La República Catalana i el seu govern

La República Catalana i el seu govern

dimarts, gener 9, 2018 El govern de la República Catalana Aquí el meu article de elMón.cat d'avui. 




No em molest a parlar d'ell perquè aporto la versió castellana. La conclusió és que el govern ha de reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre passat i actuar en conseqüència, garantint que els candidats electes puguin exercir el seu dret de sufragi passiu, prendre possessió de les seves actes de diputats i constituir un govern d'acord amb aquests resultats. Sí, ja sé que hi ha moltes veus i pretensions en joc, incloses les judicials. No estem per perdre el temps. Correspon a l'Estat garantir els esmentats drets, cosa que suport amb la cita textual del famós 9.2 de la Constitució: Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Que el principal obstacle que l'Estat hagi remoure sigui ell mateix, si desaforada acció, és cosa que només a ell competeix.

Versió castellana.

La República Catalana i el seu govern

Catalunya és la tomba de les restes de l'Imperi espanyol que, volent sobreviure, afirma ser un Estat democràtic de dret en normals relacions amb les democràcies del seu entorn europeu. No obstant això, és incapaç de comportar-se com a tal sinó com un grapat d'incompetents i malfactors. La seva malifetes poden ser de llarg abast, com el saqueig de la guardiola de les pensions (aquesta sí que serà herència per al govern posterior), o directes i immediates, com el desastre de la AP6. Però en els dos casos, els factors són els mateixos: lladronici i ineptitud. Com sempre en aquests casos, en el moment del desastre, el ministre estava en els toros, en el futbol o en algun spa, fent l'únic que saben fer: res. I, per descomptat, el resultat és el mateix.  

Aquí no dimiteix ningú, per ruïnosa i nociva que sigui la seva gestió. Al contrari, com pitjor sigui aquesta, i més immoral, més s'ascendeix al responsable. Aquí està per provar-ho, el president M punt Rajoy, acusat de cobrar sobresous en B ia qui, com a responsable del desastre de la AP6, mai se li ha passat pel cap dimitir. Quan toca a Catalunya, Espanya tampoc és un Estat de dret, però no només per convertir-se en un Estat de rebuig, sinó per vestir-així mateix de tirania. Els corruptes i inútils que espolien a Espanya es converteixen en dèspotes arbitraris quan miren cap amunt.

Des el 27 d'octubre de 2017, Catalunya és una República independent per voluntat majoritària del seu parlament legítim. Un intervenció desaforada i il·legal de l'Estat va crear una situació excepcional de fet, amb el president del govern català a l'exili, el vicepresident a la presó, el govern destituït, el Parlament clausurat, tot això pendent al seu torn d'unes eleccions el 21 de desembre passat, que havien d'aclarir el futur de Catalunya. El resultat d'aquestes va ser un nou triomf del govern legítim de la Generalitat i la repetició de la majoria parlamentària absoluta independentista :

A què espera el govern per reconèixer aquest resultat, reposar als exiliats i empresonats en els seus llocs, a la majoria parlamentària al seu i permetre que el Parlament continuï amb la seva tasca, interrompuda arran del cop d'Estat del bloc de l'155 ( PP, PSOE, Ciutadans)? Òbviament al fet que els jutges, moguts per la fiscalia, que compleix ordres del propi govern, li facin la feina bruta, impedeixin que els càrrecs electes ocupin els càrrecs per als quals han estat elegits i prestin una disfressa jurídic a la pura arbitrarietat i tirania de un govern de malfactors que usurpa les institucions de Catalunya i boicoteja el seu funcionament com a Estat democràtic de dret, cosa que ell no és.

En aquesta situació d'arbitrarietat, despotisme, indeguda ingerència judicial, il·legalitat de fet i sabotatge espanyol de les institucions catalanes regna la més absoluta inseguretat jurídica i l'atropellament als drets dels ciutadans. T ant és així que fins Acostades creu que pot arribar a la presidència de la Generalitat, que les urnes no li han donat, passant per sobre de l'exili i la presó dels seus adversaris. L'únic inconvenient per als plans espanyols d'aniquilar per l'abús i la força l'independentisme català és que aquest ha guanyat les eleccions que els mateixos espanyols van convocar en condicions de irritant desigualtat al seu favor i en contra dels catalans. 

Toca, doncs, al president i vicepresident legítims de la Generalitat compondre el govern que va ser il·legalment deposat el 27 d'octubre i recanvi per voluntat popular el 21 de desembre. Com vagi a organitzar política i judicialment aquesta restitució el bloc del 155 és assumpte que ell haurà d'emprendre i és d'esperar que ho faci amb una mica més més d'eficàcia de la qual mostra en la gestió del trànsit encara menys de la té a saquejar l'erari . Els candidats electes, Puigdemont, Junqueras, etc., han de prendre possessió dels seus càrrecs, juntament amb la resta del govern legítim de la Generalitat el proper 17 de gener sense més trampes ni dilacions.

Els processos penals oberts per uns jutges complaents amb la tirania del PP per tal de muntar una causa política general contra l'independentisme s'han d'arxivar. El conflicte s'ha de resoldre en l'únic àmbit en què es va plantejar per la part catalana, el de la negociació política i l'acord i del que s'ha desviat pel caràcter marcadament franquista dels governants i els jutges que els secunden. Mentre el govern espanyol troba una via per sortir del forat dictatorial en què s'ha ficat amb ajuda dels irresponsables del PSOE i Ciutadans, els catalans faran bé de remenar totes les possibilitats que condueixin al restabliment de la legítima Generalitat. I en posar en pràctica les que millor garanteixin la independència i seguretat de la República Catalana.



Inclosa una mesura de resistència enfront de la tirania consistent en no acceptar les condicions humiliants i il·legals que dicti la coyunda de governants i jutges a l'empara de l'155. La majoria absoluta del Parlament podria negar-se a constituir-se en condicions abusives i il·legals i practicar el que es coneix com la "retirada al Aventino": els diputats independentistes es reunirien en una altra part, fins i tot fora de territori espanyol, en parlament legítim de Catalunya, i deixarien la senyora Acostades, al senyor Iceta i al senyor Albiol reduïts al que són: una tertúlia televisiva espanyola. 

Ramón Cotarelo