La rebel·lió dels pensionistes

Juan Francisco Martín Seco  República de les idees 

Les pensions públiques s'han vist sempre amenaçades, però no per les limitacions econòmiques, sinó pels interessos del sistema financer i de les forces econòmiques. L'ofensiva ha estat constant. 

Ja en els anys vuitanta i noranta el sistema públic va patir diverses reformes, totes elles encaminades a l'empitjorament de les condicions per als beneficiaris, però ha estat en aquest segle, amb l'arribada de l'euro i principalment amb la crisi econòmica, quan l'atac ha estat ferri i ha afectat els mateixos fonaments del sistema.

Les pensions públiques han estat al centre de totes les polítiques d'austeritat i dels diversos ajustos imposats als països membres per Brussel·les. 

A Espanya l'agressió es va iniciar en aquella fatídica nit de maig de 2010 en què, contra tota lògica, Zapatero i la seva ministra d'Economia es van lliurar sense cap resistència a les pressions d'Alemanya. 

Al costat del tall donat a les retribucions dels empleats públics, es van congelar les pensions. L'ofensiva va continuar amb la reforma escomesa més tard, el 2011, pel mateix Zapatero, en la qual ja es perfilava el factor de sostenibilitat; però es va consumar i va perfeccionar amb la empresa per Rajoy el 2013, amb efectes letals tant per l'eliminació de l'actualització anual de la pensió per l'increment de l'IPC, com per la concreció del factor de sostenibilitat,
Totes aquestes modificacions en el sistema han tingut un mateix origen, la coacció, d'una o d'una altra forma de Brussel·les. 

Difícilment es pot parlar per tant d'haver superat la crisi, si no se'ls restitueixen als pensionistes seus anteriors drets. No pot estranyar, en conseqüència, el grau de virulència que estan mostrant les múltiples manifestacions de pensionistes. 

Era evident que quan la inflació retornés a taxes normals, anava a fer-se present un dels efectes més negatius de la reforma, la depreciació progressiva de la quantia en termes reals de les prestacions.

Durant aquest temps, les diferents forces polítiques han estat marejant la perdiu sense enfrontar seriosament amb aquest problema. Tan sols quan els pensionistes han sortit al carrer és quan han intervingut, però amb una única finalitat: pescar vots en aigua tèrbola. Al costat dels molts errors, el Pacte de Toledo tenia dos aspectes positius. 

El primer, el compromís de tots els partits de no utilitzar les pensions com a arma electoral; el segon, garantir als jubilats que les seves prestacions mantindrien el poder adquisitiu. Tots dos factors semblen haver-se perdut en el moment present.

En el tema de les pensions -que afecta tant els jubilats actuals com als futurs- es donen dos aspectes que, tot i que connectats, convé separar. 

Un és el de l'actualització anual de les pensions, contemplat fins a la Carta Magna; l'altre és el de la solvència del sistema en el futur.

L'actualització o no de les pensions per l'IPC és un fals problema que només apareix com a tal quan s'envolta de fal·làcies. 

En l'època en què era vigent l'actualització de les prestacions per l'IPC, si la inflació havia crescut més del que s'esperava i calia pagar la corresponent diferència als jubilats, gairebé tots els mitjans de comunicació assumien la mentida que representava un cost addicional a l'erari públic, cosa que no és cert, ja que amb la inflació també s'incrementen els ingressos del sector públic en igual o major quantia.

Antigament moltes famílies d'economia modesta quan anaven a tenir un fill afirmaven, amb certa ironia, aquesta espècie de màxima que els nens portaven un pa sota el braç, cosa que en la majoria dels casos no era cert. 

Però una cosa semblant, i en aquesta ocasió sí que amb raó, es pot predicar de l'impacte de la inflació sobre el pressupost de l'Estat. 

La inflació ve amb el seu finançament sota el braç, perquè si bé pot incrementar les despeses de l'Estat, també augmenta automàticament tots els ingressos.

Hisenda afirma que aquest any la recaptació impositiva va vent en popa.

 La raó cal buscar-la certament en què l'economia en termes reals està creixent un 3%, però també en l'increment dels preus, que augmenta de forma automàtica els ingressos de l'Estat. 

No hi ha, per tant, cap raó per negar-se a l'actualització. 

Rebutjar-la és tan sols aprofitar la inflació per fer una transferència de recursos del col·lectiu dels pensionistes a les altres aplicacions pressupostàries oa la reducció del dèficit.

L'excusa que utilitza el Govern, i d'alguna manera també Ciutadans, la manca de recursos pressupostaris, no és acceptable. És un tema d'elecció, de decisió política. 

Per què la retallada ha de ser en les pensions i no en altres partides de despesa? 

Per què no en defensa, en el finançament de les comunitats autònomes, en les despeses dels ajuntaments o en les inversions públiques? 

Per què no prescindir dels compromisos adquirits amb Ciutadans de baixada d'impostos, d'establir els complements salarials que en el fons suposen una subvenció als empresaris, o de reduir les cotitzacions socials? 

Per què llevar als pensionistes el que els correspon per dedicar-lo a altres partides potser molt més dubtoses i inadequades?

La no actualització pot considerar-se un robatori, un veritable espoli. Constitueix sense justificació un impost específic als pensionistes. 

Impost que té un caràcter acumulatiu, el que produeix a mig termini efectes devastadors en les pensions. Imaginem una inflació mitjana anual del 2%. 

El primer any la no actualització és equivalent a un impost del 2%, el segon any seria d'un 4% (2,02 x 2,02), del 6% el tercer any. 

I així successivament. L'any deu, l'impost acumulatiu seria equivalent al 22%. 

L'any vint, l'impost seria del 48%. 

És a dir, per a una persona que portés 20 anys de jubilació, la pensió sense actualització anual seria la meitat del que li correspondria si s'hagués actualitzat any a any.

La protesta dels pensionistes està obligant a tots els partits a pronunciar-se. 

El Govern s'està veient forçat a donar una alternativa, alternativa que no és fàcil d'entendre. 

Es tracta de concedir a alguns pensionistes una desgravació fiscal. 

Tots els governs tenen la temptació, contra la lògica més elemental de la Hisenda Pública, de concedir les ajudes socials com minoració d'ingressos, en lloc de a través del corresponent capítol de despeses. 

A més dels molts defectes que la teoria impositiva predica de les despeses fiscals, cal assenyalar que la finalitat de l'administració tributària és la de cobrar els impostos i perseguir el frau, no la de gestionar les pensions. 

Per a aquesta comesa, ja hi ha el Ministeri de Treball.

Tot i que no es coneix bé en què consistirà l'abast concret de la mesura, es pot afirmar que només hi ha una explicació per fugir de l'actualització anual de les pensions per l'IPC i establir en el seu lloc una prestació social als pensionistes. 

La raó cal buscar-la en el fet que el cost d'aquest ajut serà molt inferior al de l'actualització, segurament perquè el nombre de beneficiaris serà molt reduït, però també i principalment perquè la prestació no serà acumulativa i en el cas de l'actualització, si.

El Govern en la seva argumentació utilitzeu xifres que poden induir a engany. 

Afirma que la pensió mitjana ha crescut en l'últim any el 14%. 

La dada pot ser cert, però la raó no és, tal com s'assegura, perquè aquest hagi estat l'increment de les pensions individuals, sinó perquè les prestacions dels jubilats que abandonen el sistema és substancialment inferior a la dels jubilats que s'incorporen , el que és més aviat revelador de com la quantia de les pensions es deteriora al llarg del temps, i això que fins ara s'han vingut actualitzant per l'IPC.

Des del Ministeri de Treball, departament del qual han sorgit les reformes més dures i reaccionàries (no sé per què els pensionistes es van anar a manifestar davant el Ministeri d'Hisenda en lloc d'anar al de Treball, que és el que va elaborar la llei), s'ha filtrat un quadre que ha recollit algun diari de Madrid.

Pretén mostrar com evolucionarà en el futur el percentatge de la despesa en pensions sobre el PIB, si es actualitzessin les prestacions per l'IPC. 

Distingeix diversos escenaris segons l'increment real de l'economia, però curiosament la hipòtesi que escull per a la inflació sempre és la mateixa, 1,8%. 

La raó és evident, les dades són idèntics sigui quina sigui la inflació; fins i tot si aquesta fos zero i per tant no hi hagués cap actualització de les prestacions. 

No sé si les dades són bons o dolents. Només el ministeri té els budells, i coneix les hipòtesis sobre les quals s'han elaborat, però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. però quadres com aquest es vénen confeccionant des dels anys vuitanta sense que mai s'hagi encertat en les previsions a tan llarg termini. 

En qualsevol cas, el que és segur és que l'evolució del percentatge de la despesa sobre el PIB no depèn de la inflació ni que s'actualitzin les pensions. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit. 

Una altra cosa és que es vulgui aprofitar la inflació per rebaixar les prestacions als jubilats i aconseguir així que la despesa total es redueixi. 

En aquest cas és innegable que com més gran sigui l'IPC, més gran serà la retallada que es doni en termes reals a les pensions i menor, la despesa total, el que no té gaire sentit.

Davant el tema de la revaloració, el líder de Ciutadans es posa transcendent i afirma que aquest no és el problema, sinó que cal acudir al tema de la sostenibilitat a llarg termini, i parla de crear ocupació, de pujar els salaris, d'arreglar el problema de la natalitat, de la conciliació. 

Tot això està molt bé, però, mentre s'aconsegueix, permeti als jubilats actuals no perdre almenys poder adquisitiu. 

És la falsa paràbola de la canya i el peix, que tant fan servir els que s'oposen a les prestacions socials. El d'ensenyar a pescar pot ser molt bo, però mentre aprèn, désele el peix al que ho necessita, perquè mentre aprèn o no s'ha pogut morir de fam. Una cosa semblant passa amb les pensions. 

Mentre es crea ocupació, es corregeix la taxa de natalitat o es pugen els salaris, per estar el poder adquisitiu dels pensionistes.

La viabilitat del sistema públic de pensions no es pot xifrar en el mer fet de rebaixar a poc a poc les prestacions, que és el que es porta fent reforma rere reforma. Això no és fer-lo viable, sinó destruir-pas a pas. 

A més, així soluciona el problema qualsevol. 

El remei tampoc pot venir ni de la natalitat ni de la conciliació, ni tan sols de l'ocupació i dels salaris en si mateixos. 

Per mostrar i assegurar la viabilitat del sistema cal treure les pensions de l'estret marge de la Seguretat Social i de les cotitzacions i situar-lo entre totes les obligacions de l'Estat i d'un Estat Social que és el que estableix la nostra Constitució.

 Però aquest aspecte mereix un article complet, així que ho deixem per a la propera setmana. 

font:http://www.republica.com/contrapunto/2018/03/08/la-rebelion-los-pensionistas/ #

The rebellion of pensioners

Juan Francisco Martín Seco 
Republic of ideas 

Public pensions have been always threatened, but not by economic constraints, but by the interests of the financial system and economic forces. The offensive has been constant. Already in the eighties and nineties the public system underwent several reforms, all aimed at worsening conditions for beneficiaries, but has been in this century, with the advent of the euro and mainly with the economic crisis, when the attack has been ironclad and has affected the very foundations of the system.




Public pensions have been at the center of all austerity policies and the various adjustments imposed on member states by Brussels. In Spain the assault began that fateful night in May 2010 in which, perversely, Zapatero and Economy Minister surrendered without resistance to pressure from Germany. Along the block given to the remuneration of civil servants, pensions are frozen. The offensive continued with the reforms carried out later, in 2011, the same Zapatero, which already was emerging sustainability factor; but it was consummated and perfected with that undertaken by Rajoy in 2013, with lethal effects thus eliminating the annual update of the pension for the CPI increase, for the realization of the sustainability factor,
All of these modifications in the system have the same origin, the coercion of one or another form of Brussels. You can hardly speak thus having overcome the crisis, if they are not restitute to pensioners earlier rights. can not surprising, therefore, the degree of virulence are showing the multiple manifestations of boarders. It was evident that when inflation retornase at normal rates, this would be one of the most negative effects of the reform, the gradual depreciation of the amount in real terms of benefits.
During this time, the various political forces have been reinventing the wheel without seriously dealing with this problem. Only when pensioners have taken to the street is when they intervened, but with a single purpose: to fish in troubled waters votes. With the many errors, the Toledo Pact had two positive aspects. The first, the commitment of all parties not to use pensions as an electoral weapon; the second, to guarantee retirees their benefits would maintain purchasing power. Both factors seem to be lost in the moment.
On the issue of pensions, which affects both current retirees and the future- they are given two points which, although connected, should be separated. One is the annual update of pensions referred to in the Constitution; the other is the solvency of the system in the future.
Update or pensions CPI is a false problem that only appears as such when surrounded by fallacies. At the time that was in effect updating benefits CPI, if inflation had risen more than expected and had to pay the corresponding difference to retirees, almost all the media assumed the lie that represented a additional cost to the exchequer, which is not true since inflation also public sector revenues equal or greater amount increases.
Formerly many families of modest economy when they would have a son claimed, with some irony, that sort of maxim that children brought bread under his arm, which in most cases was not true. But something similar, and on this occasion that rightly can preach the impact of inflation on the state budget. Inflation comes with funding under the arm, because while it may increase state expenditures also automatically increases all income.
Treasury says that this year's tax revenue is booming. The reason must certainly seek the economy in real terms is growing by 3%, but the price increase, which automatically increases state revenues. There is, therefore, no reason to refuse the update. Reject is just take advantage inflation to a transfer of resources from the group of pensioners to other applications or budget deficit reduction.
The excuse used by the government, and somehow also citizens, lack of budgetary resources is not acceptable. It is a matter of choice, of political decision. Why it has to be cut in pensions and not on other items of expenditure? Why not in defense, on the financing of the Autonomous Communities in the expenses of the municipalities or public investment? Why not dispense with the commitments made to citizens tax cuts, wage supplements to establish that basically represent a subsidy to employers or reducing social security contributions? Why deprive pensioners than their share to devote to other perhaps more questionable and inappropriate items?
The update can not be considered a robbery, a real spoliation. Unjustifiably it constitutes a specific tax on pensioners. Tax is cumulative, resulting in the medium term devastating effects on pensions. Imagine an average annual inflation of 2%. The first year the update is not equivalent to a tax of 2%, the second year would be 4% (2.02 x 2.02), 6% the third year. And so on. Ten year, the cumulative tax would be equivalent to 22%. The twentieth year, the tax would be 48%. That is, for a person to carry 20 years of retirement, the pension no annual update would be half of what it would be if it had updated every year.
The protest of pensioners is forcing all parties to rule. The government is being forced to give an alternative, an alternative that is not easy to understand. This is some pensioners grant tax relief. All governments are tempted, against the most elementary logic of Public Finance, to grant social benefits as a reduction of income, rather than through the relevant chapter of expenditure. In addition to the many flaws that preaches tax theory of tax expenditures, it should be noted that the purpose of the tax administration is to collect taxes and prosecute fraud, not to manage pensions. For this purpose, it is now the Ministry of Labor.
Even if it is not well known in what will consist the precise scope of the measure, we can say that there is only one explanation to flee the annual update of pensions by the IPC and set in place a social benefit to pensioners. The reason is to be found that the cost of this help will be much lower than the upgrade, probably because the number of beneficiaries will be greatly reduced, but also and mainly because the benefit will not be cumulative and in the case of the update, yes.
The Government's argument is using figures can be misleading. He states that the average pension has grown in the last year 14%. The data may be true, but the reason is not, as he says, because that has been the increase in individual pensions, but because the benefits of retirees leaving the system is substantially lower than that of retirees who join , which is rather revealing how the amount of pensions deteriorates over time, and that so far have been updated by the IPC.
The Ministry of Labor, Department have emerged the toughest and reactionary reforms (do not know why pensioners were to manifest to the Ministry of Finance instead of going to Labor, which is prepared by the law), it has leaked a picture that has picked up a newspaper in Madrid. Aims to show how it will evolve in the future the percentage of pension expenditure on GDP, CPI benefits would update. Distinguishes various scenarios according to the actual increase in the economy, but curiously the hypothesis that chooses for inflation is always the same, 1.8%. The reason is obvious, the data are identical whatever inflation; even if it were zero and therefore there should be no updating of benefits. I do not know if the data is good or bad. Only the ministry has the guts and know the assumptions on which were drawn up, but pictures like this one are concocting since the eighties without ever successful in such long-term forecasts. In any case, what is certain is that the evolution of the percentage of spending on GDP does not depend on inflation and that pensions are updated. Another thing is that you want to take advantage inflation to reduce benefits to retirees and get so total expenditure is reduced. In this case it is undeniable that the higher the CPI, the higher the cut to be given in real terms and lower pensions, the total expenditure, which does not make much sense. but pictures like this one are concocting since the eighties without ever successful in such long-term forecasts. In any case, what is certain is that the evolution of the percentage of spending on GDP does not depend on inflation and that pensions are updated. Another thing is that you want to take advantage inflation to reduce benefits to retirees and get so total expenditure is reduced. In this case it is undeniable that the higher the CPI, the higher the cut to be given in real terms and lower pensions, the total expenditure, which does not make much sense. but pictures like this one are concocting since the eighties without ever successful in such long-term forecasts. In any case, what is certain is that the evolution of the percentage of spending on GDP does not depend on inflation and that pensions are updated. Another thing is that you want to take advantage inflation to reduce benefits to retirees and get so total expenditure is reduced. In this case it is undeniable that the higher the CPI, the higher the cut to be given in real terms and lower pensions, the total expenditure, which does not make much sense. Another thing is that you want to take advantage inflation to reduce benefits to retirees and get so total expenditure is reduced. In this case it is undeniable that the higher the CPI, the higher the cut to be given in real terms and lower pensions, the total expenditure, which does not make much sense. Another thing is that you want to take advantage inflation to reduce benefits to retirees and get so total expenditure is reduced. In this case it is undeniable that the higher the CPI, the higher the cut to be given in real terms and lower pensions, the total expenditure, which does not make much sense.
Before the issue of revaluation, the leader of Citizens gets transcendent and says that's not the problem, but must go to the issue of long-term sustainability, and talks to create employment, raise wages, to fix the problem of birth, conciliation. That's all very well, but as they get, allow yourself to current retirees do not lose at least purchasing power. It is the false parable of the rod and the fish, which both employ those opposed to social benefits. Teach him to fish can be very good, but as you learn again, let the fish that need it, because while you learn or not it has been starve. Something similar happens with pensions. While employment is created, the birth rate is corrected or wages go up, keep the purchasing power of pensioners.
The viability of the public pension system can not be encrypted on the mere fact gradually reduce benefits, which is what has been making reform after reform. That's not it viable, but destroy it step by step. Moreover, just solve the problem either. The remedy can not come neither birth nor reconciliation, even employment and wages themselves. To show and ensure the viability of the system must be drawn narrowly pensions of Social Security and contributions and to place all the obligations of the state and a social state which is established by our Constitution. But this aspect deserves an entire article, so we left it for next week. 
Source:http://www.republica.com/contrapunto/2018/03/08/la-rebelion-los-pensionistas/ #

the criminal asbestos industry, consequences ...

13/03/2018  


Interview with Francisco Báez Baquet on criminal asbestos industry 
"The presence of asbestos in various cities and metro asbestos use on the railways in general, is a subject with a prior history" 

Salvador López Arnal 
Rebellion 

Francisco Báez, former employees of Uralita in Seville, author of Asbestos: An unpunished genocide, began in the 70s of last century fighting this industry of death from the ranks of union CCOO. He has devoted over 40 years to research on asbestos. 
***
I rely, as always, in his dear friend information. I begin with this news: "Inspectors of the European Agency ECHA (European Chemical Agency), located asbestos in 14% of various products used: EUROPA https://www.etui.org/fr/content/download/33749/313021/ file / Le rapport + + complet.pdf   ". 

 The 14%! What products used? Where do these products?  
Mainly, it was home appliances, such as, for example, electric ovens, hair dryers, electric irons, etc., and its manufacturing countries were both non-EU, as those without. In the case of the latter, with manufacturing dates that sometimes predated corresponding to when the ban was established in each of these European nations. 

The purpose of the study is to warn about the risk, confirming their reality, even if only a minority, as this is indeed the case. Today, asbestos can have it in the most unexpected scenarios, and consequently with it, not knowing at the same time, with the consequent danger.

Information: TOLEDO - WASTE DISPOSAL asbestos cement CONTAMINANTS LANDS.  https://eldiadigital.es/not/248986/el-pp-pide-a-tolon-que-retire-el-amianto-del-poligono-con-el-superavit/

. Are we doing the right things in Toledo?  
Roundly no, if what eventually comes to prevail, like almost everything points to assume, is a monumental botch, which would merely bury in situ "all" hazardous waste, leaving future generations that permanent legacy of potential back the atmosphere of an encapsulated asbestos, always possibly subject to spontaneous landslides, settling the land, to the disturbing action of rodents or children with their games, erosion from rain and wind, micro-quakes, the vibrations more or less near traffic, and future generations, after forgetting what has been done and ignorance of the real risk, will eventually remove accidental or voluntarily practiced the dangerous contents and then deposit in a distant time.

Ideally, the appropriate would proceed to inerting which is definitively, by timely and expensive heat treatment at high temperatures. Failing that , and at least we should proceed with its withdrawal, under appropriate security conditions, including transport and permanent storage in an approved landfill in retained indefinitely would be identified and guarded. 

Having regard to the turn taken by the affair, I find it wiser and relevant what has been announced in recent days, that is, the United Left is prepared to refer the matter to the European Parliament. 

Of course you also "unspeakable information: http://www.malagahoy.es/malaga/Junta-dedicara-presupuesto-retirar-climatizacion_0_1222378648.html   "

. Why incalificable?  
Because it can not be must- No, detracting from its destination a budget that already had its definite purpose- the removal of asbestos from buildings escolares-, for barter for the air conditioning of them. It is as if, in order to pay the teaching materials, he pretended to leave without pay to teachers. These budget "juggling" point zero awareness of the true magnitude of the risk that presupposes stay for even longer and more obsolete, asbestos installed, the dismantlement and is relegated sine die an uncertain future, and for that same "rule of three" could be postponed on ad graecas calendas.

Children, by the very condition of their immature immune defenses and their longer life expectancy, constitute a population at increased risk, singularly for mesothelioma, given his long latency. The greater life expectancy, greater temporal scope for such latency can be met. 

What happened in Madrid? 
This link is for you, I have received many: "The" rain "continues, with new developments continue to emerge in what is being published. Http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/8971231/02/18 /Entre-4000-y-5000-personas-podrian-morir-en-Madrid-por-el-amianto.html # " 

. Four or five thousand people? 
I think there is a strike call in the Madrid:  http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20180228/441150888715/sindicato-de-maquinistas-de-metro-convoca-paros-en-marzo-y-pide-cesar-a-carabante-por-la- amianto.html-presence

. Also this: "the existence of this harmful mineral in 64 underground stations Unions complain that Gallardón, Aguirre and Gonzalez hid the existence of carcinogenic pollutants hid for 15 years" 

. What does the current Mayor? ¿Metro Madrid sold against the law and knowingly trains asbestos Argentina? When was that? Who they were responsible?  

It is still early to review and rule on this matter. I would prefer us to leave this issue for an upcoming interview, when he had somewhat informative asuntado pandemonium in which every few hours new data emerge, attitudes, justifications, details, knowledge of past circumstances, etc., which constantly they are changing a scenario that at the time will be contrasted properly on the accuracy of all its intricacies and multifaceted, and they seem so outrageous, at least in our current valuation. 


Agree. For the next.
In addition -not we are ingenuous, here at the end will prevail "official" version, which will be the fruit, have no doubt, the game of opposing forces, among those who try to "downplay" the matter (they are already beginning to do ), and those trying to find out the truth ... or get political mileage wear ideological adversary. Bear in mind, for example, that, apparently, the current Argentine government is considering the opportunity to denounce judicially Spain, for a sale of wagons loaded asbestos, which might have proved fraudulent. 

The presence of asbestos in the subway in different cities, and the use of asbestos in railways in general is an issue that has undoubtedly with a previous history.

On 14 June 2010, remitted by me an e - mail to Angel Cárcoba Alonso, which included the following paragraph: 
In the course of my research on asbestos in railroads, I come across references that mention use in the fixed installations of "METRO" (Seoul, Oslo, etc.). As with so many other issues of asbestos, I would like to refer to some Spanish concrete situation, so it does not appear that the problems do not have more than abroad, a feeling that "haunts me" from my days of National Commission of Asbestos, Uralita. 

Do you have any information that may be published without problems, presence of asbestos in any of the "m" Spanish ?. If not,

On the same date, Angel's answer was: 
I start to look the same and concrete data. Of one thing I am certain: if the subway cars has been building the CAF factory in Zaragoza and Beasain and CAF workers that are dropping like flies, it is logical that workers Metro workshops are also affected. I will look for evidence.  
On 10 December 2015, I gave him another e Angel, with the following contents: 

"Published now: 
 http://cadenaser.com/emisora/2015/12/09/ser_malaga/1449670749_047539.html 
... link corresponding to a story titled "Come to court the first cases of death from asbestos workers in Málaga Renfe workshop."
 
His answer, of the same date, read as follows:
Ay, ay ay! ... as time passes! 1978, 80, 82, 87, 90s ... many meetings with the local union CCOO in Madrid, Seville, Malaga, Valladolid (with risk map included). Few meetings at the Commission of asbestos to your asistías and where we had to partner Valdes to explain the situation in Renfe. And how do we get that Renfe respond to the Working Group medical reports ... in which he admitted the use of various asbestos in various types of wagons and trains. I imagine you have the records and reports of the time. And the report of the Technical Center of Seville, which you sent me, which stated that the workshops of Málaga looked like a barbershop. And the atrocities against occupational health and public health and environmental committed in following years when companies hired Renfe friends, for asbestos removal in Zaragoza, Villaverde, Barcelona, ​​Valladolid, Alcoy, Sevilla .... it's a terrible story, Paco, which are mixed again interests, very strong pressure from the company union leaders to change their minds. And if we add to the tragedy of CAF, we see that the railway sector would have the same epidemiological dimension Uralita or naval sector. Well, maybe it would be useful, choose the three or four most important sectors and make a documented history of them. ! Ah! I forgot RTVE. It's a terrible story, Paco, which are mixed again interests, very strong pressure from the company union leaders to change their minds. And if we add to the tragedy of CAF, we see that the railway sector would have the same epidemiological dimension Uralita or naval sector. Well, maybe it would be useful, choose the three or four most important sectors and make a documented history of them. ! Ah! I forgot RTVE. It's a terrible story, Paco, which are mixed again interests, very strong pressure from the company union leaders to change their minds. And if we add to the tragedy of CAF, we see that the railway sector would have the same epidemiological dimension Uralita or naval sector. Well, maybe it would be useful, choose the three or four most important sectors and make a documented history of them. ! Ah! I forgot RTVE. choose the three or four most important sectors and make a documented history of them. ! Ah! I forgot RTVE. choose the three or four most important sectors and make a documented history of them. ! Ah! I forgot RTVE.

Finally say that in June 2016, information on the presence of asbestos was published in the Santiago metro: http://www.quepasa.cl/articulo/actualidad/2016/06/un -incomodo-pasajero.shtml /   , whose "summary" is as follows: 
the amount of asbestos present in older cars the Santiago metro generated an unexpected rise renewal program, awarded to the same company that originally manufactured, Alstom . Metro had to pay US $ 122 more than contemplated for reuse million, subject their employees and former employees to a medical monitoring program, which so far has not produced cases. For passengers, say experts, the risk is almost nil.
This is also surprising presence of asbestos in dishes and other facilities studies Prado del Rey, an issue that, according to you, and tails off since ancient times .  https://www.elplural.com/comunicacion/2018/02/26/imputados-rtve-amianto-derechos-trabajadores-ccoo   I ask then about it. Rest a moment.  
Agree. At your service. 

Rebellion has posted this article with the author 's permission through a Creative Commons license, respecting their freedom to publish it elsewhere.

la indústria criminal de l'amiant, conseqüències ...

2018.03.13  

Entrevista a Francisco Báez Baquet sobre la indústria criminal de l'amiant 
"La presència d'amiant al metro de diverses ciutats i l'ús del asbest en els ferrocarrils en general, és un tema amb una història prèvia" 

Salvador López Arnal 
Rebelión 

Francisco Báez, extreballador d'Uralita a Sevilla, autor d'Amiant: un genocidi impune, va iniciar en els anys 70 del passat segle la lluita contra aquesta indústria de la mort des de les files del sindicat de CCOO. Ha dedicat més de 40 anys a la investigació sobre l'amiant. 
***
Em baso, com sempre, en les seves informacions estimat amic. Començo per aquesta notícia: "Inspectors de l'Organisme europeu ECHA (European Chemical Agency), localitzen amiant en el 14% de diversos productes d'ocasió: EUROPA https://www.etui.org/fr/content/download/33749/313021/ file / Li + rapport + complet.pdf   ". 

 'El 14%! En quins productes d'ocasió? D'on vénen aquests productes?  
Principalment, es tractava d'electrodomèstics, com ara, per exemple, forns elèctrics, assecadors de cabell, planxes elèctriques, etc., i els seus països d'origen de fabricació, eren tant extra-comunitaris, com els que no. En el cas d'aquests últims, amb dates de fabricació que en ocasions eren anteriors a les corresponents a quan es va establir la prohibició en cadascuna d'aquestes nacions europees. 

La finalitat de l'estudi, és la d'alertar sobre aquest risc, confirmant la seva realitat, ni que sigui de forma minoritària, com així és efectivament el cas. A dia d'avui, l'amiant el podem tenir en els més inesperats escenaris, i conseqüentment amb això, al propi temps no saber-ho, amb el consegüent perill.

Una informació: TOLEDO - ELIMINACIÓ RESIDUS AMIANT-CIMENT CONTAMINANTS DE TERRENYS.  https://eldiadigital.es/not/248986/el-pp-pide-a-tolon-que-retire-el-amianto-del-poligono-con-el-superavit/

. ¿S'estan fent bé les coses a Toledo?  
Rotundament no, si el que al final arriba a prevaler, com gairebé tot apunta pressuposar, és una monumental nyap, que consistiria merament a soterrar in situ a "tots" els perillosos residus, deixant a generacions futures aquest permanent llegat de potencial tornada a l'atmosfera d'un amiant encapsulat, sempre eventualment subjecte a esllavissades espontanis, d'assentament del terreny, a l'acció pertorbadora de rosegadors o de nens amb els seus jocs, a l'erosió de la pluja i del vent, als micro-sismes, a les vibracions del trànsit rodat més o menys proper, ja que futures generacions, després de l'oblit del que s'ha realitzat i en la ignorància del risc real, acabessin per remenar, accidental o voluntàriament, a l'perillós contingut del dipòsit practicat en un temps llavors ja llunyà.

Idealment, el procedent seria procedir a la seva inertització -que és definitivament, mitjançant l'oportú i costós tractament tèrmic a altes temperatures. Si no, i com a mínim, caldria procedir a la seva retirada, en adequades condicions de seguretat, incloent al seu transport i dipòsit permanent en un abocador autoritzat, al quedaria indefinidament retingut, identificat i custodiat. 

Vist el caire que ha pres l'assumpte, em sembla d'allò més encertat i pertinent allò que s'ha anunciat en aquests últims dies, és a dir, que Esquerra Unida es disposa a traslladar l'assumpte al Parlament Europeu. 

De vostè també és clar: "inqualificable informació: http://www.malagahoy.es/malaga/Junta-dedicara-presupuesto-retirar-climatizacion_0_1222378648.html   "

. Per què inqualificable?  
Perquè no es pot -no es de-, detreure de la seva destinació una partida pressupostària que ja tenia la seva finalitat definida -el desamiantat de les edificacions escolars-, per transformar-la per la climatització de les mateixes. És com si, per poder pagar el material didàctic, es pretengués deixar sense remuneració als professors. Aquests "jocs malabars" pressupostàries assenyalen una nul·la conscienciació respecte de la reial entitat del risc que pressuposa la permanència durant encara més temps i amb major obsolescència, l'amiant instal·lat, el desmantellament queda així relegat sine die a un incert futur, i que per aquesta mateixa "regla de tres" podria resultar successivament postergat ad calendas graecas.

Els nens, per la pròpia condició dels seus immadures defenses immunològiques i per la seva major esperança de vida, constitueixen una població de incrementat risc, singularment per al mesotelioma, donat el seu dilatat temps de latència. Com més esperança de vida, major marge temporal perquè aquest temps de latència pugui complir-se. 

Què ha passat a Madrid? 
Aquest enllaç és de vostè, m'han arribat molts: "El" aiguat "continua, amb novetats. Segueixen sorgint novetats pel que va publicant: http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/8971231/02/18 /Entre-4000-y-5000-personas-podrian-morir-en-Madrid-por-el-amianto.html # " 

. ¿Quatre mil o cinc mil persones? 
Crec que hi ha una convocatòria de vaga al metro de Madrid:  http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20180228/441150888715/sindicato-de-maquinistas-de-metro-convoca-paros-en-marzo-y-pide-cesar-a-carabante-por-la- presència-de-amianto.html

. També això: "Es va ocultar durant 15 anys l'existència d'aquest mineral nociu en 64 estacions del suburbà Els sindicats denuncien que Gallardón, Aguirre i González van ocultar l'existència de contaminants cancerígens" 

. Què fa l'actual Ajuntament? ¿Metro Madrid va vendre en contra de la llei i sabent trens amb amiant a l'Argentina? Quan va ser això? Qui van ser els responsables?  

Encara és aviat per opinar i pronunciar-se sobre aquest assumpte. Jo preferiria que deixéssim aquesta qüestió per a una pròxima entrevista, quan ja s'hagués asuntado una mica la polseguera informativa aixecada, en què cada poques hores sorgeixen noves dades, actituds, justificacions, detalls, el coneixement de circumstàncies passades, etc., que constantment van modificant un panorama que en el seu moment caldrà contrastar adequadament, en la veracitat de tots els seus tortuositats i facetes múltiples, i que semblen tan escandaloses, almenys en la nostra actual valoració. 


D'acord. Per a la propera.
A més -no siguem ingenuos-, aquí al final prevaldrà una versió "oficial", que serà el fruit, no tingui cap dubte, del joc de forces contraposades, entre els que intentaran "treure ferro" a l'assumpte (ja ho estan començant a fer ), i els que intenten esbrinar la veritat ... o d'treure rèdit polític del desgast de l'adversari ideològic. Cal tenir present, per exemple, que, pel que sembla, l'actual govern argentí està sospesant l'oportunitat de denunciar judicialment a Espanya, per una venda de vagons amb càrrega de asbest, que podria haver resultat fraudulenta. 

La presència d'amiant al metro de diverses ciutats, i l'ús de l'asbest en els ferrocarrils, en general, és un tema que compta, indubtablement, amb una història prèvia.

El 14 de juny de l'any 2010, remetia per la meva part un correu electrònic dirigit a Àngel Cárcoba Alonso, que incloïa el següent paràgraf: 
En el curs de les meves indagacions sobre l'amiant en ferrocarrils, em trobo amb referències bibliogràfiques que fan esment del seu ús en les INSTAL·LACIONS FIXES del "METRO" (a Seül, a Oslo, etc.). Com passa amb tantes altres qüestions de l'amiant, a mi m'agradaria poder fer referència a alguna situació concreta espanyola, perquè no sembli que els problemes no els tenen més que a l'estranger, una sensació que "em persegueix" des dels meus temps de la Comissió Nacional del Amiant, d'Uralita. 

Tens alguna informació que es pot publicar sense problemes, sobre presència d'amiant en algun dels "metres" espanyols ?. Si no és així,

Amb aquesta mateixa data, la resposta d'Ángel va ser la següent: 
Em poso a buscar ia mateix dades concretes. D'una cosa estic segur: si els vagons de metro els ha vingut construint la fàbrica CAF de Saragossa i Beasain i els treballadors d'aquesta CAF estan caient com a mosques, el més lògic és que els treballadors de tallers de Metro també estiguin afectats. Buscaré les proves.  
El 10 de desembre de l'any 2015, li vaig dirigir un altre correu a Ángel, amb el següent contingut: 

"Publicat ara: 
 http://cadenaser.com/emisora/2015/12/09/ser_malaga/1449670749_047539.html 
... link que corresponia a una notícia titulada: «Arriben als jutjats els primers casos de mort per amiant de treballadors del taller de Renfe a Màlaga».
 
La seva resposta, de la mateixa data, deia el següent:
Ai, ai ai! ... ¡com passa el temps! 1978, 80, 82, 87, dècada dels 90 ... totes les reunions amb la secció sindical de CCOO a Madrid, Sevilla, Màlaga, Valladolid (amb mapa de riscos inclòs). Quantes reunions a la Comissió de l'amiant a les que el teu asistías i en les que portàvem al company Valdés a explicar la situació a Renfe. I com aconseguim que Renfe respongués al Grup de Treball amb Informes mèdics ... en els quals admetia l'ús dels diversos amiants en els diversos tipus de vagons i trens. Imagino que tens les actes i els informes de l'època. I aquell informe del tècnic del Centre de Sevilla, que em vas enviar tu, en què afirmava que els tallers de Màlaga s'assemblaven a una barberia. I les barbaritats contra la salut laboral i la salut pública i mediambiental que es van cometre en anys següents en què Renfe va contractar a empreses d'amics, per a la retirada d'amiant a Saragossa, Villaverde, Barcelona, ​​Valladolid, Alcoi, Sevilla .... és una història terrible, Paco, en la qual es barregen de nou interessos, pressions molt fortes de l'empresa a líders sindicals perquè canviessin d'opinió. I si ho unim a la tragèdia de CAF, veiem que el sector ferroviari tindria la mateixa dimensió epidemiològica que Uralita o sector naval. Bé, doncs potser seria útil, triar els tres o quatre sectors més importants i fer una història documentada d'aquests. ! Ah! se m'oblidava RTVE. És una història terrible, Paco, en la qual es barregen de nou interessos, pressions molt fortes de l'empresa a líders sindicals perquè canviessin d'opinió. I si ho unim a la tragèdia de CAF, veiem que el sector ferroviari tindria la mateixa dimensió epidemiològica que Uralita o sector naval. Bé, doncs potser seria útil, triar els tres o quatre sectors més importants i fer una història documentada d'aquests. ! Ah! se m'oblidava RTVE. És una història terrible, Paco, en la qual es barregen de nou interessos, pressions molt fortes de l'empresa a líders sindicals perquè canviessin d'opinió. I si ho unim a la tragèdia de CAF, veiem que el sector ferroviari tindria la mateixa dimensió epidemiològica que Uralita o sector naval. Bé, doncs potser seria útil, triar els tres o quatre sectors més importants i fer una història documentada d'aquests. ! Ah! se m'oblidava RTVE. triar els tres o quatre sectors més importants i fer una història documentada d'aquests. ! Ah! se m'oblidava RTVE. triar els tres o quatre sectors més importants i fer una història documentada d'aquests. ! Ah! se m'oblidava RTVE.

Finalment direm, que al mes de juny de l'any 2016, es va publicar una informació relativa a la presència d'amiant al metro de Santiago de Xile: http://www.quepasa.cl/articulo/actualidad/2016/06/un -incomodo-pasajero.shtml /   , el «resum» és el següent: 
la quantitat d'asbest present en els carros més antics del metro de Santiago va generar un inesperat encariment del programa de renovació, adjudicat a la mateixa empresa que els va fabricar originalment, Alstom . Metro va haver de pagar US $ 122 milions més del que es preveu per a la reutilització, i sotmetre als seus treballadors i exempleats a un programa de monitorització metge, que fins ara no ha llançat casos. Per als passatgers, afirmen experts, el risc és gairebé nul.
També això és sorprenent: presència d'amiant en els platós i altres instal·lacions dels estudis de Prado del Rei, assumpte que, segons vostè, ja cueja des d'antic.  https://www.elplural.com/comunicacion/2018/02/26/imputados-rtve-amianto-derechos-trabajadores-ccoo   Li pregunto a continuació sobre això. Descansem un moment.  
D'acord. A la seva disposició. 

Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.