ELECCIONS AUTONÒMIQUES, L’ENGANY D’UNA FALSA SORTIDA

Joan Gil:
ELECCIONS AUTONÒMIQUES, L’ENGANY D’UNA FALSA SORTIDA

La pressió que s’està fent aquests dies per a portar el moviment independentista català a acceptar a unes eleccions autonòmiques tot renunciant a la proclamació de la independència respon a la vella tàctica manipuladora del “triangle de la dissuasió”: amenaça i por, renúncia dels objectius, i encarrilament cap a una falsa sortida.

Les eleccions autonòmiques són una falsa sortida en el moment actual perquè representen la renúncia automàtica al llarg camí de mobilitzacions que hem fet al llarg dels anys en defensa del dret d’autodeterminació, des de la reivindicació del dret a decidir, fins a l’esforç en defensa de la voluntat política del poble català per mitjà de consultes successives fins a arribar al referèndum del passat 1 d’octubre, defensat amb valentia per milions de persones arreu de Catalunya. Renunciar a la proclamació de la independència és llançar per la borda els esforços i els sacrificis de milions de persones i frustrar la voluntat popular tan dolorosament expressada.

El sol fet de posar aquesta proposta sobre la taula és una burla a tants anys de mobilitzacions i de lluita.

Però si pensem com i quan ha aparegut i s’ha produït aquesta falsa proposta podem veure com es genera en combinació amb tota una operació d’atemoriment del poble català que té diferents subjectes:

D’una banda mostrant l’horror de la repressió de les forces d’ocupació espanyoles acompanyada de la impunitat dels seus abusos, repressió i impunitat exhibides en operacions repressives a gran escala i també per un degoteig de casos que pretenen infondre aquesta sensació de terror i d’impunitat. D’altra banda, amb la propaganda psicològica entorn de la idea dels grans desastres econòmics i socials que representaria la independència, un tema aquest impulsat pels sectors més reaccionaris de la burgesia catalana que han manipulat sistemàticament la informació (explicant, entre altres coses que el boicot que ha fet l’independentisme a alguns bancs i caixes, no era resultat d’aquestes accions sinó que seria degut a una fuga de capitals per raons contràries mai demostrades etc.). A aquest cor d’histerismes s’hi han afegit les veus d’alguns estats capitalistes interessats a mantenir el monstre polític espanyol com a instrument de repressió a la seva frontera sud.

L’operació final ha estat l’exhibició de l’amenaça política de la destrucció de tots els drets polítics democràtics (representació, mitjans de comunicació, educació etc. (article 155).

D’aquesta manera, amb l’objectiu d’evitar un panorama que és presentat com a desolador s’empeny el poble català a abandonar l’objectiu de la independència i de la construcció de la República catalana ... una empenta que es vol ajudar finalment mostrant una mena de sortida presentada com “del gust de tothom” que no és altra que la d’unes simples eleccions autonòmiques ... que ofeguen tota possibilitat de canvi.

És una operació d’engany en tota regla en què cap independentista honest hauria de caure, ja que representa no sols la renúncia al dret del poble català a la seva voluntat política sinó també el desarmament del poble que és deixat a mercè de la repressió en un context en què no té cap instrument per a oposar-s’hi ja que se l’ha fet desistir de l’únic objectiu alliberador que és el marc de la República catalana independent.

Només la República catalana podrà evitar ser víctimes de la involució franquista de l’estat espanyol. Només la República catalana podrà desencadenar el seguit de reconeixements internacionals que s’han estat preparant i que estan a l’expectativa de la nostra decisió col·lectiva. Sense aquest marc jurídic i polític nou que ens protegeixi d’aquest estat repressiu, només podríem aspirar a ser-ne les seves víctimes indefenses.

Cap independentista hauria de col·laborar en aquest nefast engany.