Daniel Cela Público.es
El Govern de Susana Díaz ja va intentar l'any passat excloure de la convocatòria de subvencions als mitjans amb publicitat sexista, però el gabinet jurídic va vetar l'ordre per "no discriminar a concurs públic" Fa un any el Govern andalús ja va intentar restringir la publicitat sexual i sexista en els mitjans de comunicació introduint criteris de foment de la igualtat en la convocatòria d'ajuts públics: la Junta donaria prioritat als mitjans que voluntàriament retiressin de les seves pàgines els anuncis de contacte i els que oferissin una imatge vexatòria de la dona.
No va funcionar. Nou de les deu capçaleres andaluses beneficiàries es van negar a eliminar aquests anuncis, que els reportaven més ingressos que el que suposaven els ajuts públics. A més van acabar rebent les subvencions de totes maneres, perquè els criteris de selecció que primen la retirada de continguts sexuals "no són prou excloents", admeten des de la Conselleria de Presidència.
La presidenta Susana Díaz va anunciar dimecres, durant el Debat de l'Estat de la Comunitat Andalusa, que el seu Govern vetarà els anuncis de contingut sexual en els mitjans de comunicació. Ho farà rescindint els contractes de publicitat institucional i retirant les subvencions als mitjans que encara "publiquin anuncis de contactes sexuals". "Qualsevol forma de prostitució, si més no encoberta, no podrà rebre ni un sol euro de les arques públiques", va dir. L'anunci va ser ben rebut pels grups de l'oposició, però no serà tan fàcil complir-lo.
La Junta ja va intentar l'any passat prohibir la concurrència competitiva a ajuts públics de tots els mitjans que publiquessin anuncis sexuals i sexistes, "però el gabinet jurídic va frenar aquesta ordre". Els lletrats del Govern andalús van advertir que es podria incórrer en "discriminació" entre mitjans que volguessin optar a les subvencions, exposant-se a un recurs en els tribunals, i van recomanar que la via reglamentària més apropiada per acabar amb aquests anuncis era redactar una llei ad hoc. O bé per prohibir-los o bé per prohibir la concessió de fons públics als mitjans que els mantinguin.
La Direcció General de Comunicació Social, òrgan dependent de Presidència, injecta fons públics als mitjans de comunicació per dues vies: els contractes de publicitat institucional i les trucades subvencions d'alfabetització mediàtica per a la promoció de la lectura de premsa, que financen cursos i activitats en col·legis, hospitals o en centres de gent gran. L'any passat, va repartir 5,9 milions d'euros en contractes de publicitat per als mitjans andalusos. La partida d'alfabetització mediàtica va ser de 500.000 d'euros.
Va ser precisament en l'ordre que regulava la convocatòria d'aquests ajuts on la Junta va intentar vetar la concurrència competitiva als mitjans que publicaven anuncis sexuals. Després de l'informe contrari del gabinet jurídic, es va optar per una drecera legal: en lloc d'establir criteris excloents, es va introduir un barem que puntuava més a qui acceptés prescindir de continguts que discriminasen a la dona en les seves pàgines o en la seva programació radiotelevisiva.
Així, la Junta va introduir tres nous criteris de valoració: el foment de la igualtat de gènere (4 punts); que no tinguessin publicitat ni imatges sexistes (3 punts) i que no tinguessin anuncis de contactes sexuals (3 punts). De les nou capçaleres de paper que es van presentar als ajuts, només una -el diari universitari Aula Magna- va obtenir els 10 punts màxims. La resta van preferir seguir incomplint el criteri d'anuncis sexistes i d'anuncis de contactes.
El paradoxal és que incomplir aquests dos requisits no els va restar els punts del criteri de foment de la igualtat de gènere i, fet i fet, tampoc els va impedir accedir als ajuts, perquè les clàusules d'igualtat i no discriminació a la dona tenen un pes menor en el còmput total del barem, segons l'informe de valoració per a la concessió de subvencions a mitjans de 2017, al qual ha tingut accés aquest diari. Aquests nou periòdics amb publicitat sexista van rebre al voltant del 80% de les ajudes que havien sol·licitat, uns diners amb el qual van donar cursos de bona lectura de premsa en col·legis, instituts i centres de gent gran d'Andalusia. Públic va ser pioner
La fórmula d'incentius a les empreses de comunicació per acabar amb aquests anuncis s'ha demostrat "insuficient", admeten des de Presidència, que valoren ara l'opció b que els va plantejar el gabinet jurídic, és a dir, impulsar una llei específica. És la mateixa conclusió a què va arribar el Consell d'Estat en 2007, en un informe sobre possibilitats d'actuació contra anuncis de contingut sexual i prostitució publicats en mitjans de comunicació en premsa. El 2010, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va usar aquest informe per intentar incloure el veto als anuncis de contacte a la reforma de la Llei general de publicitat. Segons el document, més del 60% dels anuncis classificats eren de prostitució i generaven uns ingressos a la premsa espanyola de 40 milions d'euros a l'any.
La reforma no va arribar a escometre, perquè al poc Zapatero seria succeït per un Executiu del PP, però sí que es va aprovar un Codi de Conducta Publicitària, que demanava "evitar, especialment, aquells anuncis que puguin resultar vexatoris o discriminatoris per a la dona". Aquest diari, Público, i 20 Minuts van ser pioner us en renunciar a aquest tipus d'anuncis des del seu naixement, ara fa deu anys. La Junta d'Andalusia té competències per prohibir per llei els anuncis sexuals, però la tramitació d'una norma així -amb tots els seus informes favorables- triga com a mínim dos anys en veure la llum, de manera que l'ambiciosa promesa de Díaz difícilment veurà la llum aquesta legislatura. A més, no és un debat nou ni que hagi mantingut aliens als organismes responsables.
El 2008, el Consell Audiovisual d'Andalusia, òrgan d'extracció parlamentària que vetlla pels drets dels espectadors, ja va emetre un informe denunciant l'excés de publicitat sexual i sexista, així com els xat de prostitució a les televisions i ràdios andaluses. Des de llavors vénen demanant una llei específica per prohibir aquests continguts.
No va funcionar. Nou de les deu capçaleres andaluses beneficiàries es van negar a eliminar aquests anuncis, que els reportaven més ingressos que el que suposaven els ajuts públics. A més van acabar rebent les subvencions de totes maneres, perquè els criteris de selecció que primen la retirada de continguts sexuals "no són prou excloents", admeten des de la Conselleria de Presidència.
La presidenta Susana Díaz va anunciar dimecres, durant el Debat de l'Estat de la Comunitat Andalusa, que el seu Govern vetarà els anuncis de contingut sexual en els mitjans de comunicació. Ho farà rescindint els contractes de publicitat institucional i retirant les subvencions als mitjans que encara "publiquin anuncis de contactes sexuals". "Qualsevol forma de prostitució, si més no encoberta, no podrà rebre ni un sol euro de les arques públiques", va dir. L'anunci va ser ben rebut pels grups de l'oposició, però no serà tan fàcil complir-lo.
La Junta ja va intentar l'any passat prohibir la concurrència competitiva a ajuts públics de tots els mitjans que publiquessin anuncis sexuals i sexistes, "però el gabinet jurídic va frenar aquesta ordre". Els lletrats del Govern andalús van advertir que es podria incórrer en "discriminació" entre mitjans que volguessin optar a les subvencions, exposant-se a un recurs en els tribunals, i van recomanar que la via reglamentària més apropiada per acabar amb aquests anuncis era redactar una llei ad hoc. O bé per prohibir-los o bé per prohibir la concessió de fons públics als mitjans que els mantinguin.
La Direcció General de Comunicació Social, òrgan dependent de Presidència, injecta fons públics als mitjans de comunicació per dues vies: els contractes de publicitat institucional i les trucades subvencions d'alfabetització mediàtica per a la promoció de la lectura de premsa, que financen cursos i activitats en col·legis, hospitals o en centres de gent gran. L'any passat, va repartir 5,9 milions d'euros en contractes de publicitat per als mitjans andalusos. La partida d'alfabetització mediàtica va ser de 500.000 d'euros.
Va ser precisament en l'ordre que regulava la convocatòria d'aquests ajuts on la Junta va intentar vetar la concurrència competitiva als mitjans que publicaven anuncis sexuals. Després de l'informe contrari del gabinet jurídic, es va optar per una drecera legal: en lloc d'establir criteris excloents, es va introduir un barem que puntuava més a qui acceptés prescindir de continguts que discriminasen a la dona en les seves pàgines o en la seva programació radiotelevisiva.
Així, la Junta va introduir tres nous criteris de valoració: el foment de la igualtat de gènere (4 punts); que no tinguessin publicitat ni imatges sexistes (3 punts) i que no tinguessin anuncis de contactes sexuals (3 punts). De les nou capçaleres de paper que es van presentar als ajuts, només una -el diari universitari Aula Magna- va obtenir els 10 punts màxims. La resta van preferir seguir incomplint el criteri d'anuncis sexistes i d'anuncis de contactes.
El paradoxal és que incomplir aquests dos requisits no els va restar els punts del criteri de foment de la igualtat de gènere i, fet i fet, tampoc els va impedir accedir als ajuts, perquè les clàusules d'igualtat i no discriminació a la dona tenen un pes menor en el còmput total del barem, segons l'informe de valoració per a la concessió de subvencions a mitjans de 2017, al qual ha tingut accés aquest diari. Aquests nou periòdics amb publicitat sexista van rebre al voltant del 80% de les ajudes que havien sol·licitat, uns diners amb el qual van donar cursos de bona lectura de premsa en col·legis, instituts i centres de gent gran d'Andalusia. Públic va ser pioner
La fórmula d'incentius a les empreses de comunicació per acabar amb aquests anuncis s'ha demostrat "insuficient", admeten des de Presidència, que valoren ara l'opció b que els va plantejar el gabinet jurídic, és a dir, impulsar una llei específica. És la mateixa conclusió a què va arribar el Consell d'Estat en 2007, en un informe sobre possibilitats d'actuació contra anuncis de contingut sexual i prostitució publicats en mitjans de comunicació en premsa. El 2010, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va usar aquest informe per intentar incloure el veto als anuncis de contacte a la reforma de la Llei general de publicitat. Segons el document, més del 60% dels anuncis classificats eren de prostitució i generaven uns ingressos a la premsa espanyola de 40 milions d'euros a l'any.
La reforma no va arribar a escometre, perquè al poc Zapatero seria succeït per un Executiu del PP, però sí que es va aprovar un Codi de Conducta Publicitària, que demanava "evitar, especialment, aquells anuncis que puguin resultar vexatoris o discriminatoris per a la dona". Aquest diari, Público, i 20 Minuts van ser pioner us en renunciar a aquest tipus d'anuncis des del seu naixement, ara fa deu anys. La Junta d'Andalusia té competències per prohibir per llei els anuncis sexuals, però la tramitació d'una norma així -amb tots els seus informes favorables- triga com a mínim dos anys en veure la llum, de manera que l'ambiciosa promesa de Díaz difícilment veurà la llum aquesta legislatura. A més, no és un debat nou ni que hagi mantingut aliens als organismes responsables.
El 2008, el Consell Audiovisual d'Andalusia, òrgan d'extracció parlamentària que vetlla pels drets dels espectadors, ja va emetre un informe denunciant l'excés de publicitat sexual i sexista, així com els xat de prostitució a les televisions i ràdios andaluses. Des de llavors vénen demanant una llei específica per prohibir aquests continguts.
Malgrat tot, el major volum d'ingressos que reben els mitjans de comunicació -nacionals i internacionals- per part del Govern andalús no surten dels contractes de publicitat institucional, que gestiona Presidència, sinó de la Conselleria de Turisme, que maneja un muntant molt major de diners per publicitat, esdeveniments i fòrums de promoció nacional i internacional. Tota aquesta promoció del turisme -motor de l'economia andalusa- és susceptible de sotmetre als criteris de publicitat no sexista ni denigrant amb les dones, d'acord al compromís adoptat per Susana Díaz al Parlament.
El conseller de Turisme i Esport, Javier Fernández, també va anunciar recentment a la Cambra que els acords de patrocini que signi el seu departament (esdeveniments esportius com el Circuit de Motos de Jerez) inclouran clàusules que obliguin a eliminar tracte o imatge sexista o humiliant per a les dones (lliurament de trofeu en les competicions).
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta