L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE

L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE
Analitzem les opcions d'un estat independent si decidís de no integrar-se en el projecte comunitari com a estat membre
Logotip: Bloc Spain Crisis @spaincrisis.

En l’editorial d’avui, Vicent Partal es pregunta si ens convindria de repensar la pertinença d’un futur estat català a la Unió Europea. Arran de l’entrevista al president Milan Kučan, l’home que va fer d’Eslovènia un país independent, s’obre la reflexió a les alternatives a les institucions comunitàries, com ara l’EFTA, un acord bilateral amb la UE o acords de comerç o unions duaneres amb tercers estats. A continuació, detallem les característiques de totes aquestes opcions.

Què és l’EFTA?
L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, hi comparteixen l’espai econòmic i social. Temps endarrere, també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.

Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
Tres països dels quatre que integren l’EFTA són part de l’Espai Econòmic Europeu i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.

Què és l’Espai Econòmic Europeu?
L’Espai Econòmic Europeu és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (tret de Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.

Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, a finançar el mercat únic.

Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i, per tant, no passen fronteres dins la UE. Però és que, a més, cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no s’enclouen dins l’acord de Schengen i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.

Les empreses radicades als països de l’EFTA, quina condició tenen respecte de la Unió Europea?
Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.

Com és què la Unió Europea permet aquests privilegis a l’EFTA?
No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer que el mercat europeu sigui més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen les condicions comunitàries.

Com es governa l’EFTA?
L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió, amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.

L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la legislació que elabora.

Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.

Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l’EFTA.

Quines altres alternatives a la UE hi ha?
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va proposar en un dels seus reports dues alternatives més a la pertinença a la UE i que no són l’EFTA: un acord bilateral amb la UE i l’establiment d’acords de lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats.

De què serviria un acord bilateral amb la UE?
Aquest acord podria ser establert a través de dues vies: en primer lloc, Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, però recíproca, de no imposar aranzels a la circulació de les mercaderies fabricades i comercialitzades en els territoris respectius; en segon lloc, podrien signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comerç de productes i serveis, i també per definir un marc comú de cooperació. La UE ha establert en les darreres dècades un gran nombre d’acords bilaterals amb tercers estats. Aquests acords, segons el contingut i les matèries que inclouen, són de tres classes: acords comercials, acords d’associació i acords de cooperació. Els tractats constitutius només feien referència als acords comercials i als acords d’associació, però, a la pràctica, han proliferat també els anomenats acords de cooperació.

I els acords de lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats?
En el supòsit que s’obstaculitzés o no s’optés per una integració ràpida i amb règim transitori de Catalunya a la UE, caldria establir una estratègia comercial de Catalunya, atès que seria titular de les competències per a poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb aquells països interessats a mantenir-hi relacions comercials, econòmiques i financeres. Es podria adoptar un procediment àgil per a negociar, concloure i ratificar acords de lliure comerç amb tercers estats i impulsar una estratègia molt activa envers aquells mercats amb els quals interessés tenir facilitat d’accés.

I l’espai Schengen, és una alternativa?
Tots els membres de l’EFTA formen part de l’espai Schengen, que conforma un territori en el qual s’han eliminat els controls en les fronteres internes i s’apliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. Els membres s’han compromès a adoptar, desenvolupar i aplicar les normes comunes de control, entrada, visat, intercanvi d’informació i creació de la tecnologia necessària per a la gestió de les fronteres externes, al mateix temps que es garanteix la cooperació duanera, policíaca i judicial.

Qui forma part de l’espai Schengen?
La particularitat de l’espai Schengen és que, mentre quatre estats de la UE no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Croàcia), els quatre membres de l’EFTA (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), sí. Formar part de l’espai Schengen pot ser d’interès per a Catalunya, però encara pot ser més convenient per als altres membres de la UE i per a la UE, atès l’enorme interès que hi ha pel que fa a la vigilància i la gestió comuna de les fronteres externes per a controlar la immigració irregular, les xarxes de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de pràctiques de corrupció.