PARLAMENTÀRIA FORAL DE PODEM I MEMBRE DE PODEM MUGITUZ I DEL MOVIMENT ANTICAPITALISTES
EL DRET A DECIDIR A TOT CATALUNYA I PODEM
Com a membres de Podem, cridem a defensar el dret a decidir sense concessions ia ser cauts amb l'abast dels pactes amb el PSOE, sense negar-nos a col·laboracions en assumptes concrets.
2017/08/10
La convocatòria del referèndum de l'1-O s'ha traduït en una agudització de l'enfrontament entre el Govern del PP i la Generalitat. La postura xovinista espanyola i poc dialogant del PP recolzat cor Ciutadans, és el principal responsable de la crispació i el bloqueig de la situació. Però també el PSOE té un responsabilitat per la seva falta de suport al dret a decidir dels catalans. Les seves propostes només constitueixen una reafirmació de l'estat de les autonomies amb un altre vocabulari ( «nacions culturals») i una aposta per una reforma constitucional limitada sense un veritable procés constituent.
Abans de comentar les posicions de Units Podem, per evitar malentesos, volem aclarir que no subscrivim l'estratègia del bloc independentista (Junts pel Sí i la CUP), una estratègia que debilita les possibles i necessàries aliances per defensar els drets nacionals del poble català. La principal debilitat del «Procés» rau en la seva incapacitat per eixamplar la seva base social per «baix». Molts sectors de les classes treballadores, especialment en el cinturó de Barcelona, vine amb fredor o com a molt amb tebiesa aquest camí cap a la independència. Pensem que el «etapisme» de l'independentisme català, que dóna prioritat a la constitució d'un estat propi no lligat a un model social i econòmic igualitari, ha contribuït decisivament a això. S'ha preferit una «transversalitat» que prioritzava la unitat amb la dreta catalana a una orientació cap als sectors populars en base a exigir un «Estat propi» però també un «País diferent». Tampoc s'han fet suficients esforços per aconseguir un acord entre independentistes i federalistes partidaris del dret a decidir. Això ha facilitat el relatiu desentesa de forces com Units Podem o Catalunya en comú. Però aquí la responsabilitat és de tots dos costats.
Perquè la direcció de Podem ha adoptat una actitud de cert desentesa i distància. De fet, en ocasions ha semblat que limitava l'horitzó de les possibilitats d'elecció a la solució federalista, descartant per endavant la independència. Un altre aspecte criticable de la postura de la direcció de Podem ha estat la seva exigència d'un referèndum pactat quan no hi ha una perspectiva a curt-mig termini de poder articular una majoria política al Congrés dels Diputats disposada a una solució democràtica del «problema Català ». No es pot condicionar un dret, el de decidir dels catalans, a la consecució d'una majoria al Parlament que a l'Estat representi a les forces favorables a aquest dret, ja que equival a negar que sigui un «dret». Finalment es deslegitima el referèndum com a mecanisme de decisió i se li redueix a una mobilització testimonial. S'oblida que en les actuals circumstàncies de bloqueig des de poder central, apareix com l'únic possible. Recordem que l a jurisprudència internacional no prohibeix el dret a la separació sempre que es compleixin unes condicions: el no ús de la força, la constatació que la recerca d'un acord negociat està esgotada i un procediment democràtic que demostri l'existència d'una majoria de la població a favor. En resum, ens sembla que la direcció de Podem aquesta duent a terme un abandonament subtil d'una de les seves senyes d'identitat: el dret a decidir, un abandó que pot estar condicionat per la seva voluntat d'entendre amb el PSOE en clau de coalició de govern. El dret a decidir no «cal» en una aliança amb un partit a hores d'ara defensor de l'estat «autonòmic». Per tant, com a membres de Podem, cridem a defensar el dret a decidir sense concessions ia ser cauts amb l'abast dels pactes amb el PSOE, sense negar-nos a col·laboracions en assumptes concrets. Finalment pensem que hem de posar tot el nostre esforç en que l'1-O constitueixi una nova impugnació d'un règim i un govern corruptes i que serveixi per obrir possibilitats d'un veritable procés constituent en tots els pobles de l'Estat.
Abans de comentar les posicions de Units Podem, per evitar malentesos, volem aclarir que no subscrivim l'estratègia del bloc independentista (Junts pel Sí i la CUP), una estratègia que debilita les possibles i necessàries aliances per defensar els drets nacionals del poble català. La principal debilitat del «Procés» rau en la seva incapacitat per eixamplar la seva base social per «baix». Molts sectors de les classes treballadores, especialment en el cinturó de Barcelona, vine amb fredor o com a molt amb tebiesa aquest camí cap a la independència. Pensem que el «etapisme» de l'independentisme català, que dóna prioritat a la constitució d'un estat propi no lligat a un model social i econòmic igualitari, ha contribuït decisivament a això. S'ha preferit una «transversalitat» que prioritzava la unitat amb la dreta catalana a una orientació cap als sectors populars en base a exigir un «Estat propi» però també un «País diferent». Tampoc s'han fet suficients esforços per aconseguir un acord entre independentistes i federalistes partidaris del dret a decidir. Això ha facilitat el relatiu desentesa de forces com Units Podem o Catalunya en comú. Però aquí la responsabilitat és de tots dos costats.
Perquè la direcció de Podem ha adoptat una actitud de cert desentesa i distància. De fet, en ocasions ha semblat que limitava l'horitzó de les possibilitats d'elecció a la solució federalista, descartant per endavant la independència. Un altre aspecte criticable de la postura de la direcció de Podem ha estat la seva exigència d'un referèndum pactat quan no hi ha una perspectiva a curt-mig termini de poder articular una majoria política al Congrés dels Diputats disposada a una solució democràtica del «problema Català ». No es pot condicionar un dret, el de decidir dels catalans, a la consecució d'una majoria al Parlament que a l'Estat representi a les forces favorables a aquest dret, ja que equival a negar que sigui un «dret». Finalment es deslegitima el referèndum com a mecanisme de decisió i se li redueix a una mobilització testimonial. S'oblida que en les actuals circumstàncies de bloqueig des de poder central, apareix com l'únic possible. Recordem que l a jurisprudència internacional no prohibeix el dret a la separació sempre que es compleixin unes condicions: el no ús de la força, la constatació que la recerca d'un acord negociat està esgotada i un procediment democràtic que demostri l'existència d'una majoria de la població a favor. En resum, ens sembla que la direcció de Podem aquesta duent a terme un abandonament subtil d'una de les seves senyes d'identitat: el dret a decidir, un abandó que pot estar condicionat per la seva voluntat d'entendre amb el PSOE en clau de coalició de govern. El dret a decidir no «cal» en una aliança amb un partit a hores d'ara defensor de l'estat «autonòmic». Per tant, com a membres de Podem, cridem a defensar el dret a decidir sense concessions ia ser cauts amb l'abast dels pactes amb el PSOE, sense negar-nos a col·laboracions en assumptes concrets. Finalment pensem que hem de posar tot el nostre esforç en que l'1-O constitueixi una nova impugnació d'un règim i un govern corruptes i que serveixi per obrir possibilitats d'un veritable procés constituent en tots els pobles de l'Estat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta