Felip VI diu adéu a Catalunya

El monarca espanyol defuig rebre Carme Forcadell, la Casa Reial demana que es comuniqui al monarca per escrit la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat

La Casa Reial ha iniciat la desconnexió, si més no presencial, i ha volgut evitar la imatge del monarca espanyol amb Carme Forcadell, ara presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC, entitat  que durant la seva presidència va propiciar el major moviment social d’Europa a favor de la independència de Catalunya. Forcadell, ha comunicat aquest migdia oficialment al rei Felip VI la investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat. La comunicació s'ha fet per escrit a petició de la Casa Reial i s'ha enviat per correu electrònic. 



La CUP considera que és "un orgull per als catalans" que Felip VI no rebi Forcadell per comunicar una decisió "democràtica"
 El diputat cupaire Benet Salellas s'ha mostrat satisfet que el rei Felip VI no rebi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per comunicar-li la "decisió democràtica" de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. "És un orgull per als catalans perquè el rei espanyol, germà de la infanta jutjada avui per corrupció a l'audiència provincial de Palma, no tindrà mai la legitimitat democràtica d'aquesta cambra", ha afirmat des de la cambra catalana. Salellas ha afegit que "com menys contacte i intervenció" de la Casa Reial en el procés, més es garantirà la futura república catalana.
Joan Tardà veu un possible menyspreu al Parlament de Catalunya
 El diputat d’ERC, Joan Tardà ha considerat que si el monarca espanyol no rep la presidenta del Parlament "denotarà una baixa qualitat democràtica per part del rei d'Espanya” i que seria “deplorable".
"El proper català que rebrà Felip VI serà l'ambaixador català a Espanya quan li presenti les credencials diplomàtiques", diu el president de l’ANC
 El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha celebrat aquest dilluns que el rei Felip VI ja "desconnecti" amb Catalunya rebutjant l'audiència a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però ho ha trobat un "error institucional greu" des del punt de vista dels interessos de la corona. En declaracions a Catalunya Ràdio, Sànchez ha opinat que si els diputats independentistes no aprofiten aquest gest "de desconnexió amb les institucions de Catalunya" i la incertesa política que ara mateix hi ha a Espanya, llavores és que es mereixen la independència. "Si no aprofitem tot això per fer-ho bé, és que no ens mereixem guanyar la llibertat", ha dit.
 Sànchez ha trobat "fantàstic" que sigui el rei qui "desconnecti", i ho ha trobat una "bona notícia" des de la perspectiva de les forces sobiranistes. Al seu parer, molt millor si a partir d'ara les relacions són sempre per comunicació escrita.
 Com a politòleg, però, ha opinat que això no hauria passat amb l'anterior rei, per l'"autoritat moral" que tenia, i ha remarcat que la "neteja de cara que s'ha fet a la casa reial ha tingut aquest dilluns dues males notícies", el judici a la Infanta Cristina i el gest de Felip VI "d'una transcendència política espectacular" de no voler rebre Forcadell

DESOBEDIENCIA: NO ANTICIPARSE

Carme Forcadell: "La sentencia del TC no anula la voluntad del pueblo de Catalunya"


La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha afirmado este jueves que la decisión del Tribunal Constitucional (TC) de anular la resolución independentista no cambia en nada el proceso soberanista: "La sentencia no anula la voluntad del pueblo de Cataluña expresada en las urnas".


En declaraciones a los periodistas desde los pasillos del Parlament, ha criticado que el Estado busca dar respuesta jurídicas a la situación cuando debería dar respuestas políticas: "Estamos donde estábamos, no hemos avanzado".


Ha argumentado que la decisión del alto tribunal tampoco cambia "el resultado de las elecciones del 27 de septiembre", en alusión a la mayoría independentista que suman 62 diputados de JxSí y 10 de la CUP, los dos grupos que impulsaron la resolución.


Para ella, el Estado se equivoca de nuevo al enfrentarse al proceso soberanista, porque "los retos políticos solo se pueden solucionar políticamente. Se ha demostrado a lo largo de la historia".


La presidenta asegura que la sentencia no ha sido una sorpresa: "La esperábamos. Es la manera de actuar del Estado español utilizando siempre los tribunales a la hora de responder a los retos políticos. Esto no resuelve el problema".


Forcadell ha criticado que el TC demuestra que "cuando un tema le interesa, funciona muy rápidamente", y le ha pedido la misma celeridad con otros temas que también interesan a muchos catalanes.


Ha precisado que lo dice solo como presidenta del Parlament y no en nombre de la Mesa, el órgano director de la Cámara, ya que aún no se ha reunido para analizar la sentencia y prevé reunirse la próxima semana.


DESOBEDIENCIA: NO ANTICIPARSE
Preguntada por si el Parlament tiene previsto desobedecer la sentencia del Tribunal Constitucional, Forcadell ha respondido que no es momento de "anticipar escenarios", recordando que ahora mismo Catalunya tiene un presidente y un Govern en funciones.
"Lo más importante ahora es tener a un presidente y a un gobierno, y no vamos a anticipar escenarios", ha concluido.


© 2016 Europa Press

DICTÀMEN DE LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA DE 22 JULIOL 2010

DICTÀMEN DE LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA DE 22 JULIOL 2010
 LES DUI SON RECONFORTANTS
- Declarem que no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les declaracions unilaterals d’independènci
- Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval
 sempre la voluntat democràtica d’aquest poble
- Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és la voluntat dels ciutadans, la qual crea o modifica la legalitat vigent quan sigui necessari
 Ull! Algú podria acabar a La Haia a l'ombra. Ull!
 SUBSTITUÏR UN ESTAT OPRESOR PER UN ALTRE DE NOVA CREACIÓ NO SOLAMENT ÉS UN DRET SINÓ UN DEURE (Franklin).

Democràcia sí, però no per tots igual

La supèrbia condueix Susana Díaz a posar un peu fora de la democràcia
La presidenta andalusa es veu obligada a rebaixar la tensió amb Sánchez, mentre aquest anuncia que buscarà l’acord amb Podemos i Ciudadanos


Pedro Sánchez ha demanat diàleg al nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i membre de Junts pel Sí (CDC+ERC, entre d’altres), amb Mariano Rajoy, als que insta a cercar i trobar acords “més que crear fronts”. Al mateix temps, rebutja frontalment un pacte amb Podemos que inclogui el concert d’ERC i DiL (CDC). Una flagrant contradicció, mentre Susana Díaz s'esvera.

El cap de files del PSOE, Pedro Sánchez, comença a topar amb les primeres contradiccions post acord català. Després de demanar diàleg a ERC i CDC, amb qui ell no es vol entendre, Sánchez ha mostrat avui la seva intenció de formalitzar un acord “progressista” amb Podemos i Ciudadanos; però Albert Rivera ja li ha negat la major. El líder de la formació taronja ha reiterat una vegada més que no vol cap acord amb Podemos ni amb les formacions independentistes. Pel que fa a Pablo Iglesias, el mandatari de Podemos valora fins on pot exercir pressió. Iglesias va rebaixar la proposta de referèndum quan es van trencar les negociacions entre JxSí i la CUP la setmana passada, però l’acord final ha descol·locat tothom, fins i tot Podemos, com es va poder veure ahir a través de les declaracions d’Ada Colau i les intervencions desafortunades de Lluís Franco Rabell.
Susana Díaz, a punt d’escopir lava
 La presidenta d’Andalusia ha hagut de rebaixar el to en els darrers dies, després de prémer l’accelerador en el seu afany per esdevenir la propera candidata del PSOE a la presidència del govern central espanyol. L’advertència que ha rebut d’Albert Rivera, amb qui manté un acord estable de govern, ha amansit la fera. Rivera va amenaçar la presidenta d’Andalusia de retirar-li el seu suport si “deixava penjada” la Junta.
 El boç d’Albert Rivera ha acumulat la ira de Díaz, que ha procedit a descarregar-se com més bé sap: carregant contra el nou govern català de Puigdemont. Díaz ha volgut marcar perfil com a presidenta d’una de les disset comunitats que conformen el Regne d’Epsanya actualment: "cap govern autonòmic ni responsable públic pot saltar-se la llei ni pot actuar al marge de la legalitat".
La desmesura situa Díaz fora de la democràcia
 La potència sense control no serveix de res. Durant l’erupció, Díaz ha pronunciat la següent frase: "Jo vaig ser de les primeres que vaig dir amb molta claredat que estava en contra del dret a decidir, i el temps m'està donant la raó". L’aspirant al tron socialista ha deixat clar amb aquesta patinada que està en contra del dret a decidir (dret a portar a una conclusió definitiva quelcom). Ara ningú no pot decidir res. Díaz cau en el parany del propi eufemisme convergent i posa, amb això, un peu fora de la democràcia

El procés entra en una fase decisiva




Carles Puigdemont va ser investit ahir, a les 21.47 hores, 130è president de la Generalitat de Catalunya, novè de l’època contemporània, inclosos els presidents a l’exili durant la dictadura franquista. Després de tres mesos de complicades negociacions, al límit del període legal permès, va rebre en primera ronda 70 vots: 62 de la coalició JxSí i 8 de la CUP (els altres 2 diputats de la formació anticapitalista es van abstenir). Puigdemont, que avui renunciarà a l’alcaldia de Girona, va assumir l’encàrrec de la cambra fent seu el mandat guanyador a les urnes el 27-S amb l’objectiu de fer d’aquesta legislatura un període de “postautonomia i preindependència”. Ho va fer com un acte de normalitat i responsabilitat democràtica, assumint, però, la complexitat del repte i conscient de la pluralitat del país i de la necessitat d’ampliar la base social favorable a l’estat propi. Ho va fer, també, amb un programa de marcat caràcter social, fruit dels acords de JxSí i la CUP, i molt semblant al que ja va defensar el passat 9 de novembre Artur Mas, a qui va agrair el pas al costat i amb qui compta per als moments delicats que vindran. Efectivament, és bo comptar amb tothom, singularment també amb l’expresident Mas, i governar per a tothom, pensant sobretot en els que més estan patint la crisi. I ho va fer, a més, demanant perdó a la ciutadania per com s’ha arribat a la seva investidura i donant les gràcies a tots els que l’han fet possible.
Al davant, Puigdemont es va trobar una oposició frontal de la resta de grups, que ahir li van retreure unànimement el seu silenci sobre la plaga de la corrupció -punt feble del seu discurs d’investidura- i que, deixant de banda estils i ideologies, van situar i situaran els pròxims mesos el repte del procés constituent al marge de la legalitat democràtica. La històrica legislatura que ara comença girarà, efectivament, al voltant de la legitimitat democràtica d’iniciar un procés d’independència des de la legalitat catalana i posarà a prova la capacitat del president, el Govern, el Parlament i la ciutadania de mantenir la cohesió social mentre es fa avançar amb rigor, civisme i serenitat un procés que entra ara en una fase decisiva.


ara.cat