M. Rajoy no viu en la realitat, sinó en un apunt comptable de la caixa B. Però la realitat viu a Rajoy. Ell fabrica la realitat. Els nostres ingressos, les nostres despeses, pensions, expectatives, les nostres vacances, les nostres vivendes, la factura de la llum i fins als nostres tuits. La realitat és aquest conjunt de vaguetats, llocs comuns pelats, silencis viscosos, intencions tortes, amenaces, més amenaces, banalitats, mentides en què habitualment consisteixen les compareixences d'aquest flagell del fòrum. És igual d'altra banda perquè la realitat, en definitiva, és el que ell vol que sigui "en virtut del 155", una norma que no li permet fer res del que ha fet, però sí que li permet fer el que li doni la guanya. Així, després de consultar amb el seu aliat, Rivera, Rajoy adverteix que "la llei no permetrà noves ruptures". I per llei s'entendrà el 155 que, en suspendre la Constitució, suspèn tota llei excepte la que emani de la voluntat del que l'aplica, és a dir del dictador.
Una situació de la qual és directament responsable l'oposició. PSOE, Podem, PNB i indepes catalans tenen a les seves mans posar aviat fi a aquest maelstrom que està devorant la democràcia i l'Estat de dret a Espanya. Uns més que altres, cert. Poseu-vos tots d'acord i presentin una moció de censura per acabar amb els abusos. Resulta inversemblant, donada la posició del PSOE, favorable a l'155, fins i tot per sobre de la voluntat majoritària de l'electorat català. Cadascú es fa responsable del que li sembla, com diria el Sr. Rajoy.
Aquesta situació ja la va avançar Albiol, avui al capdavant d'un quartet de vent al Parlament pel que no obstant això parla el partit majoritari a la resta del país. El president d'aquest partit, una organització molt mal vista pels jutges i els ciutadans als que ha plomat, nega que es pugui ser president de la Generalitat a l'estranger i Urkullu la idea li sembla "absurda". Arribarà un temps en que aquestes coses siguin possibles en benefici de tots però, de moment, la solució és molt senzilla: s'aixequi el 155, exonérese de la manera que es vulgui als empresonats i exiliats, permeti que es constitueixi el Parlament legalment i reconózcase lleialment el govern sortit d'aquest Parlament. La qüestió de si aquest govern se salta o no la llei no pot prejutjar. Ha de ser ell qui ho decideixi advertit, a més, com ja està amb gest fosco, que si se situa fora de la llei, de la llei del 155, li caurà un nou 155, o el mateix de la cinquena anterior.
Aquest és l'escenari previst. El 155 segueix en funcionament i creant una situació de crisi institucional a Catalunya sense precedents. Els indepes veuran si accepten la convocatòria de Rajoy de constituir el Parlament amb candidats electes a l'exili oa la presó i en condicions d'absoluta inseguretat jurídica. Encara no coneixem amb exactitud quins drets polítics són retallats o negats a uns presos preventius, per quina raó i qui pren la decisió. Tenen diverses opcions que van des de negar-se a acceptar la convocatòria per considerar-la un xantatge, fins acceptar-constituint el Parlament i posterior govern amb substituts en les llistes. Però aquesta última, sobre ser pràcticament inviable és inútil perquè no resol el problema real de la realitat (no de la realitat magmàtica de Rajoy) que són els presos i exiliats polítics.
En cap Estat de dret pot haver presos polítics, presos de consciència.
Un conflicte com el de la República Catalana és una qüestió política de rang constitucional que ha de ser tractada mitjançant negociacions i acords si cal estructurals que són exigits per la voluntat de gairebé un 50% de l'electorat i més de dos milions de persones, no per quatre conspiradors del mil·lenni. Però també es pot veure, i així la veuen el govern i els jutges, com una qüestió d'ordre públic promoguda per uns agitadors al capdavant d'unes torbes i, elevat el to judicial (que no necessàriament jurídic) com una de delicte de sedició, de rebel·lió, de traïció. Quan s'arriba a aquest punt la justícia es converteix en inquisicion i als ciutadans se'ls jutja i condemna per les seves conviccions.
No és per estar orgullós.
No hi ha més que retirar el 155, aturar la repressió policial i judicial i oferir un referèndum pactat que ja veuríem si els indepes acceptarien després d'haver celebrat dos reials (9N 2014, 1/10 2017) i dos a l'altra banda del mirall (27S 2015 , 21D 2017). Si no acceptessin, el conflicte segurament es enconaría.
Si acceptessin ens trobaríem que a Espanya han costat tres consultes més o menys referendàries així com mil ferits, destrosses, vagues, agressions, exilis, multes, presons aconseguir el que els escocesos van aconseguir després d'una breu negociació amb el govern britànic.
Ara feu-vos un breu càlcul d'eficiència i apliqui l'confús triomfalisme del president, que tanca un any sense parlar de la corrupció quan ja només deu quedar ell per imputar a la Gürtel.
Ramón Cotarelo
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta