El Tribunal Constitucional ja no mana a Catalunya

El braç judi­cial del Gov­ern espanyol ja té un un altre objec­tiu a punt. Després de sus­pendre la Con­sel­le­ria d’Afers Exte­ri­ors, ara van a per la pres­i­denta del Par­la­ment de Catalunya, Carme For­cadell, per haver con­sti­tuït una comis­sió sobre el procés con­stituent. Ella en primera instàn­cia i tots els dipu­tats que en for­men part podrien ser el proper objec­tiu del TC, primer amb un avís dient-​los que estan des­obeint i després advertint-​los que tenen l’obligació de fer com­plir la sen­tèn­cia del TC. Si la pres­i­denta del Par­la­ment no fes cas al que orde­nen el PP i el PSOE des de Madrid podria patir diverses con­se­qüen­cies com la inhab­il­itació. De moment el TC ja ha ini­ciat la tramitació de l’incident d’execució per des­obe­dièn­cia i el Par­la­ment té 10 dies per infor­mar sobre la creació d’aquesta Comis­sió. També la fis­calia de l’Estat per donar la seva versió.
 
Ahir el Pres­i­dent va dir que la Gen­er­al­i­tat de Catalunya con­tin­uaria fent política exte­rior i que la con­tin­uaria fent Raul Romeva com a Con­seller. També va men­cionar el tuit de Ger­ard Pique on deia “grà­cies Tri­bunal Con­sti­tu­cional, amb tu va començar tot". Doncs sí, tot va començar amb el TC i tot pot acabar amb el TC. I és que si aquest òrgan judi­cial espany­olista comença a fer sen­tèn­cies i a Catalunya no s’obeeixen, sig­nifica que la Con­sti­tu­ció Espany­ola ja no és vigent a Catalunya. No és broma. Si Raul Romeva con­tinua de con­seller, si la Comis­sió del Procés Con­stituent segueix enda­vant, si Carme For­cadell con­tinua pre­sidint el Par­la­ment, Catalunya esdevé un ens propi on l’Estat ja no és capaç de fer com­plir la seva legal­i­tat. I alerta, l’Estat podria inten­tar fer respec­tar les seves sen­tèn­cies. Però no m’imagino com ho faran. Potser ni ells saben com fer-​ho. Fent entrar la Guàr­dia Civil al Palau de la Gen­er­al­i­tat enmig d’una reunió del comitè exe­cu­tiu i fent fora per la força al Con­seller Romeva? És una opció però em costa d’imaginar.

En tot cas, les paraules que ahir va pro­nun­ciar Puigde­mont no va ser menors. Al con­trari, van ser molt grans, amb molt sen­tit, com qui no vol la cosa va dir que no faria cumplir la sus­pen­sió de la Con­sel­le­ria d’Afers Exte­ri­ors. Són grans temps per la política. Moments impor­tants, deci­sius, emo­cio­nants. Hem arri­bat molt lluny i més lluny que arrib­arem. Grà­cies a mil­ions de per­sones. Però al mateix temps grà­cies a unes poques per­sones. Una d’elles Muriel Casals. Cal que con­tin­uem la seva lluita, i cal que la recor­dem i hom­e­nat­gem. Avui a les 19h al pas­satge dels Til.lers de Barcelona Òmnium li prepara un gran hom­e­natge. Som-​hi tots. Nos­altres som el vent, grà­cies Muriel!

font: www​.ericber​tran​.cat