Fa un any estava acabant d’escriure el llibre 100 motius per ser independentista,un recull d’arguments favorables a la llibertat del nostre país. Repassant els 100 motius a posteriori, podríem arribar a resumir-los en només 3.
El primer motiu és que Catalunya és una nació. Que es tracta d’un país diferent d’Espanya i que, com a tal, té dret a governar-se per ell mateix. Una nació amb llengua, història i cultura pròpies que no és una regió, una variant o un subconjunt d’Espanya sinó que conforma una identitat nacional no subordinada a cap altra. I com que l’Estat no ha volgut ser plurinacional, l'única solució és crear-ne un de nou.
El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és.
Finalment, el tercer motiu és l’oportunitat democràtica de construir un país nou. Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt, conforma avui un dels elements més característics i il·lusionants de l’independentisme.
El moviment independentista català dels darrers anys ha subratllat de manera molt conscient el segon i el tercer motiu. Si mirem els discursos dominants de partits independentistes i del seu moviment social veurem com la construcció d’un país millor i més just és del tot recurrent. No es demana la independència per salvar la cultura catalana o com un acte de reparació històrica sinó sobretot com una oportunitat per governar-se millor i viure en un estat sense dèficits democràtics ni socials.
L’independentisme no juga l’argument “nacional” en part perquè es dóna per descomptat ,però sobretot perquè els nous independentistes que han arribat, estan arribant i arribaran, no ho fan després d’adonar-se que Catalunya és un altre país sinó després d’haver patit en la pròpia pell el greuge continuat que resulta de ser governats per l’estat espanyol.
Però aleshores, l’argument nacional, és que potser no és important? Sí que ho és, i molt, ja que si Catalunya no es considerés una nació, no se li passaria pel cap demanar la independència sinó que buscaria maneres de reformar Espanya.
L’argument nacional tot i no ser el que es fa servir més en el debat intern, actualment recobra una força important en el debat exterior. Hi ha molta gent al món que no és conscient de la identitat nacional de Catalunya, ni de la potència de la seva llengua, ni de la seva història i cultura diferenciada. Si bé en el debat intern l’independentisme farà bé de centrar-se en dibuixar una república amb continguts, de cara a la comprensió internacional és important subratllar que Catalunya no és una regió d’Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules, que disposa de tots els atributs que s’atribueixen les nacions del món.
Font: NacioDigital.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta