Empresonar als dos dirigents socials és proveir al moviment independentista d'una raó més de mobilització.
Aquest mateix moviment independentista que, amb la complexitat de l'intercanvi epistolar entre el govern i el govern, va poder sentir-se decebut i defraudat, encara que per poc temps perquè l'objectiu estratègic així ho imposa.
Ara, una altra injecció de moral: l'independentisme no es resignarà a veure els seus dirigents a la presó i intensificarà la seva reacció. Ja deuen tenir els dos successors dels empresonats en possessió dels seus càrrecs.
Aquí és on es ventila el sentit de la política repressiva del govern. La seva aposta és per l'estil clàssic: s'escapça el moviment i s'acaba amb ell. No cal témer majors repercussions socials.
L'exemple que addueixen és el del País Basc.
L'equiparació demostra una ignorància alarmant sobre la naturalesa del moviment català: massiu, democràtic, pacífic, organitzat, permanent.
De moment, la situació ja s'ha convertit en un relat sobre presoners polítics, presoners de consciència, a Espanya cosa que, després de les imatges de brutalitat policial, deixarà el país dels sòls, especialment ara que acaba d'ingressar en el Comitè de drets Humans de l'ONU.
Un país que té presoners polítics i ostatges i al que algú demanarà, en consecueencia, que abandoni un lloc que no li correspon.
Per descomptat, l'empresonament dels dirigents socials de l'independentisme és un disbarat majúscul i una injustícia sagnant quan caminen en llibertat Urdangarin, la seva senyora, Rato i no segueixo per no fer interminable la llista.
I sobretot quan es recorda aquella jaculatòria que es repetia en temps del terrorisme etarra: callin les armes i es podrà parlar de tot . Perquè Espanya és una democràcia.
Era mentida. No es pot parlar de tot.
Per exemple, de referèndum no es pot parlar i tampoc d'autodeterminació i molt menys d'independència . I no es pot parlar perquè Espanya no és una democràcia.
Igual que no és un Estat de dret.
I no només perquè ell mateix no se sotmet a la llei que, per descomptat, no és igual per a tots sinó perquè no té independència judicial com ve a demostrar una i altra vegada per la particular submissió dels jutges al poder polític.
En aquest cas concret, la jutge que ha decretat la presó incondicional per als dos Jordis ha estat recentment condecorada pel ministre Zoido amb la medalla de la policia i també per la Guàrdia Civil.
La justícia del príncep mai serà justícia.
Els dos Jordis han de quedar en llibertat sense càrrecs com més aviat millor, ugentemente; no vagi a realitzar-la cèlebre admonició de HD Thoreau : "amb un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a una persona decent també està a la presó."
I vagin a faltar presons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta