Algun dia lamentarem les ajudes públiques rebudes pels mitjans de comunicació d'aquest grups empresarials, ajudes difícilment explicables si resulta que aprofiten el seu poder per intentar fer descarrilar el procés per la via de les falsedats i les mentides, només cal llegir les seves capçaleres o veure la seva televisió per comprovar la falta d'equanimitat en el tracte del govern de Catalunya i els partits i entitats que li donen suport.
No és periodisme, és intentar avortar la revolució democràtica més gran feta a Europa, una revolució democràtica, sense aldarulls,en pau i respecte a la resta.
Però Zeta i Godó tenen una altre missió, rebentar el procés per seguir gaudint dels seus privilegis.
El Grupo Zeta amb un deute de més de 100 milions d'euros i incomplint el pla de pagaments subscrit amb els seus creditors segueix viu per obre i gràcia del poder espanyol, res perdríem si l'empresa fos tancada per impagaments, com a mínim l'unionisme més salvatge perdria una via d'intoxicació contra el procés.
El Grup Godó sobreviu, però sense les ajudes milionàries de les institucions catalanes ho passaria malament, recordem l'anunci que a partir del juny no renova el seu acord milionari amb la productora de Josep Cuní. El que queda clar és que sense els milions d'euros que reben els dos grups del Govern de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Area Metropolitana i altres institucions, tindríem un panorama mediàtic molt més equànime.
Una dada més, és probable que aquesta editorial d'aquest modest digital la llegeixi més gent que l'editorial de La Vanguardia o El Periódico, de la mateixa manera que són més llegits articles i editorials de Nació digital, Vilaweb o El Nacional. I malgrat això, els dos grans diaris de paper compten amb molt més diners i els seus articulistes són presents a la ràdio i televisió públiques de casa nostra i en mitjans espanyols, tenen sobre dimensionat la seva presència mediàtica, ja que avui no representen la majoria de l'opinió pública.
I ja no parlem de les vendes dels diaris espanyols a Catalunya, però els seus directors i articulistes omplen les ràdios i televisions públiques malgrat que els seus diaris tenen vendes irrisòries a Catalunya, esperem que mai haguem de lamentar aquesta actitud de docilitat contra aquells que ni ens respecten i que practiquen l'odi contra el procés independentista
Berta Cáceres era una de las más destacadas dirigentes del COPINH (Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras). Su compromiso comunitario y a favor de la defensa de las mujeres, hicieron trascender su figura en toda la región. Su asesinato motivó una amplia condena internacional.
