Organitzacions socials denuncien la venda d'armes i la violació dels drets humans per la potència petroliera

Govern i mitjans envesteixen contra la CUP per denunciar les relacions amb l'Aràbia Saudita

Enric Llopis
rebel·lió


De quina manera participar en les manifestacions? La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va anunciar el 22 d'agost la seva negativa a compartir la primera fila de la manifestació del dia 26 a Barcelona, ​​que recorrerà el Passeig de Gràcia i acabarà a la plaça de Catalunya, amb el monarca Felip VI i el president del Govern, Mariano Rajoy. La consigna de la marxa ( "No tinc per. No tinc por") destaca el rebuig als atemptats que va perpetrar l'Estat Islàmic a la capital catalana i Cambrils (Tarragona), que es van saldar amb 14 morts i centenars de ferits el 17 de agost.



La diputada de la CUP, Mireia Boya, ha assenyalat, en Declaracions recollides per l'Agència Efe, que la formació independentista es manifestarà al costat de "la gent i els ciutadans" però no -en referència a Rajoy i Felipe VI amb els que són "indirectament "responsables dels atemptats, ja que segons l'activista" financen i ajuden que Daesh prengui més forces; i són els que els donen armes, estableixen relacions comercials i d'amistat ". A les xarxes socials, la CUP va difondre ahir el missatge "Les seues guerres, Els nostres morts", amb la fotografia de Felip de Borbó al costat del monarca saudita Salman bin Abdulaziz, al gener de 2015.

En declaracions a Televisió Espanyola, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va respondre de la manera a l'envit de la CUP: "Són uns radicals, que no tenen les coses clares en la defensa de la vida i la llibertat".

En un sentit similar s'expressava l'editorial del diari El País del 21 d'agost, titulat "Frenar la CUP". L'editorialista qualificava com "declaració de ruptura institucional" i "falta de respecte a les víctimes" la decisió adoptada per la formació anticapitalista sobre la seva participació en la marxa del dia 26.

A més, el diari del Grup Prisa va demanar al govern català de Junts pel Si una resposta -per evidenciar que no són "ostatges de l'extremisme" - a afirmacions com que l'atemptat obeeix a les "lògiques del capitalisme" o que el rei Felip de Borbó representa el "imperialisme que ha finançat el terrorisme".

L'editorial del diari conservador ABC, del 21 d'agost, va carregar també les tintes contra la Candidatura d'Unitat Popular; "Res es perdrà amb l'absència d'aquests apologistes de la violència naturista i d'altres violències", afirmava l'editorialista, que es lamentava a més per la "podrida escala de prioritats (de la CUP), tan tòxica com la seva aportació a la vida pública de Catalunya ".

No obstant això, nombrosos analistes han destacat les relacions entre l'Aràbia Saudita i les organitzacions terroristes. Per exemple, al març de 2016 el diari Resum Llatinoamericà publicar un article de Yair Cybel, productor en Telesur i editor a El Crit del Sud, mitjà popular de Buenos Aires, titulat de manera eloqüent "Aràbia Saudita: la sagnant dictadura que finança l'Estat islàmic ". L'analista posava de relleu com "nombrosos referents i organismes Internacionals han acusat el govern saudita de ser un dels principals promotors de l'Estat Islàmic o Daesh". A més de recordar les violacions dels drets humans en el regne àrab (davant el silenci de l'anomenada comunitat internacional) i del fet que es tracti d ' "una de les dictadures més ferotges de l'Orient Mitjà", Yair Cybel apuntava les acusacions de prestar ajuda financera i logística, així com la venda d'armes, a grups gihadistes que combatien a Síria, Líbia i l'Iraq. El text fa esment, així mateix, a una aliança entre l'Aràbia Saudita i Turquia per "facilitar l'accés de l'Estat Islàmic a les principals ciutats sirianes".

Molts altres estudiosos han apuntat aquestes connexions, com Alain Rodier, director del Centre Francès d'Estudis sobre la Intel·ligència i expert en terrorisme gihadista. En un article publicat per la revista francesa Atlàntic, i reproduït pel canal rus RT a l'agost de 2014, l'especialista subratllava que l'Aràbia Saudita "va contribuir a l'aparició de l'Estat Islàmic que ara l'amenaça" (es refereix al fet que els terroristes van considerar posteriorment a la Casa dels Saud una institució corrupta i subordinada a països com els Estats Units i Israel). Rodier recorda que la potència petroliera va començar a finançar els grups jihadistes que a l'Afganistan combatien, el 1979, a les tropes soviètiques. Ho van fer costat al Pakistan, afegeix, encara que més tard van donar suport econòmicament a altres "radicals" (expressió de l'analista) que també es van enfrontar a Islamabad. En l'entrevista Alain Rodier subratlla els factors ideològics: "Van construint mesquites per tot el món islàmic per expandir la seva influència i oposar-se a Teheran; i, anteriorment, als Germans Musulmans ".

Mitjans independents i veus crítiques de l'estat espanyol han recordat aquesta setmana viatges recents de Felip VI a l'Aràbia Saudita (gener de 2017), amb els polítics, empreses i negocis vinculats a la visita. Però les connexions arriben fins al que succeeix a Marbella com a estada de vacances.

Així, l'Agència Efe va informar el 11 d'agost del robatori de joies, per valor d'un milió d'euros, a un príncep saudita a una vila de Marbella. El diari El Confidencial va fer públics alguns detalls de la denúncia interposada davant la Policia Nacional per la filla del príncep: 4 anells amb diamants, dos penjolls i un anell de la signatura Bulgari, un rellotge de la marca Chopard amb diamants, vint pendents d'or , quatre anells Cartier i quatre polseres amb diamants.

Una altra perspectiva possible és la dels negocis en comú. El passat 27 de juliol el Ministeri de Foment va informar que el tren d'alta velocitat (AVE) que la companyia Talgo ha fabricat per connectar les ciutats saudites de la Meca i Medina, ja arriba en període de proves la velocitat de 330 quilòmetres per hora (entre Jeddah i Medina).

Puden prendre infinits punts de referència. El canal rus Sputnik va adonar al desembre de 2015 del sopar organitzat pel monarca saudita, Salman bin Abdulaziz, per retre homenatge al rei emèrit d'Espanya, Joan Carles de Borbó. La visita es va produir en el context del desplaçament d'aquest als Emirats Àrabs Units, per gaudir del Gran Premi de Fórmula 1 d'Abu Dhabi. L'agència Saudita Press, cita Sputnik, va organitzar "un banquet en honor al rei d'Espanya".

Tres mesos abans Amnistia Internacional va denunciar que l'Aràbia Saudita es situava en la tercera posició de la ràtio de països amb major execucions per pena de mort, després de la Xina i l'Iran. Així, entre gener de 1985 i juny de 2015 van ser executades en el regne àrab 2.208 persones; a més de la decapitació, el mitjà de ejecutación més estès, hi ha casos en què es recorre a l'escamot d'afusellament, assenyalava el document. D'altra banda, les execucions públiques es realitzen a la plaça. També poden castigar amb la pena capital, destaca Amnistia Internacional, delictes "no letals", com l'adulteri, el robatori a mà armada, l'apostasia, la violació, la bruixeria o la fetilleria, entre d'altres.

Al maig de 2016 Greenpeace, FundiPau, Oxfam Intermón i Amnistia Internacional van presentar un informe demolidor: "Llicències per matar?". El document feia referència al primer semestre de 2015, però la idea de fons pot estendre fins avui. Part de l'interès de la investigació és que al març de 2015 la coalició internacional encapçalada per l'Aràbia Saudita va iniciar els bombardejos sobre Iemen. En els sis mesos analitzats de 2015, Espanya va exportar a la "coalició saudita" armament -avions, municions, bombes, coets i misiles- per valor de 560 milions d'euros.

Al costat de la denúncia, les organitzacions han recordat que per aquelles dates (maig de 2016) ja havien perdut la vida a la guerra del Iemen més de 3.000 civils, el país comptava amb prop de 2,5 milions de desplaçats de les seves llars i més del 80% de la població requeria ajut humanitari. Els atacs de l'Aràbia Saudita i els seus aliats incloïen hospitals, escoles, mesquites i mercats, el que -segons les ONG- podria suposar la comissió de crims de guerra.

L'informe posterior (maig de 2017) de les esmentades organitzacions elevar a més de 650 milions d'euros les exportacions d'armes per part de l'estat espanyol a la potència àrab (suma de 2015 i 2016); es va exportar així mateix munició, bombes, míssils, granades de morter, aeronaus i equips electrònics, entre d'altres materials de guerra.

Quan a mitjans del passat mes de gener Felip VI va girar visita oficial a Riad, es va allotjar al Palau del Rei Saud, on va mantenir trobades amb els ministres saudites de Comerç i Inversions, Majid Al Qassabi; i de Finances, Mohammad al Yadan. Sense embuts Televisió Espanyola i l'Agència Efe van titular el 15 de gener: "Felip VI demana al rei d'Aràbia Saudita que segueixi apostant per les empreses espanyoles". Felip de Borbó va esmentar com a exemple de "estreta relació" empresarial el fet que consorcis espanyols es facin càrrec de la construcció de l'AVE entre La Meca i Medina, i el metro de la capital saudita.

A més, en l'agenda oficial figurava la participació del monarca espanyol en un fòrum amb prop de trenta directius espanyols, segons Televisió Espanyola i l'Agència Efe, "per visualitzar l'interès en que s'aconsegueixin nous contractes". Entre d'altres, i per un valor de prop de 2.000 milions d'euros, ressaltava la venda de cinc corbetes a l'exèrcit d'Aràbia Saudita, de la construcció s'encarregaria l'empresa pública espanyola Navantia. Així mateix hi va haver un temps per a la distracció: el governador de Riad va oferir una recepció de benvinguda al rei hispà, amb una dansa a càrrec de soldats àrabs.