google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

La Jugada de Aznar y el necesario Pacto de la Regeneración para salir de este impasse

LA ESCOPETA NACIONAL
no para de dar tiros de fogueo

La Jugada de Aznar y el Pacto a Tres para regenerar el país
- Si no hay apoyos para investir a Rajoy que los haya al menos para echarle
- Aznar esperaba un desastre del PP para postularse como un presidente de consenso apoyado por Cs
- Los Medios ven un fracaso a Iglesias, cuando ha conseguido los mismos escaños que el 20-D, y en cambio no dicen lo mismo cuando mentan a Sánchez o Rivera que han perdido escaños.


Se presuponía que estas elecciones darían más sentido común tanto al electorado a la hora de votar como a los partidos tras la votación.

No siendo así y viendo que todas las posturas siguen enrocadas en lo mismo.

Que si Rajoy tiende la mano pero no mueve un dedo.

Que si Rivera apoya al PP de Rajoypero sin Rajoy.

Que si Pedro ni se abstiene ni apoya

y con Pablo viéndolas venir ahora que con PSOE y sin PSOE no se pinta nada.

propongo que ya que no es posible que gobierne el PP solo simplemente por que nadie quiere pactar con él y no tiene los apoyos necesarios se forme, por salir de este impasse, por echar a Rajo que es lo más urgente y necesario y por que las siguientes elecciones sean realmente limpias, una gran COALICCIÓN anti-PP conformada por los votos de PSOE, Cs y UNIDOS PODEMOS y que llevara a la investidura a Pedro Sánchez sin contrapartidas de ministerios ni de otro tipo, para revertir las políticas realizadas por el PP estos últimos cuatro años y para que como mucho en el plazo de dos años se convoquen nuevas elecciones.

Para propiciar que esto suceda, en un acto total altuísmo y por el bien del país, bastaría con que UNIDOSPODEMOS se pronunciara a favor de una investidura de Sánchez.

Lo normal es que lo demás venga rodado solo.

----------------------------

Por otro lado, quisiera hacer hicapié en dos cosas:

En la metedura de pata de Aznar, que creyendo que el PP tendría un mal resultado electoral preparó una rueda de prensa para el día siguiente donde se postularía como un presidente de gobierno de consenso apoyado por sus nuevas generaciones de CS.

Como esto no sucedió, redujo su intervención a decir que se ofrecía al partido para lo que el partido creyera necesario.

Eso sí, sus intenciones y deseos quedan ahí agazapados, esperando que la postura de su finado Rivera, la de echar a Rajoy para formar un posible gobierno PP-Cs, triunfe.

Y por otro, en esa conclusión que sacan los medios de querer ver en el resultado electoral de PODEMOS un fracaso tras las infladas esperanza que daban las encuestas.

Incluso se atreven a pedir la cabeza de Iglesias. Cuando UNIDOS PODEMOS ha obtenido idéntico resultado que en el 20-D y no lo hacen con Rivera o Sanchez cuando ellos han perdido escaños.

Pasa lo mismo en Reino Unido, los sionistas y sus medios más empeñados con hacer sangre y echar a Jeremy Corbyn de la jefatura de los Laboristas, cuando él no fué el que propuso el referéndum, que en ensñarse con cameron que fué el que lo convocó.

ARMAK de ODELOT

POSDATA 1ª

Por mucho que digan, sin gobierno se vive mejor, por lo menos no hay más ajustes, reformas y recortes, y más cuando la alternativa es dejar gobernar al PP

POSDATA 2ª

Viendo como va a acabar la relación UE - Reino Unido no sería mejor acabar todos de igual manera?

Si se va a permitir la libre circulación de personas, capital y mercancías entre UE y Reino Unido, no es mejor recuperar la soberanía como Inglaterra ya que no hay la más mínima intención de profundizar en una Europa más igualitaria, justa y redistributiva?

¿ Si no se va a avanzar para lo bueno para que seguir sufriendo sin contraprestaciones con todo lo malo?

Si se observa las condiciones de los convenios que tiene la UE con otros países que no están integrados totalmente en ella o dentro del euro, podemos comprobar que son mucho más satisfactorios que las que tenemos los totalmente integrados.





Publicado por WEB DE PROMOCIÓN ALTERNATIVA

cinismo corrupción y dimisiones

El cinismo del ministro Jorge Fernández Díaz no tiene límites, pide dimisiones cuando el que tendría que dimitir es él.

Las actuaciones y llamadas telefónicas probadas por el diario Público muestra hasta que nivel de odio hacia todo lo que suena y se habla en catalán, tengo que recordar que éste señor, catalán de nacimiento, contiene un rencor enorme al pueblo que le ha visto nacer.

Existe una pequeña élite catalana y castellana que odian desde siglos a Catalunya porque sus condados  preferían estar bajo la protección de los austrias antes que estar con los borbones de origen francés, tal era el odio de los borbones que tramaron un complot contra los condes. Prueba de ellos es la guerra de 1707 que duró siete años hasta el día fatídico para catalunya: el 11 de septiembre de 1714.

Año 1715, es un año par olvidar, precisamente durante estos días Felipe V rey del reino de Castilla decide aconsejado por su gobierno castigar a los condes catalanes a pagar su osadía de desafiar a su persona obligándoles a pagar un suplemento extra que hoy en día continua ejecutándose.

Ese impuesto es de una quinta parte de todos los beneficios que obtenían con su trabajo laborioso, obligando para pagar a trabajar durante más de 15 horas diarias.

Este rencor de Felipe V hacia Catalunya a ido calando en todo el reino hasta convertirlo en una forma de vida en sus ciudadanos. Al ver que Catalunya recibia este rencor como odio la monarquia borbónica decidió cambiar el nombre por España.

Siglo XX el rei Alfonso XII y su hijo Alfonso XIII se dejaron manipular por los gobiernos anteriores y de Primo de Ribera creando un entramado judicial del cual desplazó a dichos monarcas hacia una posición presencial sin popder de decisiones, fué tal el abuso que el pueblo decidió optar por la II República, derrocada por un militar golpista llamado Francisco Franco, el cual durante 40 años ejerció un poder absoluto maniatando a todos los españoles y creando unos impuestos injustos a los catalanes, explotándolos, expoliándolos, y dejando todo bien atado hasta su muerte, poniendo delante de su ejercito fascista a su sucesor: Juan Carlos I, rey borbónico.

La crisis que se creó en 1976 fué tal que el rey envió una carta al Sha de Pérsia Rezza Palhevi para que le enviase 10.000.000 de dolares para financiar un partido nuevo formado por gente del antiguo régimen que estaban en la sombra, uno de ellos era Adolfo Suárez por miedo que los nacionalistas catalanes y vascos optasen en irse de España y romper todo el tejido corrupto de España.

En el día de hoy, sus herederos que están dentro del Partido Popular, un partido que no solo es corrupto sino que se ha demostrado que si llegan a dimitir han de ir todos a prisión proque se tendría que cambiar todas las leyes enpezando por la constitución española.

Actualmente la constitución protege a los corruptos, empresarios, políticos del PP, banqueros y castiga con dureza a los más débiles (todos los españoles y autónomos).

El empresariado español arraigado mucho dentro del PP saben que con la independencia de Catalunya, todo se cae como un castillo de naipes por su propio peso, habrían de hacer una nueva constitución y con ella perderían todo el control (además la iglesia perderia todo el poder dentro de los gobiernos, hemos de recordar que en España la iglesia católica no paga impuestos) y los grandes empresarios de la Castellana y algunos de Catalunya ya no podrían optar por las concesiones amañadas para su propio lucro en perjuicio del pequeño empresario.

El cinismo arraigado dentro del PP es tan enorme que se les a ido de la mano y no pueden pararlo, han llegado tarde.

En cualquier país dentro de la UE dimiten por poca cosa, por ejemplo, mentir en el curriculum, o perdre unas elecciones. En España dimitir es un nombre ruso, por eso ningún político corrupto dimitirá. Por eso España nunca podrá salir del agujero que ella misma ha cavado, por eso Catalunya pide su independéncia

Fraudesdes travaux du TGV

Mardi 28 juin plusieurs personnes ont été arrêtées à Barcelone. Elles sont soupçonnées d’avoir détourné de l’argent lié à la construction du TGV à Barcelone. Un nouveau chapitre dans l’affaire des supposées fraudes autour des travaux du TGV.

La police a arrêté mardi 28 juin au matin 14 personnes à Barcelone et à Madrid. L’opération a commencé aux alentours de 7h30 dans les bureaux d’Adif à La Sagrera et à Sant Andreu. Les individus arrêtés seraient liés à un présumé détournement de l’argent public pour les travaux de l’AVE (train à grande vitesse) à La Sagrera à Barcelone. Plus précisément, les enquêteurs soupçonnent les constructeurs d’avoir fait des factures d’une valeur de 82 millions d’euros qu’Adif, l’entreprise qui gère le réseau ferroviaire en Espagne, aurait payé pour des travaux qui n’ont pas été réalisés par des entreprises de construction. La police a également perquisitionné des logements et des sièges d’entreprises à Barcelone et Madrid à la recherche de preuves.

L’enquête est partie du juge anti-corruption, Emilio Sánchez Ulled. Il aurait noté des différences entre les supposés travaux réalisés et la réalité. Les travaux concernent les accès aux voies, la construction de la structure et la construction de la plate-forme de la ligne de TGV allant de Sant Andreu-La Sagrera à el Nus de la Trinitat. Grâce à plusieurs indices, le juge soupçonne des détournements d’argent, du trafic d’influence et des falsifications de documents. Il vise des responsables d’Adif et des entreprises constructrices qui ont obtenu des contrats pour la construction des structures liées aux trains à grande vitesse.

Des multiples enquêtes

Selon le journal El Periódico, parmi les personnes arrêtées figurent des responsables d’Adif. Il y a Rafael Rodríguez ancien directeur de la zone Nord-Est et ancien responsable des travaux du TGV à Barcelone et en France, et également Jaime García ancien gérant de l’infrastructure d’Adif. Ces deux personnes ont déjà été arrêtées lors de l’opération Yogui en mai 2014, qui les soupçonnait d’avoir détourné environ six millions d’euros toujours dans le cadre de ces travaux de TGV à Barcelone. Au final, cela serait plus de 30 millions d’euros qui auraient été détournés, l’enquête est encore en cours.

Les arrestations de ce mardi 28 juin représentent seulement une opération de plus dans la longue histoire des supposées fraudes liées à des surcoûts de construction de l’Adif à Barcelone. Les enquêteurs précisent qu’il y a beaucoup de similitudes entre l’opération d’aujourd’hui et celle de 2014

Frau en la construcció de l'AVE

INVESTIGACIÓ DE FRAU EN LA CONSTRUCCIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT A BARCELONA Per Leslie Singla 28 de de juny de, l'any 2016 Tancat dimarts 28 de Juny de persones més van ser detinguts a Barcelona. Són sospitosos d'haver desviat diners relacionat amb la construcció del tren d'alta velocitat a Barcelona. Un nou capítol en el cas de presumpte frau en tot el tren d'alta velocitat funciona. La policia va detenir el matí del dimarts 28 de juny per 14 persones a Barcelona i Madrid. L'operació va començar a les 7:30 a les oficines d'Adif a la Sagrera i Sant Andreu. Els detinguts estan relacionats amb un presumpte mal ús de diners públics per a l'obra de l'AVE (tren d'alta velocitat) a la Sagrera, a Barcelona. En concret, els investigadors sospiten que els fabricants han fet comptes per valor de 82 milions d'euros qu'Adif, l'empresa que gestiona la xarxa ferroviària a Espanya, hauria pagat per un treball que no era feta per les empreses de construcció. La policia també va registrar les llars i oficines corporatives a Barcelona i Madrid a la recerca de proves. L'enquesta és part del jutge anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled. Hi hauria observat diferències entre la suposada treball realitzat i la realitat. El treball consisteix en els camins d'accés, la construcció de l'estructura i la construcció de la plataforma de la línia de tren d'alta velocitat de Sant Andreu-La Sagrera, al Nus de la Trinitat. Amb diversos índexs, el jutge sospitós de malversació, tràfic d'influències i falsificació de documents. És el responsable de les empreses ADIF i de la construcció que es van adjudicar els contractes per a la construcció d'estructures relacionades amb trens d'alta velocitat. múltiples investigacions Segons el diari El Periódico , entre els detinguts eren els responsables d'Adif. Hi ha Rafael Rodríguez exdirector de la Zona Nord-est i excap de les obres a Barcelona i França TGV, i també l'ex administrador d'infraestructures Adif Jaime García. Aquestes dues persones han estat detingudes durant l'operació Yogui en de maig de 2014 un informe sobre la sospita de malversació d'aproximadament sis milions encara en el context d'aquests TGV treballa a Barcelona. Al final, seria més de 30 milions suposadament malversat, la investigació està encara en curs. Les detencions d'aquest 28 dimarts, juny per només una operació més en la llarga història d'un suposat frau en relació amb els costos addicionals de construcció d'Adif a Barcelona. Els investigadors assenyalen que hi ha moltes similituds entre avui i l'operació de 2014.

‘Indepes’ i ‘comuns’: fem un tracte?



‘Indepes’ i ‘comuns’: fem un tracte?
«Passa que cada vegada que se’ls ha demanat d’afegir-se a la revolució catalana, o, si ells volen, a construir l’única república possible a l’estat espanyol, xiulen o se’ns en foten a la cara»


VilaWeb.cat  



«Passa que cada vegada que se’ls ha demanat d’afegir-se a la revolució catalana, o, si ells volen, a construir l’única república possible a l’estat espanyol, xiulen o se’ns en foten a la cara»

Els ‘espanyacanvistes’ són com els ‘processistes’, però en versió espanyolista: així com els segons viuen en el confort d’un procés d’independència continu, els primers fan el mateix amb l’eterna promesa de canviar Espanya: que no els ve d’un dia ni de dos… segles, vaja. Doncs bé: el 26-J, si no hi ha res de nou des del 1977, a Catalunya tornarà a guanyar un partit que promet el canvi a Espanya, En Comú Podem, i és clar: els ‘indepes’ temen que, amb el relleu generacional, la força i l’empenta que demostren, el fracàs de les generacions anteriors caigui en l’oblit i pugui rebrotar un ‘espanyacanvisme’ còmode amb il·lusions renovades.
Com a ‘indepe’ que s’ho mira des d’una de les opcions en què ens diluirem diumenge –tigres, lleons, marmota, Pacma, altres, abstenció–, crec que allò que més convé a Catalunya és que guanyin els ‘comuns’ amb el seu referèndum pactat i ens traiem un altre ‘i sí?’ de sobre. És l”i sí?’ dels votants que ignoren –volent o sense voler– les setze vegades que uns altres catalans ja van baixar a demanar-ne un al Congreso i que la dissetena vegada, la que intentaran via Podem, la sentiran com si fos la primera. Hi ha experiències que s’han de viure. És com Ciutadans quan fan alguna piulada en català i els torna l”amor’ que prodiguen per la nostra llengua. No sé si se m’entén: que els cops de porta, perquè ens facin mal, ens han de picar al nas propi.
Doncs això, que davant la perspectiva d’una emocionant ‘primera vegada’, els ‘comuns’ tenen una il·lusió que no se l’acaben. I quina enveja que (em) fan, no és ironia. La il·lusió catalana ha canviat de bàndol, i els ‘indepes’ estem desconcertats: mentre nosaltres ens autoboicotem per una coma del full de ruta, i que si RUI, que si DUI, ells, plim-plim-plim, són capaços de contradir-se i recontradir-se diverses vegades al dia; de reconèixer i negar la sobirania catalana; de demanar el vot de l’independentisme aquí i de vendre’s com els que el poden derrotar, allà; de ser republicans i monàrquics alhora; de defensar el dret d’autodeterminació i Gibraltar espanyol, però ei: endavant les atxes, tu, fem pinya per un objectiu comú, que no és pas cap d’aquests detallets que posen nerviosos els ‘indepes’: no és el corredor mediterrani, no és l’exèrcit patriota, no és cap referèndum; és fer fora el PP del govern espanyol. Això és anar per feina, i jo m’hi trec el barret.
Els ‘comuns’ ho han d’entendre: els ‘indepes’ estem de mal humor perquè el seu pragmatisme no el sabem tenir. I ens hi emprenyem, ells que no tenen gens de culpa d’haver estat més llestos que nosaltres. I, crescuts com van, ens demanen que no ens equivoquem d’adversari, que els ‘comuns’ són els únics aliats que podrem tenir si mai els hem de menester. I que atacant-los com ho fem dinamitem aquesta hipotètica aliança futura, i que, eheem… posats a demanar, que diumenge els votem. És admirable. Que els donem suport, ens demanen, per ajudar-los a fer fora no sé qui de no sé quin govern que ens importa un rave. I és que, quan manin els seus, aconseguiran el que no ha aconseguit mai ningú en tota la història i, com diu el líder Iglesias, ja no voldrem marxar d’Espanya mai més. Jo no sé com tot això no se li havia acudit a ningú abans.
Doncs la idea d’ajudar-nos ‘en comú’ la trobo una gran pensada, si no fos que el moment que els ‘indepes’ els necessitarem com a aliats ja ha sigut, i és ara. I passa que cada vegada que se’ls ha demanat d’afegir-se a la revolució catalana, o, si ells volen, a construir l’única república possible a l’estat espanyol, xiulen o se’ns en foten a la cara. I es dediquen a fer partidisme, confonent deliberadament la tasca titànica de fer un nou país amb quelcom tan vulgar, en comparació, com fer un simple govern. I jugant hàbilment la carta de dir que tenen independentistes a les seues files, però sense haver-ho de demostrar mai, ara troben injust el tracte que reben dels qui volen d’aliats. Home: tot això, abans de demanar el vot, ens ho hauríem de fer mirar.
Dit això, i acabo, no estic pas en contra d’ajudar els ‘comuns’ a fer el canvi que somien. Els ‘indepes’ tenim molt per aprendre’n, d’ells, ja ho he dit abans. Per tant, no defensaré mai els atacs que rebin del sobiranisme, no veig el sentit de pagar amb ingratitud la ingratitud. Tothom qui vulgui millorar el país que estima té dret a intentar-ho a la seua manera. Ara bé: si es tracta de ser aliats, demostrem-ho amb fets. Si jo fos un partit ‘indepe’ que es presenta diumenge, els recolliria el guant proposant un tracte: jo us ajudo a investir el vostre president espanyol, i vosaltres ens ajudeu a construir la revolució catalana, que també és vostra. Liquidem el processisme i l’espanyacanvisme d’una vegada, posem objectius, i, sobretot, posem terminis: és molt bonic riure’s dels ‘divuit mesos dels processistes’, o de la seua ‘tornada al referèndum’ (unilateral!); però la promesa del referèndum pactat, que implica un canvi inèdit d’hegemonies a Espanya, no pot ser per un període que vagi des d’avui fins a l’eternitat.
© Partal, Maresma i Associats sl

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...