L'FMI s'humanitza o no li queda una altra perquè no esclati una Revolució?
Proposa la Renda Universal que va proposar PODEM i + Impostos per als Rics
No, simplement no li queda una altra a l'economia zombi capitalista.
Si perquè tot no s'ensorri i poder mantenir l'estafa de la crisi i el crac que subjau en tot ... borsa, deute, derivats, etc., i perquè els mateixos sionistes que van crear la fallida puguin seguir sobre del ruc ... tant Japó, com els EUA i la UE es mantenen en peu a força d'imprimir diners ...
si això és així, com no ompimir una mica més perquè la gent pugui seguir malvivint encara que sigui a base d'almoines públiques i així evitar, d'aquesta revolució?
Pel que fa a cobrar més impostos als rics, va d'acord amb la globalització sionista que consisteix a no deixar que els països puguin desenvolupar-se més que el just perquè puguin seguir sent dominats pels EUA.
Recordeu quan corria els diners alegrement pel món, Espanya no només avançava a Itàlia sinó que es permetia anar comprant empreses o bancs pel món. La crisi va provocar aquestes esacasez de diners que fa que els més pobres no puguin aixecar el cap. Tamvbién vaig dir que els sionistes havien apalancat en paradisos fiscals gairebé 70 bilions de dòlars ... el suficients per a dominar el món un segle i que a ells no els interessa que hi hagi nous rics ni més riquesa .... per això aquesta aturada en el crèdit, únic motor per al creixement en el capitalisme. Aquest impost als rics seria per frenar la riquesa i el poder dels nous rics, no per redistribuir el que ja robat pels anteriors ... aquests Beneficis bilionaris que en molt temps no es tornaran a generar.
Pel que fa a cobrar més impostos als rics, va d'acord amb la globalització sionista que consisteix a no deixar que els països puguin desenvolupar-se més que el just perquè puguin seguir sent dominats pels EUA.
Recordeu quan corria els diners alegrement pel món, Espanya no només avançava a Itàlia sinó que es permetia anar comprant empreses o bancs pel món. La crisi va provocar aquestes esacasez de diners que fa que els més pobres no puguin aixecar el cap. Tamvbién vaig dir que els sionistes havien apalancat en paradisos fiscals gairebé 70 bilions de dòlars ... el suficients per a dominar el món un segle i que a ells no els interessa que hi hagi nous rics ni més riquesa .... per això aquesta aturada en el crèdit, únic motor per al creixement en el capitalisme. Aquest impost als rics seria per frenar la riquesa i el poder dels nous rics, no per redistribuir el que ja robat pels anteriors ... aquests Beneficis bilionaris que en molt temps no es tornaran a generar.
Armak de Odelot
La renda bàsica universal es cola en els debats de l'FMI
- veure original
- octubre 13º, 2017
- La desigualtat ha augmentat en més de la meitat dels països durant les últimes tres dècades, entre ells a Espanya
- L'organisme defensa que es pot augmentar la càrrega impositiva sense danyar al creixement econòmic.
L'FMI ha iniciat la seva trobada anual de tardor a Washington. EFE.
La necessitat d'una renda bàsica universal(RBU), un ingrés mensual assegurat pel sol fet de ser ciutadà, independentment d'ingressos o situació laboral, s'ha colat en els debats del Fons Monetari Internacional (FMI).
Amb totes les cauteles -els autors de l'informe asseguren que ni ho aconsellen ni ho desaconsejan- l'FMI admet que aquest ingrés és una possibilitat que ha d'examinar com a resposta a la "incertesa radical" que representa la creixent robotització dels llocs de treball i la desigualtat.
El director del Departament d'Assumptes Fiscals del Fons, el portuguès Vítor Gaspar,ha explicat en la presentació de l'última edició de l'informe "Monitor fiscal" que la renda bàsica universal "és una de les diverses idees que es podrien examinar com a resposta a aquesta incertesa creixent al ritme del creixement econòmic ".
Encara que reconeixen el potencial d'aquest ingrés per reduir significativament la desigualtat i la pobresa, també recorden que el seu cost seria alt.
I la idea de l'FMI és que la seva introducció hauria de ser "neutral" des del punt de vista pressupostari, és a dir, "conviure amb altres prioritats fiscals" com les infraestructures, l'educació o la sanitat.
"Hauria reemplaçar a la despesa pública no eficient ni equitatiu? ¿I es finançaria amb tributació progressiva o indirecta?" , S'ha preguntat l'exministre de Finances portuguès, sense donar ell mateix una resposta.
En tot cas, ha recordat que algunes experiències amb transferències de diners en determinades poblacions d'Amèrica Llatina han donat resultats positius.
Pujada d'impostos a les rendes altes
L'informe presentat aquest dimecres a Washington recalca que la desigualtat ha augmentat en més de la meitat dels països durant les últimes tres dècades, fonamentalment entre els ciutadans de les economies avançades.
Entre els països on més ha crescut la desigualtat d'ingressos es troba Espanya.
En aquests països la política fiscal aconsegueix compensar fins a un terç de les desigualtats , sobretot a través de les anomenades transferències, com l'educació i la sanitat.
En aquest context, l'FMI assenyala que és possible augmentar el grau de progressivitat tributària mentre es preservi el creixement.
En concret, recalca com la progressivitat de l'impost sobre la renda va baixar d'una manera important en la dècada dels vuitanta del segle passat, i des de llavors ha romàs pràcticament estable.
En concret, Gaspar ha explicat que el tipus màxim mitjà de l'IRPF en els països de la OCDE ha anat des una mitjana del 62% el 1981 fins a un 35% el 2015.
"Els nostres resultats empírics suggereixen que és possible elevar el grau de progressivitat fiscal preservant el creixement, almenys amb graus de progressivitat que no siguin excessius".
És a dir, que és possible elevar el tipus màxim d'IRPF entre els més ricsen cas que no afecti al creixement.
En el cas d'Espanya, el tipus màxim de l'IRPF és del 45%.
Però a més, l'informe de l'FMI recorda que l us sistemes tributaris són menys progressius del que les dades mostren causa de que els rics tenen un major accés a mecanismes per rebaixar el pagament d'impostos.
I també es refereix a la necessitat d'explorar determinats impostos a la riquesa.
Despesa en educació i sanitat
L'informe té una tercera pota, referida a l' despesa en educació i sanitat,l'accés s'ha anat fent cada vegada més desigual en funció dels ingressos de la població en els països desenvolupats, adverteix l'FMI.
"Per exemple, en les economies avançades, els homes amb educació universitària viuen 14 anys més de mitja que els que tenen educació secundària o menys", afirma el text.
A més, el Fons assegura que tancar la bretxa de la desigualtat en cobertura sanitària bàsica podria elevar l'esperança de vida , de mitjana, en 1,3 anys en els països emergents i en desenvolupament.
"Esperem haver persuadit de qu i la política fiscal pot marcar una diferència en la lluita contra la desigualtat, i que l'eficiència i l'equitat han d'anar de la mà", conclou l'informe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta