Un informe encarregat pel parlament britànic trinxa la manipulació d’El País sobre les ‘notícies falses’ de Catalunya

En el report s'explica que El País comet 'exageracions' i fa un ús 'poc curós' de les dades

El diari El País, en un seguit d’articles signats pel director adjunt, David Alandete, va denunciar les setmanes prèvies a l’1-O que ‘exèrcits’ de bots russos, i també veneçolans, interferien al Principat fent propaganda independentista a la xarxa. El diari, a més, assenyalava el fundador de WikiLeaks, Julian Assange –que es va mostrar molt actiu a Twitter– com un dels instigadors d’aquesta campanya.

Alandete i Mira Milosevich-Juaristi, membre del think tank Real Instituto Elcano, van arribar a portar aquestes ingerències a una comissió d’investigació sobre notícies falses del parlament britànic. Tanmateix, ara, mesos després, un informe encarregat per la cambra a experts en xarxes socials ha desmuntat les teories del diari espanyol i el seu director adjunt. Ací podeu veure una de les portades d’El País sobre aquella qüestió:

En el report s’explica que El País comet ‘exageracions’ i fa un ús ‘poc curós’ de les dades. El diari –diu– fa una recerca ‘descurada i esbiaixada’ i fa servir una metodologia ‘pobra’. Per aquest motiu, els experts recomanen de no fer cas de les teories d’El País perquè són ‘excepcionalment enganyoses.’

Sobre el paper de Julian Assange en les interferències, el document indica que el diari n’exagera la influència, sobretot en mitjans del Kremlin com Russia Today o Sputnik. A més, és especialment crític amb la manera com s’analitza el compte de Twitter d’Assange, car s’extreuen conclusions amb informació del 2014 sobre un perfil inactiu: Assange va començar a piular el 17 de febrer del 2017.

Els experts també retreuen a El País la parcialitat de les investigacions. Assenyalen que no fa mai cabal de l’existència de bots i trols que aconsegueixen tant ressò o més fent propaganda espanyolista.

Finalment, en les conclusions, avisen que de vegades hi pot haver ‘la temptació de fer servir al·legacions infundades de notícies falses per donar suport a arguments polítics’. I ho reblen així: ‘La desinformació no és una tècnica exclusiva de Rússia, Veneçuela o qualsevol altre país o corporació. Cal explorar com les denúncies de notícies falses poden ser utilitzades com una tàctica manipuladora. Cal, doncs, entendre l’impacte que té això en la societat.’

Consulteu ací l’informe:

;

VilaWeb