Profecia andalusa: Zoido a la paperera de la història i Arrimadas… consellera?

Els partits ultimen la campanya buscant la mitja dotzena de diputats que poden donar les claus de la Junta

AddThis Sharing Buttons

per Quico Sallés (Cadis)

29/11/2018 22:00 | Actualitzat a 30/11/2018 09:20

A només un dia de tancar la campanya electoral, els partits i els candidats esmolen les ungles i els arguments. Les enquestes diàries dels partits apunten que hi ha mitja dotzena de candidats que podrien fer canviar la torna a la Junta. Per això, aquestes darreres jornades tots els partits porten el Sant Cristo Gros, llevat de la socialista Susana Díaz, que té Pedro Sánchez de bolo per Argentina. Tot i que a Díaz, Sánchez, a aquestes alçades de la pel·lícula tampoc li fa cap falta. Precisament, Díaz ha tirat de beta de la por tot advertint de la Triple Aliança de la dreta -Ciutadans, PP i Vox- que podria assaltar la Junta. Una especulació més, com les dues que corren aquestes darreres hores. La primera, la possibilitat que Inés Arrimadas, sigui consellera en un hipotètic govern andalús de Ciutadans. I la segona, que José Ignacio Zoido, i ateses totes les enquestes, podria anar a parar a la paperera de la història.

Com totes les campanyes electorals, les darreres hores s’aprofiten per dirigir el missatge als indecisos. Però en el cas d’aquests comicis, aquests indecisos poden canviar les majories parlamentàries que farien trontollar la continuïtat tranquila del peronisme socialista a la Junta. Per això, Díaz ha continuat explotant el filó de Vox -que continua omplint fins a la bandera els actes de campanya-. La socialista s’ha inventat un nou concepte: “la Triple Aliança”. És a dir, la unitat estratègica i d’acció de Cs, PP i Vox que podrien sinó guanyar la majoria sí bloquejar la configuració d’un govern i provocar un avançament electoral. Amb aquest espantall, Díaz intenta recuperar vots que podrien marxar cap a Ciutadans o bé que dubten a votar a Adelante Andalucia, la coalició de Podem i Izquierda Unida. 

Inés Arrimadas i Juan Marin aquest matí a Càdis | Cs

Precisament, aquesta formació d’esquerra ha començat a tenir més que vida pròpia. De fet, ja ha advertit que demanarà tenir grup propi a Madrid. Com els catalans. Seguint la fórmula de Catalunya en Comú que comparteix temps i recursos. Una demanda que ja es comença a veure en els mítings. Mentre els candidats andalusos parlen de qüestions sobre i d’Andalusia, els líders foranis, com Pablo Iglesias o Íñigo Errejón, enraonen sobre les bondats dels pressupostos acordats amb Pedro Sánchez i del que ara reneguen els independentistes catalans.  Dues maneres d’entendre una campanya electoral. 

La corrupció ha tornat a entrar per la porta gran en campanya. Un comodí que fa acumular punts d’expectativa a Albert Rivera i Inés Arrimadas, perquè el candidat Juan Marin, és el senyor que apareix amb ells de tant en tant. La confessió de l’Albondiguilla, un exalcalde del PP assegurant que havia avisat al presidenciable popular, Juanma Moreno, de les trapelleries de Luis Bárcenas així com la decisió de l’expresident de la Junta, José Antonio Griñán, de callar a la comissió del Senat que investiga l’escàndol dels ERO, alimenten a Ciutadans. Però també a Vox, que ara més que de l’anticatalanisme viu de l’antiimmigració i sobretot, dels “apesebraos de la Junta”. 

En qualsevol cas, Ciutadans treu punta de la corrupció i dels seus líders estatals. Fins al punt, que Marin ha jugat a fet i a amagar amb el rumor que Arrimadas pugui ser consellera d’un virtual govern autonòmic de Ciutadans. Hi ha jugat perquè Arrimadas ven molt, moltíssim a Andalusia. Per això, ensenyar la poteta i alimentar la possibilitat que sigui consellera engreixa l’imaginari del seu target electoral. Marin diu a les entrevistes que ha de ser presidenta de la Generalitat, “està molt compromesa però és de Jerez i té un sentiment especial amb Andalusia”. La terra tira, deixa caure el candidat, quan sap que les indecisos es poden decidir amb una cara jove, nova i que s’ha significat per la seva ferotgia contra el procés.

 Una altra profecia, i al mateix temps, derivada catalana és la caiguda en desgràcia del qui fa un any va ser el Crist del Gran Poder contra el Primer d’Octubre: l’aleshores ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido. El PP el va posar de cap de llista per Sevilla, però les enquestes, (totes), albiren que la seva candidatura quedaria la darrera per la circumscripció. Una patacada monumental per l’heroi que va enviar policies i guàrdies civils a atonyinar catalans. La revenja de la paperera de la història, que com tothom sap, és de copyright processista. 

Zoido, en una passejada a Sevilla | PP

Font

Copyright © misteri1963 Tots els drets reservats. Podeu copiar i distribuir aquest article sempre que no el modifiqui de cap manera, el contingut es manté complet, es dóna crèdit a l'autor i aquesta URL s'inclou https: //misteri1963.blogspot. com i l'avís de drets d'autor