui tallen autopistes, prenen ponts i carreteres, tanquen escoles, assetgen a funcionaris públics, volten edificis policials i incompleixen les normes recollides en l'ordenament jurídic.

A la situació surreal d'aquests dies s'uneix la divisió entre els dos principals partits i la constatació que Rajoy no té les idees i del coratge necessari per assumir el control de la situació sense emparar-se en policies, jutges i ara també el Rei. 

Les declaracions medrosas de Rajoy i de Soraya Sáenz de Santamaría, les seves apel·lacions al no-res, les permanents mentides del Govern sobre la situació real, el fracàs absolut del règim polític del 78, alimenten al mateix temps a l'altra part. 

Ni en la seva major grau d'optimisme podia imaginar Puigdemont un escenari tan còmode per recórrer el camí cap a una independència que cada vegada té més a prop.

Un polític del segle XXI o un senyor feudal que exigeix ​​furs, contingents i privilegis medievals? El "president" que sol·licita diàleg mentre anuncia que no es mourà "un mil·límetre" en els seus plantejaments. O l'un o l'altre, dic jo.

Acorralat el Govern, amb un PSOE sent el oximonón antiespanyol que sempre va ser, amb una ultraesquerra voleiant com voltors sobre les restes esmorteïts de l'Estat, amb policies i guàrdies civils abandonats pel seu govern, indefensos i assetjats permanentment, amb els separatistes ja amos de la carrer i de les infraestructruras, a Puigdemont en té prou amb perllongar el conflicte perquè la situació es faci insostenible i els principals líders mundials urgeixin a Rajoy a l'acord com a pas previ a la rendició. 

La situació és tan inversemblant com seria la d'un ferit greu per arma de foc, que fos traslladat a un hospital perdent sang a borbolls. 

A continuació, el cirurgià cap esperaria fins a comptar amb el suport de l'auxiliar d'infermeria per practicar els primers auxilis al ferit. O pitjor encara, que és el que està fent Rajoy, quedar-se de braços creuats fins que la policia detingui al pistoler.

Ja han passat dies des del cop separatista de diumenge i el Govern no ha pres cap mesura executiva contra Puigdemont, ni contra Junqueras, ni contra Forcadell, ni contra els comandaments dels Mossos (al marge de la citació a Trapero), ni ha explicat als espanyols com va a assegurar-se el control d'aquesta força de 14 mil homes que va participar per activa o per passiva en la insurrecció. La conducta de Rajoy i del Govern ja només pot ser catalogada d'alta traïció. 

Un estadista patriota no necessita esperar que altres ratifiquin les decisions que l'exigència del seu càrrec obliguen a prendre Rajoy amb la màxima fermesa. Podem assegurar que tampoc van a ser preses en el futur. 

Comença a instal·lar-se en nosaltres el convenciment que tots els esdeveniments que es viuen a Catalunya des de fa mesos, incloent l'atemptat de les Rambles, responen a un guió pactat des de diferents instàncies.

Hem sostingut que la paràlisi i l'immobilisme del Govern només podia respondre a la covardia o la traïció dels seus membres. Avui introduïm un tercer factor en joc, que aglutinaria les dues anteriors, que ja està sent estudiat en alguns cercles: que el Govern i els centres de poder hagin entrat en pànic davant la possibilitat que Puigdemont faci ús dels dossiers de Pujol si Rajoy dóna passos en la direcció d'avortar la declaració d'independència. 

L'expresident de la Generalitat va disposar d'un servei d'intel·ligència conegut com els "Pota Negra" format per ex agents del llavors CESID que van elaborar informes durant anys sobre les xarxes de corrupció, escàndols i les seves ramificacions a tot l'Estat espanyol. La filtració dels dossiers faria trontollar el que queda de l'Estat.

L'ex molt honorable, Jordi Pujol, ja va fer un conat durant la seva compareixença al Parlament català, el 25 de setembre de 2014, quan en ser interpel·lat sobre l'origen de la seva fortuna que atribuïa a l'herència del seu pare, i davant els dubtes d'alguns diputats, ha manifestat que si posava en marxa el ventilador s'anava a armar grossa.

El "capo" que té a la classe política espanyola agafada pels h #####

El que pocs coneixen, però si el Govern Rajoy, l'oposició i els centres de poder, és que després de l'escàndol de Banca Catalana, Pujol ho va tenir clar. 

Va aconseguir que els membres del tribunal que el jutjava fossin convenientment tocats. Sorprenentment va sortir absolt.

El Govern de Felipe González havia ordenat als fiscals que deixessin en pau a molt honorable. I ara que un dels fiscals, Villarejo, no té inconvenient a airejar l'ordre que li van donar, hem de recordar el paràgraf de Salvador Sostres a "El Mundo" explicant com es va enterrar el cas Banca Catalana:

"Piqué Vidal va fer una llista dels 41 magistrats de l'Audiència de Barcelona que havien de decidir si processaven o no a Pujol i va visitar un a un als que calculava que estaven més disposats a deixar-se convèncer. I a cada un d'ells els va fer una oferta que no van poder rebutjar ".

"No una oferta genèrica -prossegueix Sostres- sinó perfectament personalitzada: ajudes al fill ionqui, el lloc de treball de l'esposa amb problemes, quantitats econòmiques per a les situacions desesperades, etcètera. 

Tot això, naturalment, amb càrrec a l'erari públic. Un dia abans de la votació, el 1986, Piqué Vidal va estar en condicions d'anunciar-li a Pujol: 'President, guanyareu per 33 a 8', que va ser exactament el resultat de la votació del dia següent ".

Per descomptat que per arribar a canviar la voluntat de 33 jutges hi va haver una minuciosa tasca d'intel·ligència que va investigar les debilitats de cada un dels magistrats.

A partir d'aquesta experiència i per estendre el control a jutges, fiscals, polítics, empresaris i altres personalitats, des de la Generalitat Pujol va muntar un servei secret d'agents coneguts com els "Pota Negra".

Alguns d'ells eren agents de la "antena" (oficina) del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) a Barcelona, ​​que en el seu moment van ser utilitzats pel ministre de Defensa Eduardo Serra per investigar les aventures de Javier de la Rosa, entre altres missions impròpies.

Part dels agents van passar al servei de Pujol quan es va desmuntar la "antena" del CESID a Catalunya, una de les exigències de CiU per donar suport a la investidura de José María Aznar el 1996 després de guanyar-li les eleccions a Felipe González, però sense majoria absoluta.

La societat espanyola ha comprovat com l'escàndol Pujol ha estat tractat amb cotons per jutges, fiscals i el mateix Govern que no s'atreveix a que l'ex-molt honorable passi la pena del telediari.

En el desplegament policial d'ara fa un any, els dos-cents agents que van intervenir en els registres dels habitatges i oficines del Clan Pujol a Barcelona havien de tenir molt de compte. 

Havien rebut ordres taxatives de no realitzar cap detenció, fossin quins fossin els resultats dels registres.

Fins i tot quan van anar al domicili del matrimoni Pujol-Ferrusola on es trobava convalescent d'una operació quirúrgica a l'espatlla el fill gran, les indicacions eren molt precises: només havien d'accedir a l'habitació de Jordi júnior. No podien buscar proves en altres dependències de l'habitatge.

L'explicació és senzilla: el Govern tenia por de fer enfadar Jordi Pujol i que comencés a tirar dels dossiers elaborats pels "Pota Negra" i sortissin a la llum desenes i desenes d'escàndols.

Sembla que les visites de Carles Puigdemont i Artur Mas a Jordi Pujol guarden relació amb l'estratègia sobre aquests dossiers que, asseguren fonts coneixedores dels mateixos, recullen detallades informacions sobre les xarxes de corrupció, escàndols i les seves ramificacions a tot l'Estat espanyol.

Es confirma, un cop més, que la informació és poder. 

Si Soraya Sáenz de Santamaría és tan poderosa, intocable pels mitjans escrits i respectada per la classe política, es deu a la informació que el servei secret, que tot ho escolta i tot ho veu, li ha proporcionat en aquests quatre anys que porta com a cap dels espies.

Ni el mateix president Rajoy s'atreveix a menysprear, sabedor que en qualsevol moment poden indicar als seus fidels de la premsa que comencin a filtrar capítols del famós informe Pelicà, del qual ja vam donar a conèixer la seva existència en aquest mitjà.

Pujol porta més de trenta anys acumulant informes, molts d'infart i sorprenents. D'aquí el pànic a que posi en marxa el ventilador si s'impedeix a Puigdemont culminar el seu full de ruta cap a la independència. 

Entre tant, el que se li hauria permès a Rajoy són tasques de distracció, com les càrregues policials de diumenge, que van reforçar encara més l'estratègia secessionista.

(Font:  http://www.alertadigital.com/ )