L'aplaudiment i homenatge d'amplis sectors de la ciutadania espanyola, als guàrdies civils i Policies que es van llançar en massa a donar cops a conciutadans pacífics i indefensos a Catalunya el passat 1 d'octubre, és un d'aquests moments d'extrema misèria humana que embruten irremeiablement la dignitat de tota una societat.
Quan algú aplaudeix la repressió indiscriminada contra altres persones, pel simple fet de pensar diferent, això té un nom: FEIXISME, INTOLERÀNCIA I TOTALITARISME .
Certament, els catalans independentistes també fa dies que aplaudint als seus Mossos d'Esquadra ... la diferència és que no els aplaudeixen per reprimir a ningú, sinó per considerar que els Mossos els estan defensant
Amb aquesta actitud d'aplaudiment al repressor, han embrutat irremeiablement la imatge de tots aquells que legítimament defensen la unitat d'Espanya, però que mai donarien suport a la repressió contra aquells que no pensen com ells.
És realment molt difícil caure més baix com a ésser humà i com a col·lectiu.
En aquest article anem a analitzar les conseqüències que tindrà per a tothom, pensi com pensi, aquesta veneració cap als opressors.
Qualsevol persona amb un mínim d'intel·ligència, hauria de comprendre que mai, sota cap concepte, s'ha de aplaudir l'opressió cap als altres, sota cap de les seves possibles manifestacions.
L'opressió que avui aplaudeixes o toleres, tard o d'hora acabarà repercutirendo sobre tu. El dia de demà, l'oprimit seràs tu.
I això és així SEMPRE, perquè la repressió avança de forma anàloga a com ho fa la conquesta de drets.
Ho podem veure en l'evolució de les nostres societats: una vegada un determinat segment de població ha conquerit un dret, és molt difícil revertir aquesta conquesta social.
Les dones van trigar dècades (per no dir segles), a aconseguir el dret a vot. Ara, el fet que les dones votin exactament igual que els homes, fa partida de la normalitat de qualsevol societat avançada i si algú pretengués restringir de nou el sufragi femení, es toparia amb una granítica resistència social.
Doncs bé, hem de comprendre que l'opressió funciona de manera anàloga.
Un cop el repressor conquista un nou "dret a oprimir" , és molt difícil aconseguir que renunciï a ell.
Per aquesta raó, és tan extremadament greu a nivell social, que grups de persones o col·lectius, hagin donat suport explícitament o amb el seu silenci còmplice, la repressió contra els altres per les seves idees, com hem vist a Espanya.
És un acte de supina estupidesa que tard o d'hora ells mateixos acabaran pagant.
La clau per a la llibertat d'un poble, rau en gran mesura en no permetre mai que se sentin precedents repressius.
És essencial que la població reaccioni amb tota la seva força davant de qualsevol possible abús de poder, encara que només sigui puntual o afecti persones allunyades ideològicament, perquè aquest abús, no es converteixi en un precedent que sigui interpretable com una "conquesta del dret a reprimir " .
A alguna gent li costa entendre-ho i potser a alguns els incomodi que parlem en aquests termes, però la realitat és que els governants, els poderosos, o les persones que exerceixen algun tipus d'autoritat, són com els gossos.
Però quan diem que són com els gossos, no ho diem perquè siguin els nostres amics incondicionals, sinó perquè per la seva pròpia naturalesa, són tots uns fills de gossa .
L'exercici del poder o de l'autoritat, tendeix a convertir a qualsevol individu que les exerceixi, en un autèntic "fill de gossa".
Dependrà de la població que aquest gos sigui amable, afectuós i protector, o que es converteixi en un animal perillós disposat a arrencar-nos la carn a mossegades.
Per això, la població sempre ha de lligar en curt a les persones que exerceixen qualsevol tipus d'autoritat i no permetre'ls mai, ni una sola vegada, que es prenguin llibertats que coharten nostres drets.
Exactament com fa qualsevol persona que té un gos domèstic: el primer que se li ha d'ensenyar a l'animal, és que qui mana aquí, som nosaltres i no ell.
Si tu tens un pastor alemany i el primer dia que el tens a casa, permets que es doni un cop a la taula i coma del teu plat, tingues per segur que l'endemà, tornarà a acostar-se a la teva plat, perquè creurà que està en el seu dret a fer-ho, bàsicament, perquè tu no l'hi hauràs impedit.
Si d'aquí en endavant, segueixes permetent que el gos es doni un cop a la taula i coma del teu plat, arribarà un dia en què el gos donarà el pas següent i es pujarà directament a quatre potes sobre la taula, per menjar del teu plat.
I si també l'hi segueixes permetent, arribarà un dia en què es pujarà a la taula, et gruñirá i es menjarà tota la teva menjar i només et deixarà les engrunes.
La culpa no serà del gos, que ha fet el que li més li convé. Serà teva, perquè s'ho hauràs tolerat.
Amb les persones que alberguen algun tipus de poder o autoritat, passa el mateix.
Se suposa que ells estan al nostre servei i que els "amos de la casa"som el poble.
Si els permets que cometin un abús d'autoritat, encara que sigui només una vegada, es creuran amb el dret a seguir cometent abusos d'autoritat cada vegada més grans.
Això és exactament el que ha passat amb el suport a la repressió de l'Estat.
La violència indiscriminada de la Policia i la Guàrdia Civil del passat 1 d'octubre, va ser com aquest gos pujat a quatre potes sobre la taula, menjant enmig de grunyits, directament del plat d'un dels comensals. Un comensal que potser li cau malament als altres, però que menja a la mateixa taula que ells.
I en lloc d'unir-se tots els comensals per fer baixar el gos de la taula, alguns d'ells, en la seva infinita estupidesa i portats pels seus picabaralles personals, han premiat al gos amb carantoines.
Doncs bé, ja poden anar preparant-: el proper plat serà el seu.
Però que ningú s'enganyi: aquesta repressió a cop de porra net contra la població, no va néixer al voltant del tema català.
Ja teníem precedents, que van ser indignament tolerats per la població i que van servir de base perquè les successives autoritats fossin creient que tenien el dret adquirit de reprimir i bastonejar a qui no obeís els interessos de les elits del règim.
El precedent ja el vam tenir en aquestes vergonyoses actuacions policials (de tots els cossos, inclosos els "angelets" dels Mossos d'Esquadra), contra la gent que va omplir els carrers el 15-M.
I vam veure més precedents, més "conquestes del dret a reprimir" , quan les forces policials reprimien sense vergonya a les famílies sense recursos que eren desallotjades de les seves cases per no poder pagar les hipoteques i que es resistien a quedar-se sense un sostre.
I en la repressió als miners asturians, i en la repressió policial contra els veïns del barri de Gamonal a Burgos, i el veiem a Múrcia, en la repressió contra una població indignada per la construcció injustificable del mur de l'AVE, que els farà la vida impossible.
Aquest és el preu que es paga per tolerar la repressió.
La repressió avança i conquesta "nous drets d'opressió"
No podem ni imaginar el preu que acabarem pagant tots per culpa d'aquesta massa infecta de cretins adoctrinats en l'odi, que ha victorejat la repressió indiscriminada de la Policia i la Guàrdia Civil contra els catalans.
Hem passat de tolerar la repressió a directament aplaudir-la.
Que creuen que els faran a ells quan surtin al carrer a protestar per quedar-se sense feina o quan es manifestin perquè els bancs, propietat dels amos del Règim que tant defensen, els tornin a robar fins a la cera de les orelles?
És difícil ser més imbècil.
És clar que tampoc hauria de sorprendre a ningú.
Hem de reconèixer que el rentat de cervell col·lectiu aconseguit pels amos del Règim és admirable.
Han aconseguit crear una massa informe que té com a ídols a mequetrefes de barriada com Belén Esteban o Paquirrín i han aconseguit adoctrinar aquesta massa fins a tal nivell, que en els seus cervells disfuncionals, un "Porra" equival a"Democràcia" , i una "Urna" equival a "Dictadura" .
Imaginin a quin nivell de demència col·lectiva pot arribar un poble adoctrinat, que se li pot arribar a convèncer que "voler votar" és una cosa "nazi" .
Gràcies a aquesta massa bruta, a aquesta fossa sèptica social que aplaudeix al repressor servilment, vivim en un país en què robar-li milers de milions als treballadors per regalar-los a la màfia bancària és una cosa completament legal, mentre que escriure un tuit amb un acudit de mal gust és un delicte; un país on els lladres, els corruptes i els criminals campen al seu aire o reben tractes judicials sospitosament favorables, mentre voler votar per decidir alguna cosa, és considerat com un delicte proper al terrorisme, que requereix de milers de policies drogats fins a les celles per bastonejar a persones innocents.
Gràcies, moltes gràcies a tota aquesta xusma que va aplaudir la repressió de la Policia i la Guàrdia Civil.
Ara, gràcies al seu infinit servilisme i niciesa, el gos, més rabiós que mai, es creurà amb el dret a menjar del plat de qualsevol.
Vagin preparant-se per un llarg Règim ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta